Els alumnes d’Educació Infantil de la nostra escola estàn fent el projecte:
Qui porta una ferradura?
El nostre alumne Pol va portar una ferradura a la classe, tots ens vam preguntar qui l’havia perdut?
Després de visitar la hípica, sabem que els cavalls necessiten ferradures per poder caminar!
Són les seves sabates!
La nostra pregunta guia és: Es pot domesticar una gavina?
No sabem encara si durant un espai de temps concret podrem esbrinar si les gavines acudeixen a la recerca de menjar per tot el pati o bé finalment acudiran al menjador que han construït els alumnes. Això canviaria el seu “modus operandi” d’alimentació, la qual cosa comportaria una bona forma d’observació del mètode científic, quan canvies les pautes.
La informació l’obtindrem a través de l’observació directa realitzada després del pati i serà efectuada pels alumnes. Donada la normativa del Parc Natural del Ports, no ha estat possible poder anellar a una gavina, la nostra idea original.
Durant la primera sessió es realitzarà una pluja d’idees per saber el grau de coneixement que tenen els alumnes respecte a les gavines, és a dir, aconseguirem una diagnosi. Mitjançant totes les sessions els alumnes han de realitzar activitats diverses relacionades totes elles sobre les gavines però des de diferents enfocaments i àmbits d’aprenentatge i coneixement (literatura, art, ciències naturals, matemàtiques, tecnologia …)
Els alumnes documentaran de forma gràfica, textual i visual tot el seu procés de producció. S’espera que alhora pugui ser una experiència transformadora, amb l’aplicació de diverses metodologies: la metodologia activa, cooperativa i col·laborativa, amb activitats introductòries, activitats teòriques, activitats pràctiques, d’atenció personalitzada i metodologies integrades.
Iniciem el projecte¡¡¡¡
El nostre projecte “Gimcana històrica“ té com a fil conductor la Segona Guerra Mundial i el producte final és l’ elaboració de la gimcana de final de curs. Aquest projecte serà desenvolupat per l’alumnat de 2n d’ESO.
El professorat implicat en aquest projecte, després de debatre diferents opcions, vam decidir que seria l’alumnat qui triaria el tema i vam marcar les pautes de com fer-ho de manera coordinada. El mateix dia i a la mateixa hora, dos professors/es vam estar en cada grup de 2n d’ESO, són tres grups en total. Vam explicar a l’alumnat que anàvem a iniciar un nou projecte de treball però que encara no sabíem de què tractaria ja que el tema havien de triar-lo ells i elles.
Vam organitzar la classe en grups de tres o quatre persones, segons les seves preferències.
Vam indicar que havien d’ escollir un tema, defensar-ho davant la classe, i posteriorment votarien per a triar dos temes. Explicàrem que els altres dos grups de segon estaven fent el mateix, de manera que cada grup triaria dos temes. Així doncs, el 2n A va triar la Segona Guerra Mundial i el Grow rock festival, el 2n B va triar l’adolescència i el sexe, i el 2n C va triar criminologia i dibuixos animats. Finalment, cada classe va votar aquests últims temes i va sorgir la Segona Guerra Mundial.
El dijous 5 d’abril va arribar el moment de la veritat. Calia posar a prova les activitats que havíem programat durant aquests darrers mesos. I com era d’esperar van començar a sorgir els primers dubtes i problemes: un enllaç que a última hora estava bloquejat, les disconformitats en la composició dels grups, alguns dubtes en el professorat…
Solució: reunió urgent del gabinet de crisi (equip impulsor) + paciència del professorat i l’alumnat.
Un cop establertes les tres fases en les quals s’implementarà el projecte, queda més clar quin protagonisme pot tenir cadascun dels professors que formem l’equip impulsor. Així doncs, veiem que Alfred Porres tindrà una gran rellevància en la conformació de la fase III per la pràctica i experiència que acumula en la materialització de projectes des de l’assignatura de Visual i Plàstica. Per a la fase II, els professors de matemàtiques i física i química poden aconsellar i guiar la part més de càlcul i mesura de resultats. La resta d’equip que intervindrà a l’aula serà l’encarregada de guiar els alumnes en totes i cadascuna de les fases. Per tant, serà necessària una bona interrelació entre els membres de l’equip i un treball en equip per a que puguem implementar entre tots les idees d’uns i altres i anar tots a una.
L’avaluació de la realització del projecte i del producte final queda pendent d’establir. Com ho avaluarem? Qui prepara la documentació de l’avaluació?
El producte final serà la materialització d’una solució a alguns dels problemes plantejats mitjançant una activitat pràctica final.(Idea d’Alfred: materialitzar una proposta de solució en alguna cosa que sigui visible)
Exemple: panells a les finestres per tapar l’entrada del Sol…
Ens preguntem de quina manera els alumnes trobaran solucions als problemes energètics de l’institut derivats de l’auditoria que hauran fet. No els plantejarem nosaltres el producte final sinó que ells reconduiran les conclusions de l’auditoria cap a possibles solucions, vàries o una.
El tema principal del projecte gira al voltant d’aquestes tres preguntes-guia:
D’aquestes tres preguntes se’n deriven altres de complementàries:
1.
Com podem mesurar l’energia que consumeix l’institut
Què necessitem per mesurar-la?
Com mostrem els resultats d’aquests càlculs?
2.
Quins hàbits dels membres de la comunitat educativa provoquen despeses innecessàries?
Com mesurem l’energia que es gasta amb aquests hàbits i usos inapropiats?
Com mostrem els resultats?
3.
Quins hàbits podem millorar? de quina manera?
Quines mesures d’intervenció podem realitzar?
Després de les primeres sessions de reunió de l’equip que implementarem aquest projecte, vam veure que la petició que se’ns demanava des de la Xarxa de Competències Bàsiques comportava la realització d’un projecte acotat en el temps (concretament 10 sessions) i, per tant, vam considerar que no podíem partir d’una pregunta inicial proposada pels alumnes, sinó que hauríem de marcar des d’un principi el leit motiv del projecte. Així doncs, per poder disposar d’una bona capacitat de gestió per part nostra del projecte i tenint en compte el marc formatiu en terminis en el qual treballem, vam establir les preguntes-guia a partir de les quals es deriven la resta de preguntes que ajuden a planificar el projecte. D’aquesta manera acotem el projecte a un plantejament inicial i evitem que pugui acabar allargant-se i quedi fora dels terminis establerts.
No obstant, podem dir que el projecte gira entorn al context real dels alumnes (l’institut i l’ús que en fa la comunitat educativa de l’energia) i, de fet, aquest curs hem tingut una problemàtica evident durant un cert període de temps relacionada amb l’energia de l’institut. Un retard en la instal·lació tècnica del gas ha provocat que no tinguem calefacció durant unes quantes setmanes.
La problemàtica plantejada comportarà l’estudi d’unes dades per acabar en un producte final.
Aquest fil conductor s’explica a l’apartat d’implementació.
Som un equip interdisciplinari que treballa a 1r d’ESO impartint les matèries de música, matemátiques, naturals, llengua castellana, catalana i anglesa. Vam començar amb molta il·lusió, per poder desenvolupar noves metodologies d’aprenentatge, innovadores i competencials, la qual cosa es reflecteix en un ambient de treball divertit i productiu.
Ja hem començat el projecte de la Ribera d’Ebre!
Aquest curs el projecte l’hem escollit els mestres i per motivar els alumnes hem pensat que hauríem de començar amb una activitat engrescadora. Res més motivador que agafar la motxilla i anar d’excursió per tots els pobles de la nostra comarca. Així doncs,
el passat divendres, dia 16 de març vam començar la nostra expedició que ens va portar des de Riba Roja fins a Rasquera, passant pels diferents pobles que conformen la Ribera d’Ebre.
Vam fer una petita visita per tots els pobles, per poder conèixer-los una mica més i fer incidència en allò que els fan especials i diferents els uns dels altres.
A partir d’aquesta sortida començarem a fer el plantejament del projecte: què en saben els nostres alumnes i què en volen saber de la seva comarca.
Endavant!