Som l’equip impulsor de l’escola Àngel Guimerà de Tàrrega. Aquest és el primer curs que participem activament a la xarxa de competències bàsiques.
L’escola és un centre públic localitzat en la comarca de l’Urgell, província de Lleida, en la ciutat de Tàrrega. El centre està situat a les afores de la ciutat i el nivell econòmic i socio-cultural dels alumnes és mig-baix. El centre compta amb 6 unitats de EI i 12 unitats d’EP i amb un total de 34 mestres.
Som l’equip impulsor de la xarxa de competències del CEE Esperança. Aquest equip està format per mestres dels dos col.lectius que atenem i ha estat tot un repte trobar un projecte en el què poguessin participar i aprendre la diversitat d’alumnat que tenim a la nostra escola. Volíem trobar un projecte comú que compartís objectius i interessos, que fos suficientment flexible per adaptar-se a les necessitats educatives de tot l’alumnat i que es pogués adaptar a la programació anual de cada grup generant en el claustre la motivació i el treball en equip.
La reflexió, el debat, les discussions de l’equip… ens han ocupat la major part de les trobades setmanals de l’equip impulsor fins que a finals del segon trimestre ens “vam il·luminar”.
Per on vam començar?
Partint de les necessitats educatives dels nostres alumnes vam analitzar quines eren presents en tots els grups, quines es treballaven de manera sistemàtica i recurrent a l’aula, quines pensàvem que eren les més funcionals i útils per la vida diària… i un llarg llistat d’interrogants. D’aquesta manera, vam arribar a uns objectius comuns compartits per tota l’escola.
I així és com ens vam iniciar al nostre projecte el qual vam batejar amb el títol: CEENIGMA’T. Projecte en el qual l’alumnat tindria com a objectiu desenvolupar el pensament lògic i matemàtic a través dels enigmes.
Els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega han dedicat el projecte de recerca a detectar la desigualtat de gènere en àmbits de la societat com ara l’esport, l’escola o la família. I també a combatre-la, tot proposant campanyes per a fomentar la igualtat. Per a aconseguir aquest objectiu, l’alumnat ha formulat i difós qüestionaris amb el Google Forms, n’ha analitzat les respostes i ha presentat un informe amb gràfics, estadístiques i conclusions extrets del qüestionari. Aquest exercici ha permès els estudiants de 4t conèixer una eina que els serà útil per als estudis posteriors, aplicar coneixements d’estadística i relacionar el contingut del qüestionari amb les experiències personals i tots aquells àmbits del seu entorn.
El projecte de recerca ha durat 6 dies, en els quals, l’alumnat ha anat desenvolupant el treball en grups heterogenis de quatre. Els alumnes havien escollit una parella i el professorat ha agrupat parelles. De les sis hores lectives diàries, quatre es dedicaven a projecte i dos a la classe que tocaria segons l’horari. Per tant, els estudiants han acabat treballant 24 hores en aquest projecte de recerca, de les quals 12 s’han impartit per tècnics de les regidories de Polítiques d’Igualtat i Joventut de l’Ajuntament de Tàrrega, sota el nom “Jo soc de Linux. I tu?”, en el marc de les campanyes “Digues Prou, No Estàs Sola” i “#SiguesSúperIgual”.
La programació del projecte de recerca de 4t d’ESO ha estat possible gràcies a la col·laboració de tot el professorat que ha format part de l’equip impulsor de l’Institut Alfons Costafreda, un centre que està adherit a la Xarxa de Competències Bàsiques Territorial 7 (XCBT7). El professorat, que pertany a diferents departaments, s’ha coordinat per tal de redactar les diverses parts de la programació. Per començar, calia establir els objectius d’aprenentatge i el producte final que volíem demanar a l’alumnat. Una vegada vam tenir clar els objectius d’aprenentatge, vam poder delimitar els continguts clau, continguts i competències que treballaríem. A partir d’aquí, vam treballar en grups per a: especificar els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que utilitzaríem (vam decidir avaluar amb rúbriques, en les quals recollim els indicadors d’avaluació), dissenyar l’activitat inicial per a poder plantejar tot el projecte a l’alumnat, detallar com havia de ser el producte final i redactar el projecte per a l’alumnat i també una guia per al professorat que entraria a les aules on tingués lloc el treball.
L’avaluació és un procés complex. Calia tenir en compte que l’alumnat ha de participar en la pròpia avaluació, ha de poder autoregular-se durant el procés de la recerca i ser conscient del que treballa i com i com pot millorar el que està aprenent. Vam plantejar autoavaluacions i coavaluacions i vam redactar rúbriques que l’alumnat pogués desxifrar. Així i tot, durant el desenvolupament el projecte i, especialment en la fase final, ens hem adonat que cal simplificar una mica més l’avaluació, perquè vam establir massa indicadors i al final ha estat un procés més feixuc del que hauria de ser.
El desenvolupament del treball ha sigut molt satisfactori. L’alumnat s’ha sentit bé dins dels grups, ha treballat i afirma que ha après. Descobrir i prendre consciència de les desigualtats del seu entorn en qüestions de gènere, aprendre sobre la pròpia identitat, aprendre a treballar amb eines que els ajuden a entendre què passa al seu voltant (estadística) i poder fer propostes més artístiques o creatives per a col·laborar a tenir una societat més igualitària entre tots ha captat l’interès de l’alumnat de 4t d’ESO. Han resultat imprescindibles les aportacions que han fet els tècnics de l’Ajuntament de Tàrrega a través dels tallers impartits sobre la igualtat de gènere, la gestió de relacions de parella sanes, la lluita contra els estereotips, els falsos mites de l’amor romàntic, la detecció dels abusos o fins i tot les arts marcials com a eina d’autodefensa.
dav
dav
dav
El conjunt de membres de l’equip impulsor de la XCBT7 ha valorat molt positivament la tasca de dissenyar i programar aquest projecte, ja que els ha permès aprendre sobre el treball comeptencial a l’aula i sobre noves metodologies. Així, ha pogut treballar la redacció d’objectius d’aprenentatge, establir criteris d’avaluació relacionats amb el que volíem que l’alumnat aprengués, establir indicadors d’avaluació i nivells d’assoliment, determinar quins instruments són més útils per a avaluar i què pretenem amb cadascuna de les activitats que hem planificat. És cert que el projecte ha resultat bastant delimitat per la forma amb què ha estat dissenyat (per dir-ho en termes de la XCB, hem conduït una locomotora i hem fet poques parades improvisades), però el resultat, tant per als alumnes com per als professors, ha estat satisfactori. A més a més, el fet de desenvolupar-lo i veure de seguida com funcionava permetrà fer-hi retocs per a noves edicions.
Les sessions de treball de l’equip impulsor:
En aquesta tercera entrada el blog us explicarem l’esquema general que seguim durant els dos dies de les jornades.
Al llarg de les JI hem anat treballant moltíssimes temàtiques, i fent una metàfora, hem vist “contes de tots colors”.
I una de les preguntes que podeu fer-vos és: com escollim el tema de les JI? Doncs al principi el tema el proposàvem el professorat a partir dels drets i deures de les persones, però en les darreres edicions, fem partícip a l’alumnat en l’elecció del tema.
En moltes formacions de professorat se’ns diu que la motivació i els interessos dels alumnes són claus per a l’aprenentatge, i és per això que una de les darreres activitats de les JI de cada curs és que els propis alumnes proposin quins temes els agradaria treballar en les JI de l’any següent.
I així és com es va escollir el tema de les JI d’enguany, la diversitat sexual i de gènere, perquè era una proposta que van fer els alumnes del curs passat. I un cop fet el cartell i el lema d’enguany, aquest any fins i tot hem fet xapes!!
A l’institut La Segarra de Cervera ja portem XIII edicions de les Jornades Interculturals (JI). Les JI és un projecte del nostre centre que suposa aturar durant dos dies les classes extraordinàries de tota l’ESO per conèixer, aprendre i reflexionar al voltant del tema escollit en cada edició. Sempre hem intentat abordar aspectes relacionats amb les persones i sobretot amb els seus drets i deures, intentant mirar cap a aspectes que a vegades són invisibles.
Per a què us en feu una idea, us fem un recull dels temes treballats en les diverses edicions:
I. “Cultura de cultures”. La diversitat (curs 2006-2007)
II. La bioètica (curs 2007-08)
III. La sostenibilitat (curs 2008-09)
IV. “I això, com es menja?”. El dret a l’alimentació i la fam (curs 2009-10)
V. “Informa’t bé”. El dret a la informació (curs 2010-11)
VI. “Igualtat? Educació: oportunitat, diversitat i llibertat”. El dret a l’educació (curs 2011-12)
VII. “Mirades al món: Àsia”. La diversitat d’altres cultures (Curs 2012-13)
VIII. “La igualtat és essencial”. Els drets de les dones (curs 2013-14)
XIX. “Voluntat, voluntat… i més voluntat”. El voluntariat (curs 2014-15)
X. “Xè aniversari: Jornades sobre les jornades”. Recorregut per les diferents edicions (curs 2015-16)
XI. La discapacitat: suma de capacitats (curs 2016-17)
XII. Cultura de cultures (curs 2017-18)
XIII. “Sí, i què?” La diversitat sexual i de gènere (curs 2018-19)
I evidentment, com tota jornada de divulgació, necessita un cartell per fer-ne difusió! Els cartells de les diverses edicions els han elaborat els alumnes a la matèria de VIP, a partir d’unes bases d’un concurs pel cartell i pel lema de les Jornades de cada any. Un jurat escull el cartell i el lema de cada curs.
El cartell guanyador d’aquest curs és:
Aquest curs, a més a més del cartell, la comissió de les JI ha dissenyat i repartir xapes i enganxines per a tots els alumnes i professors:
Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.
Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.
Aquesta conversa ens fa constatar els diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…
En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius que guiaran el projecte.
Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.
A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.
En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers? i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.
Aquest repte ens ha permès desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)
A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.
Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.
Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.
Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.
Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.
Aquesta conversa ens fa constatar els diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…
En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius que guiaran el projecte.
Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.
A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.
En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers? i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.
Aquest repte ens ha permés desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)
A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.
Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.
Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.
A Educació Infantil, cada curs, tenim el costum d’escollir el nom de la classe atenent als interessos de l’alumnat de totes les aules de P3, P4, i P5.
Centrarem el projecte en els noms que han sortit a les aules de P4.
Els infants han fet una pluja d’idees i s’han anat escrivint les paraules a la pissarra:
A l’acabar l’activitat fent conjuntament una revisió de tots els mots proposats s’ha trobat un punt de connexió i s’ha decidit a P4A posar com a nom d’aula “ Els exploradors de l’Univers” i a P4B “Els exploradors del mar”.
Donada la coincidència de que a les dues aules seran “Exploradors i exploradores” aquest serà el projecte que hem triat d’educació infantil per fer l’explicació.
Tractant-se d’un projecte globalitzador ens permet desenvolupar diferents capacitats.
En primer lloc, l’eix competencial 1 del Currículum que fa referència a “Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma ”:
L’eix competencial 2 del currículum que fa referència a “Aprendre a pensar i comunicar”:
L’eix competencial 3 del currículum que fa referència a “Descobrir i tenir iniciativa”:
L’eix competencial 4 del currículum que fa referència a “Aprendre a conviure i habitar el món”:
En aquest projecte es fa un tractament globalitzat de les tres àrees d’educació infantil.
Per tal de fer més atractius els projectes vam decidir col·locar-los en l’última franja del matí i durant dos dies a la setmana. L’alumnat agraeix poder treballar en equip, gaudeix d’una aula amb una distribució de taules i cadires més lliures, es pot agrupar de manera espontània amb els companys i pot ser d’allò més creatiu. També, el professor és un guia que acompanya i ajuda durant el seu procés d’aprenentatge.
El leit motiv del projecte escollit per documentar aquí, “Fem nostre l’institut” era clar ja des de bon principi: fer que els alumnes es fecin seu l’institut. Així doncs, el títol del projecte no només incorpora els interessos dels alumnes sinó que també té una relació directa amb el projecte.
Quant a les nostres reunions d’equip impulsor i professorat implicat per planificar el projecte, inicialment teníem pensat que ens reuniríem en dues ocasions mensuals. Ara bé, el compromís adquirit per tal d’implementar de manera eficaç i coherent les competències bàsiques, respectant sempre les necessitats trobades durant aquest procès, ha fet necessari trobar-nos en moltes més ocasions.
Hem hagut de fer diverses sessions de reunió per planificar els grups amb els alumnes i les tascques que havien de fer:
El nostre objectiu era que dada grup-classes generés sub-grups equilibrats. HEm format grups de 4 persones tenint en compte l’organtizació horària de cada classes i les assignatures que estan integrades en el projecte:
Les tasques i la feina la tenim en aquest model d-eportafoli que havien d’omplir els alumnes: