Primer congrés d’ExpoEnergia Vilatzara

Quants diners són necessaris per mantenir energèticament l’Institut durant un curs?  Podem reduir costos? Com?

Estudi del cost energètic de l’Institut (aigua, gas i llum) i de què depèn: tipus de fluorescents, vidres, orientació aules, aïllament parets, reciclatge paper… Com es pot reduir aquest cost i millorar la sostenibilitat de l’Institut: recollida d’aigua, canvi dels florescents per leds, reciclatge paper, termòstats per la calefacció… Elaborar projecte d’estalvi energètic i presentar-lo

Disseny d’un pla energètic per presentar-lo al concurs que tindrà lloc en el I Congrés d’estalvi energètic del Vilatzara: ExpoEnergia Vilatzara (EEV)

Es realitzarà en el format de Fira (tipus exporecerca), obert al públic i objecte d’avaluació.

PROJECTE COM ET SENTS? Planificació

LEIT MOTIV DEL PROJECTE

El projecte que presentem es titula Com et sents?  i gira entorn de les emocions. Està adreçat als alumnes de P4 i pren com a fil conductor un personatge anomenat “La Tortuga sàvia” que ens acompanyarà al llarg de dos cursos (P4 i P5).

CONTEXTOS REALS I INTERESSOS DELS ALUMNES

En quant els interessos dels alumnes, detectem la necessitat que tenen els nens i nenes d’expressar els seus estats d’ànim i compartir-los amb la resta de companys i mestres. Per exemple, quan arriben de casa, les estones d’esbarjo, en la resolució de conflictes a l’aula. A partir d’aquí engeguem un seguit d’activitats de motivació que es detallem a continuació:                                             

SESSIÓ INICIAL / ACTIVITAT DE MOTIVACIÓ


1.POSADA EN SITUACIÓ: CARTA DE LA TORTUGA SÀVIA             Quan tornem del pati,  penjada a la pissarra una carta de la Tortugueta Sàvia on ens explica que és una tortuga que necessita la nostra ajuda i que ja ens explicarà que li ha passat.

IMG_81812.ARRIBA A CLASSE  L’AMIGA DE LA TORTUGA SÀVIA (una mestra). INTRODUCCIÓ A LES EMOCIONS DE: RÀBIA, TRISTOR I ALEGRIA.

Un dia arriba  a la classe de sorpresa una noia molt enfadada perquè diu que ha anat a buscar a la tortuga, que és amiga seva i viu a una altra ciutat; a l’aeroport i no s’ha presentat.

Després de cop i volta es posa molt trista perquè recorda que tenia una pota malament i pensa que és per això que la Tortuga no s’ha presentat.

Finalment pregunta als nens si estan disposats a tenir cura d’ella fins que es recuperi. Com que li diuen que si, es posa molt contenta.

En aquesta història apareixen en primera persona les tres emocions principals que treballaran al llarg del projecte: La ràbia, la tristesa i l’alegria. Els alumnes interaccionen i empatitzen amb  la mestra, ja que es senten identificats amb les diferents situacions que narra.  

IMG_84693.ARRIBADA DE LA TORTUGA SÀVIA. CONVERSA

Al dia següent  arriba la Tortuga a classe amb la poteta embenada (Caixa de les sorpreses, amagada a  un racó…).

      • Presentació: com es diu, d’on ha vingut…)
      • Què li passa
      • Com se sent (físicament i emocionalment)
      • Com la podem ajudar, que necessita.
      • Quant temps es quedarà a classe

COORDINACIÓ ENTRE MESTRES / ÀREES

Considerem que si volem donar sentit al projecte cal que hi hagi una bona coordinació entre especialistes i els tutors. D’aquesta manera que els continguts s’ha de poder  treballar en les diferents àrees d’aprenentatge. Per tant, tot i que majoritàriament el pes del projecte recau sobre els tutors, els especialistes de música, psicomotricitat, anglès també participen en el disseny d’activitats.

 

                                                     

Un projecte ben ESTRUCTURAT

ESTRUCTURES és un  projecte que estem portant a terme al nostre centre, l’Institut Maremar i  està adreçat als alumnes de 1r d’ESO.

Els objectius que pretén assolir aquest projecte són els següents:

  1. Desenvolupar l’aprenentatge competencial  que permet englobar totes les matèries, a partir del treball per projectes.
  2. Crear un sistema de treball que fomenta l’autonimía, el treball col.laboratiu, i les habilitats socials dels alumnes.
  3. Fomentar la visió globalitzada, amb la que es  present totes les dimensions en el sistema d’aprenentatge.

Les fases en les que es porta a terme són les següents:

  1. ELABORACIÓ DELS OBJECTIUS . Un equip interdisciplinar de professors es reuneix en sessions on es decideixen i s’elaboren les diferents fases del projecte.  S’ha començat per l’elaboració d’un pla de treball, on apateixen reflectits els objectius, seguits de les línies d’actuació.

IMG_0625 (1024x768)

 

2. DISSENY DEL PROJECTE. En sessions posteriors s’elaboren les activitats d’aprenentatge que desenvoluparan els alumnes durant el projecte. Tenint per referent l’eix vertebrador, el concepte d’estructura, es dissenyen tot un seguit d’activitats, des de diferents matèries, que permeten integrar els aprenentatges de les mateixes, sota un punt comú i  unificador.

 

 

 

Vilatzara capaç

Aquest projecte es durà a terme amb alumnes de 3r d’ESO durant la setmana que dura el crèdit de síntesi. El tema que es tracta és el d les circumstàncies que envolten a les persones amb capacitats diferents.

L’objectiu del treball de síntesi serà experimentar una mica les dificultats afegides que comporta una limitació parcial o total d’una capacitat, per tal de valorar i sorprendre’ns dels recursos que persones amb aquesta limitació desenvolupen per sortir-se’n bé a la vida.

De discapacitats n’hi ha de molts tipus. N’hem escollit cinc:

  • discapacitat motriu
  • discapacitat visual-comunicació
  • discapacitat visual-mobilitat
  • discapacitat auditiva-vocal
  • capacitats pròpies

Cada grup-classe es subdividirà en grups de treball, i cada grup de treball desenvoluparà una discapacitat diferent. Així, cada grup tindrà l’ oportunitat d’ oferir als altres una informació diferent: el divendres, el dia de les exposicions, tots tindran l’ocasió d’escoltar el treball dels altres i d’apendre coses noves.

L’ avaluació del projecte es realitzarà a diari a través de rúbriques moodle i en tres  direccions diferents: professorat cap a alumne, autoavaluació de l’ alumne i avaluació de l’ alumne als seus companys

PLANIFICACIÓ

ESCOLA LA LIÓ

TÍTOL PROJECTE:  PER QUÈ NO PORTEM SUCS PER ESMORZAR A L’ESCOLA?

NIVELL: 5è EP

El projecte l’hem començat arrel del plantejament d’una situació problema en l’àrea de matemàtiques.

Per grups de 4 o 5 alumnes havíem de comprovar la mesura d’1 litre d’un bric de suc fent servir gots de plàstic i un mesurador, sense poder utilitzar ni el litre ni el mig litre com a referència. Quan acabaven i havien comprovat que era correcta i després de l’explicació de l’estratègia seguida, feien un brindis i se’l prenien.

IMG_20170515_110736 IMG_20170515_110747

Just després ens adonàvem que a l’escola no es poden prendre sucs i, sabedors que ens havíem saltat una norma, sortia la pregunta de “per què penseu que no es poden portar sucs a l’escola”?

Van sortir diferents respostes: perquè ens poden caure, no són sans, tirem el bric a terra i el conserge està fart de recollir-los, tenen molt de sucre, … A partir d’alguns comentaris dels alumnes, com per exemple: al meu avi li fan veure aquets sucs per a que pugi el sucre, el mestre planteja que portin informació sobre aquest tema:

  • Per què penseu que li fan veure, si dieu que no són sans?
  • Portar envasos de diferents sucs i marques comercials.

Degut a la informació que han aportat quatre alumnes, ha sortit nou vocabulari: diabetis, glucosa, insulina, pàncrees, hiperglucèmia, hipoglucèmia. Hem buscat informació al respecte i l’hem explicat i aclarit.

Sabem que la nostra energia és la glucosa (el sucre), però no pot haver-hi ni un excés ni un dèficit.

ACTIVITATS  QUE  S’HAN  DERIVAT

Matemàtiques

  • Unitat de mesura líquida
  • Mirar etiqueta de diferents envasos de sucs que han porat a l’aula i fer una llista de tots els sucs (i begudes ensucrades) ordenats de més a menys, per la quantitat de sucre per cada 100 ml.
  • Fer una taula de dades, de doble entrada amb els gustos més habituals que hi podem trobar, pinya, taronja, préssec, … i les diferents marques comercials. Comparar el valors dels sucres afegits per cada 100 ml.

TAULA DE DADES copia

IMG_20170515_110822 IMG_20170515_110839

Coneixement del Medi

  • Metabolisme cel·lular: glucosa i insulina.
  • El pàncrees
  • Nutrició i piràmide alimentària
  • Treballar el sentit crític en la publicitat: visionar espots publicitaris sobre diferents marques de sucs, analitzar les imatges i comentar-les: Juver, Don Simón, Granini..
  • Comprovar a casa, quantes taronges fem servir per omplir un got de suc, de la mateixa capacitat que hem fet servir com a mesura.
  • Diluir en 100 ml. d’aigua la quantitat de sucre en gr. que marca l’etiqueta dels sucs comercials. Hem agafat el valor més baix de 5’4 g / 100 ml. L’han begut i han comprovat el gust que té, a la majoria no els hi ha agradat gens.
  • Visionar com es fa el suc industrial de taronja https://www.youtube.com/watch?v=teGPnRT3Q_U

Llengües

  • Crear el diàleg d’un espot publicitari per: afavorir el consum de fruita o rebutjar el consum regular dels sucs amb sucres afegits.
  • Expressió oral de cada alumne sobre el grau de consum: alt, mig o baix.

Artística

  • Música: crear una cançó per a l’espot publicitari
  • Plàstica: crear l’eslògan de l’espot publicitari i construcció de fruites de gran tamany amb paper maché.

Docents implicats: mestres de matemàtiques, llengües, educació artística plàstica i música, TAC.

Temporització: 2 hores al matí durant 4 setmanes.

Organització: investigació individual o en parella, treball cooperatiu en grups de 4 o 5 i  posada en comú en gran grup.

OBJECTIU PRODUCTE FINAL
Conscienciar-se de reduir el consum d’aquets tipus de sucs. Espots publicitari en grups de 5 alumnes per transmetre aquesta conscienciació.
Adonar-se de la importància d’una bona alimentació i consum de peces de fruita. Proposar un dia fix (dimecres) a la setmana de portar a l’escola fruita per esmorzar: “El dia de la fruita”.
Transmetre els coneixements apresos a la resta de l’alumnat de l’escola. Exposicions als altres grups de l’escola i al moodle del centre.
Confeccionar i passar una enquesta sobre el grau de consum. Confecció de gràfics de resultats per cursos.

 

 

Planificació (Escola Lluís Millet)

PROJECTE: ELS MONSTRES BONS (3r d’Ed. Primària)

El punt de partida del nostre projecte, tal com es porta a terme a totes les aules de la nostra escola, és donar nom a la nostra classe. A partir dels interessos dels alumnes, decidim de forma democràtica quin serà el nom de la nostra aula per aquest any. Per tal d’incorporar i treballar tots els interessos individuals dels membres del grup, fem una llista amb totes les preguntes, dubtes i comentaris que fan els nostres alumnes per tal de treballar-les més a fons.

Una vegada ja tenim el llistat de preguntes dels alumnes, fem servir un qüestionari KPSI per saber què volem saber, d’on partim i quins són els coneixements previs vers aquestes qüestions. quadre

Mitjançant l’elaboració conjunta d’aquest qüestionari, els alumnes són conscients de quines són les nostres motivacions, què sabem cadascú d’aquest tema, què aprendrem i de què ens avaluaran.

Planificació

Justificació

El Grup Impulsor INS Premià de Mar aprova dissenyar un Treball per Projectes a 3r d’ESO després de debatre sobre l’estat de cada nivell. Precisament es detecta la necessitat de redissenyar el Treball de Síntesi de 3r d’ESO per un motiu principal: es considera desfassat i caldria refer-lo. Per aquest motiu, s’aprofita l’avinentesa per crear un nou Treball de Síntesi a partir de la metodologia Treball per Projectes.

Posteriorment, es proposen diferents Projectes i la més votada és la seguënt: elaborar un vídeo a partir d’un impacte que hagin experimentat els alumnes durant aquest curs acadèmic 2016-2017. Aquest impacte pot ser de caire acadèmic, personal, social o internacional, per exemple. És per això que es recullen possibles temes del Treball de Projectes, i s’aprova el leit motiv Vídeo Top com a proposta més votada.

Desenvolupament

Els alumnes treballen a Tutoria i a diverses sessions de totes les Matèries coneixements relacionats amb l’elaboració d’un vídeo (guió, tècnica, gèneres, anàlisi de llenguatge cinematogràfic, etc.). Es realitza sense que sàpiguen que el Top que escullen individualment serà reagrupat, posteriorment, amb els Tops escollits per altres companys que coincideixen temàticament. D’aquesta manera podran treballar junts per eleborar aquest Treball per Projecte ja que comparteixen aquest interès comú en tots ells. Un cop coneguin què se’ls demana durant la setmana d’elaboració de projectes (Treball de Síntesi a través de Treball per Projectes), ells decidiran quin vídeo crearan en relació a aquest tema. Aquest coneixement previ el necessitaran per tal d’elaborar el Treball de Projectes perquè el Grup Impulsor vol sorprendre’ls amb aquest canvi metodològic. No obstant, el continuem anomenant Treball de Síntesi perquè es durà a terme, com a prova pilot durant la setmana de Treballs de Síntesi de tota l’ESO, precisament.

Transversalitat

Per integrar les diferents àrees i matèries en el desenvolupament del Projecte, els membres del Grup Impulsor fraccionem tota la feina en 13 tasques que queden repartides en diferents grups. Alhora, a cada grup hi ha professors de diferents Seminaris que traballen en diverses tasques integrant i relacionant les competències i matèries de les seves especialitats a cada activitat programada a cada Tasca. Com a il·lustració, a les Tasques de Guió i Storyboard, professors de Llengües i de Visual i Plàstica treballen junts per dissenyar l’activitat. A banda d’aquest procés metodològic, i tal i com hem explicat anteriorment, els alumnes treballaran unes matèries i competències determinades a partir del Top escollit. Això significa que els grups desenvoluparan competències i coneixements en diferents graus d’intensitat arrel del tema del seu producte final (vídeo). Per exemple, si volen elaborar un vídeo sobre la situació del front litoral de Premià de Mar, desenvoluparan competències comunicatives lingüístiques i científiques a través de diferents àmbits com la Biologia, la Tecnologia, l’expressió Visual o LLengües Catalana, Castellana i Anglesa, per exemple.

 

PLANIFICACIÓ

LA VOLTA AL MÓN

Punt de partida

El punt de partida del projecte és dissenyar una volta al món des de la classe i aprendre sobre els diferents països per on passem. La relació del projecte amb el títol és directa.

Els interessos dels alumnes s’incorporen a partir preguntes obertes i estimuladores que els facin pensar i crear respostes alternatives. ( ex: es pot fer Resultat d'imatges de gif bola mundola volta al món en 80 dies? En quant temps es pot fer la volta al món? Per on passaries? Quins mitjans de transport utilitzaries? Com ho financiaries?) Els alumnes van incorporant els seus interessos a mida que el projecte va avançant.

Es treballa a partir del món real: ( transports, fusos horaris, vacunes, viatges personals, climes, conversió de moneda, idioma de comunicació, cultura general sobre els diferents llocs per on passen, gastronomia….).

El projecte està pensat per dur-lo a terme amb el grup-classe de sisè. S’organitzarà en petits equips de 4 persones.

Sessió inicial

A la sessió inicial es llença la pregunta inicial: Es pot fer la volta al món en 80 dies? I a partir d’aquí analitzarem les diferents idees aportades pels alumnes (ells es basaran en les seves experiències personals). Se’ls anima a dissenyar una proposta possible i justificada de la volta al món presentant alguns dels llocs pels que passaran.
Per dur a terme el projecte s’utilitzaran atles, mapes, diaris, internet, guies de viatge….

A la primera/es sessions s’informa als alumnes que hauran de fer una presentació/exposició del seu itinerari fent servir cada grup la seva pròpia tècnica. El repte no és real però ha de ser possible.

El model tant del procés com del treball final no és únic, depenent de les capacitats/habilitats i interessos dels alumnes cada grup o alumne farà la seva proposta. El treball final es pot fer de forma individual o col•lectiva, els alumnes trien com volen fer-ho tot i que sempre es comparteix amb el grup classe.

Àrees implicades

Les àrees que estan implicades en el projecte són català, castellà, anglès, socials, matemàtiques, música i plàstica.

El pes gros del projecte recau sobre el tutor (ja que imparteix la majoria d’àrees implicades) i els especialistes fan aportacions puntuals al projecte.

PLANIFICACIÓ

L’equip impulsor de l’escola Tiziana està format per 11 mestres. Ens hem estat reunint des del mes de desembre per desenvolupar l’experiment que volem dur a terme aquest curs.

Fugint del nom de “Projectes d’Aprenentatge” o “Treball per projectes”, ja que són metodologies que no acaben de definir el que volem posar en pràctica, ens hem decidit a incorporar l’Aprenentatge per Reptes per poder oferir una dinàmica de treball més competencial, motivadora i interdisciplinar.

Hem decidit portar a terme  la nostra empresa a 5è de Primària i durant el tercer trimestre. Hem escollit el tercer trimestre per poder disposar de més temps per realitzar les tasques prèvies per part de l’equip impulsor. Hem escollit el 5è de Primària per poder comprovar el treball integrat de continguts de diferents àrees.

 

  • QUÈ HEM FET DES DE L’EQUIP IMPULSOR?

Ens hem reunit diverses sessions per crear, en primer lloc, un intens debat pedagògic que ens ha permès consensuar el que nosaltres entenem que han de ser el projectes i els reptes.

Les idees que més compartim giren entorn la participació de l’alumnat, la reflexió sobre el procés d’aprenentatge, la importància del procés i no tant la del contingut…

Les idees en les que mostrem més discrepància són les que aporten els punts més interessants del debat. Per exemple, parlem dels continguts que es poden treballar a partir d’un projecte, parlem sobre si és necessari que l’alumnat triï el tema o no, si el docent pot fer preguntes i proposar reptes…

Agrupem les nostres idees en blocs per crear un document que agrupi els requisits que la nostra metodologia vol desenvolupar: paper de la mestra, espai de diàleg, recursos, autoaprenentatge, aprenentatge significatiu (atenció), organització i motivació.

Finalment, obtenim un document que conclou el nostre debat i ens facilita identificar els trets més importants de la nostra metodologia.

MetodologiaA partir d’aquí, el següent pas important és trobar la nostra pròpia manera de treballar, que idealment ha d’aconseguir que els nens entenguin que la vida a l’escola és un repte. Però això no és pot fer de cop, ni tampoc de manera exclusiva, ja que cal trobar també moments de treball específic per aprendre certes estratègies, mecàniques i continguts, així com poder consolidar aprenentatges inicials que sorgeixin durant els reptes.

Per tant, a partir d’ara parlarem de REPTES i la franja horària serà de 8’45 a 10’45h durant 3 dies a la setmana. Després dels 30 minuts de pati hi haurà 1 hora de TREBALL ESPECÍFIC (diferents àrees), igual que a les tardes i també es mantindrà la franja horària del SEP per tots els alumnes.

 

  • EL REPTE

Es fa una pluja d’idees inicial en la qual es decideix que el tema o títol serà L’EDAT ANTIGA.

El repte que plantejarem a l’alumnat és realitzar un viatge amb un vaixell carregat d’àmfores. Un tripulant del vaixell els demanarà que l’ajudin a portar el carregament al seu destí, per terra o mar.

Una carta serà l’inici de l’aventura i la que convidarà a l’alumnat a encetar aquest repte.

Planificació del Congrés de Zoologia 1r ESO

  1. PROJECTE: “CONGRÉS DE ZOOLOGIA”
  2. GRUPS D’ALUMNES: 1r ESO
  3. TEMA:

Es proposa el projecte a l’alumnat de la següent manera:

“Sou un grup de científics novells que heu fet una expedició naturalística per diferents parts del nostre planeta. Com a resultat de les vostres investigacions creieu que heu descobert dues espècies noves d’animals, un invertebrat i un vertebrat. De tornada a Teià, us trobeu en un punt del treball de gran importància, heu de presentar els vostres descobriments a la comunitat científica perquè els donin validesa, i fer, posteriorment, la divulgació de les vostres troballes a la resta de la població. Algunes preguntes que us podeu fer per poder acomplir aquestes tasques serien:

  • Com podem confirmar la veracitat dels nostres descobriments?
  • A quin congrés presentarem els nostres treballs?
  • En quins àmbits farem la divulgació de les recerques fetes?

Treballareu diferents aspectes del projecte des de diferents matèries. Hi haurà un taller de com fer un pòster científic a càrrec d’un investigador del PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona).”

 a. ORGANITZACIÓ DELS GRUPS DE RECERCA

Hi haurà grups de 2 o 3 persones a cada classe. Cada grup ha descobert un invertebrat i un vertebrat. Els dos animals són espècies noves, per tant, desconegudes fins a l’actualitat. Gràcies a les vostres investigacions heu vist que cadascuna d’elles pertany a un gènere existent, o bé del passat o bé del present.

 b.TASQUES FINALS A PRESENTAR

  • Heu de fer una maqueta dels dos animals descoberts presentades en un suport que permeti entendre el lloc on els heu trobat.
  • Heu de fer un pòster científic en què justifiqueu la descoberta d’aquestes noves espècies. Es farà una exposició al passadís de l’institut perquè tota la comunitat educativa del centre pugui ser partícip de les vostres recerques.
  • Heu de fer una presentació dels vostres animals al Congrés de Zoologia davant la resta de grups investigadors.
  • Heu de fer una presentació de les vostres investigacions a l’alumnat del CIM de 6è.
  • També convidarem a un Berenar Científic a les vostres famílies per fer-les partícips dels vostres treballs de recerca. Hi haurà lectura de poemes i actuacions musicals.

 c. ÀREES IMPLICADES

  1. CCNN: Recerca científica. Fitxes tècniques. Elaboració pòster. Congrés Zoologia / CIM.
  2. EVP: Dibuixos i maquetes. Elaboració del pòster. Congrés Zoologia / CIM.
  3. CCSS: Recerca científica. Distribució biogeogràfica. Power.point. Elaboració del pòster. Congrés de Zoologia.
  4. CATALÀ: Descripció i justificació. Elaboració pòster. Congrés Zoologia. Berenar Científic / CIM.
  5. CASTELLÀ: Poemes enigmes. Elaboració pòster. Berenar Científic / CIM.
  6. ANGLÈS: Abstract pòster. Vocabulari, gramàtica. Elaboració del pòster.
  7. TECNOLOGIA. Suport medi natural de les maquetes. Congrés Zoologia. Berenar Científic / CIM.
  8. EDUCACIÓ FÍSICA: Expressió corporal. Congrés Zoologia. Berenar científic / CIM.
  9. MATEMÀTIQUES: Proporcionalitat. Elaboració dibuixos i maquetes. Blog.
  10. MÚSICA: Peces musicals. Berenar Científic.
  11. OPTATIVES: Suport de les altres tasques.
  1. DOCENTS IMPLICATS: TOT L’EQUIP DOCENT DE 1r ESO.
  1. TEMPORITZACIÓ:

  a. PRÈVIA: Es fa necessari un treball previ amb un seguit d’activitats des de les diferents matèries per poder realitzar las tasques del projecte. Són necessàries unes tres hores de cada matèria. Es presentaran maquetes, pòsters, etc. de cursos anteriors perquè l’alumnat pugui veure diferents models de les seves futures produccions. També es criaran animals vius com per exemple grills. És important aquesta feina preparatòria perquè l’alumnat pugui desenvolupar el triangle competencial:

 

 TRIANGLEb. NUCLI DEL PROJECTE: Es necessiten dues setmanes intensives de treball. La primera de recerca i la segona de materialització dels productes (maquetes, pòsters, poemes, etc.). Al final de cada dia s’haurà de reflexionar sobre la feina realitzada i es prepararà la de l’endemà mitjançant una acta de treball i un full de planificació de les activitats del dia següent.

c. POSTERIOR:

 

  • CONGRÉS DE ZOOLOGIA: Dues hores (abans i després del pati). Posada en comú entre els diferents grups de recerca, abans del pati invertebrats i després del pati vertebrats.
  • EXPOSICIÓ DELS PÒSTERS: Durant diverses setmanes.
  • BERENAR CIENTÍFIC: Acte de divulgació a les famílies i a membres de la comunitat. Dues hores.
  • CIM: Acte de divulgació a l’alumnat de 6è de primària de l’Escola El CIM. Una hora.