L’impuls nerviós és el fenomen electroquímic que “transporta” la informació entre neurones. L’hauríem d’entendre com un feble corrent elèctric que recorre les neurones. Però…com poden les neurones generar electricitat? A comprendre com es dóna aquest procés et pot ajudar la lectura d’aquest article.
Quan estudiem el cos humà és freqüent que aparegui la pregunta “però el fetge, exactament,… què fa? Quina funció té?”.
L’existència d’aquest òrgan és ben coneguda des de petits, però la seva funció és un misteri entre l’alumnat de la ESO.
Amb la lectura d’aquest article esperem que et facis una idea més aproximada de totes les funcions que fa el teu fetge i te n’adonis de la importància de cuidar-lo,…
El fetge treballa de valent! Continue reading
L’aigua és la molècula majoritària del nostre organisme. En els éssers humans, l’aigua representa, de mitjana, el 60% del pes corporal en els homes adults, i el 50-55% en les dones.
Això vol dir que, en un home de pes mitjà (70 kg), el contingut d’aigua corporal és d’uns 42 litres. És molt, oi?
On es troba aquesta aigua? Com es distribueix? Continue reading
El programa de TVE Tres14 dedica un dels seus episodis a explicar quins són els avenços amb cèl·lules mares en medicina: reemplaçar òrgans i teixits malmesos, crear nous òrgans que evitin el rebuig del trasplantament, remetre malalties fins ara incurables… Continue reading
Actualment, les investigacions sobre l’ús de cèl·lules mare embrionàries per produir diferents tipus de teixits o fins i tot òrgans simples constitueixen la promesa més ferma per a la medicina del futur.
Aquestes cèl·lules indiferenciades i totipotents poden, en les condicions adequades, convertir-se en qualsevol tipus de teixit, per la qual cosa és previsible que, en un horitzó no gaire llunyà, es puguin obtenir, per exemple, neurones per tractar malalties neurodegeneratives, com ara la malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson, obtenir illots pancreàtics per tractar la diabetis o reparar les regions del cor necrosades (mortes) per un infart de miocardi. Continue reading
La síndrome compartimental i la distonia focal són dues malalties que afecten sobretot els músics i els esportistes que han dedicat moltes hores a fer un exercici repetidament. El programa Quèquicom ens explica en què consisteix aquestes malalties en les que, de tant repetir un gest de precisió, els músculs o el cervell ja no responen …
Continue reading
Un repàs al funcionament del cor i a la seva estructura. Continue reading
Depèn del que entenguem per “pensament”. Pot ser que vulguem dir “imaginació”. Un pot imaginar-se que està, aqui en la terra i un segon més tard que està en Mart o en Alpha Centauro o prop d’un llunyà quasar. Si això és el que entenem per “pensament”, llavors pot tenir qualsevol velocitat fins a l’infinit. Continue reading
Extret de la revista Eureka!
Un problema cada cop més estès entre la població en edat fèrtil és la impossibilitat d’aconseguir un embaràs. Actualment es creu que aquest descens de la fertilitat podria ser degut a l’increment de contaminants atmosfèrics i alimentaris, com per exemple emissions de gasos i pesticides respectivament, i al frenètic ritme de vida occidental.
En alguns d’aquests casos, una de les tècniques de reproducció assistida que permeten aconseguir un embaràs és la fecundació in vitro.
En biologia es sol utilitzar uns símbols que representen el sexe femení i el sexe masculí.
El sexe femení ve representat per un cercle amb una creu unida a sota, mentre que el masculí és un cercle del que surt una petita fletxa que apunta a nord-est.
Quin significat tenen aquests dos símbols? Per què aquests? Continue reading
Llicenciada en Biologia (UB) Professora de l'ensenyament públic a secundària i batxillerat.