Qué entenem per literatura juvenil

IMPORTANT: Aquest material forma part d’un projecte de recerca educativa que l’autora està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC núm. 5461 9/9/2009)

La literatura juvenil és de difícil definició, podríem dir que es tracta de textos, més aviat narracions, adreçades a un públic jove, ni infantil ni adult, pot ser des dels 12 anys, per afinar una mica. L`Emili Teixidor parla de que és un gènere recent i que s`han de seguir unes regles perquè “La cultura de los jóvenes se ha definido como una cultura pachwork, una cultura de retazos de diferentes culturas, de defirentes niveles y categorías, del cómic al pop pasando por los clásicos y los modernos. En un mundo en que la oferta es exponencial, cada joven se construye su propio abrigo cultural recortado de diferentes piezas” .La literatura juvenil encara no està molt ben vista pels centres educatius i se li segueix dedicant poca atenció i poc interès. En Patxi Zubizarreta escriu que: “De la Literatura Infantil y Juvenil, casi desde sus orígenes ha colgado el sambenito de la irrelevancia, de la insignificancia y, si se quiere, de la vacuidad. Incluso ha tenido que cargar con el estigma de la sospecha por su muy dudosa calidad literaria. Los propios autores hemos contribuido en esta apreciación”. Sembla que sa la valori com quelcom de poca qualitat i cap mèrit ni afectiu ni intel.lectual. Es tracta d`un error generalitzat. Com bé ens diuen Juan López Molina y Pablo López Muyor: “…son generalmente las lecturas del libro de texto, complementadas con el libro de lectura que las mismas editoriales facilitan, lo que se lee en la escuela. Quizá todo se deba al desconocimiento de los grandes beneficios intelectuales y afectivos que la literatura infantil y juvenil puede aportar a la formación del niño” . I afegeixen encara més, citant a Mendoza Fillola que: “Para que la lectura sea un placer tienen que cumplirse tres condiciones: a)Que exista interés por el tema de lectura y conocimientos previos; b)Que se dominen las estrategias lectiras; y c) Que el texto a leer a porte los contenidos referenciales suficientes para colmar el interés motivado” . Amb l`inclusió de la literatura juvenil a l`aula tenim assolides la primera i tercera condició. Per la segona, cal que l`alumnat s`iniciï en aquests tipus de literatura. Després de tot, com ens diu l`Emili Teixidor: “Lo que hace leer a los adolescentes es lo mismo que nos hace leer a nosotros, los adults. Esa búsqueda de un posible encuentro entre nuestras zonas oscuras y las zonas sombrías de un texto. Con demasiada frecuencia olvidamos que leer es también –y quizás sin también- un acto de trasgresión, esa búsqueda de las zonas de sombra. Por ello deberíamos confiar más en los textos y en la búsqueda personal de los lectores jóvenes y menos en los seremones, las recomendaciones, las obligaciones. ¿Cómo va a hacernos caso, si en los asuntos en que se juega la vida se sueltan de nuestra mano para afrontar solos el peligro?” . Ben autocrític es mostra Patxi Zubizarreta quan escriu que: “Vivimos tiempos confusos. Por un lado hemos alcanzado un alto nivel de bienestar, pero eso no nos ha acercado demasiado a la felicidad. Se nos llena la boca de palabras como libertad, pero cada vez somos más sumisos y acríticos. Lanzamos campañas y más campañas a favir de la lectura, proclamamos sus bondades, pero no nos creemos nuestras palabras y, en conclusión, no leemos. No terminamos de creernos que la literatura nos puede ayudar a conocer el mundo y a nosotros mismos”
Molts són els escriptors i escriptores que dediquen, en l`actualitat, el seu talent i el seu ofici a imaginar històries dedicades als joves, al públic adolescent i que mostren un bon coneixement i comprensió dels seus problemes i emocions. També és cert que aquests escriptors –com tothom- han estat prèviament adolescents i, des del seu record i les seves pròpies vivències, estan en condicions d`oferir els seus punts de vista i les seves il.lusions i posar tota la seva experiència al servei dels joves lectors. De tots és sabut que, a la pubertat i adolescència, el jove va desenvolupant, paulatinament, la seva intel.ligència i les seves capacitats. La literatura el pot conduir –o guiar- en aquests anys de canvis i de desfici intern i oferir-li camins i valors que pugui seguir; però no es tracta de menysprear la qualitat literària, en absolut, con ja veurem.
Així, tornem a insistir en aquests aspectes, la memòria, l`imaginació i l`atenció s`amplien a l`adolescència i van acompanyades de l`esperit crític –tan característic- i de la capacitat d`abstracció. Simplement, o ni més ni menys, la literatura juvenil pot cobrir un tram de camí a la vida del jove i l`invita a ampliar els seus punts de vista i horitzons, a pensar i a reflexionar, a sortir del seu capficament. Alhora serveix als adults com a recordatori d`aquesta fase que alguns han oblidat i convé tenir presents per a comprendre les actituds i els extrems de l`adolescent que tenim a casa o a classe. “Per es que la literatura infantil y juvenil –insisteixen López Molina i López Muyor- no es sólo un importante medio para despertar y fomentar el placer por la lectura, sino que además desarrolla el sentido crítico, pues al sentirse el lector identificado con alguno de los protagonistas, toma partido ante los distintos problemas con los que se va enfrentando, defendiendo determinadas posturas y atacando otras, participando así imaginativamente en la solución de los conflictos. Y si organizamos técnicas de debate después de las lecturas de esas obras, estaremos fomentando aún más el perfeccionamiento de ese sentido crítico” .
De vegades, hom creu que la literatura infantil i juvenil són subgèneres de la literatura amb majúscules i això no és pas veritat; si ho penséssim seria menysprear la professionalitat d`un bon nombre d`autors i autores que han decidit conrear la literatura que estem tractant en aquestes línies. A més, no cal dir-ho, el públic juvenil és un públic exigent, tan o més com ho pot ser el públic adult. La literatura juvenil, en definitiva, ajuda als joves a:
-formar la seva personalitat
-obrir els seus horitzons i ampliar la visión del món
-a comprendre els problemes humans
-a apreciar la literatura i, per tant, a crear un bon hàbit lector que li permetrà deixar l`estadi de literatura juvenil i accedir a la literatura per a adults
Els escriptors i escriptores seriosos que escriuen pel públic juvenil –i infantil, perquè, sovint, tenen producción pels dos públics i de vegades és difícil separar una literatura de l`altra- ho fan amb l`intenció de crear una obra literària amb majúscules, no volen cedir a la temptació de deixar de banda aspectes propis de la literatura i rebaixar la qualitat del text. No volen, en general, proporcionar al lector una informació –encara que és important- sinó que a més es centren en el propi missatge. Les obres literàries adreçades al públic juvenil són, com la literatura en general, textos subjectius, on la funció expressiva és important, però que permeten diferents interpretacions (és a dir són ambigües), intenten ser textos cuidats (des dels punts de vista gramatical i estilístic) i fan servir qualsevol registre lingüístic (culte, col.loquial o estàndar), com veurem.

Deixa un comentari