Quan ja tenim tema, un equip de professors es posen a dissenyar les activitats concretes. Arrenquem motors! Com és habitual, aquests professors dediquen moltíssimes hores a preparar les activitats, i que a banda de la satisfacció personal per la feina ben feta, no es prou valorada.
Les activitats de les JI d’enguany són les que veieu en l’horari següent:
I com us fixareu, el nom de les activitats són els que hem utilitzat per cadascuna de les entrades del blog!
A la pregunta de quina és la malaltia que interessaria conèixer millor a cada grup d’alumnes, trobaríem una única resposta amb el nom de la malaltia escollida. Tot i així, en alguns casos es van triar algunes malalties que tenien unes característiques comunes (malalties relacionades amb l’alimentació) que és van considerar de manera conjunta per l’interès entre els adolescents.
La informació s’obtenia bàsicament a Internet, però també hi ha havien recerques bibliogràfiques a llibres de la biblioteca d’Alpicat i llibres particulars.
La nova informació s’anava relacionant amb els coneixements previs, a través dels interessos de l’alumnat. Majoritàriament, les malalties escollides són les que els alumnes tenien un coneixement previ per algún cas proper o simplement per interès propi.
A través de la realització de debats s’anaven relacionant i sistematitzant els resultats que obtenien els alumnes a l’hora de crear coneixement sobre les mesures de prevenció d’aquestes malalties i mitjançant la creació d’uns roll-ups quedava reflectida la recerca realitzada.
Tot el procés d’aprenentatge, estava autoregulat a través del diari d’aprenentatge, l’autoavaluació i la coavaluació.
En els següents projectes i/o activitats pròpies de les matèries,els alumnes han estat conscients de com ha quedat reflectida la transferència de continguts i competències de manera notable. En aquest cas han transferit els aprenentatges en recerca en el següent projecte on també hi havia una part important de recerca.
Per finalitzar s’ha documentat el propi procés de producció a través de la creació de roll-ups i tríptics i el treball de recerca amb la informació de cada malaltia i on aquest es van exposar en una fira solidària oberta a la comunitat on quedava reflectit tot el treball realitzat sobre les diferents malalties.
TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS:
Mitjançant les reunions de projectes ens coordinàvem per presentar els continguts procedents de les diverses matèries de manera integrada i si havia algun aspecte d’una altra matèria que no tenia representació en l’equip de projectes, parlàvem amb la persona encarregada d’aquesta matèria per saber quina seria la millor manera d’afrontar aquesta part sota el seu punt de vista
Els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats inicials i els de tot el procés, estaven identificats en el document mare del projecte, on s’especifica el punt de partida, el desenvolupament, l’avaluació, les competències treballades, la temporització, el material necessari, les agrupacions, els responsables de cada tasca, els tutors i les observacions i consideracions que siguin necessàries.
Entre tot el professorat que entrava a l’hora de projectes intentàvem guiar per ajudar als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats i ho aconseguiem parlant molt entre tots nosaltres.
La persona encarregada de la coordinació conjuntament amb els project planners i la resta de professorat quan era convenient ens organitzavem per anar documentant el projecte. Tot i que els dos primers desenvolupen un paper prioritari sobre la documentació, ho feiem tot entre tots.
Com valoració final, creiem que hem assolit un nivell d’excel·lència tot i que es podria haver millorat a l’hora d’afegir estratègies per a treballar la lectura de textos complicats (glossaris,vocabulari tècnic), realitzar una planificació d’algun material necessari per a l’exposició.
També es podria haver dissenyat el rollup unitari amb qui es compartia espai i millorar el retorn en algunes dinàmiques amb els especialistes.
Josep Ramon Medrano
Els enigmes arriben setmanalment al lloc destinat a la taula d’enigmes. Els alumnes recullen l’enigma i es dirigeixen a l’aula per intentar desxifrar-ho. La inversió més gran de temps s’inverteix en la comprensió d’aquest i en la presentació de l’enigma’t tenint present els diferents canals d’imput. En aquest procés es prioritza la personalització i l’atenció individualitzada perquè cada alumne arribi a la comprensió. Un cop s’ha entès el contingut s’ofereixen diferents estratègies per resoldre’ls, instruccions verbals, esquemes o manipulables que facilitin la resolució. En aquest procés es prioritza la resolució cooperativa o per parelles. Un cop resolt, es reflexiona sobre tot el procés que ha guiat l’enigma.
Els alumnes documenten el seu procés de producció a través d’un carnet de detectius privats en el que es va marcant els enigmes que van resolent.
Hem aprofitat els tallers internivells per fer diferents treballs del poble.
Les dues escoles de la ZER hem aprofitat el tema del projecte per fer la decoració de les finestres. A Vila-sana han fet sil·luetes de cases amb papers de diari utilitzant un fons negre i a Castellnou de seana han dibuixat diferents cases del poble i hi han escrit el renom.
Cliqueu a la imatge i podreu veure les fotografies de les activitats del projecte.
Un cop decidit el tema del projecte i tot i que la idea que va sorgir primer va ser a partir de la bicicletada de Cicle Superior, cada cicle es va posar a pensar com treballar el projecte a les seves classes.
Us explicarem el cas d’educació infantil. Les mestres vam proposar un repte als més petits de l’escola:
“Imagina’t que d’aquí uns mesos vindrà a visitar-te un familiar o amic que no ha estat mai al teu poble. Quins llocs t’agradaria ensenyar-li i quines coses t’agradaria explicar-li?”
A partir d’aquí vam fer una pluja d’idees de llocs del poble significatius per ells i a partir d’aquesta llista, vam començar a treballar el projecte.
Primer preguntem als nens i nenes què saben del lloc que volen explicar i ho escrivim. Posteriorment sortim al poble a visitar el lloc en qüestió i observem bé si allò que havíem dit és correcte o bé si ens havíem deixat alguna cosa important. La mestra va redactant un dossier que va recollint tota la informació de les converses que tenen els alumnes.
Després d’això la feina que ens queda és plasmar-ho en un document realitzat pels alumnes que acabarà essent un llibret informatiu del poble que servirà a tots els turistes per visitar les nostres poblacions.
Dejà a passat eth temps qu’es ueus pòden éster ena incubadora. De 16 ueus mos an neishut 12 porics. Des ueus de dehòra dera incubadora non a neishut arren. Auem vist qu’ei important era calor e era umitat tà que poguen formar-se e nèisher es porics.
Èm contenti, a estat ua aventura auer es ueus en classe. Ara, meteram as porics en ua caisha tamb lum e les cuedaram pendent uns dies.
Mos cau investigar que mingen. Sabem que son onmivors.
Es escolans a partir dera obersvacion directa an vist eth neishement d’un animau ovipar. Er esfòrç qu’an de hèr, les a deishat susprenudi.
Des 4 ueus que non an gessut porics les auem daurit entà veir que i auie laguens. Sabem qu’era mòrt forme part dera vida e auem trabalhat eth tèma.
Contunham endauant!!
Observant era realitat aprenem eth significat d’animaus ovipars e vivipars.
Eth procés de neishement d’un poric ei long. Des de que vedem eth ueu picat enquia que ges, pòden passar ues 24 ores. Mos a meravelhat a toti grani e petiti. Nèishen cansadi e toti mògi, an de passar ues ores ena incubadora.
Èm toti ara espectattiva, vèir nèisher un aminau ei increible. Des 16 ueus guari porics neisheran? E que passarà tamb es ueus que i a dehòra dera incubadora? Que les daram de minjar as porics?
Contunham aprenent en tot observar era realitat e en tot éster particeps d’era.
