Tot despertant la Lluna,
Víctor Panicello, Barcelona, Columna, 2003, (Columna Jove, 183)
En Xavier és un noi de 12 anys que, de sobte, veu com tota la seva vida podria haver canviat d`una forma dramàtica. La seva mare, embarassada per segon cop, va tenir la criatura més aviat del compte, amb un greu perill tan per ella com per la nena. Totes dues són encara a l`hospital, una a l`habitació i la petita a l`incubadora, lluitant per la seva vida. Mentrestant, Xavier, el seu pare i la seva àvia intenten fer el cor fort i tirar endavant.
Tot despertant la Lluna és una històrica bonica i molt ben narrada. Escrita en primera persona, ens permet veure i entendre el tarannà d`en Xavier, que es fa preguntes, que reflexiona, que té pors i que arriba a algunes conclusions importants. Una és la decisió que pren d`explicar-li a la seva germaneta les coses del món que l`envolten i donar-li així ganes de viure. Gràcies a aquestes xerrades, en Xavier comença a estimar la nena i veu que, entre ella i ell, haurà un lligam per sempre.
Víctor Panicello aprofita les xerrades d`en Xavier per explicar als lectors el funcionament del món i tot allò que ens rodeja i que ens permet viure. Així, ens parla del mar, l`origen de tota la vida; dels animals, del sol i de la lluna i de tantes coses més. Xavier té un projecte molt ben traçat i escriu amb molta cura els apunts d`allò que vol explicar a la nena, a peu d`incubadora. Ell és conscient de que no l`entendrà, però també pensa que, pot ser, quan ho escolti novament, li serà més fàcil entendre-ho.
Tot despertant la lluna és l`opera prima en català d`en Víctor Panicello i ens sembla una lectura agradable i recomanable pels nois i nois del 12 anys fins als 14 o més, perquè, repetim, la història, fins i tot, pot agradar als adults.
Xavier ens parla en la seva vida quotidiana, de com són els seus pares, de com ha patit la seva mare; també ens explica coses del seu institut, on ell és dels més petits i tot el que això comporta. Coneixem també el seu millor amic, l`Andreu. I assistim al seu primer enamorament, que d`alguna manera el va madurar una mica més. Per altra banda, la relació del noi amb la seva germana prematura ens commou. Entrem, amb ell a un lloc quasi sagrat, ens apropem de puntetes a l`incubadora i sabem que els nadons prematurs també lluiten i molt. Gràcies a una infermera, en Xavier se sentirà una mica més confortat quan veu com un petit mor sense que els metges el puguin salvar.
Ara bé, ens falta una part important i és el nom de la nena. Ningú no li ha donat, perquè, pot ser, es pensaven que no sobreviuria, però sí ho fa i amb força. En Xavier ha triat per ella el nom més bonic del món, que també dóna títol a la novel·la: Lluna.
Tot despertant la Lluna és, en definitiva, un cant d`amor i un text que ens fa reflexionar sobre les petites coses de la vida a les quals no els hi donem importància i que, ben mirades, són miracles quotidians, com la llum, l`aire o les plantes.
