Category Archives: Grec

L’últim dia de classe, abans de les vacances de Setmana Santa, vàrem celebrar al nostre institut un symposion amb els alumnes de segon de batxillerat de grec i alguns altres que no s’ho van voler perdre i s’hi van afegir. Cada un o una havia de portar menjar grec (la classe era de dues a tres i a aquesta hora hi ha més gana que ganes d’aprendre grec!) i una tragèdia o comèdia grega llegida i l’havia de posar en comú. Ens ho vàrem passar molt bé i vàrem acabar el trimestre amb un crit de pau: la Lisístrata d’Aristòfanes. Recordeu que vàrem acordar que cadascú deixaria el resum de l’obra llegida o les seves impressions a l’apartat de comentaris perquè ja se sap: Verba uolant, scripta manent!

Aenigma III

13 Replies

Reconeixes en quin quadre s’han inspirat per fer aquest muntatge? Què n’opines?

El llibertí del panteó grec

33 Replies

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LCBNmvbLttw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què opineu de l’aspecte donjuanesc de Zeus?

També la Via Làctia té a veure amb Zeus, per què?:

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/iJVJuF_r1wo” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Aenigma II

14 Replies

En quina obra es va inspirar Dalí per crear-me?

Em pregunto, per què agradarà tant als artistes la dea de l’amor?

També és font d’inspiració per als publicistes. Mireu com expliquen la manca de braços de la Venus:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qP7b7SevqPo" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

Dones contra Tales

26 Replies

Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

. Montserrat Tudela, llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així: “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:

Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Maria Mercè Marsal versus Tales de Milet #VagaFeminista8M #Reus #dona #feminisme
Divisa https://t.co/bIGpV5T8T7

— Meritxell Blay (@txellblay) 5 de març de 2018

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.

La dona treballadora a Grècia i al segle XXI

73 Replies

Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005

Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.

El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)

N.B.: Plató i les dones en la ciutat ideal.

Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident

2 Replies

Us recomano una exposició digna de veure a Caixaforum Barcelona sobre els etruscos, concretament Prínceps etruscos, entre Orient i Occident. Aprofiteu aquests dies de vacances de Setmana Santa per visitar-la; tanmateix teniu temps fins al 4 de maig. Fugit irreparabile tempus!

Imagineu-vos si eren d’avançats els etruscos que les dones de classe alta, almenys, ja havien aconseguit la paritat. El filòsof Aristòtil fa escarafalls quan diu que els etruscos mengen acompanyats de les seves dones, que jeuen amb ells com iguals. N’hi que fos un sacrilegi! Com menjaven les dones gregues?

L’historiador grec Heròdot afirmava que el poble etrusc havia emigrat a Itàlia, condretament a la Toscana, des d’Àsia Menor. Per contra, Dionís d’Halicarnàs en l’època d’August deia que era un poble auctòcton. Sigui com sigui, la civilització etrusca a causa de les seves pecularitats etnogràfiques i lingüístiques, però també religioses, polítiques i culturals, va ser diferent de la resta de pobles de la Itàlia antiga. L’exposició aplega una selecció de cent setanta obres procedents del Louvre de París i dels principals museus arqueològics d’Itàlia. No us la perdeu! A més és de franc.

P.D.: Enllaceu amb Sebastià Giralt que ofereix una miniexposició fotogràfica amb enigma a Els Dies de Dèdal.