Tag Archives: Actualitat

Policromia en l’art grec

Tot i que, quan pensem en els marbres del Partenó o en una escultura grega, evoquem un marbre blanc, els grecs ho contemplaven en color. Amants de la policromia com eren, van acolorir el seu art.

Observeu aquesta bella fotografia de Sebastià Giralt a FlickrApol·lo amb la cítara del museu de Trípoli, a Líbia. Quin color de cabell, creieu que té Apol·lo? Què opineu de les escultures en color?

detallapollo.jpg

Si viatgeu a Frankfurt no us perdeu l’exposició Déus en color al Liebieghaus i us recomano l’interessant article ad hoc de Domingo a La túnica de Neso.

Tanqueu els ulls i poseu color a la vostra estàtua grega preferida, com us la imagineu? Després m’ho expliqueu en un comentari.

P.S. Han passat uns dies i avui he trobat entre les magnífiques Presentacions de Chiron aquesta esplèndida de Xavi Villaplana. Espero que aneu fent boca tot esperant que l’exposició finalment arribi a Barcelona:

[slideshare id=758228&doc=color-en-estatuas-del-mundo-griego-antiguoexpo-1226872149198295-8&w=425]

Kavafis: setanta-cinquè aniversari de la seva mort

En commemoració  del setanta-cinquè aniversari de la mort de Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, en col·laboració amb la Residència d’Investigadors, la Institució de les Lletres Catalanes, el PEN club català i el Departament de Grec modern de l’EOIBD, organitza aquesta tardor a Barcelona un seguit d’aproximacions a la poesia kavafiana: conferències i diàlegs que abordaran aspectes de l’obra del gran poeta grec d’Alexandria, el seu significat i importància, la seva recepció i influència des de diferents punts de vista.

Per anar fent boca, us deixo aquí en grec modern i en català un dels meus poemes kavafians preferits des que l’escriptor Jordi Bilbeny em va regalar el llibre Kostandinos P.Kavafis Poemes, traduïts per Carles Riba (i la segona part per Alexis Solà  a Clàssics Curial) en el meu vintè aniversari, (recordeu que en un altre post ja vàrem tractar l’excel·lent  Ítaca):

LA CIUTAT

Has dit:”Me n’aniré en una altra terra,

me n’aniré en una altra mar.

Cada esforç meu és una sentència que em condemna;

i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.

¿Fins quan ha de ser que em romangui

l’esperit en aquest marasme?

Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro

veig de la meva vida aquí les negres runes,

aquí on he passat tants anys

i he devastat i he fet destrossa”.

 

Uns nous indrets, no els trobaràs,

no trobaràs, no, unes altres mars.

La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos

carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris

t’envelliràs, i en aquestes mateixes

cases et sortiran els cabells blancs.

Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.

Cap a uns altres llocs, no ho esperis,

no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.

Tal com has devastat quí la teva vida,

aquí, en aquest racó petit,

és en tota la terra que n’has fet la destrossa.

 

L’eterna inspiració clàssica

La prestigiosa fotògrafa Annie Leibovitz acaba de presentar la seva darrera obra, les fotografies del calendari del 2009 que li ha encarregat la coneguda empresa de cafè italiana Lavazza. Contempleu-ne alguna de les fotografies i gaudiu de les recreacions mitològiques del segle XXI amb un rerafons de visions de Roma i amb una tassa de cafè. Què us ve al cap?

 

annieleibovitz.jpg

leibovitz2.jpg

Els cinèfils no us perdeu el fragment següent de la pel·lícula de Federico Fellini, Dolce vita (1960), amb Marcello Mastroianni i Anita Ekberg a la Fontana di Trevi a Roma:

Per a què serveix avui estudiar llatí?

Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar  una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.

Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.

Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!

Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.

ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:

  • entendre millor la nostra pròpia llengua

  • facilitar l’aprenentatge d’altres llengües romàniques (francès, italià, portuguès…)
  • entendre vocabulari anglès:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?

  • arribar l’església als fidels de tot el món
  • facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!) 

  • entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.

  • tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc

  • copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc

  • ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món

  • reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua

  • unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa 

  • no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament  

  • esdevenir  persones cultes

  • trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…

  • posar nom a un producte o establiment comercial: Albal, Duralex…
  • fer campanya electoral: amabo Obama

  • impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà

  • navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del  Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)

  • escoltar i entendre cançons

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Viuit lingua latina! Per molts anys!

El fil de les clàssiques, guanyador Premis Bloc Catalunya!

Premis Blocs Catalunya 2008

Premis Blocs Catalunya 2008

Aquesta nit s’han lliurat els Premis Bloc Catalunya, en la seva primera edició a l’auditori de Girona i El fil de les clàssiques ha rebut el guardó per al millor bloc d’educació. Estic tan contenta i emocionada que demà ja us ho acabaré d’explicar. Mireu les notícies i vídeos del que n’ha dit la premsa. L’acte es va transmetre en directe per la televisió digital sies.tv, i aquí podeu veure el moment de la proclamació i el lliurament del premi al nostre bloc.


P.D.:

També podeu veure aquest vídeo amb les entrevistes als guanyadors:

L’entrevista als premiats de la Karma Peiró a 3cat24.cat: educació.

Entrevista a Ràdio Premià de Mar:

Espai internet al Telenotícies TV3 Cap de setmana:

Premis blocs Catalunya: hem arribat a la fase final!

Gràcies a tots i a totes que amb els vostres vots, que deven ésser molts!, heu aconseguit que El fil de les clàssiques hagi arribat, per votació popular, a ser un dels cinc blocs finalistes en educació. Divendres hi haurà el veredicte final a Girona; però nosaltres ja hem arribat a l’Olimp figurant entre els cinc finalistes. Moltíssimes gràcies!


Finalistes Educació from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Feliciter, magistri et magistrae!

Avui 5 d’octubre és el Dia Mundial del Docent des de 1993 en què la UNESCO va establir-lo per revitalitzar la nostra feina perquè, abans del 2015, encara falten divuit milions de mestres per impartir educació primària en tot el món.

Docent, professora, mestra, educadora? Què sóc o què m’agradaria ser? Jo ho tinc clar i uns col·legues-amics també i així ens ho han donat a conèixer en un llibre que vull recomanar a tothom (mestres, professors, educadors, docents, pares, polítics… ) i, fins i tot a vosaltres, estimats alumnes (el llibre acaba amb una carta a un alumne fictici, però que podria ser qualsevol de vosaltres):

AMB E D’EDUCAR, Diccionari no autoritzat de l’educació

Germán Alemany, Carles Cervelló i Jordi Rincón. Ed. Témenos, 2007. ambededucar.jpg

Si ens fixem en l’etimologia dels mots Amb E d’educar, potser ens serà més fàcil triar:

Ensenyo perquè m’agrada. Aprenc per ensenyar i ensenyar m’enriqueix, m’humanitza. No entenc moltes coses que, en aquests moments, passen en educació. No entenc l’intrusisme, ni el professor especialista, posem per cas  en laringals; no entenc l’educació sense un sentit integral del terme; tampoc entenc el professor de llatí o de grec que, fins i tot avui, s’entesta només en fer memoritzar declinacions, conjugacions i traduir textos bèl·lics a la recerca de l’ablatiu absolut…

 No em sento sola, afortunadament no sóc l’única, tot i que el que transcendeix de l’educació als mitjans de comunicació és una visió totalment contraposada i pessimista.  Hi ha molts professionals de l’educació que lluitem per actualitzar les clàssiques al segle XXI i per educar, sense anar més lluny, els companys de Chiron, o entre altres els autors d’aquest llibre que us acabo de recomanar: Amb e d’educar. No està tot perdut, cal lluitar per les clàssiques i per una educació de qualitat: Sapientia, quae sola libertas est.

Una educadora vocacional

Estats Units: què tenen dels romans?

obamaseal_narrowweb__300×4930.jpgobama.jpg

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/tcxjboVaG28" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Increïble! Us havia preparat aquest vídeo i la seva continuació en el YouTube de National Geographic en què es compara els Estats Units amb l’Imperi romà, quan he llegit en la Bitàcola de Carlos Cabanillas un post sobre Amabo Obama; he buscat per la xarxa i he trobat les samarretes de la campanya política del 2008 d’Obama. Observeu i després comenteu. Amabo Obama és un palíndrom (frase que és igual llegida d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra) el mateix que cap-i-cua en els números. I Timeo danaos et dona ferentes és una frase de Virgili i això que diuen que el llatí és una llengua morta!

283719204v2_240×240_front.jpg281345479v10_240×240_front_color-white.jpg

Apreneu llengües!

 logollengues.jpg 

Avui se celebra des del 2001 el Dia Europeu de les Llengües, i per a nosaltres el 26 de setembre també és dies festus linguarum Europae.

La major part de les llengües d’Europa tenen un origen indoeuropeu i una gran majoria provenen del llatí. Quines llengües, parlades avui a Europa no són indoeuropees? Quines llengües deriven del llatí? i del grec?

Quina necessitat hi ha avui de celebrar un Dia Europeu de les Llengües? Tenint en compte la globalització dels mitjans de comunicació i l’ús generalitzat d’internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació lingüística o cap a la pluralitat? Per què? Bla, bla, bla…