El programa Tot d’una de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar de les idus de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç que l’ha recompensat amb glòria i amb premis!
Gràcies a Anton Torrents que ens va fer possible conèixer el jaciment romà de Can Ferrerons ara fa dos anys i amb les converses que va tenir amb la directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’arqueòloga Marta Prevosti, el descobridor de Can Ferrerons, Ramon Coll Montagut, el director de les excavacions, Josep Font, i la directora de l’ICAC, la dra Isabel Rodà, així com amb l’ajut del Departament de Projectes i Construccions de l’institut Premià de Mar, especialment de Carles Juvé, Rubén Florencio va anar descobrint el jaciment de l’Horta Ferrerons i trenant la seva recerca que l’ha portat a la ràdio, després d’haver aconseguit dos premis: 1r premi Hèracles concedit per la secció catalana de la SEEC per aquests motius i un Premi Recerca Jove, un premi CIRIT! Dissabte vinent hi ha l’acte de lliurament a l’Auditori de Barcelona.
P.D.: En Rubén amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell
En Rubén amb la seva tutora de TR, Margalida Capellà
Quina relació té Juli Cèsar amb Cleòpatra, Marc Antoni, Gneu Pompeu, Octavi August, amb el Rubicó i amb Lleida? Jordi Creus: “Del Rubicó fins al Segre”. Diari Ara 15 de març de 2013
A banda de la seva carrera política, Juli Cèsar també fou escriptor. Quines obres literàries coneixes, de què tracten i en quin moment de la seva carrera política les va escriure?
Vols traduir textos de Cèsar? Els trobaràs adaptats i anotats a Hesperia Latina!
Caue periculum quod non ultra Martius idus proferetur.
Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!
Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:
Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.
Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!
N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).
Gold: Andrea Balart Silver: Irina Balart, Sheila Pena, Laia Muñoz, Marta Bautista Bronze: Paula Franco, Laura Luna, S. John Tuset, Elisa Moya, Patrícia Ortiz, Rocío Molina, Marta Verde, Xènia Serra
L’ENHORABONA! Estic molt contenta que hàgiu aconseguit certificar el primer any de llatí, com ja ho varen aconseguir alguns alumnes del nostre institut en la prova pilot. European Curriculum Framework for the Classical Languages (ECFRCL) ha estat promogut a Espanya per EUROCLASSICA i hem rebut la felicitació del seu president, José Luis Navarro.
Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!
Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.