En un article d’aquest bloc sobre els complexos d’Èdip i d’Electra fet per la Paula Olid vaig comentar una altra síndrome psicològica amb nom clàssic, la síndrome de Diògenes. No sabia gaire cosa sobre aquest trastorn, però coneixia el més bàsic i el nom em sonava a referència clàssica.
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que es caracteritza per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar, l’acumulació de grans quantitats d’escombraries domèstiques i l’abandonament higiènic i social, amb el deteriorament físic conseqüent. Comportaments d’aquest tipus se solen trobar més sovint en persones d’avançada edat, però també en joves. Generalment són persones que viuen o se senten soles, no han superat la mort d’un cònjuge o familiar molt proper, presenten quadres depressius o tenen trets de personalitat amb tendència a l’aïllament social.
La llar d’en Gordon Stewart
En aquesta notícia podem veure un cas del 2009 al Regne Unit d’una persona que sofria la síndrome de Diògenes. Gordon Stewart, un home excèntric i solitari, va acumular escombraries a casa seva i va fer una xarxa de túnels amb elles. Aquest laberint de residus a la seva llar es va tornar tan gran i complex que es creu que el senyor es va quedar atrapat a dins i va morir de deshidratació i gana. Veïns deien que Gordon va acumular escombraries a la seva casa durant 10 anys; s’hi van trobar bosses, mobles trencats, electrodomèstics, etc.
Diogenes, John William Waterhouse 1881. Art Gallery of New South Wales.
Diògenes va ser un filòsof grec nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC. i mort a Corint el 323 aC. Va ser un dels filòsofs més reconeguts i representatius de l’escola cínica. Aquesta escola, fundada pel grec Antístenes a la segona meitat del segle IV a.C, considerava que la forma de vida de la civilització era un mal i que la felicitat venia donada seguint una vida simple i d’acord amb la natura, menyspreaven les riqueses i qualsevol preocupació material. Els cínics van ser coneguts per les seves excentricitats i per la composició de sàtires sovint irreverents contra les costums i els vicis de la societat grega de l’època. Diògenes va viure com un rodamón als carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut, es diu que vivia en un tonell, en lloc d’una casa. Va utilitzar el seu estil de vida i comportament senzill per criticar els valors socials i institucions del que va veure com una societat corrupta i confusa.
Estàtua de Diògenes a Sinope, Turquia.
Es comportava com “un autèntic gos” (d’on deriva el nom de cínic), molta gent el deia com aquest animal amb una intenció despectiva, però Diògenes va trobar apropiat el qualificatiu, el va acceptar i va lloar les virtuts del gos. D’una manera molt poc tradicional, tenia una reputació de dormir i menjar on volgués. Fins i tot va rebutjar les idees normals sobre la decència humana: menjava al mercat, orinava en algunes persones que l’insultaven, defecava en el teatre, i es masturbava en públic. Es va declarar un cosmopolita i un ciutadà del món en lloc de reclamar lleialtat a un sol lloc. Menyspreava no només la família i l’organització social política, sinó també els drets de propietat i la reputació. Plató va definir Diògenes com un Sòcrates embogit.
Una de les anècdotes més conegudes de Diògenes de Sinope va ser una trobada amb el rei Alexandre el Gran a Corint. Mentre que Diògenes estava relaxat al sol del matí, Alexandre el Gran, encantat de conèixer el famós filòsof, va preguntar si hi havia algun favor que podria fer per ell. Diògenes va respondre: “et demano que no em tapis el sol.” Tot i que Alexandre el Gran l’oferia moltes coses que a qualsevol altra persona li agradarien, a Diògenes només l’interessaven les coses bàsiques de la vida.
Diògenes assegut al seu tonell, Jean-Léon Gérôme 1860. Paris.
Si comparem el terme psicològic amb el seu referent clàssic, l’element comú és el fet de deixar l’estil de vida convencional i perdre la preocupació per la higiene. Molts consideren aquesta denominació incorrecta perquè la gent que pateix la síndrome acumula molts objectes materials i Diògenes promulgava deixar aquests béns, a més que Diògenes sovint tenia o buscava companyia humana.
I tu què en penses?
- Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
- Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
- Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
Sebastián Lindo 4t ESO
Salve, Sebastián!
Mare meva em sento halagada amb tants artícles que fan referència a la meva persona en aquest blog….
Bé, quan vas posar el comentari ja em vaig encuriosir en veure com et quedaría l’artícle i t’he de dir que está molt interessant.
Tot i que jo ja coneixia aquest síndrome (gràcies a un episodi de Jessi del Disney Channel que em vaig informar xd) està molt clar explicat.
De síndromes (o complexos) amb nombres clàssics en conec el síndrome de Cronos o el complexe de Creso; pero segur que n’hi han moltíssims més ja que a la psicología, com a la medicina, s’utilitzen moltes paraules derivades del llatí o del grec (sense anar més lluny el que es coneix com agorafobia ve del grec ἀγορά (agora = asamblea, plaça pública,) i φοβiα (fobia = temor) o la claustrofobia que ve de claustrum (pany, tancat) i fobia.
Vale!
Ostres Paula, amb teus comentaris m’adono que em falten mots referents actuals. Sort que amb els alumnes aprenc i em mantinc al dia de les novetats. Ja m’explicaràs qui és aquesta Jessi…
Més síndromes i complexos amb nom clàssic, segur que inspiraran en anys posteriors a d’altres alumnes interessats en la psicologia.
Salve!!
No he escoltat parlar d’un cas d’aquesta síndrome.
No l’havia escoltat mai. Diògenes era fill d’un banquer anomenat Icèsies a part d’això no se sap res més de la seva infantesa. La seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d’austeritat i d’autocontrol: a l’estiu, es cobria d’arena calenta i a l’hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes. Jo crec quan el seu pare i ell van ser desterrats per fabricar monedes falses.
Conec el síndrome de Cronos a part d’aquest no conec un altre.
Vale!!
Salve!
– Sí, vaig escoltar una noticia sobre aquest síndrome. Fa poc per les notícies va sortir que una nena i els seus pares van morir aixafats per tones de roba.
-No, mai havia escoltat parlar d’ell. Era fill d’un banquer de nom Icèsies o Icetes. Diògenes Laerci conta que el seu pare o Diògenes mateix va ser acusat d’haver falsificat moneda i que, com a conseqüència, el futur filòsof va haver de fugir de Sinop. La seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d’austeritat i d’autocontrol: a l’estiu, es cobria d’arena calenta i a l’hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes. Canvia el seu estil de vida desprès de ser capturat per els pirates i venut com esclau.
-Si, el síndrome de Cronos.
Salve!
La veritat es que mai n’havia escoltat parlar sobre aquest síndrome.
Mai havia escoltat parlar sobre Diògenes.He investigat i ell era fill d’un banquer anomenat Icèses,la seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d’austeritat i d’autocontrol: a l’estiu, es cobria d’arena calenta i a l’hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes. Jo crec que va decidir portar aquest estil de vida després de ser capturat per uns pirates i venut com un esclau.
Conec el síndrome de Cronos però res més.
Vale!
Salve!
No conec cap cas d’aquesta síndrome.
Diògenes era un filòsof grec que vivia com si fos un animal,d’aquí ve el nom de cinisme.
Vivia despollat, on sigui és a dir d’una manera molt austera.
No se sap res sobre la seva infància, nomès que era fill d’Icèsies.
On va començar a ser extravagant va ser en la seva joventut i a partir d’aleshores va començar a viure d’una manera molt austera.
Fòbies:
Aerofobia: ve d’aer aeris que és un substantiu de la tercera declinació i significa aire.
Ve del grec phobos=fòbia
Literalment significa fòbia a l’aire
Però és la por irracional a volar amb avió o a volar en general.
Nomofobia: ve de no, mo de mobile phone i del grec phobos=fòbia
És la por irracional d’estar separat del telèfon mòbil.
Kompounofobia:ve de kompounos=que en grec és abotonar i phobos=fòbia.
És la por irracional als botons de tancament de la roba.
Les dos primeres són dos de les fòbies més comunes que pot patir la població actual.
Aixô és tot.
Ave!
Salve!
Errare humanum est!
Se m’havia oblidat una cosa sobre diògenes.
Jo crec que també podria haver adquirit aquesta conducta quan ell i el seu pare van ser acusats per falsificar monedes.
Excusate omnes et magistra quoque.
Ave!
Salve!
A les noticies vaig veure el cas de José Ángel que era un home amb aquest síndrome, però que, a diferencia de les persones que normalment tenen aquest síndrome, ell sí es socialitzava amb molta gent, això sí, des de Facebook, on tenia 3.544 amics.
Em sonava la història, però no recordava tot, per exemple la seva anècdota amb Alexandre el Gran.
No se sap molt sobre la seva infantesa, se sap que va néixer a una colònia grega que es deia “Sinope”, que era fill d’un banquer i que tant ell com el seu pare,
“Hicesisas”, van ser desterrats per crear monedes falses.
“Diogenes” va acabar vivint a Atenes on va tenir com a mestre a un filòsof que es deia “Antístenes”.
També conec el complexe d’Edip i el d’Electra.
Ave!
Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
Salve Sebastián!
Sí què en se d’aquest síndrome, és molt comú. Només se el que és no he sentit ningun cas d’algu a qui li ha passat.
No havia escoltat mai res d’ell ni de la seva història. Diògenes va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte. Però no es coneix res de la seva vida, edat o estudis. L’únic que es coneix és que la seva joventut va ser extravagant i més tard va tenir una vida d’austeritat i d’autocontrol. Vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç, però sembla que tot i així va ser prou respectat a Atenes.
Altres conceptes psicològics d’origen clàssic n’he trobat, el Síndrome de Cronos que provoca por per el sentiment de substitció o desplaçament i por a perdre el teu lloc de feina.
Salve!
Si que es veritat que algun cop he sentit a parlat d’aquest síndrome, però sovint l’he escoltat en un àmbit de fer broma i mai en serio, i he de dir que em sembla personalment un síndrome molt curiós.
Mai havia sentit a parlar d’aquesta historia de Diògenes.Diògenes va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte i el seu pare fou banquer. Però no es coneix res de la seva vida, edat o estudis. L’únic que es coneix és que la seva joventut va ser extravagant i més tard va tenir una vida d’austeritat i d’autocontrol. Vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç, però sembla que tot i així va ser prou respectat a Atenes.
I per últim he de dir que si, conec el síndrome de Cronos que també és un síndrome amb conceptes psicològics que té un origen clàssic.
Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
Mai he sentit parlar d’aquest síndrome però em sembla un síndrome grau, tant que podria acabar amb la teva vida, com per exemple a aquest home del Regne Unit.
Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
Mai havia escoltat la història de Diògenes, és una història molt interessant i molt diferent a les altres. Bàsicament Diògenes va viure com un rodamón als carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut, es diu que vivia en un tonell, en lloc d’una casa. Va utilitzar el seu estil de vida i comportament senzill per criticar els valors socials i institucions del que va veure com una societat corrupta i confusa. El seu comportament era semblant o quasi exacta a la d’un gos, li donava tot igual, amb les tres o quatre coses necessàries per viure ja estava satisfet. Demostrava que per ser feliç no cal ser el més ric del món i tenir tot el material del planeta. Ell l’únic que buscaba era companyia humana. Des de molt petit, des dels 5 anys menys o menys.
Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
La veritat es que no coneixo cap transtorn psicològic amb un nom d’origen clàssic.
·No conec a cap persona propera que tingui aquest síndrome, però conec que fa un temps vaig llegir una notícia en el periòdic El país que deia. “mi vecino es un Diògenes, mi vida es una pesadilla” Aquest cas explica que el seu veí acumula milions de diaris, centenars de garrafes, cristalls trencats, muntanyes d’ampolles de yogur, etc. I tot això a treu a rates cucarelles, etc. Diu que no el vol denunciar perquè és el seu amic, però ningú ve a ajudar en aquest cas.
·Mai havia escoltat la història de Diògenes. Poc se sap sobre la infància de Diògenes, nascut a la colònia grega de Sínope (en l’actual Turquia) en el 412 a. C, llevat que era fill d’un banquer anomenat Hicesias. Tots dos es dedicaven a fabricar monedes falses.
·No, no en conec cap.
Hem sembla bastant interesant que se li vagi introduint aquests tipus de coneixements a nens més petits , ya que més endavant pot arribar a agradar més a aquest tipus de públic.
Havia sentit parlar sobre aquesta malaltia en un programna de televisió però no de l’origen de Diògenes…
La seva historia es molt interessant, va ser un filòsof cínic nascut a Turquía (Sinop) i va viure a Atenes la seva anècdota més coneguda va ser la de que vivía dins un tonell.
Personalment opino que aquesta malaltia és bastant greu ja que pot autodestruirte inconscientment, clar que també afecta a les persones que viuen al costat teu, com és l’exemple d’aquest cas.
Está bé aquest article m’agrada molt assabantar-me de coses i casos “estranys”.
La veritat es que el sindrome de diogenes es un trastorn psicologic que ha afectat a moltes persones en els segles xx i xxi.
La noticia que mes m´ha impactat ha sigut el cas que va succeir en el 2009 en la llar de Gordon Stewart , la veritat que esta molt ben gestionada la informació i sembla molt interesant.
FELICITATS
Crec que mai n’havia sentit a parlar sobre aquest síndrome, així que m’ha sorpres. Tampoc mai n’he vist aquest síndrome en la meva gent propera.
No sabia que Diogenes sigues un referent clàssic i que tingues a veure amb aquest sindrome psicologic.
M’he informat una mica sobre aquest transtorn i m’ha sorpres el fet de que al segle XX i XXI afectes ha tantes persones.
Gran article, m’ha sorpres!
Sí què és curiós, sí, Clara. En psicologia hi ha molts conceptes que es basen en referències clàssiques, a veure si en trobes d’altres.
Salve!!!
Que impactant aquest article, la veritat m’ha sorprès molt. La veritat havia sentit parlar d’aquest síndrome per vídeos de YouTube, però no tenia ni idea de com s’anomenava. M’informaré molt més sobre aquest sindrome, ja que és molt interessant i sobre altres síndromes o trastorns que tinguin noms d’origen clàssics
Mai n’havia sentit a parlar sobre aquest síndrome, pero com m’ha semblat molt interessant i m’ha sorpres he buscat informacio i el sindrome de Diogenes es un transtorn mental que et fa acumular totes les cosses ala teva casa per que creus que totes son importants .No sabia que en la psicologia hi havia molts conceptes que es basaven en referències clàssiques.
Havia sentit parlar d’aquest article bastantes vegades, pero mai m’havia posat a cercar informacio. El sindrome de diogenes es un trastorn que et fa acumular totes les coses a la teva casa perque penses que totes son importants. Es interesant saber que la psicologia tambe te referencies classiques.
1. Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
Si hi havia sentit molt d’aquest síndrome de fet el meu cosí gran de petit va patir aques síndrome de guardar tot el q no era necessari ni tan important pero per a ell tot era necessari i no volia desferse de res.
2. Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
Mai habia escoltat la història de Diògenes. Però buscant informació he trobat que de petit era fill d’un banquer anomenat Hicesias. Tots dos van ser bandejats per haver fabricat moneda falsa.
Diògenes es gloriaba d’haver estat còmplice del seu pare, i aquest succés va prefigurar, en certa manera, la seva vida filosòfica.
Era un cínic i es va preocupar menys de formar escola que de portar una vida recta, d’acord amb els principis d’autonomia i menyspreu dels usos de la societat.
3. Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
No conec més.
Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
-Si que habia sentit parlar d’aquest sindrome i l’amic de un ami ho va patir, ell volia guardar tot el que no era necesari
Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
-No habia escoltat mai la seva historia, per buscant informacció en un forum he trobat que era un fill de un banquer. Diògenes va ser un filosof grec el qual l’imporataba mes la filosofia que portar una vida limpia y recta. No es coneix res sobre la seva vida de jove.
.
Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
-No conec cap