Anella verda avaluació

AVALUACIÓ

Avaluació del projecte:

 

Per avaluar el conjunt del projecte i el seu producte final es té en compte el treball en equip, el treball individual de les diferents fases, també es valora que els aprenentatges hagin sigut significatius i es fa participar els alumnes de la seva avaluació i la dels companys, i valoració global del projecte.

 

Es tenen en compte els següents criteris:

 

  • Fase d’exploració (40%): Treball individual (15%), Elaboració del dossier dels continguts treballats (15%), Qüestionari corresponent als continguts (10%).
  • Fase de realització (60%): Treball en grup (20%), Projecte final (20%), Exposició oral (10%), Autoavaluació i co-avaluació (10%).
  • S’utilitzen rúbriques i fulls de càlcul per calcular la nota final. Aquesta nota final es té en compte en el butlletí, i també s’inclou un 20% a cadascuna de les matèries que hi són representades: Matemàtiques, Socials, Experimentals i Anglès.

 

Competències bàsiques que es treballen:

  1. Competències transversals:

        – Personal i social

        – Digital:

Anella verda implementació

IMPLEMENTACIÓ

 

– Nombre d’alumnat participant: 120 alumnes

– Data d’inici i data final: És quadrimestral. Dos grups de 2n d’ESO el fan de setembre a febrer, i els altres dos grups el fan de febrer a juny.

– Coordinació amb l’entorn?

 

  • Es realitza una sortida caminant al llarg de tot un matí que transcorre a l’entorn de la riera de Rajadell al seu pas per Manresa.

 

– Seminaris que col·laboren:

  • Matemàtiques
  • Anglès
  • Biologia i geologia
  • Socials

 

Anella verda metodologia

METODOLOGIA

Breu descripció del projecte:

– L’Anella Verda de Manresa és un projecte que pretén aproximar els alumnes a una realitat propera a través d’una descoberta general de l’entorn.

 

– La planificació del projecte es divideix en tres fases, repartint en elles les diferents sessions de dues hores de durada cadascuna:

 

1- Fase d’introducció on s’introdueixen i es recorden les tècniques i estratègies de treball cooperatiu i les principals eines informàtiques que els poden servir pel desenvolupament del seu projecte en grup. Algunes d’aquestes eines són: Geocatching i Google Earth, Wikiloc, crear codis QR.

 

2- Fase d’exploració on s’introdueixen els principals continguts teòrics afavorint el treball cooperatiu i l’autoaprenentatge. Són continguts relacionats amb l’Anella Verda de Manresa que s’engloben en quatre blocs: la dinàmica externa del Planeta; l’estructura dels ecosistemes; la geografia humana; i les construccions al món rural.

 

3- Fase de realització on per grups desenvolupen el seu propi projecte. El tema del projecte és lliure però sempre emmarcat i lligat a l’Anella Verda, i guiat pel professorat. L’objectiu és la consecució d’un producte final que, a tall d’exemple, pot anar des de la creació d’una maqueta sobre construccions rurals o ecosistemes de ribera; una publicació o producte audiovisual sobre qualsevol de les temàtiques relacionades; la creació d’un herbari, d’una pàgina web o de qualsevol altre suport per divulgar aspectes de l’Anella Verda, o qualsevol altra iniciativa que els alumnes hagin proposat i s’hagi mostrat viable i d’efectiva realització.

Per què ens enfadem?

A l’escola de Sant Quirze Safaja hem decidit treballar, en forma de petit projecte, les nostres emocions i els motius pels quals ens enfadem, ja que per a nosaltres que els nens visquin en harmonia amb ells mateixos i amb l’entorn és quelcom molt important, així com també ho és que siguin capaços de solucionar els conflictes que apareixen en el dia a dia.

Hem aprofitat l’ecologia emocional per ajudar als nens a crear una consciència responsable cap a ells mateixos i cap a tot allò que els envolta per tal de que siguin capaços de gestionar les seves emocions i canalitzar-les emprant el diàleg i la conversa. Hem cregut rellevant treballar aspectes com el principi de llibertat, de responsabilitat, de respecte i de prevenció perquè agafin consciència de l’impacte que tenen, en ells mateixos i en els altres, les seves decisions i accions.

Vam aprofitar un conflicte sorgit a l’aula per començar a parlar de tot allò que ens feia enfadar i que feia que aparegués el nostre “monstre de la ràbia”. Vam fer pluja d’idees i van sortir temes molt interessants: “ens enfadem quan ens enganyen”, “ens enfadem quan volem parlar i no ens escolten”, “ens enfadem quan demanem ajuda i no ens la donen”, “ens enfadem quan ens fan el buit”, “ens enfadem quan ens insulten”, “ens enfadem quan ens fan coses que saben que ens fan enfadar”…. Un cop tots els alumnes havien expressat allò que més els feia enfadar, entre tots, vam pensar en possibles solucions per evitar aquestes situacions i, en cas de que ja hagués passat, com ho podíem solucionar. Tots els infants són conscients que la via del diàleg és la millor opció, tot i que reconeixien que, de tant en tant, la ràbia s’apodera d’ells i perden els papers i actuen de manera incorrecta (picant, insultant, plorant…). D’entre totes les possibles solucions va sorgir una molt interessant: “crear un espai on anar a tranquil·litzar-se i relaxar-se quan estem enrabiats per poder dialogar quan ja estem més tranquils”. I així ho vam fer. Hem aprofitat també per crear els nostres pots de la calma, que ens ajuden a relaxar el monstre de la ràbia i ens fa sentir més tranquils.

També vam decidir crear el nostre escàner emocional perquè era una manera molt visual de veure com ens sentíem i així poder-ho parlar i expressar amb la resta del grup. Vam buscar emoticones amb totes les nostres emocions (content, molt content, trist, enfadat, vergonyós, decebut, etc.) i vam crear unes cartolines amb les nostres fotos i els nostres noms. També vam fer tot un seguit de cartellets amb el nom de les emocions, així els infants aprenen a posar nom a allò que senten i experimenten.

Cada dia quan passem llistes ens col·loquem l’emoticona de com ens sentim, i si hi ha alguna situació que ens fa canviar d’estat d’ànim al llarg del dia, ens aixequem i la canviem. Llavors aprofitem per parlar d’allò que ha passat i busquem una solució.

Aquesta proposta ens està ajudant a visualitzar, expressar, treballar i posar nom a moltes de les emocions que els infants senten i experimenten dia a dia.

.Des de educació infantil també estem duent a terme el projecte de les emocions. Els nens i nenes de la classe de les Bicicletes van rebre a l’aula la visita del COR, que els va regalar el llibre “pessigolles al cor”. Ambdós els acompanyen cada dia en el racó que ells mateixos van preparar i els proposen diferents reptes per mitjà dels contes on parlen d’emocions i sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la calma… I, mica en mica, van guarnint aquest espai tan íntim de manera que els ajudi a poder expressar allò que senten i experimenten dia a dia a l’aula.

TdS 3r ESO “La mineria a Súria”: Punt de partida

Durant l’any 2012 es va celebrar el centenari del l’inici de l’explotació minera de la potassa a Súria. Aprofitant aquesta commemoració i sent tan important el paper de la mina en el municipi, l’equip docent de 3rESO va decidir basar el Treball de Síntesi (TdS) en aquest tema.

En aquell moment, el producte final del TdS que havia de presentar cada grup consistia en la realització d’una revista formada per articles que tractaven diferents aspectes de la mineria. Després de 4 cursos, el professorat implicat va considerar que el tema continuava vigent en importància però que el format “revista” havia quedat esgotat en les seves possibilitats.

Així doncs, el curs 16-17 es decideix que el producte final sigui en format vídeo i el TdS passa a anomenar-se “La mineria a Súria. Creació d’un reportatge”.

 

QUÈ PENSA LA GENT DEL PORTA A PORTA?

Els alumnes de sisè han fet un treball de camp sobre l’opinió que té la gent del Porta a Porta.

A continuació us presenten un vídeo on han recollit algunes d’aquestes opinions.

L’edició i contingut d’aquest vídeo és el resultat del treball d’unes enquestes realitzades pels alumnes a les famílies i de l’assessorament d’un especialista en gravació que ens va visitar al centre.

La veu del alumnes

Un cop presentat cada grup el seu projecte d’illa, faltava la segona part del projecte. Anar al gorg a fer surar les illes.

Així doncs, els alumnes del Manresa Sis van anar a un dels gorgs que tenen a prop de l’institut per fer surar les illes. Carregats amb caçapapallones per si es perdia alguna peça i bosses d’escombraries per no deixar deixalles al gorg van marxar el passat dimarts 5 de juny tots els alumnes amb les seves illes.

Un cop al gorg, els alumnes es van posar en grups i van fer surar les seves illes.

 

I el resultat va ser tot un èxit. Van surar gairebé totes les illes.

 

 

 

 

 

 

 

 

Avaluació

Uns dies abans de la sortida per anar a fer surar les illes, es varen fer presentacions a l’aula on cada grup va exposar els reptes en grup i com els havien resolt. Durant les presentacions els companys tenen fulls de co-avaluació on avaluen els grups segons diversos criteris. Els fulls dels reptes són part de la carpeta d’aprenentatge per poder ser avaluats.

Les dades individualitzades són fruit de l’acompanyament i observació constant del professorat durant tot el temps que dura la preparació i resolució del projecte, per poder observar els nens per individual i també com es vinculen amb els altres companys del grup.

 

Producte final

Paral.lelament amb els reptes que havien d’anar assolint i omplint, ells havien d’anar creant una maqueta d’una illa que pogués flotar a la riera de Rajadell. El repte de flotació els va fer treballar diverses competències de l’àmbit científic importants per anticipar problemes i les seves solucions.

Tot la vinculació i comunicació dels resultats finals es varen comprovar i resoldre anant a la Riera de Rajadell per fer una flotació real davant de tots els alumnes de l’institut, en un ambient festiu i divertit, on van poder comprovar si les seves expectatives es complien. Les famílies sempre tenen accés a veure les presentacions dels fills, de fet reben calendaritzacions de quan els seus fills presenten els seus projectes.

Implementació

Els coneixements previs dels alumnes es gestionen a l’aula abans de començar a treballar els projectes en grups. Es recull per escrit i al final hi ha un exercici de comparació amb el què ja sabiem i el què hem après nou.

Les informacions que necessiten per aconseguir els reptes les treuen de dues fonts: de materials tangibles a l’aula com llibres, revistes i/o altres documents; I digitalment a través del classroom que el professorat prepara penjant materials que els poden ser útils per treballar el projecte. Per altra banda ells també poden fer recerca digital.

Els coneixements s’autoregulen a mesura que els professors van acompanyant les seves reflexions sobre el què van fent I creant nous inputs I noves idees perquè ells vagin construint.

L’autoregulació dels alumnes es fa a travès de fulls físics que han d’anar omplint cada cop que treballen un repte, I anant a trobar els coneixements previs per anar comparant processos d’aprenentatges gràcies a les informacions noves que van adquirint.