Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!
La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?
Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.
La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.
Quants anys farà aquesta nit de l’enfonsament del Titànic? D’on prové el seu nom i per què? Podríem dir que el seu enfonsament en el viatge inaugural fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors?
[youtube]http://youtu.be/7b8rAZNM3oM[/youtube]
Detall de ceràmica grega d’Amasis, wiquimèdia
1. que li fos atorgat
Wiquimèdia
Text extret del llibre de M.Capellà, Grec 2, ed. Teide
1. Nascut
Frederic Leighton, Wikimèdia
Grec 2, ed.Teide
Qui ens fa la traducció? Què simbolitza el rapte de Persèfone? On es troba ara Persèfone? Quin nom rebia en llatí?…
M. Capellà Grec 2, ed.Teide
Francesco Albani (1578–1660) Wikimèdia
Qui ens ho tradueix? Què li passa a Apol·lo? Per què? Quins altres amors fallits té, tot i ser el déu de la bellesa? Creieu que ser maco o maca és un impediment per ser afortunat en l’amor o tot el contrari?
Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.
Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.
No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!
A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…
Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.
Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;
al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;
[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura
consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]
¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades
has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.
I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.
P.S.:
Avui haurem de fer la classe de grec virtual! M’han convidat a Girona a parlar de mites i literatura grega. No us alliberareu de mi! Aquí us deixo un vídeo sobre la civilització grega de Artehistoria i una pregunta, que segurament és influència d’un llibre magistral de Jacqueline de Romilly, publicat a Temas de debate 1997, ¿Por qué Grecia? . Ara que ja portem moltes unitats del llibre de Grec, ed. Teide, vull que em doneu motius, si així ho creieu, pels quals encara avui val la pena estudiar Grècia i si voleu també grec.
Títol: El paciente inglés
Direcció: Anthony Minghella
Intèrprets: Ralph Fiennes (Conde László de Almásy), Kristin Scott Thomas (Katherine Clifton), Juliette Binoche (Hannah), Willem Dafoe (Caravaggio)
Guió: Anthony Minghella
Any: 1996
Durada: 155 minuts
Sinopsi: A finals de la Segona Guerra Mundial, un home molt ferit que no recorda qui és (Ralph Fiennes) és atès per una jove infermera canadenca en una vila en ruïnes de la Toscana. El seu cos està totalment cremat, però encara té temps per refer la tràgica història de la seva vida quan era geògraf i feia mapes de tota Àfrica. Els acompanyen un cínic supervivent i un sapador sij, especialista en desactivar explosius.
Premis: Guanyadora de 9 òscars, inclosos Millor Pel·lícula, Millor Director (Anthony Minghella) i Millor Actriu Secundària (Juliette Binoche).
Quan el 1996 es va estrenar El paciente inglés d’Anthony Minghella (mort avui farà un any), basada en la novel·la Michael Ondaatje, em va impressionar la presència del llibre d’Heròdot en tota la pel·lícula, precisament la seva obra titulada Nou llibres d’història. Heròdot d’Halicarnàs (c. 480-420 aC), considerat des de Ciceró el pare de la història, apareix des del primer moment fins al final. Fins i tot se’ns relata una bella història que, quan la vaig traduir del grec per primera vegada en els meus primers anys de facultat, en va cridar l’atenció. És la història de Giges i Candaules que Heròdot ens explica en el primer llibre, envoltada d’elements folklòrics com l’anell que fa tornar invisible a qui el porta, la fortuna meravellosa, el descobriment d’un tresor, l’amor d’una reina, la seva bellesa, etc
Heròdot va ser el primer en utilitzar estudis etnogràfics i constitucionals per explicar les causes de les guerres mèdiques; i va ser el primer que va crear una història universal i que va donar el nom de historía (NO PUC ESCRIURE EN GREC NI AMB L’EUCLIDES!) a les seves investigacions sobre els esdeveniments del passat. Ryszard Kapuscinski en el seu llibre Viatges amb Heròdot (Empúries. Anagrama. Traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski) també ret un homenatge a l’autor grec.
In memoriam Anthony Minguella, us deixo un fragment de la seva llarga, però ben captivadora pel·lícula El paciente inglés en què, com en les històries d’Heròdot, es barreja la ficció amb els esdeveniments històrics i la verídica localització geogràfica. Precisament he seleccionat el fragment en què s’explica la història de Giges que ens transmet Heròdot. Animeu-vos a veure-la sencera i a gaudir d’una fotografia terrosa de passatges desèrtics. A més dels referents d’Heròdot, us pot ajudar a entendre l’eutanàsia en un pacient terminal amb una colpidora història d’amor!