Viscum album

El vesc (muérdago, en castellà) des de l’antiguitat ha estat considerat una planta talismà.

Es cria encara avui el vesc en els nostres arbres? Quan se sol collir? Quins usos té? Quin nom científic rep, què significa i per què els científics l’anomenen en llatí?

El vesc era per als antics especialment per als celtes i germànics, i també per als grecs una mena d’amulet, un talismà vegetal, consagrat al món infernal. Regalar vesc va lligat encara a alguna superstició?

Per tal de conservar totes les prerrogatives, el vesc no podia ser arrencat de l’escorça de l’arbre on s’aferra (sobretot de l’alzina i de l’avet) amb una eina de ferro, sinó amb la mà. Segons Plini (Nat. XVI 249-251), els sacerdots druides collien el vesc tallant-lo amb una falç d’or i el guardaven en un drap blanc.

Non est omittenda in hac re et Galliarum admiratio. Nihil habent Druidae — ita suos appellant magos — visco et arbore, in qua gignatur, si modo sit robur, sacratius. Iam per se roborum eligunt lucos nec ulla sacra sine earum fronde conficiunt, ut inde appellati quoque interpretatione Graeca possint Druidae videri. enimvero quidquid adgnascatur illis e caelo missum putant signumque esse electae ab ipso deo arboris. 

Est autem id rarum admodum inventu et repertum magna religione petitur et ante omnia sexta luna, quae principia mensum annorumque his facit et saeculi post tricesimum annum, quia iam virium abunde habeat nec sit sui dimidia. omnia sanantem appellant suo vocabulo. Sacrificio epulisque rite sub arbore conparatis duos admovent candidi coloris tauros, quorum cornua tum primum vinciantur.

Sacerdos candida veste cultus arborem scandit, falce aurea demetit, candido id excipitur sago. tum deinde victimas immolant praecantes, suum donum deus prosperum faciat iis quibus dederit. Fecunditatem eo poto dari cuicumque animalium sterili arbitrantur, contra venena esse omnia remedio. Tanta gentium in rebus frivolis plerumque religio est.

No podem passar per alt la veneració que la gent de la Gàl·lia mostra en aquesta qüestió. Els druides (així anomenen els seus mags) res no tenen per més sagrat que el vesc i l’arbre en el qual es desenvolupa, mentre sigui una alzina. Per començar, escullen sempre per als seus objectius un bosc d’alzines i no fan mai cap ritual sagrat sense fer servir el fullatge d’aquest arbre. […] A més, tot el que hi creix és considerat com a baixat del cel i és un senyal que aquell arbre ha estat escollit expressament per la divinitat.

És molt difícil de trobar-lo (el vesc) i, un cop descobert, és objecte d’una gran cerimònia, sobretot si és en el sisè dia de la lluna, que per a ells és el començament dels mesos i dels anys, i després de trenta anys d’una nova generació, perquè aleshores ja està en la plenitud de les forces i no a la meitat de la seva creixença. L’invoquen amb el nom que en la seva llengua significa «guaridor de totes les coses», preparen un sacrifici i un àpat ritual sota l’arbre i hi porten dos vedells blancs les banyes dels quals no hagin estat mai lligades.

Un sacerdot, vestit de blanc, s’enfila a l’arbre i, amb una falç d’or, talla el vesc, que és dipositat en una tela blanca. Aleshores immolen les víctimes bo i pregant al déu que faci que el seu regal sigui beneficiós per a aquells a qui n’ha fet el do. Creuen que, donat com a beguda, atorga la fecunditat a qualsevol animal que sigui estèril i que és un remei contra totes les metzines. Tan gran és el poder de la superstició que sol prevaler entre la gent en qüestions trivials.

PLINI, Història Natural XVI, 249-251 (Trad.Joan Bellès)

En certa manera, aquest ritual no us recorda el ritual de recollida del vesc al bosc del druida Panoràmix per fer la poció màgica en el còmics Astèrix? Quins elements coincideixen? En quin àlbum sobretot? …

Si heu llegit A la recerca d’una pàtria, adaptació de l’Eneida, o la mateixa obra de Virgili, podreu relacionar el vesc amb el ram d’or que ha de trobar Eneas, segons les indicacions de la Sibil·la, per tal de poder entrar a l’Hades. L’ha de collir, però, amb la mà.

…latet arbore opaca

aureus et foliis et lento vimine ramus,

Iunoni infernae dictus sacer; hunc tegit omnis

lucus et obscuris claudunt convallibus umbrae.

sed non ante datur telluris operta subire

auricomos quam quis decerpserit arbore fetus.

hoc sibi pulchra suum ferri Proserpina munus

instituit. primo avulso non deficit alter

aureus, et simili frondescit virga metallo.

…Dins l’ombra d’un arbre s’amaga

una rama que d’or té la tija lleugera i les fulles,

consagrada a Juno infernal. Pertot una arbreda 

l’escondeix, i d’ombriu el volta l’obscura collada.

Hom no pot penetrar, però, dins el cor de la terra

sense arrencar primer la branca d’or d’aquell arbre.

És el do que a la seva beutat Prosèrpina ordena

d’oferir. Separat el tany, un altre ja en brosta,

d’or, i el mateix metall floreix també per la tija.

Alça doncs els teus ulls i cerca’l. Agafa’l, si el trobes,

ritualment amb la mà: plaent, ell mateix, si et reclamen

els destins, cedirà de grat; altrament, amb cap força

vèncer-lo no podràs, ni esqueixar-lo tampoc amb el ferro.

VIRGILI, Eneida VI 136-148 (Trad. Miquel Dolç)

Ara que ve Nadal, continuem  guarnint les nostres llars amb vegetals miraculosos. Què en som també de supersticiosos!  No només el vesc, però, és planta de Nadal, en tenim d’altres  com l’avet, el grèvol, el galzeran, la ponsètia i el seu nom també és llatí. L’esbrines?

Sigui com sigui, a mi m’han regalat un any més un branquilló de vesc de la fira de Santa Llúcia de Barcelona i l’he volgut compartir aquí regalant-vos aquesta entrada. Bones Festes! Bona Sort i un petó sota el vesc!