Què en pensem?

Publicat el per
Respon

Recull dels comentaris dels alumnes de 3r. d’ESO en les seves autoavaluacions:

“Quan ens ho van explicar em va semblar molt complicat, però al final ha estat fàcil”

MARC

” Hem cooperat molt entre nosaltres, però en algunes ocasiona hem perdut el temps” NEUS

“Crec que aquest model de crèdit s’ha de seguir”

BOGDAN

” M’ha agradat molt aquest crèdit perquè ha sigut divertit i molt diferent als altres que havíem fet” BERTA

“Molt ben muntat i organitzat, bon mètode de treball”

NIL

” No és que m’hagi entusiasmat, però ha estat molt millor que els altres anys i espero que els crèdits següents siguin d’aquest estil”

BIEL

” No crec que el projecte en si m’hagi aportat res, però el fet que tots els grups ens hàgim hagut de coordinar crec que ens ha ensenyat a treballar en grups més grans” MARTÍ

“Al principi ha estat un caos, però ha mida que ha anat passant la setmana tot ha anat millorant”

DUNA

“Ha sigut un projecte i un bon entrenament per el futur laboral, encara que hi hauria d’haver aspectes més pautats”

NOEMÍ

“El crèdit de síntesi no ha estat molt pesat i hem après molt” ELÍAS

Capgirem l’avaluació

Publicat el per
Respon

Un projecte suposa capgirar i donar un altre enfoc a les “tradicionals” formes d’aprenentatge. Vàrem tenir clar des de l’inici que un dels objectius en l’avaluació era implicar els alumnes, ells havien de formar part activa en aquest procés tant en l’avaluació reguladora com en l’avaluació final.

Una de les primeres eines d’avaluació que va posar en pràctica l’alumnat va ésser l’avaluació diària de l’actitud i implicació en el projecte, realitzada dins  de cada comissió mitjançant graelles de coavaluació. Ha destacat la resposta en positiu de l’alumnat, prenent aquest sistema com una forma per conscienciar-se dia a dia la seva actitud, i com un estímul motivacional positiu propi i per altres membres de l’equip.

I enmig d’aquest camí, un bon dia vàrem arribar el professorat a classe i vam pronunciar el concepte “carpeta d’aprenentatge”. Va ésser el moment potser més difícil d’entendre per part de l’alumnat, acostumats a incloure tot dins un dossier; va ésser més complicat fer entendre que no els hi diríem què incloure, simplement havien de decidir què havia estat significatiu. Vam plantejar avaluar la carpeta d’aprenentatge mitjançant una rúbrica i a través d’heteroavaluació realitzada pel professorat. Es va facilitar la rúbrica a l’alumnat a l’inici del crèdit perquè esdevingués una eina fer a la configuració d’aquest recull d’evidències. En aquest cas, el fet que la nota sigui conjunta va comportar el debat entre membres de cada comissió i sobretot a la reflexió dels materials a incloure; esdevenint així no tan sols una eina d’avaluació final sinó també de regulació i foment del treball cooperatiu.

Al final de la setmana la ruta havia d’ésser presentada a un altre grup classe. La forma de qualificar l’exposició oral ha estat mitjançant una rúbrica, introduint criteris per a l’avaluació conjunta del grup i un criteri per a l’avaluació individual del portaveu de cada comissió. Obtenint així una nota obtinguda per coavaluació per part de cadascuna de les comissions.

Per acabar, el sistema de coavaluació de la ruta ens va semblar el més escaient per fer la valoració final.  Tot i això, pel tipus d’activitat i alumnat avaluador,  volíem que es tractés d’una eina més dinàmica i ràpida; així es va optar per una Diana per valorar la ruta de cada grup classe.

Diana de coavaluació

S’han tingut en compte els instruments d’avaluació de la següent manera:

  • Autoavaluació i coavaluació dels alumnes de 3r. ESO- 20%
  • Exposició oral- 20%
  • Carpeta d’aprenentatge- 40%
  • Diana de coavaluació- 20%

TdS 3r “La mineria a Súria” : Planificació del reportatge

Publicat el per
Respon

(escrit pel Joan Adam)

Aquesta proposta de Treball de Síntesi neix a partir de l’experiència d’anteriors propostes al voltant de la mineria. L’Equip Docent de 3r d’ESO va creure oportú canviar el treball de síntesi existent en el qual les activitats que es demanaven estaven tancades, per una altra proposta en la qual els grups d’alumnes haguessin d’entrar en debat i prendre decisions al voltant del contingut i la forma de presentar-lo.

D’aquesta manera es va passar de les activitats tancades a un ventall de propostes que l’alumne havia d’escollir i després portar-les a terme amb una planificació autònoma per la seva part.

El resultat de les propostes havia de ser un vídeo dividit en 4 seccions o reportatges diferents.

La primera de les seccions de caire generalista es pot escollir entre dues propostes:

  • L’anticlinal Mig-Món.
  • La mineria a Súria.

Amb anterioritat a l’elecció, el Centre programava 2 xerrades amb especialistes. Una sobre l’origen geològic de la conca minera i l’altra , de caire històric, al voltant dels orígens de la mineria a la vila.

La segona de les seccions proposava 7 aspectes diferents dels quals els grups d’alumnes n’havien de desenvolupar 2. Es va acordar que una de les seccions tingués un subtitulat en anglès per treballar aquesta llengua (l’alumne podia escollir entre les dues consignades amb un * a la llista) Es va procurar que els 7 aspectes tinguessin un caire generalista, però que conservessin lligams amb les diferents matèries del curs. Les 6 seccions eren:

    • Les exportacions de sal i potassa.
    • L’aigua i el medi ambient.
    • La vida d’un miner. (*)
    • Ergonomia i salut postural. (*)
    • Maquinària i energia.
    • ICL en xifres.
    • El projecte Phoenix.

Per tal d’afavorir la iniciativa i l’autonomia de l’alumne, els grups d’alumnes havien d’elaborar un darrer reportatge de contingut lliure, encara que també es podia desenvolupar un contingut de la llista anterior. Fins i tot es va proposar un darrer reportatge anomenat «la veu dels ciutadans» en el qual l’alumnat havia de cercar la manera que els suriencs expressessin les seves vivències i opinions al voltant del fet miner.

Vista panoràmica de la muntanya de sal i la fàbrica de la mina de Súria.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Reflexió personal

Publicat el per
Respon

(escrit per la Montse Casals i la Vicenta Ivars)

Un cop vist el producte final, els alumnes realitzen una petita reflexió sobre el treball: justificació dels continguts, distribució de les tasques, organització general del treball, dificultats en la realització del documental, repartiment dels diferents rols i propostes de millora.

membres del grup reflexionant.

 

TdS 3r “La mineria a Súria” : Exposició final

Publicat el per
Respon

(escrit per la Montse Casals i la Vicenta Ivars)

El producte final és la realització d’un documental ( 15 minuts) sobre la mineria de Súria. Aquest documental ha de mostrar el treball realitzat durant aquests dies, mitjançant diferents curts.

Cada alumne del grup assumeix diferents rols: presentador, càmera, editor d’imatge i so, redactor….

Aquest reportatge final es mostra davant del grup classe i d’un tribunal format per un mínim de 3 professors.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Sortida al Pou IV

Publicat el per
Respon

Els alumnes van poder visitar el pou IV que actualment està en desús. Allà, el cap d’explotació va fer-los una breu xerrada. Més tard, els alumnes van poder manipular un simulador de maquinaria que s’utilitza a la mina i una mini-excavadora que hi ha habilitats per a la formació dels alumnes del CFGM de mineria de l’INS.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Sortida al Pou de Cabanasses

Publicat el per
Respon

Durant el TdS els alumnes visiten dues instal·lacions de la mina: el pou de Cabanasses i el pou IV, actualment en desús.

L’ascensor del material o “skip” de Cabanasses.

En el pou de Cabanasses, seguint els protocols de seguretat, els alumnes van entrar a les oficines i van poder veure un vídeo de l’empresa ICL. Després, el cap d’explotació els va explicar el funcionament general del pou i els alumnes van poder fer preguntes.

Tot seguit van visitar els vestuaris dels miners i l’ascensor de baixada al pou dels miners.

Per acabar, van acostar-se a l’ascensor d’extracció de la potassa, l’anomenat “skip” i van adonar-se de les seves enormes dimensions i la moderna cabina de control.

 

 

 

TdS 3r “La mineria a Súria” : Metodologia

Publicat el per
Respon

(escrit pel Joan Adam)

La proposta de renovar el Treball de Síntesi va partir de les reunions de l’Equip Docent de 3r d’ESO a partir de la valoració de l’antiga proposta i la voluntat de formular-ne una més participativa a on l’alumnat tingués la iniciativa.

L’Equip Docent de 3r està integrat per professorat de diferents especialitats i que pertany a Departaments educatius diferents. Van ser els Departaments educatius els qui van formular les propostes de les seccions per tal que tinguessin un ventall de continguts d’àmbits diferents.

Les propostes dels Departaments van retornar a l’Equip Docent que decidí la seva distribució en les seccions i proposà les diferents xerrades que havien de servir d’introducció: «Formació de l’anticlinal surienc», «Els inicis de la mineria i la descoberta de la potassa» i «Mineria i respecte al medi ambient».

Des de la Coordinació Pedagògica es cercà els diferents ponents de les xerrades. Així mateix s’acordà amb l’empresa ICL la visita al pou d’extracció de Cabanasses, la visita a la planta de cristal·lització per part d’un grup reduït i la visita a les antigues instal·lacions de l’anomenat Pou 4, on en l’actualitat es porta a terme part de les activitats del Cicle Formatiu d’Excavacions i Sondatges impartit a l’INS.

Els tutors, per la seva part varen formar els grups de treball i van introduir el nou format de Treball de Síntesi a l’alumnat.

D’altra banda es necessità la col·laboració del Departament de Llengües estrangeres i de Tecnologia per tal de preparar l’alumnat en el maneig dels programes d’edició de vídeo i de subtitulació.

La metodologia de preparació del Treball de Síntesi va necessitar de la implicació de tot el professorat i els Departaments educatius del Centre. Aquesta implicació del professorat és imprescindible per tal que el treball arribi a bon port.

Ens hi posem!

Publicat el per
Respon

El punt de partida perquè la roda comenci a girar han estat aquelles nocions prèvies que tinguin els alumnes sobre el seu entorn immediat—la seva ciutat i el seu patrimoni, i el vincle que hi estableixin en pro de la curiositat per saber-ne més. La informació que els permeti tirar el projecte endavant surt, primordialment, de quatre fonts:

  • En primer lloc, la informació facilitada per experts en els diferents camps que engloben la gestió d’una ruta de descoberta (logística, cartografia, publicitat, etc.)
  • En segon lloc, pel treball de camp, a través de les visites programades sobre el propi terreny on es desenvoluparà la ruta.
  • En tercer lloc, per l’ús d’estratègies de recerca habituals (lectures, blogs informatius, vídeos, etc).
  • Finalment, per la comunicació entre els grups de treball que s’autoregulen per dues vies: primer en la reunió diària per comissions amb un pes específic per l’àrea concreta de treball; i segon en pes posades en comú amb el grup-classe que gestiona cadascuna de les rutes.[youtube]https://youtu.be/7ZjgUYmqsKk[/youtube]

El professorat ens hem coordinat intentant fer la tasca d’acompanyar, proposar, motivar i gestionar el dubte i l’error; intentant sortir del rol habitual de transmissors de la informació.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE 2n ESO : PAL DE PLUJA I CALIDOSCOPI

Publicat el per
Respon

Per l’avaluació del projectes’hancompartitambelsalumneselscriterisd’avaluació que són:

  • 20 % Seguiment de les sessions i del treballdiari.
  • 40 % Continguts i producte final ( 20% de cada instrument )
  • 20 % Powerpoint i presentació oral.
  • 10 % Coavaluació.
  • 10 % Carpeta d’aprenentatge.

Cominstrumentsd’avaluacióhemutilitzat:

  • Rúbrica del powerpoint i presentació oral.
  • Rúbrica de coavaluaciótantdelsprocessoscomdelsresultats.
  • Carpeta d’aprenentatge individual de cada dia.
  • Graella del seguimentdiari del treball i actitud.

La construcció de les joguinesamb material reciclatseguint el procéstecnològic( donant una gran importànciaalsacabatsfinals ) juntamentamb el powerpoint i la coavaluació han estat les tasques avaluades de manera grupal.

S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i la presentació oral del projecte.