El bol és una bola?

Per tal de trobar resposta a la pregunta que s’havien plantejat, primer de tot es va fer una pluja de idees que ens va aportar les idees prèvies que tenien els alumnes, que, al ser de Cicle Inicial, els coneixements que tenien eren aïllats i  responien poc al funcionament real de l’aparell digestiu. En aquest moment es va veure la necessitat de buscar informació: visionat de vídeos, buscar informació als llibres…i a base de d’anar compartint, comentant… el que havíem anat descobrint,  vam arribar al conclusió que havíem d’anar analitzant cadascuna de les parts de l’aparell digestiu. En aquests primers moments, el treball va ser col·lectiu i molt dirigit per part dels mestres. A partir d’aquesta recerca conjunta, es va plantejar  fer experiments per tal de donar resposta a les preguntes i problemes  que sorgien i a les hipòtesi que es plantejaven. Aquest treball; en gran grup,  va portar a que els nens s’anessin construint  la idea d’ésser viu i les diferents funcions d’aquest. Així mateix, va anar elaborant  la idea del cos humà com un tot.

Tot aquest procés d’aprenentatge va anar creant xarxes de coneixements que ens van portar a la  creació  d’una maqueta de l’aparell digestiu amb l’objectiu de poder plasmar tot el que havien aprés. En aquest punt, ja vam veure la possibilitat d’un treball  en grups cooperatius intercicles.

Com els alumnes no hi havien treballat mai, ens vam marcar uns objectius per tal d’ensenyar-los el seu funcionament, incidint en la dinàmica de càrrecs, però de forma molt dirigida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COM HO HEM FET?

El projecte es va iniciar abans de la setmana cultural (del 8 al 12 d’abril), durant els dies previs tots els cicles van treballar a nivell classe què en sabien i què volien saber i a partir d’aquí es va anar preparant la línia de treball del projecte de cada cicle. Les persones que treballen al cicle són les encarregades de programar les activitats que es faran a partir del que saben els alumnes sobre el cinema i allò que volen aprendre. Aquests plantejaments es fan a partir del treball en petits grups cooperatius.
Durant la setmana cultural es fa un trencament d’horaris per dedicar totes les hores al projecte “1, 2, 3… Acció!”. L’acció a tots els cicles s’ha iniciat amb la projecció d’una pel·lícula.
S’ha treballat per cicles fent grups heterogenis.
S’ha comptat amb el suport dels especialistes i mestres de reforç que s’han repartit pels diferents grups i que han donat suport a la diversitat de l’alumnat.
Hem comptat amb la visita d’experts en el tema així com material cedit per les famílies, utilitzat per fer les exposicions.

CONTACTEM AMB L’ARTISTA!

En el marc del projecte artistes, a 6è vam descobrir que Lucrecia Santos és una artista que encara viu i que actualment realitza exposicions de les seves obres. Així va ser com va sorgir la idea d’intentar fer-li una entrevista. Però, com ho podíem fer? En primer lloc, vam descartar la opció de fer-la de forma presencial degut a la distància. Per tant, se’ns va ocórrer que una bona opció seria fer-ho mitjançant un correu electrònic. Aleshores, vam decidir que redactaríem una entrevista i li faríem arribar a través del correu electrònic amb l’esperança que ens la pogués respondre. Un cop feta i enviada l’entrevista només ens calia esperar… Al cap d’uns dies ens va arribar el correu electrònic amb la resposta. Ens va fer molta il·lusió!

A banda de tot això, una alumna es va proposar buscar a la Lucrecia Santos a les xarxes socials. Després d’haver fet la cerca a Facebook i Instagram va aconseguir trobar el seu perfil a Instagram. Llavors, va decidir començar a seguir-la en aquesta xarxa social i, posteriorment, li va enviar un missatge presentant-se i explicant-li que era una de les alumnes que havia enviat l’entrevista. El que no esperàvem és que rebria una resposta personal per part de la Lucrecia mitjançant un missatge privat i vam mantenir una petita conversa. Finalment, la Lucrecia ens va invitar a veure una de les seves exposicions a Amèrica!

 

QUÈ PRIORITZO A L’HORA D’ENSENYAR?

Al treballar per projectes tal com ho vaig aprendre i tenint en compte les característiques de la meva escola i dels meus alumnes, així com les meves pròpies, veig la necessitat d’introduir canvis en aquest sentit.

El meu grup d’alumnes està compost per 26 xiquets i xiquetes amb diferents característiques personals, diferents capacitats, diferents ritmes d’aprenentatge, de desenvolupament, etc… a això li hem d’afegir que la societat en que vivim està en continu canvi cap a ritmes més accelerats, nivells d’exigència més elevats, implicació de les famílies més baixa, etc.

Tot això m’ha fet replantejar la meva pràctica i preguntar-me realment:

Què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

El treball per projectes té una filosofia molt engrescadora ja que parteix de la base dels interessos dels alumnes, dels seus coneixements previs per anar-los augmentant, de la idea de la mestra com a guia…però a l’hora de la veritat és molt complicat poder posar a la pràctica aquest tipus de ensenyar i aprendre per diferents motius: pocs reforços, poca atenció a la diversitat, molt alumnes i molt diferents entre ells… per això un cop més em pregunto: què prioritzo a l’hora d’ensenyar?

I la pregunta em porta a una resposta del tot personal: prioritzo que els meus alumnes creixin feliços d’acord amb les seves capacitats, que siguin capaços de desenvolupar-se i integrar-se a la societat d’una manera fàcil, que tinguin eines i recursos per anar endavant… i ho prioritzo en detriment d’acumular aprenentatges, de vegades poc útils.

Prioritzo que els meus alumnes siguin persones hàbils socialment, amb idees estructurades, amb una gestió de les emocions estable i amb ganes d’aprendre pel sol fet d’aprendre.

Sé que aquesta tasca no és fàcil però cada dia aporto el meu granet de sorra al creixement global d’aquestes petites persones a través de l’acompanyament, d’introduir canvis en la meva pràctica i de fer-los i fer-me moltes preguntes.

LA METODOLOGIA DELS PROJECTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Des de fa molts anys en la nostra escola vam decidir apostar per emprar la metodologia dels Projectes a Educació Infantil ja que les propostes que ens arribaven des de les editorials ens semblaven poc ajustades a la realitat i a l’entorn dels nostres alumnes i a les necessitats que teníem segons el grup-classe.

Vam emprendre la tasca de treballar per projectes i ens vam formar per poder-la dur endavant.

Hem anat observant al llarg dels anys que aquesta metodologia, com totes les altres, té les seves parts positives i negatives.

Com a part positiva ressaltaria que es tenen molt en compte els interessos reals dels i les alumnes i es potencia la seva capacitat natural d’aprenentatge individual i en grup. També es fomenta l’aprenentatge cooperatiu i es tenen en compte les característiques personals dels xiquets i les xiquetes.

Com a part negativa, sempre des del punt de vista de la nostra escola, ens hem adonat que la manca de recursos personals i les ràtios elevades no afavoreixin l’ús d’aquest tipus de metodologia. El gran número d’alumnes de les aules fa que de vegades no es pugui atendre com ens agradaria a totes les demandes o si ho fem, això provoca que els projectes s’allarguin al llarg de tot el curs, fent que de tant en tant es perdi el fil i l’interès. A més estem parlant de xiquets i xiquetes molt petits i això fa que les tasques hagin d’estar bastant dirigides i supervisades ja que encara no estan del tot avesats a organitzar-se.

En resum, podria dir que el treball per Projectes al llarg dels anys també ens ha fet replantejar la nostra pràctica docent diària i ens ha portat a qüestionar-nos moltes coses sobre aquesta metodologia.

Ens agrada l’idea de partir dels interessos dels alumnes i hem decidit a partir d’ara que enlloc de projectes llargs i genèrics, ens centrarem en “Preguntes interessants”. Aquest nou enfocament fa que la resposta a les incògnites dels i les alumnes sigui més ràpida, més espontània i tingui més sentit.

AL NOSTRE PROJECTE HI PARTICIPA TOTHOM

Cada curs, abans d’iniciar els diferents projectes triats a l’escola, s’envia una carta a totes les famílies informant dels temes escollits per cadascun dels nivells.

En aquesta es demana col·laboració per tal que puguin aportar material sobre qualsevol dels temes o si coneixen algú que puguin venir i participar en forma de xerrada, taller,…

Coem el pa!

Hem deduït que a partir dels ingredients de la capsa podrem fer pa!

A cada classe l’alumnat va fer una pluja d’idees sobre què era el pa, com es feia, qui el feia… i van sortir diferents inquietuds i dubtes sobre el tema. Posteriorment, ens vam reunir tots els alumnes del nivell i vam posar les nostres inquietuds en comú. Vam concretar les diferents qüestions que volíem indagar:

  • Què és el pa? Tipus de pa.
  • Com es fa el pa?
  • Farina: què és? Procés d’elaboració. Tipus.
  • Sal: què és? Procés d’elaboració. Tipus.
  • Llevat: què és? Procés d’elaboració. Tipus.
  • Aigua: què és? Tipus i estats.
  • Forner/fornera: què fa? on treballa? Vestuari, horari, què utilitza?
  • El pa arreu del món (el pa típic de cada país).

Aquestes preguntes han estat repartides en una nota a l’alumnat per treballar-les a casa amb l’ajuda de la família. El dia acordat fan una exposició oral i ensenyen als companys tot allò que han preparat amb el suport del material elaborat a casa. A més a més, s’han portat a terme alguns experiments com l’evaporació de l’aigua, la reacció química del llevat amb l’aigua calenta (el qual produeix un gas que infla un globus), la sal de colors i la pintura amb farina i aigua.

A classe anem fent un mapa conceptual amb les aportacions dels alumnes que revisem a diari per a que l’adquisició dels continguts sigui significativa.

METODOLOGIA DEL GRUP “ASSOCIACIÓ DE VEÏNS”

El grup d’alumnes “Associació de veïns” es van dividir en tres grups d’interessos.

1- Excursionistes.

2- Esports

3- Festes

Cada grup tenia assignats els diferents rols d’un grup cooperatiu per tal d’organitzar-se.

 

La mestra va actuar  com a guia en el procés de cerca d’informació, com per exemple, suggerint-los la consulta de programes electorals anteriors.

A partir d’aquest treball previ cada grup va anar elaborant les seves pròpies propostes. Posteriorment, i després d’un treball de preparació d’una exposició oral, es van realitzar les presentacions a cada un dels partits polítics que es presentaven a les eleccions.

Tot aquest procés es va realitzar amb anterioritat a la confecció dels programes electorals per tal de que poguessin valorar els diferents  suggeriments i introduir-los o no als seus programes.