Arxiu de la categoria: Centres docents
A la recerca de sentit
Aquest curs hem continuat l’aposta pel treball per projectes. Creiem fermament que aporta nous horitzons a l’educació, i que pot ajudar els nostres alumnes a trobar més sentit en el que aprenen. Fixem-nos en la paraula sentit. Segons César Coll1, catedràtic de Psicologia Educativa i d’Educació a la Universitat de Barcelona, “aprenem millor allò a què podem donar un valor i un sentit personal”. Coll destaca quatre pràctiques pedagògiques innovadores que situen la preocupació pel sentit de l’aprenentatge al centre de l’acció educativa. Les anomenem breument:
- El reconeixement de la importància cada cop més gran de contextos d’activitat aliens a les escoles i als instituts que ofereixen oportunitats per aprendre, i la necessitat de construcció de trajectòries individuals d’aprenentatge.
- L’esforç per avançar cap a una major personalització de l’aprenentatge, i d’atorgar als interessos i preferències de l’alumnat el paper que legítimament haurien de jugar en l’aprenentatge.
- La importància creixent de les tecnologies digitals, i la seva funció com a eines d’una acció educativa orientada a ajudar l’alumnat a construir la seva trajectòria d’aprenentatge.
- Finalment, la tendència més destacada per Coll, i que té implicacions més importants per a la pràctica: la formació d’aprenents competents, més que no tant de bons estudiants. Segons Coll, “el fet de ser un bon estudiant no garanteix que se sigui també un aprenent competent. Un aprenent competent és capaç d’identificar les noves situacions i exigències d’aprenentatge, d’aprofitar els seus coneixements i experiències prèvies per abordar-les, de treure profit del coneixement de les seves fortaleses i debilitats, i d’identificar possibles fonts d’ajuda, de trobar la manera de recórrer a elles i d’aprofitar-les”.
Podem afirmar que l’Institut Mediterrània es troba immers en aquest desafiament de promoure en el seu alumnat una identitat d’aprenent que l’habiliti com a aprenent competent. Sabem que ens queda un camí llarg per recórrer, però si parem atenció a algunes de activitats més rellevants dels projectes que es treballen al centre, hi podem identificar alguns dels components de les metodologies innovadores que Coll i altres experts en educació fan ressaltar. I això ens reconforta i anima a seguir endavant.
Posem per cas el projecte de 2n d’ESO “Un dia a l’alta edat mitjana”: hi trobem activitats com ara els tallers de tècniques medievals i activitats participatives (jocs de taula, balls de trobadors, plantes medicinals, etc.), la comparació de dues pel·lícules ambientades en dos moments allunyats en el temps, la creació de tres personatges (de la noblesa, el clergat i el poble) a través de diversos jocs, o la jornada de recreació històrica a Santa Oliva.
1 Coll, César. El sentido del aprendizaje hoy: un reto para la innovación educativa. Aula de innovación educativa, 232. Editorial Graó. Disponible a http://ja.cat/articlecoll.
Primera jornada de recreació històrica: Santa Oliva fa mil anys
Divendres 24 de maig els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Mediterrània van recrear la història medieval de Santa Oliva en els espais més emblemàtics del nucli antic del municipi: el castell, el monestir i el camp. Va ser la Primera jornada de recreació històrica: Santa Oliva fa mil anys, que és el producte final del projecte Un dia a l’alta edat mitjana, que els alumnes han estat treballant els darrers mesos del curs. Després d’un seguit de setmanes adquirint familiaritat amb la vida medieval a partir de diverses activitats centrades bàsicament en els tres estaments del feudalisme (els bellatores, oratores i laboratores) els alumnes van començar a prepara la jornada de recreació històrica en totes les seves vessants fonamentals: preparació del contingut de les escenes, del vestuari i l’attrezzo, de la difusió de l’esdeveniment, etc.
Voldríem assenyalar la particularitat d’aquesta recreació, que ha estat el fet d’incorporar-hi alguns dels personatges històrics fonamentals en la vida de la Santa Oliva medieval, així com també la traducció al català d’alguns fragments de documents que se’n conserven. La recreació ha estat doncs molt ambiciosa gràcies a l’ajut del departament de Socials, concretament la de l’Òscar Solé, i també a la col·laboració de la Montserrat Boada, a qui volem agrair especialment el seu assessorament i la cessió generosa de documentació. Esperem poder repetir i millorar aquesta experiència l’any vinent.
Us animem a visitar l’àlbum de fotografies.
Ens preparem per la jornada de recreació històrica a través d’un joc
El darrer dia abans de vacances de Setmana Santa, els alumnes de 2n d’ESO han fet una sortida a Santa Oliva per conèixer de ben a prop el poble i el seus edificis més notables. La sortida ha tingut un caire cultural i alhora lúdic, ja que les activitats que s’hi han dut a terme han tingut el format d’un joc que s’ha repartit en tres escenaris: el monestir, el castell i el poble.
Ara ja fa força setmanes que els alumnes estan treballant en un projecte sobre l’alta edat mitjana en general, amb la introducció d’alguns aspectes sobre la història medieval de Santa Oliva. L’objectiu del projecte és dur a terme una recreació històrica de l’època que s’ha treballat. Aquesta activitat es farà a finals de maig. Com que Santa Oliva té un llegat medieval important, hem escollit els seus emplaçaments més històrics per dur-hi a terme la nostra recreació.
Us deixem l’enllaç a l’àlbum de fotografies.
Jugant, aprenem
El Treball per projectes és una forma d’aprendre de manera divertida i interessant, i mai traient-los la il·lusió als nens de jugar i tenir temps lliure per relacionar-se.
Aquest dibuix representa un arbre que de les seves branques en surten els diferents apartats que comprenen el treball per projectes: descobrir, aprendre, creativitat, nosaltres, jo, emoció, saber, experimentar i investigar.
És com un plat per menjar, que quan l’has de fer, primer hi has de posar els ingredients, una mica d’això, una mica d’allò… Aquí és el mateix, però els ingredients són els diferents apartats que s’han de treballar.
Aquest és el primer projecte dels molts que farem i espero que seguim utilitzant les mateixes branques de l’arbre o que en surtin de noves i sempre recordant que…
Jugant, aprenem!
Nil Vinyes Miret
Alumne de 1r d’ESO de l’Institut Mediterrània del Vendrell
Per què una tutoria entre iguals?
Feia temps que el professorat d’ESO havia detectat conflictes i problemes de convivència al centre, especialment a 1r i 2n d’ESO. De manera informal anàvem comentant la situació i sorgien algunes iniciatives per intentar solucionar el problema. Aquest curs, després del primer trimestre, tothom coincidia en que el nombre de conflictes entre els alumnes havia augmentat respecte a altres cursos i per tant calia posar fill a l’agulla.
El Guillem Peña va proposar la tutoria entre iguals com una possible solució i llavors vam pensar que la xarxa de competències bàsiques, en la que havíem decidit participar, era l’espai perfecte per tirar endavant el projecte.
La primera reunió de l’equip impulsor, format per tot l’equip docent d’ESO, va servir per reflexionar sobre convivència i intercanviar punts de vista. Es va concloure que els principals problemes de convivència es trobaven a 1r d’ESO. Es van identificar algunes possibles raons: dificultat en l’adaptació a la secundària, alumnes més vulnerables, entrada a l’adolescència…
Un cop identificat 1r d’ESO com el curs més conflictiu es decideix que els alumnes de 4t d’ESO, que ja estan acabant l’etapa, poden ser els millors referents per a l’alumnat de 1r. Per tant la tutoria entre iguals es realitzarà aquest curs acadèmic entre alumnes de 4t i 1r d’ESO.
Com ho farem?
L’equip impulsor va valorar diferents possibilitats i finalment es va decidir que hi hauria dos tipus de tutories:
- Tutories informals: Les parelles d’alumnes (un de 4t i un de 1r) en espais i temps no lectius, com ara al patí, als passadissos, als canvis de classe, a les entrades i sortides.. Són les torbades més efectives i la base del projecte.
- Tutories formals: esmorzars, sortides, dinàmiques en sessions programades… Intercanvis programats entre alumne tutor i alumne tutoritzat.
Les tutories es complementen amb formació específica i transversal:
- Formació específica sobre l’assetjament escolar tots els aspectes relacionats: tipus de maltractament, causes i conseqüències, estratègies de detecció…
- Formació transversal: entrenament en l’escolta activa, inclusió, convivència en entorns diversos, habilitats socials, assertivitat, mediació i gestió de conflictes, lideratge…
ELS MESTRES DE CICLE INICIAL ENS POSEM A LA FEINA!
Els mestres del cicle ens hem reunit i a partir de l’anàlisi del projecte del curs passat hem tingut en compte aquests aspectes:
PUNTS FORTS | PUNTS FEBLES |
Document d’escola Planificació de les fases-temporització Espai adequat: tres aules i passadís Interaccions dels alumnes dels tres grups Col·laboració de les famílies La difusió a les famílies Dossier de l’alumne/a
|
Tema molt ampli i per tant índex molt extens
Es fa necessari repartir els punts de l’índex Punts claus de l’índex no van ser treballats per tots els alumnes Activitats molt dirigides i en gran grup La difusió entre iguals molt densa de continguts Realització del projecte a final de curs Dossier: treball dels alumnes en mapes conceptuals, fotocòpies en color, gran despesa La participació dels especialistes |
Per iniciar el nou projecte d’aquest curs tenim en compte:
- Utilitzar el Document de centre: FASES DELS PROJECTES Educació Primària
- Fer planificació de les fases/activitats : Planificació
- Partir d’una pregunta i fer un índex proporcionat i adequat. Com és l’espai? P. Point.
- Fer la difusió a les famílies.
- Tenir en compte que farem servir dos espais d’aula i el passadís (els tres grups es repartiran en dos espais).
- Realitzar el projecte durant el segon trimestre.
- La fase d’investigació: grups de 4 alumnes (heterogenis).
- Anar elaborant el dossier individual, intentant no fer masses fotocòpies en color 2
- Participació dels especialistes.
Tindrem en compte que tot i tenir una planificació inicial ens podrem adaptar a diferents situacions, interessos dels alumnes que vagin sorgint durant el desenvolupament del projecte.
Com implementem el projecte?
A partir de la conversa inicial del projecte, es van seleccionar diverses preguntes que interessaven als alumnes.
A aquestes preguntes se’ls ha donat resposta per mitjà de diferents activitats d’aprenentatge.
Com per exemple, per respondre a la pregunta com és que els conill poden saltar tant alt? Es va plantejar que de forma individual dibuixessin com imaginaven que era l’esquelet del conill. A partir d’aquests dibuixos vam fer una posada en comú i per equips cooperatius van replantejar com havia de ser aquest.
Vam fer una comparació amb l’esquelet humà i vam veure fotografies d’un esquelet real de conill. Així vam arribar a la conclusió que tenia les potes del darrere més llargues per poder saltar i fugir front a un perill. Per tant, ens vam adonar que necessitava tenir un bon aparell locomotor.