Per què ens enfadem?

A l’escola de Sant Quirze Safaja hem decidit treballar, en forma de petit projecte, les nostres emocions i els motius pels quals ens enfadem, ja que per a nosaltres que els nens visquin en harmonia amb ells mateixos i amb l’entorn és quelcom molt important, així com també ho és que siguin capaços de solucionar els conflictes que apareixen en el dia a dia.

Hem aprofitat l’ecologia emocional per ajudar als nens a crear una consciència responsable cap a ells mateixos i cap a tot allò que els envolta per tal de que siguin capaços de gestionar les seves emocions i canalitzar-les emprant el diàleg i la conversa. Hem cregut rellevant treballar aspectes com el principi de llibertat, de responsabilitat, de respecte i de prevenció perquè agafin consciència de l’impacte que tenen, en ells mateixos i en els altres, les seves decisions i accions.

Vam aprofitar un conflicte sorgit a l’aula per començar a parlar de tot allò que ens feia enfadar i que feia que aparegués el nostre “monstre de la ràbia”. Vam fer pluja d’idees i van sortir temes molt interessants: “ens enfadem quan ens enganyen”, “ens enfadem quan volem parlar i no ens escolten”, “ens enfadem quan demanem ajuda i no ens la donen”, “ens enfadem quan ens fan el buit”, “ens enfadem quan ens insulten”, “ens enfadem quan ens fan coses que saben que ens fan enfadar”…. Un cop tots els alumnes havien expressat allò que més els feia enfadar, entre tots, vam pensar en possibles solucions per evitar aquestes situacions i, en cas de que ja hagués passat, com ho podíem solucionar. Tots els infants són conscients que la via del diàleg és la millor opció, tot i que reconeixien que, de tant en tant, la ràbia s’apodera d’ells i perden els papers i actuen de manera incorrecta (picant, insultant, plorant…). D’entre totes les possibles solucions va sorgir una molt interessant: “crear un espai on anar a tranquil·litzar-se i relaxar-se quan estem enrabiats per poder dialogar quan ja estem més tranquils”. I així ho vam fer. Hem aprofitat també per crear els nostres pots de la calma, que ens ajuden a relaxar el monstre de la ràbia i ens fa sentir més tranquils.

També vam decidir crear el nostre escàner emocional perquè era una manera molt visual de veure com ens sentíem i així poder-ho parlar i expressar amb la resta del grup. Vam buscar emoticones amb totes les nostres emocions (content, molt content, trist, enfadat, vergonyós, decebut, etc.) i vam crear unes cartolines amb les nostres fotos i els nostres noms. També vam fer tot un seguit de cartellets amb el nom de les emocions, així els infants aprenen a posar nom a allò que senten i experimenten.

Cada dia quan passem llistes ens col·loquem l’emoticona de com ens sentim, i si hi ha alguna situació que ens fa canviar d’estat d’ànim al llarg del dia, ens aixequem i la canviem. Llavors aprofitem per parlar d’allò que ha passat i busquem una solució.

Aquesta proposta ens està ajudant a visualitzar, expressar, treballar i posar nom a moltes de les emocions que els infants senten i experimenten dia a dia.

.Des de educació infantil també estem duent a terme el projecte de les emocions. Els nens i nenes de la classe de les Bicicletes van rebre a l’aula la visita del COR, que els va regalar el llibre “pessigolles al cor”. Ambdós els acompanyen cada dia en el racó que ells mateixos van preparar i els proposen diferents reptes per mitjà dels contes on parlen d’emocions i sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la calma… I, mica en mica, van guarnint aquest espai tan íntim de manera que els ajudi a poder expressar allò que senten i experimenten dia a dia a l’aula.

Per què ens enfadem?

Per iniciar el projecte partim d’aquesta situació a l’aula el passat  març del 2018

  QUINES EMOCIONS SENTIM QUAN ENS ENFADEM?


Què vol dir enfadar-se segons el diccionari?


Paraules que surten a la definició i en busquem el significat:

Disgust→  és una sensació desagradable produïda per un fet o pel comportament d’algú.

EnuigL’enuig és la sensació que tenim quan una cosa no ens agrada o quan algú ens molesta. Si algú té un gran enuig, està de mal humor.

Quan JO M’ENFADO quines emocions sento mirant l’esquema: què em passa quan m’enfado? Busco les definicions que no sé explicar per comprendre-les millor.

 

Fem  la posada en comú sobre QUINA ÉS AQUELLA COSA QUE MÉS ENS FA ENFADAR A CASA.

Recull d’aportacions dels alumnes de Cicle Superior de Castellcir

Josep: quan m’agafen les coses sense permís.

Lua: m’autoenfado quan se m’oblida allò que volia dir.

Laia: quan es fan promeses que no es compleixen.

Yanira: quan et carreguen les culpes sense tenir-les.

Toni: m’enfado amb mi mateix quan perdo les coses.

Miguel Ángel: quan el meu germà petit em “xinxa”

Harman: quan Internet va lent

Ethan: quan no em deixen està tranquil a la meva habiació.

Aritz: quan l’Alexia m tira coixins.

Carlota: m’enfado amb mi mateixa quan m’oblido d’on deixo les coses.

Georgina Miró: quan la meva germana petita m’agafa les coses sense permís o m’oblida a jugar amb ella.

Georgina Argemí: quan dubten de la meva paraula alguns adults.

Tània: Ignorància dels germans grans.

Núria: quan no em donen la raó.

Nhamâ: quan les meves germanes m’interrompen quan estic parlant o em deixen d’escoltar.

Aitana: quan els meus germans petits venen a la meva habitació i me la desordenen.

Jana: quan em fan recollir les joguines o les coses que escampa la meva germana petita.

Farners: quan em toquen les meves coses i sobretot, quan m’amaguen les ulleres.

Júlia: quan de sobte em deixen d’escoltar quan estic parlant.

Ariadna: quan em sento ignorada pels adults i veig que a la meva germana no li passa.

Tota la classe en rotllana fem una primera classificació sobre si les coses que més ens fan enfadar a casa són MATERIALS o tenen més a veure amb les  RELACIONS QUE S’ESTABLEIXEN ENTRE LA FAMÍLIA.

En la gràfica podem veure que la meitat de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 50% per les relacions estableretes entre familiars.

Procedim a fer una segona classificació tenint en compte la SEGONA COSA de la llista de per què ens enfadem a casa.

En la gràfica podem veure que el 40% de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 60% per les relacions estableretes entre familiars.

 

I a l’escola què em fa enfadar?

Enumera tres coses que et facin enfadar, UNA MICA, MOLT o MOLTÍSSIM  a l’escola i escriu-les dins la capsa corresponent.

POSADA EN COMÚ AMB EL GRUP-CLASSE de les “Capses amb graus d’enfadam”.

No només ens enfadem a casa i a l’escola si fem una ullada a nivell mundial: per què hi ha països que estan enfadats i alguns, des de fa tant de temps… INVESTIGUEM-HO.

 

Per començar mirarem un vídeo de l’INFO K que ens parla d’un conflicte ben curiós:

Enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/programa/video/3093990/

Més informació:

La mort d’un ós panda gegant ha fet que la Xina s’hagi enfadat moltíssim amb el Japó. Descobreix per què.

Comentem-lo seguint aquestes preguntes guia.

1.Qui creieu que té la raó en aquest conflicte?

  1. Penseu que la Xina és un país ètic?
  2. Regalar un animal és per a vosaltres un bon regal?

La diplomacia del panda: la estrategia de China para dar una imagen más amable  

China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

China ha convertido a estos animales en su símbolo para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

La mayor fuerza diplomática de China está… ¡en los pandas! Así, China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

Paradójicamente son Japón, su principal rival asiático, y Estados Unidos, su contendiente global, los que encabezan la lista con 14 y 13 animales, respectivamente.

Solamente México cuenta con pandas en Latinoamérica, desde que en 1975 llegaron Yingying y Beibei. El zoológico de Chapultepec fue el primero en lograr un nacimiento fuera de China, y la pareja es aún la más prolífica en el exilio tras haber engendrado a siete cachorros, de los que cuatro han sobrevivido.

La última en aliviar tensiones internacionales ha sido Bao Bao, que regresó a China el pasado mes de febrero desde Estados Unidos. La pequeña Bao Bao -‘bebé’ en chino- es nieta de Ling-Ling y Hsing-Hsing, una pareja de pandas que Mao Zedong regaló al presidente Richard Nixon tras su histórico viaje a China en febrero de 1972, de cuyo inicio hoy se cumplen 45 años, un hito que marcó un punto de inflexión en la conocida como ‘diplomacia del panda’, que hasta entonces había tenido escasa repercusión.

Aquella era la primera vez que un presidente de EEUU visitaba la República Popular de China (RPC) tras más de dos décadas sin relaciones entre ambas potencias, en lo que fue auténtico golpe de efecto en las relaciones internacionales de la época.Los pandas dan una imagen más amable de China

El gigante asiático se dio cuenta de la admiración que causaban los pandas, especialmente en los países occidentales, por sus divertidas maneras y su entrañable aspecto, por lo que aprovechó para convertir a estos animales en su símbolo y para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

Este tipo de diplomacia fue muy practicada por el Gobierno chino entre las décadas de los 60 y los 80 del pasado siglo, período en el que regaló más de veinte pandas a hasta diez países, entre ellos Reino Unido, la antigua Unión Soviética o España.

Uno de los casos más sonados en los últimos años fue el de la vecina Taiwán, que bajo la presidencia de Ma Ying-yeou en 2008, dejó a un lado las disputas con China sobre su soberanía y aceptó dos pandas como regalo abriendo la puerta a nuevos lazos económicos que se materializaron en nuevas rutas de transporte.

PREPAREM UN DEBAT A CLASSE:

Què és un debat? Una discussió sobre un tema.

Arrel del vídeo de l’INFO K i de l’article de diari, dividirem la classe en dos grups més dos moderadors/es.

-Els que estan a favor de l’estratègia del panda que porta a terme la Xina.

-Els que estan en contra de l’ús dels animals “com a objecte d’intercanvi de favors”.

 

NORMES PER PORTAR A TERME UN  DEBAT A L’AULA:

L’estructura és molt senzilla cada vegada que un membre del grup intervingui sumarà un punt…però resulta que tenim normes:

  1. a) No es pot aixecar la mà per parlar. De fet, la persona que ho faci rep un punt negatiu per al seu grup.
  2. b) No pots “trepitjar” a ningú en la seva intervenció. Qui intervingui quan algú ja ha començat a parlar, rebrà un altre punt negatiu. Si dues persones comencen a parlar exactament al mateix moment, ambdues reben puntuació  negativa.
  3. c) No es pot parlar dues vegades consecutives. Qui ho faci, rebrà un punt negatiu.
  4. d) Tots els membres del grup han de parlar un cop haguem acabat el debat per poder sumar puntuació.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta dinàmica és la formació dels grups.

Un dels objectius d’aquesta dinàmica és que els nanos prenguin consciència de que en determinats grups hi ha persones que abusen de la seva posició de poder per a participar i impedeixen la participació d’altres. Així, si agrupem a persones que tendeixen a participar sense respectar el torn, podrem visualitzar fàcilment a través de la puntuació com aquesta actitud afecta al grup negativament, donat que cada participació consecutiva o cada intervenció que trepitja una altra, resta puntuació.
El passat divendres vam veure la pel·lícula Wonder que vol dir: meravella o sorpresa.

Al llarg de la pel·lícula surten frases que ajuden a reflexionar com per exemple:

El corazón dicta a dónde vamos, las cicatrices de dónde venimos

Ara imagina’t que tens un compte de Twitter i et demanen que escriguis una frase amb un hastag explicant què t’ha semblat la pel·lícula i sobretot, quines “lliçons de vida” n’has pogut extreure.

Exemple:

#Wonder es una maravilla. Una sorpresa que nos regala Stephen Chbosky.

#Wonder, no eres feo y quien se preocupe por conocerte lo descubrirá.

#Wonder, tus acciones son el reflejo de tu vida

#Wonder, cque debería haber una regla para que todos sean ovacionados al menos una vez en sus vides.

 Ara fem una mirada al Panorama Internacional i veurem que maluradament, hi ha MOLTS PAÏSOS ENFADATS entre ells. Aquest fet els ha portat a viure conflictes i guerres d’allò més dures.

Anem a analitzar la GUERRA DE SÍRIA a través dels vídeos següents de l’INFO K.

Any 2012: Síria, un any de revolta.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-un-any-de-revolta/video/4003010/

Any 2014: Síria, què està passant?

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-que-esta-passant/video/5263673/

Any 2018: A Síria encara hi ha guerra.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/a-siria-encara-hi-ha-guerra/video/5738744/

Situem el conflicte al mapa del món

PROPOSTA DE TREBALL EN PARELLES:

Prepareu un suport visual exposant un conflicte que estigui passant en l’actualitat amb els punts que teniu a continuació. Pot anar acompanyat de vídeos, fotografies i mapes.

  1. Nom del conflicte.
  2. Països protagonistes del conflicte. Situar-los en el mapa del món.
  3. Motius pels quals s’ha generat el conflicte:
  4. Durada del conflicte/guerra
  5. Escriviu propostes per ajudar a solucionar-lo.

 

  • Podeu consultar aquest blog on trobareu un breu resum sobre els diferents conflictes bèl·lics del segle XXI. Escolliu-ne un per realitzar el treball.

       http://conflictesegle21.blogspot.com.es/

Les emocions a l’escola

Aquest matí ens hem reunit tota l’escola en assamblea per decidir les emocions de l’escola. La setmana passada cada grup va seleccionar les seves emocions. Avui tocava decidir quines tenim com a grup-escola.

Cada classe ha presentat les seves, ha explicat com va arribar a identificar-les i quin color li va posar. És increïble, perquè en algunes hem coincidit tots!!

A la ràbia, li hem posat tots el color vermell. Els petits i els mitjans, també hem coincidit en que la calma és de color blau, i mitjans i grans que l’alegria és de color groc!

També hem parlat de la tristesa, que alguns la veiem blava i d’altres negre! Uii… i sabeu… també hem vist la por… que l’hem posat d’un color fosc com la nit…

Junts, hem fabricat les ampolles d’emocions de colors amb aigua i colorants alimentaris! Ja tenim el nostre codi de les emocions-color… però shhht… no l’expliqueu a ningú… que és un secret…

Posem color a les emocions

Fa dies, quan els nens i nenes de l’escola de l’Estany van arribar al matí, es van trobar l’entrada i les classes desordenades. La nostra intenció era provocar-los i iniciar un debat de com s’havien sentit.

Continuant amb les emocions vam pensar que podríem intentar posar-les dins de pots diferents i omplir l’escola amb les emocions que podem sentir. Per fer-ho, ens hem trobat tots a l’entrada, on hem recordat el que haviem fet l’última sessió i el que ens plantejavem per avui. Ens hem separat amb tres grups, ja que segons l’edat tenen més o menys recursos per parlar de les emocions.

Els més petits de l’escola hem parlat de les emocions que es consideren bàsiques; la ràbia, la por, la tristesa, l’alègria i la calma. Primer de tot, hem explicat el conte El monstre de colors de l’Anna Llenas. En aquest conte apareixen les 5 emocions i cada una té un color diferent. Un cop acabat el conte ens hem assegut al voltant de la taula en rotllana i hem parlat de cada emoció que apareix al conte. Primer hem parlat de la ràbia, els més grans han escrit el nom en un full i els altres hem anat representant què ens transmetia. Han dit que la ràbia era una emoció forta, que la sentiem quan ens enfadavem, alguns deien que els feia plorar o cridar. Tots han estat d’acord en fer-la de color vermell. Observant les seves representacions la ràbia la solien dibuixar curta o concentrada i la intenssitat del traç era molt forta.

Amb les altres emocions hem fet el mateix. Primer en parlàvem, l’escrivíem i la representavem. Quan hem parlat de la tristesa, la Sira ens ha explicat que quan va deixar l’escola de Badalona es va sentir molt trista perquè deixava els seus amics, a l’hora de representar-la alguns l’han fet blau fosc, d’altres blau clar i inclús algú la veia negre. Per parlar de la calma, hem posat música tranquila, com quan fem relaxació. Tots deien que la calma és suau i tranquil·la. Tots l’han volgut representar verda, però en aquesta ocasió el traç era llarg i suau. La por, l’han fet gairebé tots negre. L’Arlet ha dit que per ella la por era groga. Finalment, hem parlat de l’alègria. Han dit que volia dir estar feliç i content, com estar de festa i cada nen/a l’ha volgut representar amb el color que més els agradava.

Un cop teníem colors i emocions relacionades les havíem de posar dins dels pots. Hem presentat els pots i colorant alimentari. Tot seguit els hem demanat com ho podríem fer. Una de les opcions que han sortit ha estat fer un rotlle amb el paper i posar-lo a dins, però altres deien que no es veurien. Finalment, algú ha dit que els podíem omplir amb el colorant alimentari i així ho hem fet. Però teníem un problema, només hi havia tres colors, blau, vermell i groc. Primer, hem fet proves en un full en blanc per saber que passava quan barrejàvem els diferents colors. Un cop sabíem com aconseguir els diversos colors hem omplert els pots d’aigua i hem anat representant les diverses emocions. Com que ja sabíem com aconseguir els colors ha estat molt fàcil, tot i això ens ha sorgit un problema. L’alegria l’hem representada de molts colors, però si barregem tots els colors surt negre, així que després de donar-hi voltes de com podríem fer-ho hem posat colorant alimentari groc i trossos de plastidecor de diferents colors. I així ha quedat la nostra representació de les emocions bàsiques.

CLASSE DE LES TELEVISIONS

A la classe de les Televisions vam començar repassant quines emocions havíem tractat la sessió anterior. Vam veure que hi havia emocions agradables i d’altres desagradables. Vam fer un petit joc d’expressió que consistia en representar amb la cara i el cos una emoció determinada i els altres l’havíem d’endevinar.

Després, vam triar d’ entre totes les emocions, quines eren les més bàsiques. A cadascuna, les hi vam atorgar un color: que si la ràbia és vermella, que si la tristesa és blava… Llavors vam començar a preparar les aigües de colors en pots d’emocions. Un pot d’aigua verda per l’alegria, un pot de negra per la por, un de turquesa per la calma… Va ser molt divertit!

CLASSE DELS IPHONE

A la classe dels alumnes de 4t, 5è i 6è vam començar l’activitat fent una petita meditació guiada, així ens relaxàvem i podíem connectar més fàcilment amb les nostres emocions i percepcions al nostre cos.

Després de la meditació, cada alumne/a centrat en ell mateix/a intentava recordar quines cinc emocions sent amb més freqüència. Com que ja som més grans i tenim vocabulari emocional, hem posat el repte de defugir de les emocions bàsiques, i poder afinar més amb alguna emoció de la seva família. Per exemple, si ens identificàvem amb la tristesa, podíem especificar-la més i expressar la melangia, l’enyorança, etc.

Algunes de les emocions que van sortir van ser: la vergonya, la frustració, el benestar, la tranquil·litat, l’avorriment, la fúria… Cada alumne/a va identificar aquestes cinc emocions que es sentia pròpies amb un color.

Potseriorment ho vam posar en comú, les vam escriure totes a la pissarra, el seu nom i els colors amb les quals les vinculàvem. També vam parlar de quan les sentíem, a quina part del nostre cos ho fèiem i per què creiem que les sentim. De què ens avisen? Quina informació ens donen? Vam reflexionar sobre que no hi ha emocions bones i dolentes, sinó emocions agradables i desagradables. També vam veure (gràcies a la diferència entre els colors en les mateixes emocions), que malgrat dues persones diguin que senten, per exemple, benestar, són dues maneres diferents de sentir-ho. D’aquí va sortir la importància de l’empatia i l’escoltar lliure de judicis.

Finalment, i posant-nos tots d’acord, les cinc emocions que vam triar com a grup són: el fàstic, de color verd pistatxo. La vergonya, de color lila. La fúria, de color vermell. L’eufòria, de color groc. I finalment, l’avorriment, de color negre.

Per què ens enfadem?

ESCOLA ELS VENTETS   (CICLE INICIAL)

SESSIONS I SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

SESSIÓ 1

  • Es presenta el “robot desenfadador”. S’explica perquè serveix. Se’ls hi demana si voldrien tenir-ne un i que justament fer un robot desenfadador será l’objectiu del projecte.
  • Es fa veure als alumnes la necessitat de saber identificar “quan estem enfadats” per poder utilizar el robot.
  • S’explica el conte de “El monstre de colors” per presentar les diverses emocions.
  • Per parelles es pinten els 6 monstres (un per cada emoció: alegria, calma, por, tristesa, ràbia, amor)). Aquests es pengen a l’aula (zona reservada per el projecte) i serviran per visualitzar l’estat emocional de cada alumne al llarg dels dies. Cada alumne fa un rètol amb el seu nom que penjarà en el monstre que reflecteixi l’emoció de cada moment (avaluació: identificació de les emocions).

Cada dia es revisarà on està col.locat cada alumne i se’n parlarà més o menys extensament en funció de les circumstàncies.

SESSIÓ 2

  • S’inicia el treball plàstic: elaboració de estructura básica del robot i disseny de la cara.

SESSIÓ 3

  • Es presenta l’emoció de la ràbia (enuig) a través del conte:
  • S’obre un debat sobre els motius que ens fan enfadar. Entre tots en fem una llista i es penja a la classe . (veure annex 1)

SESSIÓ 4

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com es fa cada dia, però aquest cop serveix per iniciar el projecte). (Avaluació: reconeixement emocions)
  • Es repassen  els motius que ens fan enfadar.
  • S’obre debat sobre quines coses es fan quan s’està enfadat. Entre tots fem una llista i es penja a la classe. (veure annex 2).

 

SESSIÓ 5

  • Es finalitza el treball plàstic: s’acaba de construir el robot i es munta. Els alumnes se’l poden emportar a casa.


SESSIÓ 6

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com es fa cada dia, serveix per iniciar la sessió) ). (avaluació: reconeixement emocions)
  • Es repassen els motius que ens fan enfadar i quines coses fem quan ens enfadem.
  • S’obre un debat per buscar entre tots quines coses podem fer quan estem enfadats per tornar a la calma. Es fa una llista i es penja a la classe. (annex 3).

SESSIÓ 7

  • Es repassen els estats emocionals de tots els nens (com ja és habitual al iniciar la sessió)
  • Es repassa el mural elaborat: què ens fa enfadar, què fem i com ens calmem.
  • Es demana als alumnes què valorin els resultats del projecte a partir de les següents preguntes: (avaluació : reconeixement emocions i resolución de conflictes)
  • Des de que estem parlant de “perquè ens enfadem” notem, identifiquem millor com ens trobem al dia a dia?
  • Quan estem enfadats, som més conscients que podem fer coses que no estan bé i que poden fer mal als altres?
  • Quan ens enfadem a casa, fem servir el robot? Ens ajuda? Fem altres coses?
  • I a l’escola, quan ens enfadem hem trobat/aplicat estratègies per calmar-nos?

A mà alçada, es demana que els alumnes votin si els hi ha agradat fer el projecte,  si els ha servit per saber millor com se senten i si pensen que ha millorat la gestió de les situacions conflictives a la classe. (avaluació final: reconeixement emocions i resolución de conflictes)

Es fa un recull escrit de les aportacions/valoracions dels nens i nenes, tancant així el projecte. (annex 4)

ANNEX 1: PERQUÈ ENS ENFADEM

…  ens molesten, es riuen de nosaltres ens insulten o ens fan bromes pesades.

… no ens deixen fer alguna cosa o no ens compren alguna cosa.

… no ens deixen jugar o ens manen.

… ens diuen mentides  o es trenquen acords i promeses

… ens dónen les culpes d’alguna cosa que no hem fet.

… ens fan dentetes.

… ens amenacen: si no fas ….. no tindràs

 

ANNEX 2: QUÈ FEM QUAN ESTEM ENFADATS

… destrossar o trencar  coses.

… donar cops, empentes o pegar.

… esgarrapar, mossegar o pessigar.

…  cridar, dir paraulotes o insultar.

… dir coses lletges o mentides sobre algú que en realitat no pensem.

… amagar-nos.

… fer rabietes.

 

ANNEX 3: COM ENS PODEM CALMAR

…  utilizo  el robot DESENFADADOR.

…  dono cops  a un coixí.

…  medito o intento pensar en una altra cosa.

… busco una manera de distreure’m: miro la tele, quedo amb els amics, surto a fer un tomb, jugo…

… acaricio  un animaló (gos, gat…).

… explico  acudits, canto cançons.

… algú em fa un massatge

ANNEX 4: VALORACIONS

La valoració general de grup ha estat positiva.

pensen que tenir els monstres penjats a la classe i poder posar el seu nom en el monstre que indica el seu estat d’ànim els ajuda a saber identificar millor les seves emocions.

(objectiu: reconèixer les emocions)

9 d’11 han utilitzat el robot desenfadador a casa. Els que no l’han utilitzat, argumenten que no s’han enfadat i no els hi ha calgut.

7 d’11 opinen que des de que s’ha iniciat el projecte el clima d’aula i de pati ha millorat ja que entenen millor què passa quan ens enfadem i tenen recursos/idees de què cal fer per gestionar millor l’enuig.

Objectiu: millorar el clima d’aula

Per què ens enfadem?

Aquest matí a l’escola de l’Estany, hem començat tot un projecte d’educació emocional sobre Per què ens enfadem? Tenim dos objectius per treballar aquesta activitat:

  • Millorar el clima d’aula
  • Prendre consciència de les pròpies emocions

Avui per tenir un de partida ens hem trobat l’escola de potes enlaire. Les mestres coneixedores del desastre ens hem fixat molt bé de les primeres reaccions de les nenes i nens: moltes s’han enfadat, altres espantat. En Pablo ha dit de seguida. Això sí que és un acte vandàlic!

En una aula hi hagut nens que s’han muntat un pel·lícula de terror. Alguns callats recollien les seves pertinences i les taules i cadires.

Altres també han respost amb indiferència.

Llavors ens hem assentat en assemblea al vestíbul i hem xerrat de les emocions, del que hem sentit. S’ha parlat d’un munt de sensacions tant desagradables com agradables, de com les sentíem i quan les sentíem. Hem pogut posar nom a les emocions i n’hem fet un recull. Després hem llegit el conte “El Monstre de colors” i n’hem extret les emocions bàsiques. A partir d’això, hem proposat de posar colors a les emocions.

Finalment hem acabat la sessió mirant i escoltant un vídeo sobre com podem aconseguir un bon equilibri de les nostres emocions! Ho seguirem treballant!

Com ens organitzem?

A la nostra ZER ens hem plantejat un projecte comú titulat “Per què ens enfadem?” vinculat amb l’ecologia emocional.

Ens  hem marcat dos objectius comuns:

-Prendre consciència de les pròpies emocions

-Millorar el clima d’aula

Cada centre implementarà els objectius a partir de la seva realitat, buscant la representació de tots els cicles i edats de la ZER.

Us presentem un mostrari de la concreció de cada escola:

Escola La Popa, de Castellcir:

Es faran dos projectes sobre “Per què ens enfadem”, amb EI i CI i un altre amb CM i CS. Paral·lelament, ens agruparem EI i CM, CI i CS, aprofitant l’estona de padrins, per fer diferents activitats. També es realitzaran diverses activitats cap a les famílies per tal de fer-les partícips del projecte.

Escola de l’Estany:

Aquest projecte s’implementarà a tota l’’escola, per nivells i a estones de forma conjunta. S’organitzaran tota una sèrie d’activitats que partiran de la pregunta: “Per què ens enfadem?” i amb dos objectius a desenvolupar: prendre consciència de les pròpies emocions per ser millors persones i millorar, no tan sols el clima d’aula per ser pacífics, sinó també per millorar la cohesió de  tota la comunitat educativa, implicant famílies, alumnes i mestres en diferents activitats organitzades. Treballarem a partir de contes, vídeos o pel·lícules per plantejar la pregunta d’on sorgiran totes les activitats.

Escola de Sant Quirze:

La implementació del projecte es realitzarà a les aules d’educació  infantil i cicle inicial. Les tutores seran qui portaran a terme el projecte i les especialistes d’anglès i de música hi col·laboraran al llarg de les seves sessions.

A EI es treballarà a partir del conte Pessigolles al cor ja que és part d’un projecte d’ecologia emocional. Des de l’àrea de música es treballaran diferents emocions a partir de cançons i des de l’àrea d’anglès es treballarà el vocabulari bàsic a partir de la rutina del bon dia.

A CI es treballarà un mural d’un escànner emocional a partir d’emoticones i es complementarà amb les intervencions des de les dues especialitats.

Escola Els Ventets, de Collsuspina:

El projecte es realitzarà en els tres grups de l’escola (petits, mitjans i grans) al llarg del mes d’abril.Cada grup organitzarà el funcionament i activitats del seu projecte. El punt d’unió dels tres projectes serà el resultat final: la construcció d’un “instrument”/ “aparell” per “DES-ENFADAR-NOS” (un model per grup –  una unitat per alumne). El treball es realitzarà en sessions de tutoria, de plàstica i es complementarà amb activitats diverses des de les àrees de música i Ed. Física.

Com ho farem?

Objectiu 1: Prendre consciència  de les pròpies emocions per ser millor persona. Partint de la pregunta: Per què ens enfadem?  fer servir les següents preguntes que ajudin al procés de reflexió:

  • “Què em passa quan m’enfado?”
  • “Què he de fer per gestionar-ho?”

Objectiu 2: Millorar el clima d’aula per ser pacífics.

  • “Què he de fer per estar bé i millorar clima d’aula?”

Evidències d’aprenentatge per avaluar:

  • Actuacions d’èxit respecte als altres.
  • Nombre de conflictes a l’aula
  • Assistència al” racó del diàleg”.
  • Solucions trobades.
  • Aportació de solucions a nivell d’aula.
  • Actuacions proactives.
  • Diferencia el seu estat d’ànim.
  • Ús de les etiquetes de les emocions
  • Ús d’estrategies d’autocontrol  
  • Demostra equilibri entre els actes  i les reflexions d’aula.

Aprofitarem estones espontànies que sorgeixin que convidin a la reflexió i estones més dirigides: assemblea, padrins, tutoria, ecologia emocional, projectes…                   Alguns dels recursos que utilitzarem: racó de la calma, targetes emocionals, semàfor, role playing, la casa dels amics, diccionari emocional, fàbules, metàfores, escànner emocional, estel CAPA, visualitzacions…

Ens presentem…

La ZER El Moianès Llevant està formada per les escoles de Castellcir, Collsuspina, l’Estany i Sant Quirze Safaja.

A la ZER ens proposem aconseguir una escola d’àmbit rural de qualitat amb la col.laboració expressa de mestres, pares, alumnes, ajuntaments i tots els àmbits de cada comunitat que puguin i vulguin treballar juntament amb els centres per una societat compromesa amb Catalunya i el Món, més democràtica, acollidora, coeducativa i amb un gran respecte per la diversitat.

La nostra ZER assumeix com a seus quatre pilars :

  • Aprendre a ser
  • Aprendre a fer
  • Aprendre a conèixer
  • Aprendre a conviure