1r Festival de Curtmetratges INS Premià de Mar (Teatre L’Amistat, Premià de Mar)

Els alumnes de 3r d’ESO de l’NS Premià de Mar poc imaginaven que es convertirien en autèntics guionistes, artistes d’attrezzo, creadors dels Premis Cristòfols, actors i actrius que marquen tendència al poble. Alguns d’ells tampoc es pensaven que serien els directors i directores de cinema més originals de tot el  litoral maresmenc.

Durant la setmana del primer Treball per Projectes propulsat per l’esquip docent tant impulsor com executor del Projecte Video Top, els alumnes van elaborar totes les fases de disseny, planificació, producció, edició i presentació del seu producte treballant en grup per a materialitzar curtmetratges d’entre 3 i 5 minuts. Basats en un impacte vital, informatiu, polític o artístic o altres opcions, han sintetitzat artísticament l’experiència que més els ha frapat durant aquest curs acadèmic 2016-17.

Totalment originals, seguint un ritme i coneixent de què i com se’ls avaluaria, les nostres estrelles van anar progressant amb la guia i suport dels docents que els han acompanyat durant aquests dies.

Finalment, i veient les fotos de tot el procés, creiem que el treball cooperatiu, les emocions viscudes i compartides i una gran satisfacció personal, grupal, docent i familiar per la feina realitzada i projectada ha estat una font d’inspiració significativa per a tota la comunitat educativa. A més, ens ha motivat per a millorar aquest Projecte en concret i iniciar el disseny de nous propejctes pels propers cursos. Els nostres alumnes s’enduen un record intens i memorable abans de començar 4t d’ESO. Continuarà…

Com programem….

Una vegada vam consensuar les característiques que havia de tenir un projecte a la nostra escola, ja ens vam veure amb cor d’iniciar un: “Mozart around the world”.

Després de revisar varis documents del Departament i partint d’altres graelles de programació del centre, l’equip coordinador va elaborar un document que facilités la redacció de la programació del treball per projectes a realitzar.

És possible que no sigui ni millor ni pitjor que la d’un altre centre, però ens ha sigut molt útil tenir-la per poder dissenyar aquest projecte.

Graella Programació Projectes

 

I per fi… ho aconseguim!!

El projecte d’Estructures ha arribat a la seva fi, amb un gran treball per part dels professors i dels alumnes.

Els professors han anat posant en marxa tota la bateria d’activitats disenyades en aquest projecte, que han inclós l’ús i l’aprenentatge de les TIC, les tecnologies, les llengües, les matemàtiques i les ciències, entre d’altres matèries,  per tal de dissenyar les estructures que els hi han permès demostrar als alumnes la resistència d’uns fulls,quan s’han convertit en triangles que units, han format en estructures sólides i aptes per la construcció de ponts, edificis, etc

Tot i el gran esforç i la tasca que s’han fet, cal destacar que també de vegades és important  recalcular la ruta a mesura que avancem i en aquest cas la redacció original del projecte, així  s’han hagut de desestimar activitats per tal d’adaptar-se a l’objectiu original i no donar la sensació d’un projecte que, per encabir totes les matèries, és dispersa.

A més, la dificultat de la temporització  ha suposat modificar-la en el cas d’algunes activitats, així com en la elaboració del producte final.

Al final, els alumnes han pogut dissenyar, construir i el que és més important, demostrar (veient amb els seus propis ulls el resultat) que un projecte estructurat és una feina ben feta que condueix a un bon resultat!

 

CONGRÈS DE ZOOLOGIA. LA VEU DELS ALUMNES

Un cop acabat el projecte i reposa,t hem proposat als alumnes tres preguntes obertes per tal que fessin una valoració.

A continuació exposem les qüestions i les respostes més freqüents

  1. Què t’ha agradat més del projecte de zoologia?Les respostes més freqüents han estat la valoració positiva del treball en grup i la construcció de la maqueta.
  2. Què et va agradar menys del projecte de zoologia? Els alumnes han esmentat diversos aspectes, però principalment destaquen la falta de temps per la realització dels diferents productes.
  3. Ens pots donar un suggeriment per millorar-ho pel curs vinent Destaquen la necessitat que les activitats estiguin més pautades i explicades prèviament i més temps per realitzar-les

AVALUACIÓ PROJECTE DEL MARESME I DE L’HORT – ESCOLA EL CIM

En el projecte del Maresme utilitzarem l’instrument d’avaluació de  la carpeta d’aprenentatge per tal d’aconseguir una avaluació  formativa i poder identificar el grau d’assoliment competencial de l’alumne. Serà una carpeta virtual que els nens i nenes crearan en el seu DRIVE, ja que a principi de curs se’ls hi obrira un compte de correu electrònic amb el dominia de l’escola @escolaelcim.com. A mida que vagin avançant en el projecte aniran guardant en aquesta carpeta les diferents presentacions, treballs i exercicis relacionats amb el  Maresme. En el moment de fer el vídeo final, els alumnes podran consultar aquesta carpeta per elaborar el guio de la part del vídeo que els hi hagi tocat. Per assegurar que la carpeta d’aprenentatge es realment un bon element avaluador els docents utilitzarem la rubrica proporcionada en aquesta formació.

En el projecte de l’Hort 

De forma continuada, és important que el mestre vagi acompanyant amb preguntes durant tot el projecte, qüentionant-los què van aprenent i quines preguntes encara no han respòs…

Mitjantçant les preguntes dels mestres veurem si els aprenentatges són significatius pels alumnes.
Fem diferents usos de la tecnologia: vídeos, pissarra digital, portàtils…
ASPECTES TRANSVERSALS
Tenim en compte la participació, l’autonomia, …

Documentarem el procès i al final l’avaluarem per tal de l’any següent portar-lo a la pràctica millor.

El nostre objectiu és consciènciar als alumnes del medi ambient, per tal que siguin respectuosos.

Autoavaluació de l’alumne a partir d’una rúbrica senzilla, sobre  l’exposició oral del procés.

 

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE DEL MARESME I DE L’HORT- ESCOLA EL CIM

En aquest article us expliquem tot el relacionat amb el tractament de la informació en els projectes de l’hort i del Maresme.

PROJECTE DEL MARESME

Per iniciar el projecte del Maresme partirem de la visualització d’un video que servirà per generar una conversa incial per conèixer els coneixements previs dels alumnes. A partir d’aquí i un cop pensat tot el que haurem de fer per elaborar el documental sobre el Maresme (producte final), s’establiran diferents mètodes i fonts de busqueda de la informació, com:

  • Sortida per Sant Mateu per localitzar la vegetació típica de la serralada del litoral.
  • Cerca per internet, en aquest cas és important donar unes pàgines de referència que guiin a l’alumne, per exemple si estem buscant receptes tradicionals els hi donarem aquest link. I utilitzariem la dotació de Chromebooks de l’escola, el treball amb aquests ordenadors implica aprendre a treballar amb xarxa amb el Google, utilitzant el google DRIVE, el Classroom…
  • Explicació per part del mestre de llegendes tradicionals del Maresme.
  • Busqueda a casa sobre informació de Festes tradicionals, en aquest cas potenciarem que els alumnes demanin ajuda a casa per fer que participin pares, mares, avies, avies…
  • També anirem a la bilioteca de l’escola i a la biblioteca del poble a buscar informació dels diferents temes treballats.

Algunes de les tasques que es van realizant al llarg del projecte s’exposen i es presenten  a la resta del grup-classe, d’aquesta manera i a partir de converses derivades de cada una de les exposicions els alumnes van relacionat i sistematitzant els resultats i van creant coneixement.

De cada una de les parts treballades els alumnes elaboraran un guió-resum que aniran recollint en un portafolis i que servirà posteriorment per elaborar el guió del vídeo final.

PROJECTE DE L’HORT.

Els nens i les nenes porten fruites i verdures que tinguin a casa a l’escola. Establir un diàleg, quines han portat, quines es repeteixen a més cases, quines troben a faltar…

En aquesta conversa aprofitar perquè exposin els coneixements previs sobre el tema. A partir d’aquí farem unes activitats per respondre a les preguntes: què podem conrear a l’hort de l’escola? i tens les mateixes fruites i verdures a la cuina tot l’any? (producte final).

Per fer-ho seguirem el següent procés:

  • Hi ha múltiples maneres d’obtenir informació depenent del tema, en el cas de l’hort podem fer cerques per Internet, llibres, experts interns (mestres) o externs (pares, pagès del poble…)
  • Sovint els mateixos alumnes relacionen continguts prèvis, també amb l’ajuda del mestre/a.
  • Els alumnes van documenten l’evolució i l’aprenentatges a partir de la recollida de les activitats (power pont, mural, dossier…)
  • Els alumnes van documentant el procès de forma continuada, poden fer-ho sols, en grup, a casa amb els pares.

Àmbits a treballar:

  • Medi natural: parts de la planta, tipus de plantes (silvestre i conreades) i (herbàcies, arbustos, i arbres), diferències entre fruites i verdures. què necessiten per viure.
  • Medi social: fer recerca, comerç de proximitat, conservació de la natura, distinció entre el què és natural i humanitzat.
  • Matemàtic: mesura (pams i el metre, doble , pes, calendari, capacitat), geometria (figures amb les feixes de l’hort) , serie (, numeració , càlcul, simetria, parell i senars.
  • Lingüístic. Anglès: vocabulari bàsic tan verdures com eines. Català: dictats muts, text instructiu, la recepta, el conte, descripció, sentit figurat (bleda assoleiada) el poema, el rodolí, endevinalles, dites i frases, auca de la pastanaga, plural, la majúscula, ga gue gui go gu, l’adjectiu, verbs, comprensions lectores. Castellà: comprensions orals, seqüències temporals, contes, comprensions lectores, cançons,
  • Ed física: el joc dels paquets, joc del pugó, etc.COMUNICACIÓ DEL RESULTAT FINAL

    Al final del projecte poden exposar el què han après a partir d’una reflexió final en grup (oral) i individual.

    Els alumnes, docents i pares podran veure el resultat final penjat a la classe o a la web.

    Proposem que els pares puguin venir a veure l’hort i un cop al mes venir a veure com està evolucionant i els alumnes exposin quina ha estat l’evolució d’aquell mes.

     

La dignitat humana és transgressora?

AVALUACIÓ

A l’hora d’avaluar la realització del projecte i el producte final, s’utilitzen el diari de classe i les rúbriques. Al mateix temps, els alumnes intervenen en la seva avaluació i també valoraran el projecte mitjançant una rúbrica d’autoavaluació.

Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació, en el moment que l’alumnat ha de lliurar el diari del projecte on hi ha de constar la planificació de les tasques realitzades, els apunts i les anotacions necessàries per a dur a terme les activitats; les reflexions personals que es puguin fer sobre el funcionament del grup o el resultat final del projecte,  i els possibles dubtes que hagin pogut sorgir. Finalment, es farà una revisió del treball diari a l’aula i hi haurà una reflexió sobre aquelles activitats que hagin funcionat més.

Les evidències amb què avaluem si els aprenentatges són significatius són el bloc, el full de seguiment i una prova objectiva del contingut de cada matèria.

Les dades individualitzades dels alumnes, tot i que treballin en grup, s’obtenen del seguiment diari de classe, de les aportacions que fan en finalitzar cada sessió davant els companys….

La dignitat humana és transgressora?

Planificació

El leit motiv del projecte és la dignitat humana entesa com una idea fonamental en el pensament renaixentista, connectada amb tots els temes essencials del moment: la recuperació d’allò clàssic, l’home com a microcosmos, l’antropocentrisme en substitució del teocentrisme,… Aquest seria el tema principal i es troba relacionat amb d’altres com el diàleg, els drets humans, l’ús de la raó, l’home versus l’animal,… La pregunta guia seria: La dignitat humana és transgressora?

El projecte està pensat per dur-lo a terme a 3r d’ESO, és a dir, amb l’alumnat de 14 i 15 anys, els quals mostren interès per la societat on viuen i en conèixer-se més a sí mateixos. El tema els porta a aprofundir en allò individual i social. Un element motivador i que propicia la connexió amb els seus interessos és connectar el tema amb la premsa, amb les notícies actuals, amb les necessitats actuals de les persones i/o vivències personals. Es recull informació i s’analitzen situacions quotidianes reals que puguin observar, informar-se o viure per experiència pròpia.

Ens reunim al llarg del curs, diverses vegades, una primera reunió a començament de curs en què es presentaria el projecte i el professorat podria fer les seves propostes. En una segona reunió, al Nadal, es recollirien les activitats i s’elaboraria el material didàctic de les diferents matèries. Es planificaria la feina, els horaris, el material i la distribució de les aules una setmana abans de començar el projecte. Una setmana després, a mig projecte, ens reuniríem per valorar-ne el funcionament. I finalment, faríem una reunió de tancament de projecte per fer la reflexió sobre la dinàmica i el procés per arribar al producte final.

.

Diari docent dels Projectes

En aquest bloc podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP del Baix Maresme que participen a la Xarxa de Competències bàsiques durant el curs 2016-2017.