[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/7CcDdmrfMWg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YuYEIY_F1Yc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podeu consultar la pàg. 97 de Grec 1, editorial Teide.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NXjjWfIkSCk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què opineu d'aquesta pronúncia no erasmiana del grec antic?
Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fJt44Q5XUHI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quin càstig van rebre les mènades? (Si no ho recordeu, podeu rellegir Narracions de mites clàssics pàgs. 124-126). La música amanseix les feres!
Ahir, 18 d’abril de 2008 es va fundar l’Associació de professors de llengües clàssiques per a la defensa del llatí, del grec i de la cultura clàssica als centres públics i privats de Catalunya. Per poc temps no coincideix amb la fundació llegendària d’una ciutat molt important. Què es va fundar el 21 d’abril del 753 aC? Qui la va fundar? Qui en fou el primer rei i per què? Quants anys fa de tot això? Quants segles va durar el seu domini?, etc.
En quin tòpic horacià s’inspira la cançó Hoy puede ser un gran día de Joan Manel Serrat?
[youtube]http://youtu.be/sk8XVAQucvo[/youtube]
Què era l’escítala? A quin sistema encriptat va donar nom Juli Cèsar, tot i que mai no fou emperador? Què opines de l’encriptació i de l’encriptografia?
Després d’observar aquest fresc de Cesare Maccari (1840-1919) respon: Qui fa què, i per què? Com es titula l’obra i de quants discursos consta?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4By_tU5nfuU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les cases ateneses de l’època clàssica tenien, generalment, un pati interior al voltant del qual es distribuïen les habitacions i que els proporcionava llum i aire; la claror també s’aconseguia a través de finestres i lluernes sense vidres. Les estances per a les dones rebien el nom de gineceu i les estances per als homes andron, on es rebien les visites. A Atenes, també hi havia cases de lloguer molt modestes.
En contraposició amb els edificis públics, les cases no eren gaire còmodes ni agradables. S’arrengleraven a l’atzar, aprofitant el pendent dels turons; tenien les parets tan fràgils que els lladres eren anomenats “foradaparets”.
Amb els canvis sociopolítics del segle IV aC, la gent es va estar més temps a casa i no va participar tant en la vida política; van augmentar els luxes i les comoditats, fins que, a l’època hel·lenística, les cases dels rics eren cada cop més sumptuoses i es diferenciaven més de les dels pobres.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kineRz4nrzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols més informació clica aquí i consulta la informació i les fotografies que ofereix Sebastià Giralt, i si vols comparar la casa grega amb la romana vés a aquest article.