Category Archives: General

Pervivència dels tòpics horacians

Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los!  Recordeu aquest altre apunt?

 1.

Pues si tan breve se nombra,

de nuestra vida gocemos

el rato que la tenemos:

dios a nuestro vientre hagamos;

comamos hoy y bebamos,

que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

2.

[…] coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre […].

GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

3. 

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!  

FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

 6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

7.

 Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment  (Trad. de F. Parcerisas)

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.

Contra la crisi, obra pública

Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.

                                                                                              SUETONI, Vida d’August, 29-30

  • Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.

  • August va pal·liar  la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?

  • Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?

  • Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?

  • Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!

La inspiració romana de Peter Zumthor

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

La mona de Pasqua i la xocolata escultural

Ricardo Gómez, Flickr “Benhur

Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, anomenats munna, als seus superiors. A Catalunya hi ha el costum ancestral, des del temps dels romans, que el padrí regali la mona al seu fillol el dia de Pasqua i que l’endemà es vagi al camp a menjar-se-la, tot aprofitant el bon temps i el renéixer de la natura. Avui les antigues mones fetes amb ous (era l’època de la gran posta de les gallines!) han passat a ser autèntiques escultures de xocolata (com podien viure els antics sense la xocolata!). Recordeu aquesta de l’any passat!

Quina mida diríeu que té aquesta escultura de xocolata de Ben-hur del Museu de la xocolata de Barcelona? No us ho podeu ni imaginar! Aneu-hi i quedareu impressionats amb totes les figures de xocolata!

Bon dia de la mona!

La Pasqua, una antiquíssima festa de primavera

Finalment, fruïm de la Setmana Santa! Quan encetem any nou, qui es resisteix a no mirar quan caurà la Setmana Santa i, per tant, gaudir de les vacances de primavera? És una festa que no té una data fixa, ja que la data de Pasqua té a veure amb la posició de la lluna: el diumenge següent a la primera lluna plena de la primavera. És una festa antiquíssima per celebrar la primavera, precisament quan  hi ha més claror que foscor, quan bona part de les plantes broten, fecunden, floreixen i fructifiquen, i molts animals s’emparellen. Per cert, la festa es diu també Pasqua Florida. És curiós que en el segle XXI, en plena societat de l’oci, continuem celebrant-la.  Tots sabem que el dia de Nadal, el 25 de desembre és el dia del naixement de Jesucrist, però la data de celebració de la seva mort oscil·la. Per què? Doncs perquè és una festivitat molt anterior i alhora hi trobem el Pesah o la festa de la primavera dels pobles pre-israelites nòmades, el Massot o la festa dels Pans Àzims de les tribus sedentàries de Canaan amb la qual celebraven l’arribada de la primavera, la celebració de la fi del jou egipci per la comunitat d’Israel i la commemoració de la mort de Jesús de Natzaret.

Hic et nunc no parlaré de la Setmana Santa cristiana ni catòlica, ni ortodoxa. Això jo ho fareu vosaltres si voleu en comentari. Més aviat, recordaré algun mite clàssic relacionat amb aquestes dates.

L.Abbema

L. Abbema, Flora Wiquimedia Commons

Entre els mites que explicaven el resorgir de la primavera hi ha aquell mite hel·lènic del retorn de Persèfone amb la seva mare Demèter (és feina de Setmana Santa per a segon de batxillerat de grec!); però a Roma, Mart és el déu de la guerra i també de la primavera, perquè l’estació guerrera comença quan l’hivern s’acaba, al març, mes que li dóna nom. Ovidi va suposar que Flora, potència vegetativa que fa florir els arbres, en grec Cloris, seria l’origen del naixement de Mart: Juno engendrà Mart sense la intervenció de Júpiter gràcies a una flor màgica de propietats fecundants que Flora li havia donat.

També trobem Cloris, violentada per Zèfir, en La primavera de Sandro Botticelli:

I per a vosaltres què és la Setmana Santa: festivitat religiosa, festa de primavera, festa escolar…?

Nemini parco

Entre els actes de celebració de la Setmana Santa, en la processó de Dijous Sant a Verges (Girona), considerada festa d’interès nacional, es balla una macabre Dansa de la mort que es conserva des de l’Edat Mitjana i que es va desenvolupar en tota la literatura europea i ha gaudit d’una remarcable influència literària en la literatura espanyola. A Verges, cinc esquelets ballen al so del tabal una dansa senzilla i alhora impressionant: un porta una dalla, un altre un estàndard, un altre un rellotge sense busques i dos esquelets d’infants amb un plat de cendra. Els referents clàssics són ben presents en tota la processó juntament amb el llatí i els romans, els manages.

dansamort.jpg

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=FLqmHHxRhp4[/youtube]

Si heu escoltat bé, sabreu què vol dir Nemini parco? Coneixíeu la dansa de la mort de Verges? Què us ha semblat? Amb quina expressió llatina podríem resumir el final del vídeo? Aquests dies no us perdeu tampoc l’article  La passió sobre La passió de Crist de Mel Gibson (2004) i a veure si l’acabeu de resoldre.