Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

Foto: Margalida Capellà

Palladio, l’Arquitecte. CaixaForum BCN

Heu anat a veure l’exposició Palladio, l’Arquitecte al CaixaForum Barcelona? És una exposició molt interessant, sorgida entre els actes de celebració del cinquè centenari de l’aniversari del seu naixement, en col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres. Si no l’heu vista, avui diumenge és l’últim dia  a Barcelona; després, però, viatjarà al CaixaForum de Madrid. És de franc i  recull més de 200 obres, -dibuixos, maquetes a gran escala, projeccions, teles i llibres- de l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio (1508-1580) des que era un adolescent i feia de picapedrer a Pàdua fins a esdevenir un intel·lectual i arquitecte consagrat que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes fins a l’actualitat com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Antonio Jiménez Torrecillas, entre d’altres.

El nom de Palladio és sinònim d’arquitectura i va saber unir com cap altre teoria i pràctica en publicacions i edificis; va democratitzar l’arquitectura en reivindicar el valor de les edificacions domèstiques, tot considerant que qualsevol edifici podia ser bell sense necessitat d’emprar materials costosos. Tenia un profund coneixement de l’arquitectura del món clàssic que li va permetre idear un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intriguen per la seva enorme inventiva que el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d’acord amb el seu temps, amb un perfecte maridatge entre harmonia i bellesa.

Pal·ladio va escriure un cèlebre tractat I Quattro Libri dell’Architectura que li ha valgut juntament amb els seus projectes i edificis -com la Basílica de Vicenza, la Villa Rotonda, les grans esglésies venecianes de San Giorgio Maggiore i del Redentore o les vil·les Barbaro i Emo, al Vènet- la consideració d'”arquitecte d’arquitectes”.

Sabeu en honor de qui Andrea di Pietro pren el nom de Palladio? A quin arquitecte romà us recorda? A quines obres de l’arquitectura romana us recorden les seves, per exemple la Villa Rotonda?… D’aquí podria sortir un bon treball de recerca!

Trina Milan parla de El Fil de les clàssiques a COM Ràdio!

Com Ràdio a l’últim Estiu en un blog, espai de blogosfera del programa El Dia a la Com de Josep Maria Cano, Trina Milan, presidenta de Stic.cat, parla de  blogs i educació i esmenta la nostra tasca en el bloc El Fil de les Clàssiques (a partir del minut 6 i també en l’apunt corresponent del seu bloc Platxèria).

Entrevista

Des d’aquí el nostre agraïment! Per molts anys!

“Subterreum hoc opus…” Quid est? Ubi est?

 Mireu quina fotografia he fet aquestes vacances per a tots i totes (alumnes de llatí) per tal que poseu en pràctica els vostres coneixements de cultura general i de llatí. Què és? On l’he feta? Havíeu vist abans aquesta inscripció? Què hi posa? Per què en llatí?…

Foto Margalida Capellà

Subterreum hoc opus a mense ianuario anni universae reparationis MCMXXIV A.D. MCMXXVI ianuario mense perfectum barcinonensem habuit opificem e fundatissimo nostrate genere natum”.

Toponímia clàssica de Catalunya amb Google Maps

Tot va començar com un joc  i  de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.


Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.

Chiron ja ha fet la crida!

La nissaga dels déus VII

Ha arribat el setembre, i els dimecres continua essent el dia de La nissaga dels déus de Neus Jordi, però ara li ha tocat el torn als herois:

HISTÒRIES D’HEROIS

AQUIL·LES

Aquil·les  era fill de la nereida Tetis, una divinitat marina, i  de Peleu,  rei de Ptia, un territori de Tessàlia, una regió de l’antiga Grècia.

Quan va néixer,  la seva mare  va voler que el seu fill   fos immortal perquè l’oracle havia vaticinat que moriria  si anava a la guerra.  Aleshores Tetis, per fer-lo immortal, el va banyar en el llac Estigi, un llac sagrat.  El va agafar pel taló i el va submergir  dins del llac.  Només hi va haver  una part que no li va tocar l’aigua,  la  part de darrera del taló  per on la seva mare l’agafava.

Quan va tenir l’edat d’anar a l’escola els seus pares van confiar-lo  a un centaure molt savi que es deia Quiró perquè l’eduqués i li ensenyés tot el que sabia.

Delacroix. Wikimedia

Quan tenia nou anys, l’endeví  Calcas  va predir que la ciutat de Troia, una ciutat molt rica que els grecs volien conquistar, no podria ser conquerida sense la seva ajuda.

Aleshores, Tetis, la seva mare, que no volia que anés  a la guerra per por que el matessin,  el va disfressar de noia i el va enviar a la cort del rei Licomedes. Allà vivia amb les filles del rei com si fos una de les seves amigues. Però  el van descobrir.

Un dia Odisseu,  rei d’Ítaca, que era molt enginyós i  sabia on era Aquil·les  perquè li havia dit l’endeví Calcas,   es va inventar un parany per descobrir-lo.   Es va presentar a la cort del rei Licomedes amb molts regals per a les filles del rei.  Entre els regals, joies i bonics vestits,  hi havia una llança i un escut. Les noies van triar els vestits i les joies  però Aquil·les,  no va poder dissimular i va triar les armes. Es va descobrir l’engany i aleshores van veure que realment era un guerrer i que havia nascut per ser un heroi.

Per tant els seus pares van haver de resignar-se a la vocació guerrera del seu fill que va voler anar a la Guerra de Troia. Va ser una guerra molt llarga. Van lluitar els grecs contra els troians durant deu anys. Aquil·les va lluitar en el bàndol dels grecs.  Es va haver d’enfrontar amb Hèctor, el valent fill del rei de Troia, defensor de la seva ciutat,  a qui va matar.

Quiró a més a més d’ensenyar-li tot el que era necessari perquè fos un jove savi i prudent,  el va alimentar amb tripes  de lleó i de senglar i també amb medul·les d’óssos,  perquè creixés ben fort.  Se’n va fer molt de  fort i  tan ràpid en la cursa que  li deien “el dels peus lleugers”.

Wikimedia

Finalment els grecs van guanyar la guerra, però Aquil·les va morir. El princep troià Paris,  germà d’Hèctor, li va tirar una fletxa al taló, la part del cos que  era mortal  perquè no li havia tocat l’aigua del llac sagrat.

Així doncs, es va complir l’oracle que tant temia la seva mare.

(CONTINUARÀ…)

Troben restes romanes de Dertosa

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que  les tapin de nou? Què n’opineu?