COM TREBALLEM?

Potser l’aspecte metodològic que volem destacar en aquest article és molt puntual i/o concret, però pensem que pot ser interessant com a descriptor de la metodologia emprada al llarg del projecte.

A trets generals, cal dir que nosaltres hem utilitzat el treball cooperatiu com a eina metodològica al llarg de tota la realització del projecte. Una part molt concreta i molt important del mateix és el diari de sessions. Aquella part que ajuda a reflexionar a l’alumnat sobre què ha fet i com ho ha fet. Cercant una valoració qualificativa més que no pas quantitativa. La intenció és que la pràctica reflexiva segui un element de millora per encarar i afrontar nous aprenentatges.

La tecnologia CS – GESTIÓ D’AULA

Durant tot el projecte s’han alternat les agrupacions individual, parelles o petits grups cooperatius, però ha predominat el treball en grup.

A més cal destacar que bona part de les activitats s’han fet a nivell de cicle barrejant els dos nivells (internivells).

Els i les mestres han tingut un paper d’acompanyament i guia del procés d’aprenentatge, han estat facilitadors d’estratègies  i han ajudat a la cohesió dels diferents agrupaments.

Per dur a terme aquest projecte, han estat necessàris diferents espais de l’escola, com ara l’aula d’informàtica, la biblioteca, altres aules per fer-hi agrupaments (laboratori, aula d’anglès…) i espais comuns de l’escola (passadissos, hall, pati, …).

En quant als recursos humans necessaris per fer un treball com aquest, cal remarcar que s’ha disposat, a part de les quatre tutores del cicle, amb 4 mestres de suport que han acompanyat als diferents agrupaments durant tot el procès. Igualment, hem pogut gaudir de tallers impartits per un mestre de robòtica i alumnes d’ESO de la nostra localitat.

CAMINS, QUE (NO) HAS DE FER SOL (Sopa de Cabra)

Un cop generada l’idea del projecte, vam intentar elaborar una programació genèrica en quant als objectius d’aprenentatge, temporalització,motivació vers els alumnes…Per personalitzar aquesta programació a les NEE dels alumnes calia que els enigmes tinguessin diferents nivells de complexitat, la qual cosa ens ha fet variar els continguts d’aprenentatge així com criteris i indicadors d’avaluació. Val a dir que els nostres grups aula estan formats per una mitja de 6 alumnes i que és aquest el criteri d’agrupació que hem respectat per tal de facilitar la consecució dels objectius del projecte.
A partir d’aquí i per poder implementar el nostre projecte hem seguit els següents passos:
– Ambientació del centre per generar motivació a l’alumnat. Marketing
– Participació de tot el claustre en el projecte mitjançant una carta de presentació del projecte.
– Explicació en el claustre i consell escolar.
Es van utilitzar els grups aula formats per 4-6 alumnes. L’equip impulsor elabora enigmes amb diferents nivells de complexitat.
Els alumnes resolen els enigmes i se’ls ofereix diverses instruccions i pistes per que puguin arribar a interioritzar aquestes estratègies i poder-se enfrentar cada cop amb menys ajuda del docent.
S’ha prioritzar el treball en equip dels docents i el treball cooperatiu guiat en l’alumnat.

Marge d’autonomia del professorat

Trenquem amb els estereotips i analitzem la desigualtat de gènere

La programació del projecte de recerca de 4t d’ESO, dedicat a fomentar la igualtat entre nois i noies i a detectar la discriminació en diversos àmbits, permet aprendre tant als alumnes com als professors a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega han dedicat el projecte de recerca a detectar la desigualtat de gènere en àmbits de la societat com ara l’esport, l’escola o la família. I també a combatre-la, tot proposant campanyes per a fomentar la igualtat. Per a aconseguir aquest objectiu, l’alumnat ha formulat i difós qüestionaris amb el Google Forms, n’ha analitzat les respostes i ha presentat un informe amb gràfics, estadístiques i conclusions extrets del qüestionari. Aquest exercici ha permès els estudiants de 4t conèixer una eina que els serà útil per als estudis posteriors, aplicar coneixements d’estadística i relacionar el contingut del qüestionari amb les experiències personals i tots aquells àmbits del seu entorn.

El projecte de recerca ha durat 6 dies, en els quals, l’alumnat ha anat desenvolupant el treball en grups heterogenis de quatre. Els alumnes havien escollit una parella i el professorat ha agrupat parelles. De les sis hores lectives diàries, quatre es dedicaven a projecte i dos a la classe que tocaria segons l’horari. Per tant, els estudiants han acabat treballant 24 hores en aquest projecte de recerca, de les quals 12 s’han impartit per tècnics de les regidories de Polítiques d’Igualtat i Joventut de l’Ajuntament de Tàrrega, sota el nom “Jo soc de Linux. I tu?”, en el marc de les campanyes “Digues Prou, No Estàs Sola” i “#SiguesSúperIgual”.

La programació del projecte de recerca de 4t d’ESO ha estat possible gràcies a la col·laboració de tot el professorat que ha format part de l’equip impulsor de l’Institut Alfons Costafreda, un centre que està adherit a la Xarxa de Competències Bàsiques Territorial 7 (XCBT7). El professorat, que pertany a diferents departaments, s’ha coordinat per tal de redactar les diverses parts de la programació. Per començar, calia establir els objectius d’aprenentatge i el producte final que volíem demanar a l’alumnat. Una vegada vam tenir clar els objectius d’aprenentatge, vam poder delimitar els continguts clau, continguts i competències que treballaríem. A partir d’aquí, vam treballar en grups per a: especificar els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que utilitzaríem (vam decidir avaluar amb rúbriques, en les quals recollim els indicadors d’avaluació), dissenyar l’activitat inicial per a poder plantejar tot el projecte a l’alumnat, detallar com havia de ser el producte final i redactar el projecte per a l’alumnat i també una guia per al professorat que entraria a les aules on tingués lloc el treball.

L’avaluació és un procés complex. Calia tenir en compte que l’alumnat ha de participar en la pròpia avaluació, ha de poder autoregular-se durant el procés de la recerca i ser conscient del que treballa i com i com pot millorar el que està aprenent. Vam plantejar autoavaluacions i coavaluacions i vam redactar rúbriques que l’alumnat pogués desxifrar. Així i tot, durant el desenvolupament el projecte i, especialment en la fase final, ens hem adonat que cal simplificar una mica més l’avaluació, perquè vam establir massa indicadors i al final ha estat un procés més feixuc del que hauria de ser.

El desenvolupament del treball ha sigut molt satisfactori. L’alumnat s’ha sentit bé dins dels grups, ha treballat i afirma que ha après. Descobrir i prendre consciència de les desigualtats del seu entorn en qüestions de gènere, aprendre sobre la pròpia identitat, aprendre a treballar amb eines que els ajuden a entendre què passa al seu voltant (estadística) i poder fer propostes més artístiques o creatives per a col·laborar a tenir una societat més igualitària entre tots ha captat l’interès de l’alumnat de 4t d’ESO. Han resultat imprescindibles les aportacions que han fet els tècnics de l’Ajuntament de Tàrrega a través dels tallers impartits sobre la igualtat de gènere, la gestió de relacions de parella sanes, la lluita contra els estereotips, els falsos mites de l’amor romàntic, la detecció dels abusos o fins i tot les arts marcials com a eina d’autodefensa.

dav

dav

dav

El conjunt de membres de l’equip impulsor de la XCBT7 ha valorat molt positivament la tasca de dissenyar i programar aquest projecte, ja que els ha permès aprendre sobre el treball comeptencial a l’aula i sobre noves metodologies. Així, ha pogut treballar la redacció d’objectius d’aprenentatge, establir criteris d’avaluació relacionats amb el que volíem que l’alumnat aprengués, establir indicadors d’avaluació i nivells d’assoliment, determinar quins instruments són més útils per a avaluar i què pretenem amb cadascuna de les activitats que hem planificat. És cert que el projecte ha resultat bastant delimitat per la forma amb què ha estat dissenyat (per dir-ho en termes de la XCB, hem conduït una locomotora i hem fet poques parades improvisades), però el resultat, tant per als alumnes com per als professors, ha estat satisfactori. A més a més, el fet de desenvolupar-lo i veure de seguida com funcionava permetrà fer-hi retocs per a noves edicions.

Les sessions de treball de l’equip impulsor:

COM HO FAREM?

Les preguntes de la conversa inicial que s’han recollit en el plantejament del projecte, s’envien a les famílies per tal de fer-les partícips i que puguin aportar materials diversos que siguin el punt de partida de la recerca d’informació.

Partint dels seus coneixements previs i de la consulta de les informacions aportades per les famílies en els diferents formats (contes, vídeos, jocs, elaboracions personals…) es plantegen diferents propostes d’activitats.

És imprescindible que les activitats estiguin molt ben dissenyades i amb el material necessari a l’abast dels infants per tal que les puguin desenvolupar de manera autònoma.

El mestre farà de guia i reconduirà si cal l’activitat.

Metodologia

La idea dels projectes sempre havia estat una manera atractiva de treballar amb els alumnes a partir de les seves necessitats pròpies. Pel que fa al projecte “Fem nostre l’institut” els grups es van formar tenint en compte les preferències dels alumnes. Ara bé, havien de ser no més grans de 5 membres.

L’aula escollida fou una on hi havia taules grans (una per grup), amb tamborets i amb material divers (colors de fusta, rotuladors, tisores, eines de taller, cartolines, cinta adhesiva, pinzells, pintures, folis de diversos colors…) que calia cuidar i compartir. Un dels objectius era facilitar la realització i posada en pràctica de les seves idees.

Es van destinar tres professors per la matèria de projectes. Aquests estaven present en tot moment dins de l’aula per ajudar, orientar, suggerir solucions i plantejar qüestions que els portava a tirar endavant la tasca.

A partir del títol del projecte, es deixava als alumnes preguntar, encaminar i decidir sobre el procés i el resultat final. Això fa que el mateix projecte, tot i que es repetís en diferents promocions, les idees d’aquest poden ser totalment diferents. Per tant, l’ambientació de l’institut pot canviar.

Inclusió

Tenint en compte la implementació del Decret 150/2017  d’atenció educativa a les escoles dins d’un sistema inclusiu, el professorat de l’escola Teresa Bergadà hem dut a terme un treball per projectes adreçat a treballar diferents aspectes de Catalunya amb els infants de cicle mitjà.

En aquests dos cursos comptem amb dos alumnes amb escolaritat compartida, (un Síndrome de Down i l’altre amb autisme) els quals, assisteixen a l’escola ordinària dos dies per setmana, mentre que la resta els passen als centres d’educació especial (Plançó i Llar de Sant Josep).

Aquestes consideracions s’han tingut presents amb aquests dos alumnes en particular ja que, els seus horaris havien de ser compatibles amb la resta d’alumnat de cicle mitjà, per poder assistir com a mínim a una de les sessions de projecte.

D’altra banda, les activitats s’han adaptat en funció de les característiques de cada nen/a, utilitzant metodologies i estratègies, adreçades a qualsevol infant amb necessitats d’aprenentatge.

Alguns exemples d’estratègies i activitats emprats són:

-La realització del projecte per mitjà de grups cooperatius i per tant assignant un determinat rol a cada membre.

-Activitats a l’aula d’informàtica fent servir el programa JClic.

-Pintar o bé encaixar alguns personatges cèlebres,  així com algunes tradicions catalanes treballades al projecte.

-Diferenciar, utilitzant diferents colors les comarques de: costa, muntanya i interior.

-Encaixar les peces del trencaclosques de les comarques de Catalunya.

-Acolorir la comarca del Segrià i localitzar el municipi d’Alguaire amb un gomet.

Finalment, pel que fa als recursos humans, han participat: els 2 tutors del grup, 1 mestra d’educació especial, 1 tècnic d’educació infantil i 1 vetlladora.

 

Metodologia

Per desenvolupar el projecte, es va optar per la formació de grups cooperatius, composats per 5 alumnes, amb la intencionalitat de desenvolupar unes activitats, esmentades a posteriori, que contribuïssin de manera òptima a l’aprenentatge de l’alumnat, a l’hora que fomentessin relacions i interacció entre ells/es.

Il·lustració 1. Formació dels grups de treball

Els grups es van assignar de manera aleatòria mitjançant una activitat inicial, explicada posteriorment. Aquests eren qui elegien la malaltia que volien estudiar, i un cop escollida es van repartir les especialitats segons la seva preferència (corrector, coordinador, investigador, productor i comunicador). Tot i que la tasca a desenvolupar era grupal, és a dir, cada grup es feia càrrec del seu treball, aquests tenien un professor que els guiava durant el projecte.

Un cop assignats els grups, les malalties a treballar i els especialistes, va arribar l’hora del procés executiu, on havien de documentar-se i fer recerca més profunda sobre la malaltia que volien treballar; tant des de la vessant científica (característiques de les malalties, símptomes, diagnòstics, prevenció, hàbits saludables, etc.), com des de la vessant social (treballant doncs, la dimensió humana: com atendre i ajudar els malalts i els seus familiars, cercar diferents associacions que s’hi dediquin, entre d’altres aspectes més socials). Tots aquests matisos s’havien de recollir confeccionant un Treball de Recerca. Aquesta recerca sempre es realitzava a les aules, les quals, es van distribuir en tres aules cada aula amb quatre grups.

Cada especialista tenia assignada una tasca que era transmesa pel professor especialista. Un cop sabien quina era aquesta tasca, l’havien de compartir amb els altres membres del grup per dur-la a terme.

Per donar projecció al seu treball anant més enllà de les parets del centre, es va realitzar una exposició pública de les diferents malalties a la sala Unió, el local social del poble d’Alpicat.

Il·lustració 2. Exposició pública del projecte

L’exposició simulava una fira amb taules informatives on cada grup responia i explicava la seva malaltia, tot i això, acompanyats amb roll-ups, tríptics informatius i xapes, les quals, es venien per un euro i els diners recaptats eren destinats a la Marató de TV3.

 Carles Santolaria

A compdar dera pròpia experiéncia…

Mos auem plantejat estudiar es èsters vius a compdar d’ua pregunta/problema. D’a on nèishen es porics?

Pensam que cercar era respòsta a ua pregunta ajude as escolans a organizar es sòns coneishements. Autant, partir dera observacion d’un hèt reau tà trabalhar es èsters vius, mos a permès, generar ua bona motivacion, atau coma, eth besonh de saber més causes des animaus e saber eth perquè se produisen.

Fin finau realizar ua exposicion entara comunitat educatiua coma producte finau, mos a permès implicar a tota era escòla e as familhes en aguest projècte.

Aguesti porics tostemp seran es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!