L’avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació ens permet anticipar  i planificar la resolució de les activitats i fer-los a mans els criteris d’avaluació per a què se’ls facin seus.

És per això de la conveniència de la varietat d’activitats i instruments d’avaluació, així com la utilització de mecanismes d’autoavaluació i coavaluació.  

Permet comprovar el nivell de l’alumne en el procés d’assoliment de les competències (avaluació qualificadora), tant pel que fa a les dels àmbits de coneixement que agrupen les diferents matèries com per a les competències transversals (comunicativa, de l’àmbit digital i de l’àmbit personal i social).

Es valoren les interaccions de l’alumnat a l’aula, amb els companys,  professorat, participació, etc.

Per això, en la programació s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procés d’aprenentatge.(QUAP, quadern d’aprenentatge)

Avaluem:

– El procés, que és la valoració dels objectius de l’educació obligatòria, o sigui el màxim aprenentatge a partir de la situació en què es troba l’alumne (Funció formadora/reguladora)

– Els resultats, que és la valoració dels aprenentatges que va demostrant l’alumnat. Serveix per tenir constància de com progressa l’alumnat, per informar famílies i al propi alumne de quin és el seu nivell. Serveix per fer les orientacions didàctiques dia a dia (Funció qualificadora). Amb rúbriques i tenint en compte els criteris d’avaluació que se’ls han proporcionat al principi. Amb aquests criteris s’intenta orientar l’alumne cap a on va, com ho ha de fer  i aconsellar-lo que és molt interessant construir esborranys i millorar-los.

Per tal que els aprenentatges siguin significatius les activitats estan orientades a la realització d’un producte final, són activitats que es construeixen des del més proper  als alumnes i s’intenta que amb aquestes tasques hi hagi un intercanvi d’idees, impressions entre els alumnes i entre els alumnes i els professors. Al llarg de tots els projectes hi ha d’haver transvassament de coneixements.

Com ho fem? Sota tres punts de vista:

  • Avaluació contínua, en la que s’analitza el desenvolupament dels aprenentatges.  Totes les activitats que realitza l’alumne tindran valor des de l’observació i seguiment permanent.
  • Avaluació individualitzada, per poder fer un seguiment del desenvolupament personal de l’alumnat partint de la  seva situació inicial i tenint en compte les seves potencialitats i l’esforç que ha realitzat.
  • Avaluació global per poder fixar-nos en l’aprenentatge significatiu, en les competències bàsiques, els continguts i els objectius.

Posem èmfasi en el desenvolupament de capacitats generals, més que en la quantificació de coneixements aïllats.

Rúbrica TDR

Carme Agustí i M. Pilar Alcalà

Metodologia

Publicat el per
Respon

Per desenvolupar el projecte, es va optar per la formació de grups cooperatius, composats per 5 alumnes, amb la intencionalitat de desenvolupar unes activitats, esmentades a posteriori, que contribuïssin de manera òptima a l’aprenentatge de l’alumnat, a l’hora que fomentessin relacions i interacció entre ells/es.

Il·lustració 1. Formació dels grups de treball

Els grups es van assignar de manera aleatòria mitjançant una activitat inicial, explicada posteriorment. Aquests eren qui elegien la malaltia que volien estudiar, i un cop escollida es van repartir les especialitats segons la seva preferència (corrector, coordinador, investigador, productor i comunicador). Tot i que la tasca a desenvolupar era grupal, és a dir, cada grup es feia càrrec del seu treball, aquests tenien un professor que els guiava durant el projecte.

Un cop assignats els grups, les malalties a treballar i els especialistes, va arribar l’hora del procés executiu, on havien de documentar-se i fer recerca més profunda sobre la malaltia que volien treballar; tant des de la vessant científica (característiques de les malalties, símptomes, diagnòstics, prevenció, hàbits saludables, etc.), com des de la vessant social (treballant doncs, la dimensió humana: com atendre i ajudar els malalts i els seus familiars, cercar diferents associacions que s’hi dediquin, entre d’altres aspectes més socials). Tots aquests matisos s’havien de recollir confeccionant un Treball de Recerca. Aquesta recerca sempre es realitzava a les aules, les quals, es van distribuir en tres aules cada aula amb quatre grups.

Cada especialista tenia assignada una tasca que era transmesa pel professor especialista. Un cop sabien quina era aquesta tasca, l’havien de compartir amb els altres membres del grup per dur-la a terme.

Per donar projecció al seu treball anant més enllà de les parets del centre, es va realitzar una exposició pública de les diferents malalties a la sala Unió, el local social del poble d’Alpicat.

Il·lustració 2. Exposició pública del projecte

L’exposició simulava una fira amb taules informatives on cada grup responia i explicava la seva malaltia, tot i això, acompanyats amb roll-ups, tríptics informatius i xapes, les quals, es venien per un euro i els diners recaptats eren destinats a la Marató de TV3.

 Carles Santolaria

A compdar dera pròpia experiéncia…

Publicat el per
Respon

Mos auem plantejat estudiar es èsters vius a compdar d’ua pregunta/problema. D’a on nèishen es porics?

Pensam que cercar era respòsta a ua pregunta ajude as escolans a organizar es sòns coneishements. Autant, partir dera observacion d’un hèt reau tà trabalhar es èsters vius, mos a permès, generar ua bona motivacion, atau coma, eth besonh de saber més causes des animaus e saber eth perquè se produisen.

Fin finau realizar ua exposicion entara comunitat educatiua coma producte finau, mos a permès implicar a tota era escòla e as familhes en aguest projècte.

Aguesti porics tostemp seran es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!

 

Planificació

Publicat el per
Respon

Hem hagut de fer diverses sessions de reunió per planificar els grups amb els alumnes i les tascques que havien de fer:

El nostre objectiu era que dada grup-classes generés sub-grups equilibrats. HEm format grups de 4 persones tenint en compte l’organtizació horària de cada classes i les assignatures que estan integrades en el projecte:

Les tasques i la feina la tenim en aquest model d-eportafoli que havien d’omplir els alumnes:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/misterisdelpladurgell/

El currículum: la clau en l’elaboració dels projectes

Publicat el per
Respon

*Tots els projectes neixen a partir de l’anàlisi dels continguts curriculars de les matèries que hi intervenen per assegurar-ne la seva total impartició.

*El professorat inicia un procés creatiu buscant centres d’interès per focalitzar els continguts.

*Es crea un xassís a la plataforma de treball Moodle i existeix un creixement del projecte mitjançant el treball en equip i transversal del professorat que hi intervé.

*Els projectes són dinàmics, oberts i en procés de millora contínua.

On i quants?

*De primer a segon de l’ESO es realitza el TxP en un terç de les hores lectives de la setmana.

*A primer i a segon de dos a tres projectes per trimestre en cada nivell, dels quals almenys la meitat utilitzen l’anglès com a llengua vehicular.

*A tercer els projectes venen a ser, depenent del trimestre, entre 6 i 9 hores lectives a la setmana i inclouen en un moment o un altre a gairebé totes les matèries.

*A 4t es realitza TxP un cop al curs durant 4 setmanes. Participen totes les matèries optatives de 4t que estan en parelles d’afinitat curricular.

Quines matèries hi intervenen?

*Ciències socials, ciències naturals i tecnologia a 1r i 2n d’ESO.

*Matemàtiques, ciències naturals i tecnologia, llengües, visual i plàstica, física i química, ciències socials, educació física a 3r d’ESO.

*Totes les optatives de 4t. Biologia amb física i química, tecno amb educació visual i plàstica, EOE amb  economia, llatí amb filosofia.

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE D’ESCOLA

Publicat el per
Respon

A finals del curs passat, el claustre ens vam plantejar què podem fer i com podem treballar les dimensions i les competències relacionades amb el Coneixement del Medi d’una altra forma més significativa que amb el llibre.

L’objectiu d’aquesta idea és acabar prescindint del llibre de Medi ja que molts temes es treballen mitjançant metodologies globalitzades (el cos, les plantes i flors, els animals,…). És per aquest motiu que ens vam platejar analitzar el currículum per veure quins aspectes ens quedaven per treballar de forma més competencial.

És a partir d’aquestes reflexions de claustre, que tota l’escola inicia el projecte transversal “El nom de la meva classe” on ens centrem en el Coneixement del Medi ja que és un dels àmbits més motivadors per als alumnes i ens resulta més fàcil relacionar aquests temes amb l’entorn que els rodeja i amb el més proper com és la seva classe.

Als alumnes se’ls hi presenta el tema general que hem detectat de la nostra anàlisi i a partir d’aquí ells elegeixen el tema concret a treballar dins d’aquest bloc referencial (el nom de la classe).

Aquí teniu alguns exemples…

Preparats…som-hi detectius

Publicat el per
Respon

Els enigmes arriben setmanalment al lloc destinat a la taula d’enigmes. Els alumnes recullen l’enigma i es dirigeixen a l’aula per intentar desxifrar-ho. La inversió més gran de temps s’inverteix en la comprensió d’aquest i en la presentació de l’enigma’t tenint present els diferents canals d’imput. En aquest procés es prioritza la personalització i l’atenció individualitzada perquè cada alumne arribi a la comprensió. Un cop s’ha entès el contingut s’ofereixen diferents estratègies per resoldre’ls, instruccions verbals, esquemes o manipulables que facilitin la resolució. En aquest procés es prioritza la resolució cooperativa o per parelles. Un cop resolt, es reflexiona sobre tot el procés que ha guiat l’enigma.

Els alumnes documenten el seu procés de producció a través d’un carnet de detectius privats en el que es va marcant els enigmes que van resolent.

QUÈ ÉS PER NOSALTRES UN BON PROJECTE?

Publicat el per
Respon

En les diferents reunions de cicle, l’equip impulsor ha reflexionat sobre els projectes que hem estat fent fins ara a la ZER i com hauria de ser realment un bon projecte. Per fer-ho vam utilitzar el Full de Ruta de la tasca col·lectiva, concretament el PRIMER PAS.

Van sorgir moltes idees i un cop posades en comú hem pogut elaborar aquest document resum que ens servirà de guia per a la programació dels futurs projectes de l’escola.

Avaloracion. Pojècte d’an on nèishen es porics?

Publicat el per
Respon

Eth projècte arribe ara fin, auem hèt ua avaloracion iniciau a compdar d’ua pluja d’idies (què sabem des ueus e des porics?), que penjaram en classe tà que mos servisque de referéncia.

Damb era ajuda de rubriques trabalharem era avaloracion formativa, en tot sajar qu’es escolans s’autorreguelessen e siguessen conscients d’aquerò qu’anauem aprenen e des dificultats que s’anauen trapan. Per parelhes realizerem era coavaloracion, un hège d’amic critic en tot avalorar  ar aute,  dempús se cambiauen es ròls.

Coma avaloracion qualificadora o sumativa plantegèrem ua pròva escrita  a on basicament i auie preguntes des conceptes trabalhadi. Dempús s’hèc eth debat de qu’ei aquerò qu’auem aprenut e a compdar d’aciu elaborèrem ua rubrica d’autoavaloracion a on es escolans auien de mercar aquerò que sabien.

Un còp finalizat e hènt un analisis creiguem que:

  1. Era avaloracion iniciau siguec prauba. Dilhèu, mos calie passar un qüestionari tà saber que sabien es escolans e dempús tornar-le a passar en acabar eth projècte tà veir clar qu’auien aprenut.
  2. Era pròva escrita ère pòc competenciau, demanauem massa concèptes mès non coma aplicar-les ara pròpia realitat.
  3. Cau entrenar es rubriques. Creiguem qu’ei  fòrça important partir d’ua basse d’orientacion acordada entre toti tà poder elaborar ua bona rubrica. Mos trapèrem tamb fòrça escolans que non sabíem explicar-mos eth perquè mercauen un caseton o un aute.

Entà contunhar auançant, ei important era reflexion constanta d’aquerò que hèm!

Creiguem qu’èm en bon camin!