Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!

El menjar

L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien  els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.

Àpats

Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…

A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.

Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada. 

Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio,  En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:

Download link 

Després d’escoltar l’àudio, com creieu que eren els banquets de casament grecs? Tiraven la casa per la teulada com passa avui?

La caja de Pandora ens ofereix unes quantes receptes de l’antiga Grècia, a veure qui s’atreveix a fer-les?