Dia Mundial de la filosofia

Des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs,  va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Aquest any,  el dia mundial de la filosofia coincideix amb altres celebracions (ja sabem qui es va morir un 20 de novembre!) i es fan diferents actes  a tot el món i també a Barcelona. Alguns professors han proposat un acte més reivindicatiu com escriure’s sobre el cos el mot d’origen grec filosofia (per cert, què significa? com s’escriu en grec? (recordeu que no es pot escriure en grec als blocs de la Xtec!). Si voleu saber-ne més, visiteu aquest interessant post.

Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.

En El fil de les clàssiques, ja hem parlat de Sòcrates i de la caverna de Plató, i a Aracne fila i fila hem penjat un vídeo humorístic; per tant, m’agradaria avui reivindicar la figura oblidada d’una filòsofa: Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?… He trobat aquest fantàstic article amb molts enllaços que, entre d’altres, us pot ben ajudar.

socratesdaumier.jpg

Sòcrates visitant Aspàsia, d’ Honoré Daumier

Ser mediterranis, ser políglotes

poster_final.jpg

Pura Soler, professora de català en un institut del Maresme i bona amiga, fa dies em va enviar  a la biblioteca de Premià de Mar a la recerca d’una pel·lícula que, segons ella, m’agradaria i, de fet, m’ha agradat molt (ja he dit que ens uneix una vella amistat):  Una pel·lícula parlada de Manoel de Oliveira del 2003.  A llatí de quart d’ESO, ara estem estudiant la diversitat lingüística i el pes del llatí i del grec com a llengües de cultura. Crec que és un bon moment perquè visioneu aquest fragment que he trobat al YouTube d’Um filme falado, una pel·lícula gravada en diferents llengües, i tot parant bé l’orella intenteu esbrinar en quines llengües parlen els personatges. No cal dir, m’imagino, on fan escala en aquest fragment les protagonistes de la pel·lícula: una professora universitària d’història i la seva filla que viatgen de Portugal a Bombai?

Una curiositat:  dia 11 de desembre de 2008 Manoel de Oliveira serà centenari; per tant, quants anys tenia quan es va estrenar Um filme falado?

Mosaic del sacrifici d’Ifigenia, on el vam veure?

Recordeu on vam veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?

sacrificiifigenia.jpg

El mosaic del sacrifici d’Ifigenia, fotografia de Sebastià Giralt

Mireu què ha fet amb el mosaic en Sebastià Giralt. Ara l’haurem de refer!

Consulteu el número 1 de la revista Auriga El mosaic del Sacrifici d’Ifigenia del Museu d’Empúries del professor Joan Alberich.

Quan hàgiu fet memòria, heu de contestar i enviar l’enquesta a PollDaddy. Bona fortuna, discipuli et discipulae!

Qüestionari Ifigenia

P.D.:

Reactivant les clàssiques

Fa poc, just després d’haver saltat a la palestra pública (premsa escrita, ràdio, televisió, blocs no de clàssiques…) per haver obtingut el premi en la categoria de millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya, vaig escriure un article en què oferia motius per estudiar llatí. Carlos Cabanillas acaba de llançar una nova idea en què va molt més alluny i demana llatí a partir de 1r de l’ESO, però d’una manera activa. Jo  acabo d’unir-me a la seva demanda, com altres companys de Chiron,  perquè també crec en el paper cabdal del llatí i les clàssiques en l’educació. He trigat uns dies perquè xtec no ens donava servei ni de correu ni de blocs.

Em vaig presentar a Premis Blocs Catalunya amb la idea de divulgar l’ensenyament de  les clàssiques fora dels canals normals, és a dir, donar-nos a conèixer al públic general i revaloritzar unes matèries que plans d’estudis i mètodes desfasats han desprestigiat al llarg de molt temps fins al punt de desaparèixer, com és el cas del grec en molts centres, almenys a Catalunya. Guanyar el premi al millor bloc educatiu en català m’ha permès sortir a la premsa, a la ràdio, a la televisió, formar part de xerrades inimaginables com la taula rodona innovadora en sofà de disseny del divendres passat a Mataró amb il·lustres i prestigiosos blocaires com Saül Gordillo, Marc Vidal, Carlos Guadián o Oriol Ferran .  Entre economistes, periodistes i polítics,  vaig defensar les clàssiques amb paraules de Carlos Guadian “la promoción de las clásicas en secundaria” o “la difusió del llegat clàssic grec i llatí” en el bloc oficial d’Innova 360º que escriu Oriol Ribet (autor també de la foto) que tot parlant va resultar que és marit, germà i amic de tres alumnes meus de llatí i de grec, la Gemma, en Joan i en Màrius, tots tres han destacat en les seves especialitats i n’estic molt orgullosa. L’enhorabona!

s6001344.JPG

La xarxa que ha permès la victòria a Obama també és amb nosaltres perquè en formem part; per tant, utilitzem-la per donar a conèixer que les nostres matèries són completament útils i que nosaltres, professors de clàssiques, innovem contínuament per adaptar-nos a la realitat futura de l’educació que personalment crec que ja és present. Calen no només bons materials sinó també bons programes educatius.

El fil de les clàssiques és el nostre bloc d’aula, tot i que hi ha molta gent que ens llegeix cada dia, per tant alumnes meus jo també us demano la vostra opinió, què en penseu, us ajuden les meves matèries a entendre les altres, a millorar les competències lingüística, literària, digital, audiovisual, capacitat de recerca, etc. prescrites per la LOE. Us generen ganes d’aprendre, us motiven per entendre millor el nostre món, bla, bla..

Amb una altra programació, amb una altra prova de selectivitat, creieu que caldria estudiar un llatí més viu i més dinàmic des del primer cicle de l’ESO. Què n’opineu?

A tots i a totes, docents i no docents, vianants de pas per aquest bloc i assidus, pares i alumnes, si voleu millorar el nivell de l’ensenyament ajudeu-nos a aconseguir-ho tot adherint-vos a la campanya que ha engegat Carlos Cabanillas des d’Extremadura. Penseu que el tal Carlos és d’idees genials: fa uns anys va idear un projecte col·laboratiu de clàssiques i ara tenim el portal col·laboratiu Chiron del qual sóc membre i és tot un referent en el món de les clàssiques no només a Espanya sinó a fora.

Viatge a Empúries

Aquí us deixo unes imatges de record del nostre pas plujós per les restes grecoromanes d’Empúries. Ahir els alumnes de primer i de segon de batxillerat de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer juntament amb els alumnes de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar vam fer via cap a Empúries. Malgrat la tramuntaneta humida crec que vàrem poder aprendre in situ més coses sobre els grecs i els romans. 

N.B.: Visioneu també Empúries: l’ànima de Catalunya.