La candelera o Prosèrpina segrestada als inferns

Demèter amb torxes busca Persèfone Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé.  La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).

Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:

Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu,  el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…

Enguany  la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.

DENIP amb aurea dicta

mandalapax.jpg Avui fa seixanta anys que van assassinar Mahatma Gandhi; cada any el 30 de gener es commemora la seva mort amb el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Nosaltres celebrarem aquest dia tan especial amb aurea dicta relacionades amb la pau, tanmateix no són tan freqüents com les de la guerra (vegeu article publicat a la revista Auriga nº 33, pàgs. 33-34 la-guerra.pdf ). Malgrat la bel·licositat del poble romà, en temps d’August es va erigir un altar a la dea Pax, en temps de Vespasià i de Domicià se li va consagrar un temple al fòrum (el Fòrum de la Pau), per tal de gaudir de l’anomenada pax romana (29 aC-180).

Les frases llatines pacífiques entre els llatinismes prescrits per a les PAU de llatí a Catalunya brillen per la seva absència, en canvi, n’hi ha de guerra. Recordo: Casus belli; Delenda est Cartago; Homo homini lupus; Manu militari; Si uis pacem, para bellum; Vae uictis! (aprofita l’avinentesa del DENIP i fes memòria, no sigui que et quedis in albis a la selectivitat!).

Aquests recull de frases llatines relacionades amb la pau poden servir, a més per celebrar en llatí el 30 de gener, per practicar la traducció. N’espero les traduccions i desitjo que hi hagi pau avui i tot l’any!

1. Bella, horrida  bella. (Virgili, Eneida VI 86)

2. Bellaque matribus detestata. (Horaci, Carmina I 1, 24) 

3. Dulce bellum inexpertis. (Erasme, Adagia IV 1, 1)

4. Bellum a nulla re bella. (Titus Livi IX, 1, 10)

5. Pax optima rerum

quas homini nouisse datum est: pax una

triumphis innumeris potior. (Silvi Itàlic, Púnica XI, 592)

6. Melior tutiorque est certa pax, quam sperata uictoria. (Titus Livi XXX, 30, 19)

7. Iniquissimam pacem iustissimo bello antefero. (Ciceró, Epistula ad familiares VI, 5, 5)

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)

Premi ciutat de Palma de Crítica Literària. Robert Graves i el món clàssic, de Maria Rosa Llabrés. Palma, 2006.

graves_1.jpgDes d’aquí, vull agrair a Maria Rosa Llabrés el seu estudi divulgatiu i alhora exhaustiu sobre el món clàssic en la dilatada obra de Robert Graves i felicitar-la per haver obtingut el premi ciutat de Palma de Crítica Literària, el Camilo José Cela 2008, en la seva primera edició. En agraïment i tot esperant que Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner, editor) tingui molt èxit, he fet uns comentaris a Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt i he penjat una ressenya a Pergamon.

Si us animeu a més de llegir-lo i de resseguir la influència dels autors clàssics en l’escriptor anglès de Deià (Mallorca), us pot donar moltíssimes idees per fer un bon treball de recerca a segon de batxillerat.