Tag Archives: Actualitat

Contra la crisi, obra pública

Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.

SUETONI, Vida d’August, 29-30

Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.
August va pal·liar la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?
Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?
Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?
Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

19 Replies

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!

L’enfonsament del Titànic

21 Replies

Quants anys farà aquesta nit de l’enfonsament del Titànic? D’on prové el seu nom i per què? Podríem dir que el seu enfonsament en el viatge inaugural fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors?

[youtube]http://youtu.be/7b8rAZNM3oM[/youtube]

La inspiració romana de Peter Zumthor

13 Replies

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

Nemini parco

18 Replies

Entre els actes de celebració de la Setmana Santa, en la processó de Dijous Sant a Verges (Girona), considerada festa d’interès nacional, es balla una macabre Dansa de la mort que es conserva des de l’Edat Mitjana i que es va desenvolupar en tota la literatura europea i ha gaudit d’una remarcable influència literària en la literatura espanyola. A Verges, cinc esquelets ballen al so del tabal una dansa senzilla i alhora impressionant: un porta una dalla, un altre un estàndard, un altre un rellotge sense busques i dos esquelets d’infants amb un plat de cendra. Els referents clàssics són ben presents en tota la processó juntament amb el llatí i els romans, els manages.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=FLqmHHxRhp4[/youtube]

Si heu escoltat bé, sabreu què vol dir Nemini parco? Coneixíeu la dansa de la mort de Verges? Què us ha semblat? Amb quina expressió llatina podríem resumir el final del vídeo? Aquests dies no us perdeu tampoc l’article La passió sobre La passió de Crist de Mel Gibson (2004) i a veure si l’acabeu de resoldre.

Avui ens visita l’escriptor Antoni Garcia Llorca

41 Replies

L’escriptor, traductor i editor Antoni Garcia Llorca avui ens visita a l’IES Cristòfol Ferrer per amabilitat de l’editorial Teide. Ara acaba de guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’enhorabona, Antoni! Premi que ha d’afegir tot aquest reguitzell:

Josep M.Folh i Torres, 1995: Ulls d’Ocell
Guillem Cifre de Colonya, 1997: Tiny de llum de lluna
Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 1997: Ulls d’Ocell
Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1998: Espasa de constel·lació
El vaixell de vapor, 2000, Ulisses el corb
Cavall Fort de contes, 2000: L’any de les mosques. L’any que van apedregar els pastors
El vaixell de vapor, 2003: El rei dels senglars
Josep M. Folch i Torres, 2003: Història d’un cap tallat
Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 2004: La mala bèstia

A més d’ecriure narrativa i novel·la per a un públic infantil i juvenil, ha adaptat diverses obres literàries entre les quals cal destacar El viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes, La crida salvatge de Jack London o El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas a la Biblioteca Teide.

Antoni gArcía Llorca, Joan Marc Ramos, Margalida Capellà Soler, Anna Folqué (editora)

Barcelona recupera part de la seva muralla romana

16 Replies

Acabo de llegir amb alegria a El País d’avui (29 de març de 2009, edició Catalunya) que Barcelona (que en llatí era Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino) recuperarà cinquanta metres de la seva muralla romana de 1270 metres i seran visibles ben aviat gairebé la meitat de les setanta vuit torres que tenia en el segle IV gràcies a l’expropiació d’una finca i a la reforma del palau. Es tracta del palau menor d’Elionor de Sicília (1325-1375), reina de Catalunya i Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós i mare de Martí l’ humà. Aquest palau va anar passant per diferents mans fins arribar a la Comtessa de Sobrediel, famosa dama catalana del segle XIX. Actualment només se’n conserva la Capella de la Reina.

Imatges enviades per Mercè Otero.

En mans de l’arquitecte Rafael Moneo, el palau acabarà sent un hotel de luxe de cinc estrelles. No sols els clients de l’hotel podran gaudir de la muralla i d’una de les seves torres amb una porta d’accés, ja que la muralla és des del 1931 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per tant de domini públic.

Hi haurà també un parc paral·lel a la Via Laietana que permetrà passejar pel sector oriental de la muralla romana i es podran contemplar una trentena de torres de la muralla romana. Ja m’hi veig contemplant la muralla i fent un vídeo!

Ara per ara, he trobat al YouTube aquest de la muralla romana de Bàrcino:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QVWNc7GCLpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La muralla de Bàrcino va ser construïda al segle I i reforçada entre els segles IV i V donant més amplada als murs i bastint un conjunt de torres. Tenia quatre portes d’accés coincidint amb els dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En època medieval va ser aprofitada per costruir-hi cases i palaus. Avui es conserva bona part d’aquesta muralla romana i amb les dues reordenacions urbanístiques encara serà més visible.

Passeu-vos pel laberint de Sebastià Giralt on trobareu informació molt vàlida per anar preparant l’examen de les PAU.

Quin sector de la muralla d’aquest plànol de Bàrcino (Atles d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995) serà visible amb la reforma?

Fascinació per Grècia

9 Replies

Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.

Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.

No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!

A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…

Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.

Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;

al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;

[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura

consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]

¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades

has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.

I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.

P.S.:

Via Àpia, de Clementina Arderiu en el Dia Mundial de la Poesia

20 Replies

Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):

Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent
de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.

I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.

En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.

La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.

L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.

Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.

Clementina Arderiu

Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc