EL NOSTRE POBLE II (ZER Vent Serè)

Un cop decidit el tema del projecte i tot i que la idea que va sorgir primer va ser a partir de la bicicletada de Cicle Superior, cada cicle es va posar a pensar com treballar el projecte a les seves classes.

Us explicarem el cas d’educació infantil. Les mestres vam proposar un repte als més petits de l’escola:

“Imagina’t que d’aquí uns mesos vindrà a visitar-te un familiar o amic que no ha estat mai al teu poble. Quins llocs t’agradaria ensenyar-li i quines coses t’agradaria explicar-li?”

A partir d’aquí vam fer una pluja d’idees de llocs del poble significatius per ells i a partir d’aquesta llista, vam començar a treballar el projecte.

Primer preguntem als nens i nenes què saben del lloc que volen explicar i ho escrivim. Posteriorment sortim al poble a visitar el lloc en qüestió i observem bé si allò que havíem dit és correcte o bé si ens havíem deixat alguna cosa important. La mestra va redactant un dossier que va recollint tota la informació de les converses que tenen els alumnes.

Després d’això la feina que ens queda és plasmar-ho en un document realitzat pels alumnes que acabarà essent un llibret informatiu del poble que servirà a tots els turistes per visitar les nostres poblacions.

EL NOSTRE POBLE (ZER Vent Serè)

A la nostra ZER cada any els mestres tiren un tema per al projecte interdisciplinari. Alguns anys hem aprofitat la celebració d’algun aniversari, altres anys temes d’interès curricular dels mestres…

Aquest any, però, la cosa ha anat ben diferent. A la nostra ZER l’any passat es va proposar de fer una bicicletada entre els dos pobles que la conformen. Un dia els alumnes de CS de Vila-sana van pedalar fins a Castellnou i un altre dia els alumnes de CS de Castellnou van pedalar fins a Vila-sana. Un cop allí i perseguint un dels objectius que ens havíem proposat a principi de curs (millorar la relació entre els alumnes de les dues escoles) van passar un matí de jocs i convivència.

En la última reunió pedagògica, tot valorant les activitats de curs, va sortir la inquietud del nostre projecte interdiscipliari. Tots els mestres allí presents vam coincidir en que allò que estavem fent no era un bon projecte i va sorgir la idea de convertir la bicicletada de final de curs en una part del projecte. Els alumnes de Castellnou de Seana haurien de ser els guies turístics dels companys de Vila-sana i a l’inversa. Així doncs, calia fer un treball previ sobre el poble per documentar-se i saber-se explicar.

Aquesta idea va ser presentada al claustre i es va acordar que el projecte d’enguany seria EL NOSTRE POBLE.

La veu dels alumnes a l’escola Pinyana

Finalitzat el curs 17-18 vam fer balanç i treure la conclusió de que l’alumnat de l’escola havia de ser més protagonista de les decisions i elaboració del projecte d’escola d’aquest curs.

Per això es va tractar a cada tutoria  quin era el projecte que volien treballar amb tota l’escola per tal de celebrar el 10 è d’aniversari. Posteriorment, els representants de cada classe van realitzar un consell dels infants amb l’equip directiu per tal de compartir les idees que havien anat sortint a cada classe.

L’equip directiu va fer un recull amb les propostes.

https://docs.google.com/document/d/1dBpgDF7XNksMby34PYIav9BnuzzWzx0HrU8RCoXd_yI/edit?usp=sharing

 

Aquestes propostes van ser exposades a l’equip impulsor i les que es repetien a més grups van ser les escollides.Van decidir crear jocs relacionats amb els deu anys de vida de l’escola, compartir-los amb les famílies i realitzar un pastís commemoratiu de l’aniversari.

Organització de treball del grup impulsor

Al ser el segon any que participem a la xarxa i al valorar positivament el sistema organitzatiu del curs anterior, hem utilitzat la mateixa distribució de tasques, tot i que alguns companys han canviat de grup de treball en funció de les tasques específiques que desenvolupen a l’escola (gestió TAC, equip directiu, etc.)

 

El sistema organitzatiu que utilitzem és el següent:

    1. Grup 1: Escriu els articles per a penjar a la xarxa.
    2. Grup 2: Fa fotos i penja els articles.
    3. Grup 3: Defineix el calendari d’actuacions i els espais previstos durant el desenvolupament del projecte i distribueix els docents i les responsabilitats que tindran durant el desenvolupament del projecte.
    4. Grup 4: Dissenya com fer l’avaluació del projecte i crea la rúbrica per unificar criteris.

 

Totes les decisions i actuacions que es prenen a cada grup es traspassen durant les següents sessions de treball i, un cop consensuades, es passen a la resta del claustre.

INICIEM EL CURS AMB MILLORES

Hem iniciat el curs amb millores al nostre pati, les que ens permetran tirar endavant les propostes planificades amb els nostres alumnes, per tal de convertir-lo en un espai de tots i més educatiu.

Ens han pavimentat el pati de cicle inicial i una part del de cicle mitjà, també tenim pendent posar un sorral. Al pati d’infantil ens estan col·locant un rocódrom i ens han instal·lat una caseta per tal de guardar tot el material de pati.

Equips cooperatius i avaluació

L’aprenentatge cooperatiu dona molta importància al treball en equip i a la col·laboració entre els membres que en formen part i d’aquesta manera poden desenvolupar habilitats socials, com: saber debatre, escoltar, prendre decisions, esperar i relacionar-se amb els altres.

És per això que tots els projectes que s’implementen a l’escola potencien activitats de treball cooperatiu.

Les imatges mostren com a partir d’una informació cercada prèviament es plasma fent una producció en equip. Després de realitzar l’activitat, de forma grupal, valoren el funcionament del seu equip durant la tasca.

Estratègies emergents durant el projecte

En tot projecte sempre hi ha elements que no estan previstos i que es treballen quan sorgeix la necessitat per part dels infants; aquests petits imprevistos ens han ajudat a complementar el treball i en el nostre cas vam haver de treballar els mapes conceptuals així com les biografies dels personatges catalans ja que els alumnes volien conèixer més sobre ells i elles. Per tal de fer-ho més present vam penjar els treballs dels alumnes a dins i fora de l’aula per compartir la informació que vam trobar amb tots els infants i professorat de la nostra escola.

Les tecnologies. han estat presents en tot el procés d’aprenentatge ja que ens han servit per complementar la informació descoberta. A través d’aquesta eina els infants han pogut buscar, seleccionar i verificar informacions que ja tenien o que desconeixen. Això ha permès donar resposta a les seves inquietuds inicials.

Valors I actituds. La cerca conjunta, en parelles i en grups ha permès treballar valors com el respecte, l’autoestima i la cooperació. Els alumnes han estat capaços d’ajudar-se mútuament  i implicar-se en el projecte ja que els ha despertat un gran interès i motivació.

Eixos d’investigació

Per  a poder donar resposta a totes les preguntes plantejades va ser necessari agrupar totes les preguntes que van plantejar els alumnes en set grans blocs. Vam fer el següent guió de treball:

  • Dades (habitants, himne…)
  • Situació geogràfica
  • Tipus de paisatges
  • La història
  • Les tradicions
  • La política
  • L’art

Per respondre les preguntes es van plantejar activitats diversificades per tal d’obtenir un aprenentatge més significatiu i funcional pels alumnes. Així vàrem utilitzar la cerca d’informació en llibres, contes i còmics d’aula i també que portaven els mateixos infants. Per altra banda, vam realitzar cerques a internet així com també visualitzant vídeos i imatges per tal de complementar la informació. Finalment, també vam comptar amb la implicació i ajuda de les famílies que van aportar els seus coneixements.

 

Ens fem bones preguntes

Durant les primeres sessions és necessari conèixer els interessos i dubtes que tenen els alumnes vers el tema del projecte. Aprendre a formular bones preguntes ens ajuda com a mestres a conèixer les necessitats dels infants i així iniciar el projecte amb un eix de treball. La tasca dels alumnes va ser escriure en un full individual aquelles qüestions que els agradaria conèixer amb l’ajuda de la família, i desprès posar-ho en comú amb la resta de companys.

                          

Quan els alumnes plantegen les seves preguntes és necessari ensenyar-los-hi a formular bones preguntes, és a dir, aquelles en les quals és necessari realitzar una cerca profunda i conjunta per trobar-hi la resposta.

Tot un èxit. Auem 12 porics!!!

Dejà a passat eth temps qu’es ueus pòden éster ena incubadora. De 16 ueus mos an neishut 12 porics. Des ueus de dehòra dera incubadora non a neishut arren. Auem vist qu’ei important era calor e era umitat tà que poguen formar-se e nèisher es porics.

Èm contenti, a estat ua aventura auer es ueus en classe. Ara, meteram as porics en ua caisha tamb lum e les cuedaram pendent uns dies.

Mos cau investigar que mingen. Sabem que son onmivors.

Es escolans a partir dera obersvacion directa an vist eth neishement d’un animau ovipar. Er esfòrç qu’an de hèr, les a deishat susprenudi.

Des 4 ueus que non an gessut porics les auem daurit entà veir que i auie laguens. Sabem qu’era mòrt forme part dera vida e auem trabalhat eth tèma.

 

Contunham endauant!!