“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)