Avui 12 de maig és el Dia Escolar de les Matemàtiques des de l’any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, en què se celebrava el primer centenari del naixement del gran matemàtic Pere Puig Adam. Ja sabeu que el nom de la disciplina és d’origen grec i que la matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) adquirí en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides, ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Quan juguem a Eco y Narciso, ed. Eureka 2002 els que no feu matemàtiques sempre us en queixeu! La contribució dels romans a les matemàtiques va ser més minsa – pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi) per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec.
Si el dia de la dona recordàvem Teano, avui em plau retre honor a una altra dona grega: Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica.
Quan t’observo a tu i els teus mots, et venero,
veient la casa estel·lada de la verge:
car és realment el cel que et correspon,
Hipàtia augusta, honor de les paraules,
immaculat astre de la sàvia educació.
Pal·ladas Ant. Pal. XV 1 (trad. M.Àngels Anglada)
Hipàtia va néixer l’any 370 dC. Aviat fou iniciada pel seu pare, el matemàtic i astrònom Teó d’Alexandria, director del Museu, al món de les matemàtiques i va arribar a superar-lo. A Atenes va estudiar Plató i Aristòtil. De retorn a la seva pàtria, fou professora de l’Escola d’Alexandria, on a més de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques, segurament Pal·ladas assistia als seus cursos, i va arribar fins i tot a ser directora de la biblioteca d’Alexandria. Tot i ser d’una gran bellesa i tenir molts pretendents, no es va voler casar mai. L’any 415, però, fou lapidada per una turba de cristians fanatitzats, que la van martiritzar fins a matar-la a plena llum del dia al carrer. Com veieu el saber en una dona podia portar-la a la mort en un moment en què les dones ni podien parlar en públic i menys ensenyar a les escoles. Hipàtia fou una dona brillant, filòsofa, científica, matemàtica, mestra i punt de referència polític de la comunitat grega d’Alexandria; dit amb altres paraules: Hipàtia fou tota una autoritat i un autèntic model femení.
El proper setembre Alejandro Amenábar estrenarà Àgora, sobre la vida d’Hipàtia. Jo l’espero en candeletes i serà un bon motiu per fer-ne un treball de recerca. Mentrestant us deixo amb el tràiler:
Sobre Hipàtia, us torno a aconsellar una pàgina molt interessant de la meva companya chironiana de Sevilla, Meli San Martín, i les excel·lents recomanacions bibliogràfiques que, a l’article de Teano, ens van regalar Mercè Otero i Àlvar de El pentàgon de la bellesa, així com El País digital 3-V-2009.
P.S.: Per les seves contribucions a l’astronomia, un cràter i un espadat lunars reben el nom d’Hypatia. L’escriptora madrilenya Olalla García ha escrit El jardín de Hipatia (Espasa, 2009) i l’escriptora catalana Isabel-Clara Simó li ha dedicat el poema Hipaties, la sàvia:
« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents. »
Isabel-Clara Simó, El conjur (2009)
No us perdeu tampoc el poema Ai, las Hipàtia! de la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví.