Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac. Tot i que com a investigador es va centrar al camp de la neurologia, les seves investigacions van anar prenent un vessant psicològic progressivament, fins al punt que avui dia és conegut com a pare de la psicologia pels seus descobriments en l’àmbit de la psicoanàlisi i la psicoteràpia.
Ludwig Grillich – Christian Lunzer (ed.): Viena en 1905 – canvi de segle, ÀLBUM Publishing fotografia, Viena
Entre els seus descobriments més coneguts trobem el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu en el cas dels nens i el complex d’Electra, (nom proposat per Carl Gustav Jung per a complementar la teoria de Freud) en el cas de les nenes. Ambdós complexos es basen en dos mites pertanyents a la mitologia grega (camp on també estava especialitzat).
Però, què són aquests complexos?
Doncs bé, aquests complexos expliquen com s’estableixen les relacions amb els pares a la primera infància, alhora que també defineixen el desenvolupament psicosexual (que sosté que l’ésser humà, des del naixement, posseeix una libido instintiva) i que comença a la primera infància (entre els tres i sis anys aproximadament) i s’acaba amb l’entrada en el període de latència (als 6/7 anys).
D’acord amb la teoria freudiana, aquest complex reapareixeria en la pubertat, aquest cop obrint pas a la sexualitat adulta (que ja seria escollida per l’individu).
Parlem del complex d’Èdip positiu quan el nen desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, el pare. I parlem de complex d’Èdip negatiu quan l’infant desenvolupa desig sexual i amorós cap al pare del mateix sexe, i odi o rivalitat cap al progenitor del sexe oposat.
Per altra banda, parlem del complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, la mare. En aquest cas no es parla de positiu o negatiu, tot i que també existeix. Una diferència notable amb el complex d’Èdip és que el d’Electra es manifesta durant menys temps, normalment dels 3 als 5 anys.
En la generalitat dels casos, el nen tracta, en el seu desig de superar-lo, d’assemblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una mena de convivència solidària, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix passa, encara que no de manera simètrica, entre la nena i la seva mare. I en el complex negatiu, el desig d’assemblar-se i de conviure és establert amb la persona del sexe oposat, és a dir, en el cas d’una nena amb el seu pare.
Com ja és molt freqüent en el camp de la psicologia (i de la medicina en general) aquests complexos van ser anomenats tenint en ment els mites d’Èdip i el d’Electra:
Un oracle va advertir al rei Laios que seria assassinat pel seu propi fill i, per fugir del seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.
El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que li va donar el nom d’Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria el seu pare, va abandonar Corint.
Durant la seva travessia, va trobar i va matar Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assaltants desconeguts, i agraïts al viatger per lliurar-los del monstre, els tebans el van recompensar coronant-lo rei i donant-li la reina Jocasta per esposa. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.
Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat el seu pare. Atribolada per la seva vida incestuosa, Jocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron.
Per això l’amor d’un nen amb la mare i l’odi al pare és conegut com a complex d’Èdip.
Èdip i l’esfinx de Gustave Moreau (1864).
Gustave Moreau – The Metropolitain Museum Of Art, base de dades
Per altra banda, el mite d’Electra:
Electra (filla d’Agamèmnon i Clitemnestra) va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist, l’amant de Clitemnestra i / o per la mateixa Clitemnestra depenent de la versió, juntament amb Cassandra, l’amant de Agamèmnon.
Els amants passaren a governar Micenes i Electra temia que Egist matés Orestes per evitar que aquest es vengés en un futur, així que amb ajuda de la seva mainadera van portar-lo a la cort del rei Estrofi, que el va criar amb el seu fill.
Amb vint anys d’edat, Orestes va ser enviat per l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengés la mort del seu pare. D’acord amb Èsquil, es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.
Per això l’amor d’una nena amb el pare i l’odi a la mare és conegut com a complex d’Electra.
Electra a la tomba d’Agamèmnon (c. 1869) de Frederic Leighton.
Frederic Leighton – Art Renewal Center.
- I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
- Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
- Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?
Paula Olid 4ESO
Salve!
Jo mai he sentit alguna cosa semblant a aquest complexos.Tampoc havia escoltat aquests mites abans. Èdip es buidà els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.Quan arriba Clitemnestra, Orestes es vol fer enrere davant l’imminent matricidi. Electra, però, el pressiona fins que ambdós li enfonsen una espasa a la gorja.Hem sembla una bona decisió la que toma el rei Laios. La venjança de Electra es una mica cruel.
Salve !
Com sempre dir que el bloc esta molt bé i es molt interessant. Parla sobre els complexos d’odi i amor als pares relacionant-los amb mites clàssics. Jo mai havia escoltat això dels complexos psicològics :
Electra: atracció afectiva de la nena a la figura del pare quan la nena comença la maduració a dona.
Edip: representació inconscient a través de la qual s’expressa el desig sexual o amorós del nen.
En relació amb les mites, són els primers mites que no havia escoltat mai.
Sobre la pregunta d’Èdip, quan es va adonar que havia matat al seu pare i la seva mare s’havia suïcidat va abandonar el tro i es va treure els ulls com a símbol de dolor i castic per no haver vist que era el seu pare.
Sobre la opinió de Laios jo crec que no era prou correcte ja que no sempre les profecies són certes i va abandonar al seu propi fill.
Aquest ha sigut el meu comentari
Bon article!
Jo mai havia sentit parlar sobre aquests complexos, però si que coneixia a Sigmund Freud i ara que he llegit aquest article ja ho se que són aquests complexos. El mite d’Èdip em sonava d’alguna cosa però el d’Electra no l’havia escoltat mai. Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. Electra i Orestes tornen junts a Micenes on maten a Aletes.
Opino que les dues decisions són equivocades perquè sempre hi ha alguna manera de solucionar un problema o conflicte.
La veritat es que no havia sentit mai res d’aquests complexos, encara que sempre m’ha interessat la psicologia i realment és el que vull estudiar. Tampoc havia escoltat mai aquests mites però investigant he descobert que Èdip desprès de deixar el tron i descobrir que s’havia casat amb la seva mare i havia matat al seu pare, es va treure els ulls amb la punta d’una espasa i va ser desterrat per Creont, que va assumí la regència de Tebes un altre cop. Èdip va passar els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec i va ser acompanyat per la seva filla petita, Antígona.
Jo crec que la decisió del rei Laios va ser poc pràctica ja que finalment acaba sent matat per el seu propi fill, encara que no sàpigues que era ell exactament, i Electra per molt de odi que li tingues a la seva mare no l’hauria de haver matat no tot l’odi que es te cap a una persona es suficient per matar-la.
Hola!
Mai havia escoltat aquests complexos, però si que és veritat, que jo de petita solia anar més amb el meu pare.
Mai havia escoltat aquest mite, i m’ha sorprès molt que mites com aquests tinguin a veure amb aquest camp.
Édip després de deixar el tron,va passar els darrers de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles. Després de maleir els seus dos fills i a Creont, Èdip va morir.
Sobre la decisió del rei Laios, crec que no ho va fer bé, ja que si van dir-li que aquest seria el seu destí, per molt que ho intentés evitar, acabaria passant. I amb més raó de matar-lo si el va abandonar, o sigui que jo crec que també s’ho va buscar ell mateix.
Molt bon treball! 🙂
El mite no l’havia escoltat però a classe de filosofia vam estudiar el concepte d’Èdip. Èdip després de deixar el tron va passar la resta de la seva vida errant, acompanyat de la seva filla Antígona.
Una versió diu que Aletes, fill d’Egist va aconseguir el poder, però Electra i Orestes tornen a Micenes per matar-lo. Després d’això Orestes es va casar amb Heromíone, filla d’Helena.
Crec que la decisió del rei Laios de manar matar al seu fill va ser excessiu però tenint en compte que un oracle li va dir que aquest fill el mataria i es casaria amb la seva dona, crec que ho justifica una mica.
Crec que la decisió d’Electra de venjar-se d’Egist estava bastant justificada ja que aquest va matar al seu pare i els va obligar d’alguna manera a viure amagats mentre que ell ocupava un tron que els havia robat.
No havia sentit mai aquest complexe i la veritat que m’ha sorprès molt. En la teoria psicoanalítica, el complex d’Èdip planteja la idea que, durant l’etapa genital del desenvolupament del nen, que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare.
Èdip va ser un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà. Sense saber-ho, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.
En acabar el primer any de regnat, Etèocles es negà a cedir el torn a Polinices, tal com havien pactat, sinó que el foragità de la ciutat.
Jo penso que es normal que Electra es volguès venjar però penso que es molt cruel haver matat a la mare i a Egist.
No, no havia escoltat abans aquest mite.
-Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona, arribà a Colonos, a l’Àtica, on fou acollit pel rei Teseu.
-Desprès del matricidi, Orestes pateix desequilibris mentals per culpa dels mals de consciència.
Salve!!
1.I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
-No, ja que no havia estat mai interessat per la psicologia, el psicoanàlisi ni l’estudi del comportament humà, a part no coneixia cap dels dos mites o llegendes.
2.Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
-Com he respos a la pregunta anterior,no, no en conec cap d’aquests dos i està bè perquè així conec una mica més de mites grecs.
Orestes és perseguit sense pietat per les Erinis, que reclamen la seva sang per castigar el terrible crim comès. Les Erinis o Fúries eren les negres deesses infernals de la venjança i dels remordiments, nascudes de la sang dels genitals amputats d’Úranos. Els mortals no gosaven ni pronunciar el seu odiós nom i les anomenaven Eumènides ‘bondadoses’, per no despertar la seva ira.
I en el cas de Èdip va acabar molt malament, així que sense saber-ho va matar el seu pare.
3.Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?
-Jo crec que la del rei Laios va ser un errsor, ja que el destí, ja no es pot canviar i, potser, si no haguès abandonat el seu fill haguès estat viu
I en el cas d’Electra també és va equivocar, i aquí es demostra que la venjança sempre és una mala opció.
Vale!!
·La veritat que no m’ha passat, jo tinc de referència tant a la meva mare com al meu pare.
·Alguna vegada la gent ho havia comentat, però no coneixia l’existència del mite.
·Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.
·Orestes va ser assetjat per les Erínies. Finalment, per consell de l’oracle de Delfos, es va presentar davant el tribunal de l’Areòpag d’Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar.
·Crec que el rei Laios va decidir malament, ja que es va complir la profecia. Si ell l’hagués cuidat potser no li hauria passat.
·Electra va estar molt de temps sense conèixer la veritat i quan es va assabentar el que volia era venjança, i és el que va fer.
Altre síndrome psicològic amb nom clàssic conegut és el síndrome de Díogenes. El síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar.
La persona que pateix aquest trastorn es caracteritza per aïllar-se socialment, arribant a recloure’s a casa, a més de desatendre’n absolutament la neteja i tota higiene personal. A causa que creuen trobar-se en una situació de pobresa extrema —situació, de fet, poc freqüent— tendeixen a intentar estalviar el màxim possible, arribant a reunir grans quantitats de diners sense tenir consciència del que posseeixen realment. També solen acumular grans quantitats d’escombraries i andròmines a casa seva, la qual cosa els aboca a viure en situacions insalubres.
Es diu així per Diògenes de Sinop, un filòsof grec que va adoptar i va promulgar fins a l’extrem els ideals de privació i independència de les necessitats materials.
Fantàstic Sebastián, la veritat és que no t’has cenyit gens a les preguntes de l’article (també podries haver-hi fet alguna referència…), però has fet una aportació nova i molt interessant. Marta, si et sembla, ja que t’interessa el tema podries fer un segon article amb més referències clàssiques en la psicologia, així vas avançant feina de cara als teus estudis posteriors… Una d’elles podria ser ampliar aquesta que presenta el Sebastián, però hi pots afegir Eros i Tànatos en Freud i també el complex de Fedra o el de Iocasta, relacionats amb els que presenta aquest article (Èdip i Electra). Et recomano Consultar aquest diccionari de termes psicològics, que ho explica molt clarament. Fes-hi un cop d’ull i en parlem dimarts.
Salve!
Sí, la veritat que em sona el complex d’Èdip però no el d’Electra.
A mi no em sembla bé la decisió de Laios, perquè va abandonar a Èdip quan només era un nadó, per culpa d’un oràcul, ja que ell va creure que el seu fill el mataria.
El seu pare hauria d’haver confiat en el seu fill a mida que anés creixent i oblidar-se’n dels oràculs.
El que va passar és que Èdip va descobrir que va matar al seu pare, Jocasta es va suïcidar i quan es va assabentar de la seva mort, ell es va treure els ulls i va abandonar el tron.
Orestes va ser enviat a l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengués la mort del seu pare.
Electra es va venjar de la seva mare i d’Egist matant-los.
Sí,en coneixo un que s’anomena la síndrome de Diògenes, Diògenes va ser un filòsof grec que defensava un model de vida sense materialisme, és a dir viure com si fóssim animals.
Aquesta síndrome la pateix la tercera edat, que consisteix en quedar-se a casa sempre i mai sortir d’ella i en acumular brutícia, estris i diners.
Ave!
Salve!
Mai havia escoltat aquests complexos, el bloc és molt interessant , jo mai he estat interessada per la psicologia tot i aixó jo vaig anar al psicòleg quan era petita.
No en conec cap d’aquests dos mites com he dit abans. Édip després de deixar el tron,va passar els darrers de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. Desprès de deixar el tron i descobrir que s’havia casat amb la seva mare i havia matat al seu pare, va treure’s els ulls amb la punta d’una espasa i va ser desterrat per Creont. Complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, la mare. Electra va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist.
Sobre la decisió de Laios, no la trobo gaire bé perquè al final va ser matat pel seu propi fill i Electra per mol odi que li tingués a la seva mare no l’hauria d’haver matat.
Salve!
El tema dels complexos l’he estudiat a filosofia aquest any, encara que no l’hem fet en gaire profunditat. Tot i això, tampoc havia sentit parlar mai dels mites en si.
Èdip va passar la resta de la seva vida errant com un captaire i acompanyat d’Antígona, la seva filla petita.
Pel que fa a Orestes, va estar turmentat per les Fúries, però finalment va ser perdonat pels déus.
En el cas de Laios, crec que abandonar al seu fill no va ser la decisió més intel·ligent, perquè si estava destinat a que el matés, passaria igualment. D’altra banda, crec que la venjança no és la millor solució en el cas d’Electra, però em sembla justificable tenint en compte que la seva pròpia mare va matar al seu pare.
SALVETE!!!
En aquest articles trobem aspectes de la psicologia relacionats i comparats amb els mites dels quals provenen.
·D’aquests complexos hem parlat a classe de filosofia, és a dir que sí que tenia una idea del que tracten.
· Els mites no els havia escoltat abans. Edip, després de deixar el tro i d’adonar-se’n de que va matar el seu pare involuntàriament, es va treure els ulls, representant així l’amor d’un fill i una mare. D’altra banda, Orestes es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.
·Jo opino, que com tot mite, necessita algun acte de venjança portat a partir d’un sentiment de gelosia o ràbia perquè aquest tingui un significat destacat. En part, la venjança no és un acte que m’agradi a la realitat, però sí, a la ficció.
VALETE!!!
Si la veritat és que quan veig altres famílies noto que el fill sol ser més carinyós amb la mare i la filla amb el pare però e vist bastantes excepcions.
Els mites no els havia escoltat mai però hem sona una mica l’escena de l’esfinx i l’enigma.
Els trastorns d’Electra i el complex d’Èdip en canvi si els hem treballat una mica a filosofia.
Èdip després de deixar el tron es va buidar els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop. Èdip es va passar els següents anys de la seva vida errant acompanyat de la seva filla Antígona.
Crec que les dues decisions estan malament però de vegades les emocions ens controlen i no podem fer res.
Hola!
Mai he sentit cap cosa semblant ni tan complexa perquè mai m’havia plantejat un dilema tan seriosament.
Si que havia escoltat parla del mite d’Èdip algun cop en alguna classe de llengua i literatura. Èdip es va adonar de tot el que havia fet i que es va suïcidar Jocasta per culpa seva i va decidir arrencar-se els ulls. Quan va arribar a adult, Orestes va rebre d’Apol·lo l’ordre de venjar la mort del seu pare matant Egist i Clitemnestra.
Crec que és una decisió massa dura tenint en compte que el fill era molt petit i per tant tenia temps per poder intentar canviar aquest destí. La venjança d’Electra hem sembla correcte perquè crec que era l’única manera d’estar segura.
L’únic que canviària del meu comentari es el primer apartat, ja que per una part si es veritat que mai m’he plantejat res tant important, però per altre banda crec que si que comencem a prendre decisions que al igual que al mite poden decidir el nostre futur. Un exemple d’aquest tipus de decisió es quan escollim els nostres estudis de cara a desenvolupar un treball concret.
Salve!
-Sí que havia escoltat parlar una mica, però no sabia que s’anomenava així.
-Dels mites no sabia res de res. Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat al seu pare. Quan Jocasta es va suïcidar i Èdip es va adonar, es va treure els ulls i va abandonar el tron. Orestes vacil·lava de cometre el matricidi però ho va fer. A Orestes el mata Erínies i es diu que el mata la seva germana Ifigènia a Micenes.
– Crec que el rei Laios va fer malament, ja que podria haver-ho evitat criant-lo ell mateix. En el cas d’Electra penso que també està malament, ja que podia solucionar-ho d’una manera diferent i millor.
Vale!
Salve!
Lara, “Erínies” no existeix, és ” les Erínnies”. Les Erínnies són les divinitats violentes de la venjança. Per altra banda, Laios va abandonar el seu fill per que no es compleixi l’oracle. Si hagués esta d’altra manera no s’haurien explicar temes com el de respecte a les lleis polítiques, respecte a les lleis de la família, venjança, destí, vergonya…
Vale.
Alfonso
Salve!
La veritat es que mai havia escoltat a parlar d’aquests complexos ni cap cosa a la que es pogués semblar o tenir alguna relació.
Si que hi havia escoltat d’un d’aquests mites, el mite Èdip. Èdip fou desterrat per Creont despres de que es buidà els ulls amb una espassa i va passar els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.
Orestes finalment matà Clitemnestra i desprès d’això Orestes fou assetjat per les Erínies, que el feien parar boig.
Em sembla una bona decisió la que pren el rei Laios, però tambés es veritat en que quan Èdip es dòna conta de que el seu destí era matar al seu pare l’abandona per no fer-li cap mal també l’hauria fet per el seu pare, el rei Laios.
Per altra banda crec que la decisió d’Electra de venjar-se es mas que justificada però al final va acabant sent una mala decisió al perdre al seu germà en mans d’Erínies.
Jo mai havia sentit aquests complexos, a més a més, perquè mai m’he interessat per això de la psicologia.
Em sona bastant quest mites, pero no els coneixia del tot. Èdip, després de deixar el tron es va treure els ulls. I Orestes va rebre l’ordre d’Apol·lo de venjar la mort del seu pare matant Egist i Clitemnestra.
3.- Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?
No crec que fos una decissió molt inteligent la de abandonar el seu fill quan era molt petit. Però de cara a Electra, com a mite veig nomal que hi hagui una vengança.
Salve!
Jo mai havia sentit aquests complexos, ja que, jo mai he estat interessada per la psicologia. La veritat és que hem sonaven una mica aquestsmites .Édip després de deixar el tron,va passar la resa de la seva vida errant com un cec, acompanyat per la seva filla petita, Antígona. Desprès de deixar el tron i descobrir que s’havia casat amb la seva mare , i havia matat al seu pare, va treure’s els ulls amb la punta d’una espasa i va ser desterrat per Creont. Electra va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist. Jo crec que aixó de abandonar al teu fill quan és petit no està bé. Peró en el cas de Electra si que estic d’acord amb que fes vengança.
Xaipete!
Els cicles mítics són un conjunt d’episodis mítics que giren entorn d’un esdeveniment important o d’una guerra, aventura o casa reial; i estan protagonitzats per un heroi.
Trobem quatre cicles mítics en total: el troià, el argonàutic, el tebà i el micènic.
El cicle troià és un conjunt d’episodis mítics que giren entorn de la guerra de Troia i que tenen com a protagonistes els guerrers principals d’aquest conflicte bèl·lic. Odisseu o Aquil·les, per exemple.
El cicle argonàutic és un conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes i tenen com a protagonista Jàson. També trobem Medea com a altre personatge cabdal.
El cicle tebà és un conjunt d’episodis mítics que giren al voltant d’una casa reial (la de Tebes) i que té com a principal protagonista Èdip. Però també destaquen la seva filla Antígona, la seva mare i esposa Iocasta i el seu pare Laios. D’aquesta relació pare- fill i mare-fill, Freud treu el seu descobriment sobre el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu.
El cicle micènic és un conjunt d’episodis mítics que giren al voltant d’una casa reial i que tenen com a protagonista Agamènon. També destaca la seva filla Electra, i així Freud va elaborar el complex d’Electra.
L’estructura dels cicles mítics sempre comença amb els antecedents. Als primers episodis no surt el personatge principal perquè s’explica la història per ubicar el lector. Per tant, es comença amb una geografia llunyana i sempre apareixen les divinitats, Zeus, principalment.
Quan apareix l’heroi protagonista, es veu com està immers en situacions exagerades i tràgiques. La geografia ara és Grècia.
Normalment, fan falta més generacions per acabar amb el problema de l’heroi anterior. Per solucionar-ho, a vegades s’exil·lien. La ubicació també és Grècia.
Finalment, en tots els cicles mítics hi ha un nexe, un element comú. Per exemple, al tebà són el oracles (el de Delfos) o al micènic són els crims familiars (antropofàgia).
Tot hi que si sabia qui era freud, i n’havia sentit aixo del complexe d’Edip algun cop, mai m’hagués imaginat que tindria cap mena de relació amb el món clàssic i la mitologia, com tampoc sabia de l’existència del complexe d’Electra ni de que tractava, aixi doncs aquest article m’ha semblat força interessant i revelador a l’hora de ensenyar l’origen i en que es basen aquests complexes.
Fins ara no sabia qui era Freud ni de l Edip, tampoc mai m ha interessat mai la psicologia tampoc hagues pensat que aixo tindria tanta relació amb al mon clàssic. No em sembla ve quant abandonen a l edip quant era petit gracies a l oracul.
L edip va descobrir que va matar al seu pare i Jocasta es va treure la vida al saber el que va passar.
M agradat molt aixo i ja se una mica mes sobre la cultura clàssica.
¡Salve!
Y vosotros,¿ habéis sentido alguna vez algo parecido a estos complejos?
No, la verdad nunca llegué a sentir algo parecido a estos complejos.
¿Habíais escuchado estos mitos antes? ¿Qué le pasó a Edipo después de dejar el trono? Y ¿a Orestes, después del matricidio?
No, no había escuchado antes los mitos.
Edipo se sacó los ojos al darse cuenta de que yocastase suicidó.
¿Qué opina de la decisión del rey Layo? Y ¿de la decisión de Electra de vengarse?
Creo que fue una mala decision, ya que si se hubiera quedado con el hijo podría haber evitado su muerte de alguna forma. La venganza no es la solución, Electra podía encontrar otras formas para “vengarse”
Mai havia sentit res d’aquests complexos però m’ha semblat bastant interessant, la veritat és que llegint l’article m’he adonat de que jo de petita sempre tirava més cap al meu pare, aquesta podría ser una hipòtesi de perquè anava més amb ell.