Autobiografía de un cobarde

autobiografia-de-un-cobarde
AUTOBIOGRAFÍA DE UN COBARDE,
DE ALFREDO GÓMEZ CERDÁ,
Madrid, SM, 2008, (Alerta Roja, 84)

Anabel Sáiz Ripoll

Alfredo Gómez Cerdá ens ofereix, aquesta vegada, un llibre de temàtica molt actual: els problemes de racisme i xenofòbia, però també ens parla de les actituds del jovent que, moltes vegades, per no quedar malament davant el grup, acaben fent coses que no voldrien i de les que, després, se`n penedeixen.
Quelcom semblant li ha passat a Edu. Edu és un noi menor d`edat, que estudia, que té amics, que és una bona persona, però, per decisió dels seus amics de tota la vida, es veu implicat en una baralla amb uns nois hispanoamericans. Als amics ningú els descobreix, però a Edu sí. Tant és així que el jutgen i el jutge, que és un home peculiar, l`imposa una sanció educativa: ajudar uns mesos en un centre d`acollida d`immigrants. I és així com Edu descobreix que hi ha un altre món més enllà del seu grup d`amics.
Al centre d`immigrants, Edu imparteix classe, improvisades, a quatre nouvinguts que no tenen n`idea de l`idioma i Edu, que tampoc té ni idea de ser professor, acaba passant-ho molt bé i veient que no totes les persones són iguals. Encara hi ha més, en aquest centre descobreix l`amor, amb Pamela. Pam, com l`anomena ella, és una noia peruana que viu a Espanya, a Madrid, on passa l`acció des de molt petita.
“Autobiografía de un cobarde” és un llibre decidit i valent que denuncia els comportaments violents i defensa que no es jutgi les persones per la seva procedència o el color de la seva pell.
Edu decideix, amb el seu amic Pancomio, dir prou i acabar amb tota l`espiral de violència que al seu amic Oruga quasi li costa la vida i que al altre amic l`ha radicalitzat emcara més i el situa ja al costat de grups de tendència skin o neonazi; la qüestió és la violència que traspua.
A Edu, Edy com l`anomena Pamela, no l`importa que li diguin covard perquè ha après la llicó molt bé: no hi ha justificació per l`odio visceral perquè sí. Per això es tria el títol de la novel.la.
Malgrat tot, encara hi ha més aspectes importants en aquest títol recent de l`autor madrileny. Ens referim al seu estil. En primera persona, Edu explica els dies en els quals va descobrir que era “un covard” i va decidir que ho podia narrar en 20 capítols, ni un més ni un menys. Al començament del llibre ja ens diu que ell no sap escriure i que ha decidit no fer servir comes; així tot el llibre està escrit amb punts i no perd cap gràcia ni agilitat, quasi al contrari, guanya amb realisme perquè sembla, de veritat, que és Edu qui està escrivint el llibre que tenim a les mans i que recomanem vivament als joves i als no tan joves.
En conclusió, els amics són els amics, però el més important no és el concepte que ells tingui de tu, sinó el propi que tu tinguis de tu mateix. Aquesta és la veritat.
“Autobiografia de un cobarde” és una història actual, emocionant i amb mols elements que la fan atractiva, com hem dit. L`amistat, els problemes socials, l`estudi, les relacions familiars i una sèrie de temes que formen l`univers d`Edu, el jove que de cap de les maneres podem anomenar covard. Tot el contrari.

Deixa un comentari