Πανάρχαια ευφωνία. Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον

vetustaeufonia

 

Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes,  Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia:  Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia.  Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes  d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:

 

Empúries-Olímpia, vetusta eufonia

de noms que ressonen sempre en clau de sol:

el del món hel·lènic que d’art ens nodria

i el que d’ell rebia encuny i bressol.

(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)

 

ΕΜΠΟΡΙΟΝ- ΟΛΥΜΠΙΑ

Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία

ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:

εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε

                                                                             με την τέχνη,

κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.

(μετάφραση:  Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)

 

Mapa poètic de Grècia

De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?


Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran

VII Jornada de Clàssiques de Sagunt

Hic et nunc no  parlo del que faig o deixo de fer a nivell personal, però aquesta vegada no m’hi puc estar. He passat el cap de setmana amb els clàssics de Sagunt (tot i que també m’hagués agradat anar al V Fòrum Auriga!), tot participant com a ponent en la  VII Jornada de Clàssiques, compartint taula i moments inoblidables amb De schola loquamur, visitant la Domus Baebia  i fent un taller sobre el temps Tempore capto (com m’agradaria de portar-vos-hi i d’assistir al teatre en llatí…!). Quina sana enveja m’han despertat els professors i les professores de la jornada de Sagunt, senzills, amables, amatents i amants de la seva feina i de la petjada clàssica, ningú no es queixa, malgrat les dificultats, tots fan pinya i hi posen el coll, ningú no agafa tot el protagonisme ni el vol, agraïts amb qui els passa la torxa i sabedors que també l’han de passar… Són oberts i col·laboratius, hospitalaris, com Chiron i els seus membres (que a Sagunt n’hi havia molts!), i d’aquí segurament el seu èxit. Un MODEL a imitar arreu i un bon model en què emmirallar-nos.

Per què us dic tot això, discipuli discipulaeque? Doncs perquè vosaltres, tot i no saber-ho, també em vàreu acompanyar aquest cap de setmana a Sagunt i vàreu ser els autèntics protagonistes de la meva xerrada d’hora i mitja sobre la meva experiència didàctica a l’aula sobre etimologia. Moltes gràcies! Sense vosaltres no ho hagués aconseguit de cap de les maneres! Pareu bé l’orella perquè encara podeu sentir el seu agraïment final. També els participants de la setena jornada, vinguts de tots els racons d’Hispània i fins i tots de terres bàrbares per als romans, com els companys que vingueren de Canàries, van dedicar una sentida i improvisada ovació quan varen acabar d’escoltar el rap de l’Uri just al principi de la conferència, i els ulls espurnejaven d’alegria quan van veure algun muntatge com el del Toni i la Rebeca a Radices Europae. Un públic agraït, receptor i sincer com vosaltres, capaç de demostrar interès i transparència (no van dubtar ni un segon en disimular que  no sabien què volia dir el nom de l’exposició de col·lecionistes de bossetes de sucre Glucosbalaitonfília i en els seus centenars de rostres es veia la seva sincera perplexitat). De què parlava? Doncs, d’una ínfima part, tot i que molt important, de la nostra feina diària a l’aula: Etimologia i competència lèxica. Jo també vaig agafar idees i vaig renovar el meu entusiasme, tot i el cansament, deu hores de formació en un dia i els nervis de la ponència! Tot plegat una experiència inoblidable! Moltes gràcies a tots i a totes de nou i al grup de cultura clàssica del CEFIRE de Sagunt amb el séu déu Hermes (Juanvi)  per haver-me convidat i acollit tan bé!

Els noms propis i els animals

El perquè dels mots és apassionant i avui m’he decidit a escriure sobre l’origen animalesc d’alguns noms propis, els noms de pila i cognoms. Vosaltres n’haureu de trobar més, no sols dels animals següents sinó també d’altres, tot partint del mot llatí corresponent.

ANIMAL NOMS DE PILA I COGNOMS
agnus Agnès, Inés, Agneta
apis Abella, Abellà, Abelló, Abellan, Abejón, Piera, Vilabella
aquila Àguila, Aguilera, Aguiló, Aguilà, Aguilar
bos Bovet, Boet, Bou, Bover, Bovillo
caballus Cavaller, Cavallé, Caballeria, Caballé,  Cabaleiro, Caballero, Caball
capra Capri, Cabrera, Capellà, Capella, Cabrero, Cabrides
cervus Cervera, Cervero
columbus Coloma, Colom, Colometa, Colombí, Colomer, Colomers, Palomo, Paloma, de Palomar, Palomares, Palomino
cuniculus Cuní, Cunit, Cunill, Cunillé, Cunillera, Conill
leo Leòncia, Leònidas, Lleonard, Lleandre, Lleó, Pantaleó, Lionel, Leonel
lupus Llobera, Llop, Lobatón, Llobet
porcus Porcell, Porcell, Pòrcel, Pursell

El que fa un mot…

Aquest apunt hauria d’anar a Aracne fila i fila, el bloc dels estudiants obert a col·laboracions de temàtica clàssica; però allí encara no es pot escriure en grec (i no sé quan podrem!). M’agradaria que escrivíssiu en grec el mot que ha inspirat a Pepita Castellví aquest poema que anava precedit d’aquesta explicació: “He llegit, Margalida,  la paraula Alétheia , m’agradat i aquí tens el resultat”.

PARAULA

Alétheia,
paraula grega,
paraula dolça
com ocell blanc.
Alétheia,
mot escrit a l’horitzó,
als espais, a la nit,
a les pedres.
Signes de l’alfabet.
Jeroglífics
sobre foli en blanc.
Llegiré a l’univers de les paraules
i ho explicaré al vent.
Alétheia, Aletheia!
Alétheia és: VERITAT.

Pepita Castellví

 

Per cert, quin antropònim femení dóna? Com es diu alétheia en llatí? Quines frases gregues coneixeu sobre aquest mot que no sols ha inspirat la Pepita sinó tot un reguitzell de pensadors, escriptors  i artistes?

El temps savant la veritat de lenveja de François Lemoyne

"El temps salvant la veritat de l'enveja" de François Lemoyne