Category Archives: General

Mites a Baetulo amb Τουρισμός Albéniz

36 Replies

Com ja havia fet durant el curs 13-14, l’alumnat de l’optativa de Cultura clàssica de 3r d’ESO Mitologia a Baetulo del 15-16 va dur a terme una tasca fantàstica que val la pena recordar. Més que mai, van saber posar-se en la pell d’uns guies turístics de l’empresa Τουρισμός Albéniz (no la busqueu enlloc perquè és fruit de la seva imaginació) disposats a fer difusió del llegat arqueològic de la ciutat. Mireu, si no, el cartell publicitari que van confeccionar.

Nueva imagen

Partint d’aquesta campanya de difusió, el professorat i els companys vam poder gaudir d’un interessant recorregut des de l’institut fins al Museu, on cada grup va explicar la seva part. Com no pot ser d’altra manera, en aquest fotomuntatge en teniu una petita mostra.

Com a cloenda del curs, cada grup va fer una petita síntesi d’una de les divinitats treballades durant el trimestre, tot explicant el motiu de la seva tria. Els déus i deesses preferits van resultar ser Dionís, Zeus i Afrodita; mireu, per exemple, com ho va fer el grup que va triar aquesta darrera, la dea de l’amor. L’acústica no és gaire bona, però si pugueu el volum, crec que es pot entendre la major part del que diuen.

Vista la feina dels predecessors, què us empescareu vosaltres? D’imaginació i originalitat segur que no us en falta…

Comenteu, en primer lloc, les imatges de l’any passat: Què us sembla el cartell publicitari? Reconeixeu alguns dels llocs del recorregut? Sabíeu alguna cosa de la divinitat comentada?

I a continuació, proposeu idees sobre el que podeu fer aquest any. Alguna idea original? Us asseguro que cada any n’acaben sortint de noves.

TERESA

Les tres Gràcies en l’art

20 Replies

Aquest article s’ha creat en base a un altre sobre Les Càrites i la caritas  (fet per Clara Campos) en el qual l’Aina Ortega s’ha inspirat per fer un treball sobre aquest mite en la història de l’art.

El seu treball consta de quatre apartats, més una recollida d’imatges d’altres obres menys reconegudes: en el primer apartat explica què són, en el segon ens parla sobre una obra de la Roma antiga amb els seus cànons de bellesa. Seguidament presenta un apartat amb obres de l’època moderna (Renaixement i Barroc), també amb els cànons de bellesa. Per últim, trobem un recull sobre les obres de l’època contemporània (avantguardes) on també s’explica els cànons de bellesa.

QUÈ SÓN?

D’acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites, tres divinitats menors filles de Zeus (en llatí Júpiter) i Hera (en llatí Juno), representaven l’alegria i la bellesa. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita (en llatí Venus), i formaven cor de vegades amb les Muses d’Apol·lo. Les tres germanes s’anomenaven Aglaia, Eufròsine i Talia.

ROMA ANTIGA

Pintura a Roma antiga: La pintura romana és la part de l’art romà de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes, i de fet, només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.

Fresc pompeià (Casa de P. Dentatus Panthera, IX, 2, 16, tablulí k) – Artista desconegut – Data de creació: s. I a.C – Tècnica: fresc (pintura feta directament a les parets d’una “domus”) – Estil Pompeià – Ubicació: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Malucs amplis, cames carnoses en contraposició als pits que eren petits i ferms. Pell normalment blanca i expressions de timidesa i algun que altre somriure.

ÈPOCA MODERNA

Renaixement

La pintura del Renaixement pren com a punt de partida l’afany de veritat, l’intent de representar el món com és en la realitat. Algunes de les característiques que es poden apreciar en aquest quadre són:

  • Les figures amb volum, efectes de perspectiva, la visió frontal i de perfil.
  • Els termes religiosos tenen gran importància: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

Artista: Raffaello Sanzio – Data creació: 1500-1505 – Tècnica: Oli sobre fusta – Estil: Alt Renaixement Ubicació: Museu Condé (Chantilly) [Font: Wikimedia]

Un altre aspecte en què l’Aina s’ha fixat és l’angularitat dels cossos, els seus moviments quasi perfectes i també en la posició dels caps, on trobem quasi sempre una d’esquenes i dues de cara, molt típic de les esquenes clàssiques.

Cànons de bellesa de l’època: Destacaven els cossos rodons, mans i peus fins, pits petits i ferms, pell blanca i galtes rosades, llavis vermells, cabell ros i llarg, ulls clars i grans. Un exemple del model ideal de dona d’aquesta època seria la Venus de Boticcelli o la Monalisa de Leonardo Da Vinci.

Es diu que el quadre representa tres tipus de dona: a la dreta verge, tímida i difícilment accessible; a l’esquerra la dona activa, coqueta i temptadora; i al mig el punt just entre l’una i l’altra.

BARROC

La pintura del Barroc té com a característiques bàsiques les següents: gran decoració, grandiositat de les construccions, gest exaltat i gran moviment, predomini del color sobre el dibuix, línies en diagonal, l’obra continua més enllà del quadre, la importància de la llum i apareixen nous temes com el paisatge o el bodegó (gènere pictòric que engloba les representacions d’objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.)

Artista: Peter Paul Rubens Data creació: 1639 Tècnica: Pintura a l’oli Ubicació: Museu del Prado (Madrid) [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Destaquen sobretot els cossos més grassonets i estilitzats, malucs més amplis i cintura més estreta, braços més carnosos, es manté la pell blanca però els pits agraden més ressaltats amb l’ajut de les cotilles. Sovint utilitzen perruques, s’inicia el món de la perfumeria, pigues pintades o de pega i molts encaixos. El maquillatge també marca fort aquesta època.

Les Tres Gràcies de Raffaello poden citar-se com a tipus de bellesa ideal, mentre les de Rubens poden ser-ho de la bellesa més sensual. Aglaia, Eufròsine i Talia no van ser per a Rubens més que una excusa per pintar tres figures acadèmiques femenines, reproducció de les exuberants formes dels seus habituals models. Es diu que almenys una de les figures és reproducció de la segona dona de Rubens, Hélène Fourment, o també variacions sobre el mateix rostre de la seva esposa. Altres creuen reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor Isabella Brant i Hélène Fourment.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (AVANTGUARDES)

Sobre aquesta època l’Aina ha seleccionat dues representacions de les tres Gràcies. Una es basa en l’art cubista, on els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta. L’artista pinta el motiu des d’una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

Artista: Robert Delaunay – Data de creació: 1912 – Tècnica: oli sobre llenç – [Font: Wikimedia]

L’altra pertany a l’art figuratiu, que consisteix en representacions d’imatges identificables a través de les seves figures.

Artista: Yvonne Jeanette Karlsen – Data: 2008 – Estil figuratiu [Font: Por el amor al arte]

Cànons de bellesa: A partir dels anys 90 s’imposen dones atlètiques amb cossos prims però no massa. Aquí estava molt de moda sobretot els cabells totalment llisos. També dominaven els cabells curts suaus i la cabellera de lleó. Utilitzaven un maquillatge poc carregat amb un to natural.

Doncs bé, després d’aquest viatge al llarg de la història de l’art, l’Aina enfrontà el seu propi procés creatiu, del qual va sorgir aquesta obra que presentem com a primícia en el nostre bloc. Qui sap si acaba esdevenint una artista famosa i aquesta obra de joventut adquireix un valor considerable…

Mireu-lo amb atenció i comenteu-lo tenint en compte les qüestions següents:

  • Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
  • Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
  • I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
"Les tres Gràcies" Autora: Aina Ortega Data: 2017 Tècnica: oli sobre tela Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

“Les tres Gràcies”
Autora: Aina Ortega
Data: 2017
Tècnica: oli sobre tela
Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Ainhoa Fernández – Aina Ortega

4ESO

Els tòpics literaris mai passen de moda!

34 Replies

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ“
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.

La síndrome de Diògenes

22 Replies

En un article d’aquest bloc sobre els complexos d’Èdip i d’Electra fet per la Paula Olid vaig comentar una altra síndrome psicològica amb nom clàssic, la síndrome de Diògenes. No sabia gaire cosa sobre aquest trastorn, però coneixia el més bàsic i el nom em sonava a referència clàssica.

La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que es caracteritza per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar, l’acumulació de grans quantitats d’escombraries domèstiques i l’abandonament higiènic i social, amb el deteriorament físic conseqüent. Comportaments d’aquest tipus se solen trobar més sovint en persones d’avançada edat, però també en joves. Generalment són persones que viuen o se senten soles, no han superat la mort d’un cònjuge o familiar molt proper, presenten quadres depressius o tenen trets de personalitat amb tendència a l’aïllament social.

Gordon Stewart's house

La llar d’en Gordon Stewart

En aquesta notícia podem veure un cas del 2009 al Regne Unit d’una persona que sofria la síndrome de Diògenes. Gordon Stewart, un home excèntric i solitari, va acumular escombraries a casa seva i va fer una xarxa de túnels amb elles. Aquest laberint de residus a la seva llar es va tornar tan gran i complex que es creu que el senyor es va quedar atrapat a dins i va morir de deshidratació i gana. Veïns deien que Gordon va acumular escombraries a la seva casa durant 10 anys; s’hi van trobar bosses, mobles trencats, electrodomèstics, etc.

Waterhouse-Diogenes.jpg

Diogenes, John William Waterhouse 1881. Art Gallery of New South Wales.

Diògenes va ser un filòsof grec nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC. i mort a Corint el 323 aC. Va ser un dels filòsofs més reconeguts i representatius de l’escola cínica. Aquesta escola, fundada pel grec Antístenes a la segona meitat del segle IV a.C, considerava que la forma de vida de la civilització era un mal i que la felicitat venia donada seguint una vida simple i d’acord amb la natura, menyspreaven les riqueses i qualsevol preocupació material. Els cínics van ser coneguts per les seves excentricitats i per la composició de sàtires sovint irreverents contra les costums i els vicis de la societat grega de l’època. Diògenes va viure com un rodamón als carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut, es diu que vivia en un tonell, en lloc d’una casa. Va utilitzar el seu estil de vida i comportament senzill per criticar els valors socials i institucions del que va veure com una societat corrupta i confusa.

Estàtua de Diògenes a Sinope, Turquia.

Es comportava com “un autèntic gos” (d’on deriva el nom de cínic), molta gent el deia com aquest animal amb una intenció despectiva, però Diògenes va trobar apropiat el qualificatiu, el va acceptar i va lloar les virtuts del gos. D’una manera molt poc tradicional, tenia una reputació de dormir i menjar on volgués. Fins i tot va rebutjar les idees normals sobre la decència humana: menjava al mercat, orinava en algunes persones que l’insultaven, defecava en el teatre, i es masturbava en públic. Es va declarar un cosmopolita i un ciutadà del món en lloc de reclamar lleialtat a un sol lloc. Menyspreava no només la família i l’organització social política, sinó també els drets de propietat i la reputació. Plató va definir Diògenes com un Sòcrates embogit.

Una de les anècdotes més conegudes de Diògenes de Sinope va ser una trobada amb el rei Alexandre el Gran a Corint. Mentre que Diògenes estava relaxat al sol del matí, Alexandre el Gran, encantat de conèixer el famós filòsof, va preguntar si hi havia algun favor que podria fer per ell. Diògenes va respondre: “et demano que no em tapis el sol.” Tot i que Alexandre el Gran l’oferia moltes coses que a qualsevol altra persona li agradarien, a Diògenes només l’interessaven les coses bàsiques de la vida.

Diògenes assegut al seu tonell, Jean-Léon Gérôme 1860. Paris.

Si comparem el terme psicològic amb el seu referent clàssic, l’element comú és el fet de deixar l’estil de vida convencional i perdre la preocupació per la higiene. Molts consideren aquesta denominació incorrecta perquè la gent que pateix la síndrome acumula molts objectes materials i Diògenes promulgava deixar aquests béns, a més que Diògenes sovint tenia o buscava companyia humana.

I tu què en penses?

  • Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
  • Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
  • Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?

Sebastián Lindo 4t ESO

Barcino Oriens ens visita

27 Replies

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatrices, per tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

El Bàsquet més Clàssic

20 Replies

Com hem pogut observar al llarg del curs, hi ha referències clàssiques per tot arreu, fins i tot a l’esport. Així alguns companys han fet articles sobre la relació entre algun esport i la cultura clàssica grecoromana, concretament el futbol. I jo, com a bon amant del bàsquet que sóc vaig pensar: hi haurà referències clàssiques en l’àmbit basquetbolístic?

Doncs és clar que n’hi ha! I a més a més, en són bastants. Vaig començar la meva recerca pels equips de les lligues professionals de Grècia i Itàlia, ja que la Teresa així m’ho va aconsellar.

Vaig començar cercant en l’A1 Ethniki (la lliga grega de bàsquet), considerada la tercera millor lliga d’Europa i em vaig trobar amb equips com l’AE Apollon Patras, que té com a referència el nom d’Apol·lo, déu de la música i la poesia. Després vaig trobar l’Aries Trikala B.C. que té a veure  amb Aries i la llegenda del velló d’or. També existeix el Kolossos Rodou B.C., que fa referència als colossos, les estàtues de mida desmesurada o de dimensions gegantesques. El Promitheas Patras B.C. és un club que fa referència a Prometeu, el Tità que va robar el foc dels déus per cedir-lo als mortals. Per acabar amb els equips grecs vaig trobar l’Iraklis B.C. que menciona a l’heroi i fill de Zeus, Heràcles.

Més tard, vaig seguir la meva cerca amb els equips de la Lega Basket Serie A (la lliga italiana de bàsquet). En aquesta em vaig trobar clubs com el Virtus Pallanecastro Bologna i el Pallanecastro Virtus Roma que van tenir jugadors com Manu Ginobili o Brandon Jennings. Aquests dos equips fan referència a la paraula llatina virtus que significa valentia, coratge, valor… També vaig trobar el Mens Sana Basket de Siena que fa referència a la cita llatina Mens sana in corpore sano. Després vaig trobar l’Olimpia Milano que va tenir jugadors destacats com Danilo Gallinari i Bob McAdoo. Aquest club fa referència a Olimpia, la seu dels antics i originals jocs olímpics. I per finalitzar, el Fortitudo Pallacanestro Bologna, que fa referència a la paraula llatina fortitudo que significa coratge, força, valentía… igual que virtus.

200px-bc_fortitudo_bologna_logo    thinksvnsu    olimpia_milano

Més endavant vaig cercar equips de l’NBA a la recerca de referències clàssiques, però no vaig trobar cap equip. Només en vaig trobar un de l’NCAA (la lliga universitària de bàsquet d’Estats Units), els Michigan Spartans. Aquest equip ha format jugadors NBA com Zach Randolph, Jason Richardson, Draymond Green i el màxim assistent històric de la lliga i considerat un dels millors jugadors de la història, Earvin “Magic” Johnson. Fa referència als espartans, pobladors de l’antiga Esparta, que van tenir un dels millors exèrcits militars de la historia.5525_michigan_state_spartans-alternate-1987

Cercant per Estats Units no he trobat equips, però sí que vaig trobar una llarga llista de pavellons anomenats arena, fent referència al camp de batalla on els gladiadors lluitaven entre si o contra diferents animals. Aquests pavellons són: American Airlines Arena (Miami Heat), Amway Arena (Orlando Magic), Chesapeake Energy Arena (Oklahoma City Thunder), Key Arena (Seattle Super Sonics), Oracle Arena (Golden State Warriors), Philips Arena (Atlanta Hawks), Quicken Loans Arena (Cleveland Cavaliers), Sleep Train Arena (Sacramento Kings), Talking Stick Resort Arena (Phoenix Suns) i Energy Solutions Arena (Utah Jazz). També n’és una referència el pavelló del mític equip d’aquesta ciutat, l’Olímpic de Badalona on juga la Penya. Construït per als Jocs Olímpics del 1992, aquest és només una altra mostra de la gran relació de la nostra ciutat amb el magnífic món clàssic.

Així que aquesta ha estat la meva recerca de referents clàssics en el bàsquet. N’he trobat més dels que m’esperava en un principi i molts de sorprenents. No m’agradaria entrar en comparacions amb altres esports, però realment hi ha moltes referències clàssiques, i és que, en aquest món, me’n surten de sota les pedres…

 I ara us toca reflexionar a vosaltres…

  • En l’article s’esmenta la Llegenda del velló d’or, la podríeu explicar?
  • Què vol dir l’expressió Mens sana in corpore sano esmentada al text? Qui la va encunyar?
  • Podríeu explicar la referència clàssica indirecta que es troba en el nom del pavelló de Badalona? 
  • Seríeu capaços de trobar la referència indirecta del Club Esportiu Sícoris de Lleida?
  • Per acabar, coneixíeu algun dels equips o pavellons esmentats en l’article? Sabeu d’alguna altra referència clàssica en el bàsquet?

Guillem Méndez 4t C2

Make Roma great again

23 Replies

Fa uns dies, la Paula Olid, una companya del 4C2, ens va fer arribar un compte de twitter bastant peculiar que va trobar navegant per la xarxa…

cognatus

“Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”, així es presenta aquest compte amb aproximadament 800 piulades i 5000 seguidors anomenat Cognatus Romae. Només cal  fer una petita ullada a la pàgina per deduir quin és el missatge que vol transmetre, quina és la seva ideologia i quina és la seva visió de la societat.

Mitjançant l’humor en les seves piulades aquesta pàgina pretén divulgar un pensament retrògrad i tradicional, de dretes, masclista i fins i tot racista; però aquest compte no es conforma solament amb fer ús de l’humor negre per difondre els seus pensaments, sinó que també les seves piulades tenen un toc bastant peculiar que el fa destacar sobre els altres i pel qual l’estem comentant aquí.

El més probable és que ja us hagueu adonat de quina és la particularitat d’aquesta pàgina, així que anem a comentar-la. Efectivament l’ús recurrent de referències clàssiques com la citació d’antics reis i emperadors romans entre altres i l’adaptació del llatí al llenguatge modern amb paraules com canisflautae. 

El que fa falta per comprendre al cent per cent aquest página és tenir clars els referents del món clàssic, per una part, i els actuals, per altra. Aquí us deixo una sèrie de piulades on és veu clarament aquest fet:

Me encanta la cena del Sol Invictus porque puedo hablar del peligro de los populistas de Possumus y de los independentistas de la Dacia.                                                                          24/12/2016

La Juno del Pilar dice que no quiere ser de la Galia, que quiere ser centuriona de la tropa de Caesar Augusta Tonadilla hispana.                                                                                                 11/10/2016

¿Cuál fue la última canción que cantó Sócrates? Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeno. Jejeje. Puto Sócrates. Artista hasta el final.                                                                  29/3/2016

Per últim us invito que feu una petita reflexió. Després de veure com és el compte, la manera com s’expressa, etc., creieu que totes les piulades que es pugen a aquesta página són simple humor o tenen la voluntat d’expandir un missatge en concret? I mirant-ho amb una perspectiva més general, creieu que l’humor té límits o es pot manipular com es vulgui creant pàgines com aquestes?

I per anar una mica més enllà…

  • Expliqueu una mica a què es refereix i què vol dir la introducció del compte “Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”.
  • Busqueu el referent clàssic dels exemples de piulades que he posat i relacioneu el referent amb el present.
  • Creieu que el contingut de la página s’hauria de censurar o bé controlar o que l’administrador del compte té tot el dret per posar el que vulgui a la xarxa?

Arnau Luque 4C1

Amicorum Spectaculum

17 Replies

De vegades tinc bastant temps lliure com per fer un cop d’ull a les xarxes socials. Jo segueixo a Instagram una pàgina oficial de Tomorrowland i com alumne de llatí em va cridar l’atenció aquesta imatge…

Resultat d'imatges de amicorum spectaculum
Hi podem veure el lema del festival d’aquest any: Amicorum Spectaculum, el lloc on se celebrarà, les dates i ens dóna molta informació sobre la temàtica del festival d’aquest any.

Tomorrowland és un festival de música electrònica que se celebra cada any a l’àrea recreativa de Schorre a Boom, població de Bèlgica. Es celebra des de l’any 2005 a càrrec de l’empresa ID&T. Aquest acte és un dels festivals del gènere més importants de tot el món, i consta de 15 escenaris, el més important dels quals és el Mainstage, que cada any recrea un món fantàstic fins l’últim detall. Cada any la temàtica del festival canvia, provocant un ambient únic i nou cada any.

tomorrowland-main-stage-2016

El Mainstage de Tomorrowland 2016 amb el lema “Elixir of Life”

Llavors, que significa Amicorum Spectaculum? I per què aquesta ambientació?

Si analitzem Amicorum, trobem que prové del llatí, de la paraula amicus que vol dir amic. I spectaculum també està en llatí i vol dir espectacle. Per a nosaltres que som parlants llatins, ja que parlem llengües que provenen directament del llatí com el català i el castellà, no tenim gaire problemes per entendre el significat d’aquestes paraules, ja que tenen les arrels llatines. Per contra, els que parlen llengües amb arrels no provinents del llatí tenen problemes per la comprensió de la primera paraula. En anglès la paraula amic es diu friend i no té cap relació amb amicorum, però spectaculum en canvi en anglès es diu spectacle, així que per als parlants d’anglès no faria falta explicar el significat d’aquesta paraula.

Trobem com els organitzadors del festival, amb el lema, volen deixar clara la seva finalitat, que volen que tinguin present les persones que gaudiran del festival. Un esdeveniment d’aquesta mena té relació directa amb amicorum spectaculum, ja que un festival com aquest ens ofereix un espectacle de música electrònica on convius amb la gent que comparteix gustos similars. Podem copsar com objectiu d’aquest festival les ganes de passar-ho bé amb una gran quantitat de gent de diferents països i gaudir de bona música.

Dit això us proposo:

  • Segons el que explica aquest article i mostra el vídeo promocional, com creieu que serà el main stage d’aquesta edició?
  • Heu anat algun festival de música d’aquesta mena? A la vostra ciutat o a ciutats properes se celebra algun festival de qualsevol mena, no només de música?
  • Digueu la vostra opinió sobre la utilització del llatí per donar noms a diferents agrupacions de gent i festivals diversos.
  • I per a la gent de Llatí, analitzeu morfosintàcticament Amicorum spectaculum i digueu-ne el significat literal.

Jhon Campaña, 4t ESO

Amazon i les Amàzones

27 Replies

Salvete!

Què és Amazon?

Amazon és una companyia nord-americana de comerç electrònic i serveis de computació en el núvol a tots els nivells, amb seu a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington. El seu lema és and you’r done (traduït al català: “estàs preparat”). Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d’Internet.

L’antic nom de l’empresa era Cadabra.com. No obstant això, necessitava un nom d’impacte, un nom que fos exòtic i misteriós al mateix temps. El nom havia de començar per la lletra A, per això Jeff Bezos es va posar a repassar en el diccionari totes les paraules que començaven per aquesta vocal fins a trobar la que, literalment, anava a canviar la seva vida. Va ser amor a primera vista. La paraula trobada era Amazon, ja que incloïa totes les característiques esmentades anteriorment. De fet es tractava d’una paraula coneguda per la majoria de la gent, al mateix temps exòtica i poderosa (és el nom del riu més llarg del món), i el més important de tot, començava amb A. Pot semblar estrany, però el lloc de comerç electrònic més gran del món, deu el seu nom a aquesta recerca duta a terme pel seu actual director general.

I remenant vaig trobar que el nom del riu Amazones prové de la mitologia grega. Orellana el va agafar del mite de les guerreres amazones d’Àsia i Àfrica, narrat per Heròdot i per Diodor.

Les amazones van ser una antiga nació llegendària de guerreres, en un país poblat per dones en els confins del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre’s d’aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives.

Amazones. Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (c. 1820) [Font: Wikimèdia commons]

  • Llegiu el primer enllaç que us he posat a sota del logo i digueu per què havia de començar per A el nom de la companyia.
  • Que va ser l’amazonomàquia?
  • En l’actualitat, què és un vestit d’amazona?
  • Heu utilitzat mai aquest servei de compra on line? Us havíeu adonat de l’origen del seu nom? Per què podem dir que no és una referència mitològica directa sinó indirecta?

Rafael Cantarero 4ESO

Freud i la mitologia grega

29 Replies

Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac. Tot i que com a investigador es va centrar al camp de la neurologia, les seves investigacions van anar prenent un vessant psicològic progressivament, fins al punt que avui dia és conegut com a pare de la psicologia pels seus descobriments en l’àmbit de la psicoanàlisi i la psicoteràpia.

sigmund_freud_um_1905

Ludwig Grillich – Christian Lunzer (ed.): Viena en 1905 – canvi de segle, ÀLBUM Publishing fotografia, Viena

Entre els seus descobriments més coneguts trobem el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu en el cas dels nens i el complex d’Electra, (nom proposat per Carl Gustav Jung per a complementar la teoria de Freud) en el cas de les nenes. Ambdós complexos es basen en dos mites pertanyents a la mitologia grega (camp on també estava especialitzat).

Però, què són aquests complexos?

Doncs bé, aquests complexos expliquen com s’estableixen les relacions amb els pares a la primera infància, alhora que també defineixen el desenvolupament psicosexual (que sosté que l’ésser humà, des del naixement, posseeix una libido instintiva) i que comença a la primera infància (entre els tres i sis anys aproximadament) i s’acaba amb l’entrada en el període de latència (als 6/7 anys).

D’acord amb la teoria freudiana, aquest complex reapareixeria en la pubertat, aquest cop obrint pas a la sexualitat adulta (que ja seria escollida per l’individu).

Parlem del complex d’Èdip positiu quan el nen desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, el pare. I parlem de complex d’Èdip negatiu quan l’infant desenvolupa desig sexual i amorós cap al pare del mateix sexe, i odi o rivalitat cap al progenitor del sexe oposat.

Per altra banda, parlem del complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, la mare. En aquest cas no es parla de positiu o negatiu, tot i que també existeix. Una diferència notable amb el complex d’Èdip és que el d’Electra es manifesta durant menys temps, normalment dels 3 als 5 anys.

En la generalitat dels casos, el nen tracta, en el seu desig de superar-lo, d’assemblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una mena de convivència solidària, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix passa, encara que no de manera simètrica, entre la nena i la seva mare. I en el complex negatiu, el desig d’assemblar-se i de conviure és establert amb la persona del sexe oposat, és a dir, en el cas d’una nena amb el seu pare.

Com ja és molt freqüent en el camp de la psicologia (i de la medicina en general) aquests complexos van ser anomenats tenint en ment els mites d’Èdip i el d’Electra:

Un oracle va advertir al rei Laios que seria assassinat pel seu propi fill i, per fugir del seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.

El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que li va donar el nom d’Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria el seu pare, va abandonar Corint.

Durant la seva travessia, va trobar i va matar Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assaltants desconeguts, i agraïts al viatger per lliurar-los del monstre, els tebans el van recompensar coronant-lo rei i donant-li la reina Jocasta per esposa. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.

Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat el seu pare. Atribolada per la seva vida incestuosa, Jocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron.

Per això l’amor d’un nen amb la mare i l’odi al pare és conegut com a complex d’Èdip.

Èdip i l’esfinx de Gustave Moreau (1864).
Gustave Moreau – The Metropolitain Museum Of Art, base de dades

Per altra banda, el mite d’Electra:

Electra (filla d’Agamèmnon i Clitemnestra) va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist, l’amant de Clitemnestra i / o per la mateixa Clitemnestra depenent de la versió, juntament amb Cassandra, l’amant de Agamèmnon.

Els amants passaren a governar Micenes i Electra temia que Egist matés Orestes per evitar que aquest es vengés en un futur, així que amb ajuda de la seva mainadera van portar-lo a la cort del rei Estrofi, que el va criar amb el seu fill.

Amb vint anys d’edat, Orestes va ser enviat per l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengés la mort del seu pare. D’acord amb Èsquil, es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.

Per això l’amor d’una nena amb el pare i l’odi a la mare és conegut com a complex d’Electra.

Electra a la tomba d’Agamèmnon (c. 1869) de Frederic Leighton.
Frederic Leighton – Art Renewal Center.

  • I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
  • Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
  • Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?

Paula Olid 4ESO