Ens estem translladant a aquest bloc. Disculpeu les molèsties
08 maig 2011 per IsabelPublicat a General | No hi ha comentaris »
Veles e vents (Ausiàs March/Raimon)
23 agost 2010 per Beatriz
Joaquín Sorolla: Barcas en la playa (1909)
Veles e vents han mos desigs complir
(Ausiàs March – Raimon)
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
(1969)
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Publicat a March, Ausiàs, País Valencià, Raimon, Sorolla,Joaquim | No hi ha comentaris »
Pau Riba i Toti Soler: Mel. Formentera (1972)
20 agost 2010 per BeatrizHabiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Video realitzat per Manel Joseph, amb fotografies fetes a Formentera, a casa del músic , l’any 1971/2
Pau Riba i Toti Soler: Mel, de Jo, la donya i el gripau
(Disc gravat a l’aire lliure a Formentera, 1971)
Si passeu mai per davant de casa
no deixeu mai d’entrar una estona:
Ens ajaurem al sol sota les branques
de la més gran de les figueres.
Ens asseurem al sol sota les parres
a sota un pi o d’una olivera
i deixarem que les abelles
se’ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-hi mel.
Mel i rusc. Autor: Jordi Puig
Publicat a Formentera, Puig, Jordi, Riba, Pau | No hi ha comentaris »
Cucafera i cirerer: Roger Mas
20 agost 2010 per BeatrizHabiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Roger Mas canta La cuca fera, del disc Mística domèstica
La cucafera, del bestiari tradicional
Autor de la lletra: Roger Mas i Roger Puig
La cuca fera (Roger Mas i Roger Puig)
I pujo per la carretera,
quin llamp de cel que hi ha a Solsona!
I és que vinc de Barcelona
i la cosa no tenia espera,
cuca fera, de cap manera…
Ja he apagat el mòbil
i he obert tota la finestra.
no fos que algú em trobi,
avui farem una festa
amb la pantera més guerrera.
Quin pet de sol que fa prop del cel,
dels pobles veig la resplendor.
Brisa encara fred em remou d’arrel,
arrupit al ventre d’una flor
de cirera, encisera.
Sóc una cuca fera xaferdera,
o sóc l’home primavera,
que a la balma, al peu de la cinglera,
se deixa péixer amb la cullera
d’una fera punyetera.
I quan penso en el cirerer…
I quan penso en el cirerer.
l’ombra que fa, l’ombra que fa, l’ombra que fa…
Ho remenes tot, vas amunt i avall
I mai no et deixes cap retall,
perquè ets una cuca fera xafardera:
tu ets la meva primavera
A la balma de la cinglera ma pantera és cuca fera.
Publicat a Folklore, Mas, Roger, Productes de la terra | No hi ha comentaris »
Serés fa parlar els clàssics catalans
20 agost 2010 per Fina
L’endemà. En una terrassa porticada que s’obre a hortes i serres. Matí assolellat, vora les onze. Assegudes en cadires baixes, Valençona i Caterina broden.[…]
CATERINA Pare, fruita!
MUNTANER Me l’han donada a l’horta. Quin estiu d’abundància, les pomeres estan tan prenyades que les branques es vinclen fins a terra, sembla que s’hagin de desmaiar. Serà anyada d’ametlles i olives. I els ceps…[…] Ah, quina meravella de setembre i quin any més plujós, pertot arreu hi ha bèsties. (S’espolsa). Més mosquits que mai, diu tothom. I més aranyes i ocells que se’ls mengen i més caça pels falcons.
MACARNAU ¿Anirem a caçar, senyor?, ¿anirem a caçar?
MUNTANER ¿Ara vols anar a la serra? Passa a gratar pergamins.
MACARNAU (De quatre grapes). Senyor, a caçar, anem a caçar.[…]
MUNTANER (Per enllaminar-lo). Becades, perdius, senglars…
MACARNAU Becades, perdius, senglars, llebres i cérvols… Anem a caçar, senyor, fa molts dies que grato pergamins…
Serés, Francesc (2008). Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Barcelona: Quaderns Crema (p. 42 i 46).
Natura morta: pintura de Luyck Kerstiaen (s. XVII)
http://www.artfinding.com/Artwork/Paintings/Kerstiaen-Luyck/
Publicat a Kerstiaen,Luyck, Serés,Francesc | No hi ha comentaris »
Savina Yannatou & Miquel Gil & Orq. Àrab de Barcelona: Cançó dels Traginers
19 agost 2010 per BeatrizHabiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Cançó dels traginers
Música i lletra tradicional, del repertori de Peret Blanc de Beget
Transcripció lletra: Francesc Tomàs “Panxito”
Ara ve l’hivern – sempre plou i neva
pobres traginers – que en van de carrera.
Matxos que maneu – gasten gran fatxenda
porten davantal – manteta i coberta.
Si els hi han agafat – i a la presó els menen
si s’hi han escapat – per una finestra.
Que ningú els ha vist – si no una donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.
N’ha fet un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.
Moreu va davant – Jordi va darrera
Moreu se’n girà – Jordi no em segueixes.
No puc caminar – ni trepitjar en terra
i els peus m’hi fan mal – de dur les cadenes
Grinyons en els peus – i a les mans cadenes
si jo puc tornar – i en aquelles terres.
Faria una mort – d’aquella donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.
Ja en fa un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.
Pàgina web de Miquel Gil
Publicat a Blanc de Beget, Peret, General, Gil, Miquel, Mercats, Productes de la terra, Yannatou, Savina | No hi ha comentaris »
Cantar el Mediterrani
19 agost 2010 per BeatrizHabiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
En Méditerranée — En el Mediterrani
Autor: Georges Moustaki
Adaptació : Pelai Ribas
En el Mediterrani
En aquest gran estany on juguen nens d’ulls negres
hi ha tres continents i una història de segles
els profetes, els déus, el Messies i tot
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani
hi ha l’olor de sang que flota per les ribes
països masegats plens de fondes ferides
i illes amb trinxeres i murs que són presó
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani
hi ha oliveres mortes pel foc de tants canons
allí on va aparèixer el primer dels coloms
i pobles oblidats que les guerres han fos
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani
en aquest gran estany hi vaig jugar de nen
els peus sempre en remull, hi respirava el vent
els meus companys de joc avui ja s’han fet grans
i el món té abandonats a molts dels seus germans
en el Mediterrani
sobre l’Acròpolis el cel està de dol
i llibertat ja no es pot dir en espanyol
Barcelona i Atenes són sempre a l’horitzó
d’aquest estiu tan bell que no tem la tardor
en el Mediterrani
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Joan Manel Serrat: Mediterráneo.
Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas
duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,
y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.
Yo,
que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.
A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino…
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero…
¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el MEDITERRÁNEO?
Nací en el MEDITERRÁNEO…
Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.
Ay…
si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo…
En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista…
Cerca del mar. Porque yo
nací en el MEDITERRÁNEO…
Nací en el MEDITERRÁNEO…
Nací en el MEDITERRÁNEO…
Publicat a General | 1 comentari »
L’Ovidi Montllor prepara escalivada amb botifarra de La Garriga per a Pepe Carvalho
18 agost 2010 per BeatrizHabiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Manuel Vázquez Montalbán parla sobre la sèrie de TVE Carvalho:
Cada viernes por la noche contemplo la serie Carvalho, con una mano sobre los ojos, los dedos separados, eso sí, para ver y no ver. Para ver lo que reconozco y para tratar de no ver lo que me resulta irreconocible. La semana pasada tuve que dar crédito a mis ojos porque los tenía bien abiertos, pero me resultó difícil reconocerme como remoto argumentista de un capítulo titulado El mar, ese cristal opaco. El título sí era mío y en el guión original se justificaba mediante la cita de un verso de Carlos Barral, “…de cuando el mar es un cristal opaco”, pero en lo que yo estaba viendo el mar no era de invierno y por tanto ni era de cristal opaco, ni ningun hecho o personaje se responsabiliza del título. O yo no lo supe ver.
En cambio, sí asistí aturdido a un despliegue sexual de Carvalho digno de un Mickey Spillane. Aquél no era mi Carvalho, sino un extraño atleta sexual japonés dispuesto a fornicar como un obseso, a vagina por cada cinco minutos de programa. No es que mi Carvalho sea un santo, pero tiene un cierto autocontrol sexual, más relacionado con el sentido del ridículo que con el del pudor. Además, este Carvalho televisivo es un deslenguado que se ha tomado a Cela al pie de la letra y lleva el taco pegado a los labios, como si fuera una colilla de Peninsulares.
Publicat a Catalunya, Dècada de 1980, Montllor, Ovidi, Segle XX, Vázquez Montalbán,Manuel | No hi ha comentaris »