Des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Aquest any, el dia mundial de la filosofia coincideix amb altres celebracions (ja sabem qui es va morir un 20 de novembre!) i es fan diferents actes a tot el món i també a Barcelona. Alguns professors han proposat un acte més reivindicatiu com escriure’s sobre el cos el mot d’origen grec filosofia (per cert, què significa? com s’escriu en grec? (recordeu que no es pot escriure en grec als blocs de la Xtec!). Si voleu saber-ne més, visiteu aquest interessant post.
Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.
En El fil de les clàssiques, ja hem parlat de Sòcrates i de la caverna de Plató, i a Aracne fila i fila hem penjat un vídeo humorístic; per tant, m’agradaria avui reivindicar la figura oblidada d’una filòsofa: Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?… He trobat aquest fantàstic article amb molts enllaços que, entre d’altres, us pot ben ajudar.
Sòcrates visitant Aspàsia, d’ Honoré Daumier
