ESCOLA TERESA BERGADÀ: QUI SOM?

L´Escola Teresa Bergadà, és una escola pública i l´única escola del municipi.  Situada a l’extrem sud, a la falda d’un turó i al costat de la zona esportiva, prop de la carretera de l’Aeroport. Disposa d’unes  instal.lacions de qualitat, àmplies i modernes, reformades de fa 10 anys.

Som una escola quasi de doble línia. Hem iniciat un projecte d’innovació i reflexíó conjunta. Els últims temps, estem consensuant i millorant la línia pedagògica, aprofundint en el treball globalitzat, el Pla d’Impuls de la Lectura, la dinamització de l´art amb sinergies amb la Panera i la participació de l’alumnat amb la vida pràctica de l´escola, des de les assemblees i el consell d´infants.

Fomentem la participació de la comunitat educativa i el respecte per les opinions que són diferents. Com a escola inclusiva pensem que l’alumnat ha de poder evolucionar en tots els àmbits, independentment de les seves característiques.

Com a comunitat educativa que som, tenim la finalitat de créixer junts, aprendre els uns dels altres i anar construint una escola on tots ens sentim representats.

A nivell metodològic volem que el treball sigui engrescador, que s’aprenguin coses noves a través del descobriment, l’observació, l’experimentació, la interacció, la cooperació, la comunicació…

ESCOLA CAMPS ELISIS: QUI SOM.

L’Escola Camps Elisis és un centre d’Infantil i Primària d’una línia, de titularitat pública. Es troba al barri de Cappont, un barri amb una forta expansió recent a causa de la ubicació dels Campus Universitari. L’escola és la més antiga del barri (1925) i està situada i forma part dels Jardins dels Camps Elisis, un entorn natural i emblemàtic de Lleida situat al bell mig de la ciutat.

Som una escola catalana, arrelada i compromesa amb l’entorn, on el respecte, la tolerància i la solidaritat són pilars bàsics per a la convivència. Es promou l’esforç, l’autoexigència, la responsabilitat i el treball ben fet. Es fomenta la participació de les famílies en l’educació dels seus fills per a què esdevinguin ciutadans responsables, solidaris, respectuosos amb els altres i amb l’entorn, i competents en les habilitats socials i personals que els permetin incorporar-se a una societat multicultural i dinàmica . Volem arribar a ser un centre actiu, emprenedor, amb visió de futur que pretén la millora constant del rendiment acadèmic dels alumnes mitjançant l’ús habitual de les TIC, l’impuls de les llengües estrangeres i la promoció de les habilitats socials i el treball cooperatiu per arribar a ser un referent de qualitat educativa. Volem ser un centre que formi persones compromeses amb la societat: solidàries, dialogants, respectuoses amb el medi ambient, tolerants amb els altres, pacífiques, amb criteri propi i responsables. Tenim un equip il·lusionat i format professionalment per portar a terme el nostre projecte educatiu, continuant mantenint un clima acollidor i motivador per afavorir la tasca docent.

ENS POSEM EN MARXA.

 

S’han dissenyat 6 activitats de treball cooperatiu diferents per donar resposta a les inquietuds de l’alumnat que es desenvolupen simultàniament de forma rotatòria. Les activitats inclouen una part de recull d’informació pel dossier final i una altra més manipulativa i experimental. Aquestes activitats són:

  • Presentar les principals parts de l’aparell digestiu i reproduir-les esquemàticament sobre una bossa de plàstic en el tronc d’un company o companya.
  • Presentar les principals parts de l’aparell respiratori i reproduir-les en un model.
  • Posar de manifest els canvis del cos amb el creixement. Es fa una pluja d’idees de les evidències d’aquest creixement i posteriorment es fa una estadística del número de peu més gran i més petit de cadascun dels cursos de l’escola, que es representa en un gràfic.
  • Dissenyar un menú setmanal saludable a partir de la interpretació de la piràmide de l’alimentació.
  • Presentar les principals parts de l’aparell circulatori a partir del visionat d’un vídeo i respondre unes preguntes de comprensió oral.
  • Presentar les etapes de la vida des de la formació fins la vellesa a través de la informació aportada per les famílies.

Cal tenir present que a part d’aquestes, es plantegen diferents activitats de gran grup que donen resposta a d’altres qüestions que han sorgit durant el desenvolupament del projecte i també queden recollides en el dossier final.

RECONDUÏM DES D’UNA VESSANT GLOBALITZADORA

A mesura que el nostre espai a l’aula dedicat a Projecte s’anava omplint de materials referents a les exposicions vam considerar necessari  facilitar als alumnes un índex que els permetés situar-se en el moment del procés d’aprenentatge en què es trobaven. Entre tots vam fer un breu repàs i s’adonaren que cap al final sortia un punt dedicat al PRODUCTE FINAL.

Per aquest motiu vam pensar que potser era el moment de plantejar entre tots, allò que els venia de gust elaborar, especificant que havia de tenir relació amb la línia de la investigació realitzada.

Tenint en compte l’interès de les mestres per introduir el tema de la SOSTENIBILITAT en el projecte, ja que el consideràvem un fil conductor ideal per aprofundir en determinats aspectes relacionats amb el medi, vam anar suggerint activitats complementàries.

En aquest sentit, els alumnes van analitzar, valorar, i interpretar dues gràfiques representatives. La primera, reflectia els efectes de la desforestació  a curt termini tenint en compte l’acció humana dels darrers cent anys. La segona, tractava d’oferir una visió més àmplia i global. A més a més, part del treball es va poder relacionar amb el tema de la Setmana de la Ciència dedicat a  la Sostenibilitat. Així mateix, també vam elaborar un manifest a favor d’accions sostenibles des d’una visió del nen en tres llengües, i una cançó sobre la Natura.

En tot moment vam considerar indispensable tenir en compte la transversalitat del projecte, enfocant des de diferents àrees i en funció de les competències, cadascun dels aspectes a treballar.

Reflexió: l’índex que es va facilitar a l’alumnat per part del mestre, per una part ens va ajudar a situar-nos i a no perdre’ns. Però a la vegada pensem que seria bo que s’elaborés conjuntament amb els nens i nenes, i que alhora fos flexible per poder introduir nous interessos.

PROCÉS DE RECERCA I EXPOSICIÓ ALS COMPANYS

El següent  pas en el procés d’execució del Projecte, després de l’assignació de tasques va ser explicar als alumnes la necessitat de confeccionar un espai on poder recollir i organitzar tot allò que anessin trobant en el transcurs de la seva investigació. Una carpeta d’aprenentatge que contextualitzés i fes significatives les seves troballes. El van iniciar plantejant dues preguntes generals, què en sabem i què en volem saber?

A partir d’aquí, es van dur a terme diverses sessions d’investigació en grups cooperatius, emprant les tablets i també tots els materials que anaven portant de casa (imatges de jardins, flors, plantes, perfums, colònies fetes a casa, esquemes, contes i llibres,  fotografies, etc.)

L’organització entre els membres de cada grup, 4 o 5 alumnes,  va ser positiva, ja que la distribució heterogènia d’aquests,  i la seva ubicació l’havíem feta les mestres prèviament, intentant  que les aptituds i habilitats dels nens i nenes fossin equitatives i estiguessin compensades.

Aquest  apartat del Projecte va acabar amb les exposicions orals de cada grup sobre el tema a investigar, recollit en la carpeta d’aprenentatge, emprant tècniques diverses ( power point, dibuixos, imatges, cartells…etc) i amb la participació activa de la resta de grups prenent apunts recopilatoris que reflectissin què he entès i après de les exposicions dels meus companys/es.

Això va ser una eina útil per als alumnes, a l’hora de plantejar posteriorment l’autoavaluació i la coavaluació.

Reflexió: Tot i funcionar aquesta manera d’organitzar el treball en grups heterogenis de 4 o 5 alumnes, per part del mestre, pensem que de vegades a la vida real aquesta heterogeneïtat “preparada” no existeix i caldrà potser en alguns cops que ells mateixos s’organitzin per portar a terme els objectius i adaptar-se a noves situacions que sorgeixin.

 

COM HO FAREM? METODOLOGIA.

Les preguntes de la conversa inicial que s’han recollit en el plantejament del projecte, s’envien a les famílies per tal de fer-les partícips i que puguin aportar materials diversos que siguin el punt de partida de la recerca d’informació.

En un primer moment es fa un recordatori dels continguts treballats al curs anterior sobre el cos humà.

A partir d’aquests coneixements previs i de la consulta per part de l’alumnat de les informacions aportades per les famílies en els diferents formats (llibres, vídeos, jocs, elaboracions personals…) es presenten diferents propostes d’activitats per desenvolupar en treball cooperatiu.

És imprescindible que les activitats estiguin molt ben dissenyades i amb el material a l’abast per tal que es desenvolupin de manera autònoma. Per cada activitat es prepara una capsa amb les instruccions, el material i les medalles del càrrecs de treball cooperatiu (Portaveu, material, silenci, secretari i participació). El mestre ha de canviar de rol i esdevé un guia i facilitador.

A part d’aquestes, es plantegen diferents activitats de gran grup que donen resposta a d’altres qüestions que han sorgit durant el desenvolupament del projecte i també queden recollides en el dossier final.

Activitats en la fase inicial

Després de parlar dels mitjans de comunicació, queda en evidència que la televisió és el mitjà més utilitzat pels nostres alumnes. És en aquest moment que es genera la inquietud per conèixer coses d’aquest món. És el moment de començar a treballar. Es duran a terme activitats en cada fase del projecte:

  • Fase inicial: pluja d’idees del què sabem de la televisió, s’estableixen els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació i es decideix el producte final.Per tal de deixar constància de totes les idees recollides s’ha fet el racó de la televisió.

Els coneixements previs dels nostres alumnes

MITJANS DE COMUNICACIÓ: JOVES PERIODISTES (CICLE SUPERIOR: FASE INICIAL)

En la presentació dels nostres centres vam indicar que seguiríem el punt de partida del nostre projecte Erasmus+ “Young European Journalist listen to our voice”. Seguint aquest fil les tutores de cicle superior vam programar un excursió a Lleida per poder visitar el diari “Segre” i iniciar així el nostre projecte de “JOVES PERIODISTES”.

 

ELS NOSTRES PROPÒSITS

OBJECTIUS

  • Que el pati sigui un espai inclusiu i permeti als nostres alumnes desenvolupar les diferents capacitats (cognitives, psicomotrius, equilibri personal, relació interpersonal…).
  • Adaptar les possibilitats del pati a les necessitats dels infants.
  • Construir una escola més participativa en tots els seus espais i incloure el pati en el nostre PEC proposant una educació integral dels nostres alumnes.
  • Potenciar les possibilitats educatives/pedagògiques i de lleure que ofereix el pati, aconseguint una continuïtat entre l’interior i l’exterior.
  • Dissenyar i desenvolupar espais variats pel joc lliure i simbòlic, potenciant l’aprenentatge continu dels infants al pati, amb diverses oportunitats d’aprenentatge.
  • Desencadenar noves formes de participació entre els membres de la comunitat educativa.
  • Relacionar les activitats de les diferents àrees/àmbits d’aprenentatge amb l’entorn proper: tallers de plàstica, projectes de medi, educació física, educació en valors, llenguatge matemàtic i verbal…

RELACIÓ DE RECURSOS NECESSARIS

El pressupost per poder portar a terme el projecte és molt limitat i per tant hauríem de maximitzar els recursos propis :

  • Aprofitar els coneixements de les famílies referents al disseny, als temes tècnics, contactes amb entitats o associacions, per tal d’aconseguir material i mà d’obra.
  • Afavorir la participació de la comunitat educativa: infants, famílies i mestres.
  • Aprofitar l’experiència d’altres escoles.
  • Buscar l’assessorament en El Safareig.
  • Aprofitar també l’experiència adquirida al llarg dels anys per l’equip de mestres per saber el més necessari per iniciar les obres de millora.
  • Aprofitar els recursos municipals: patronat d’ocupació i regidoria de medi ambient.