REGNE MONERES

Bacteris i algues cianofícies (o cianobacteris).

Els Bacteris són els primers éssers vius que van poblar la Terra fa uns 3500 milions d’anys. De fet totes les altres espècies deuen provenir d’aquests éssers que són els més petits que hi ha. Entre 1 i 10 µ.

Els trobem a terra, a l’aigua (salada i dolça), a l’aire, als aliments i al nostre cos. De fet els microorganismes que viuen al mar constitueixen el planctón alimentari de peixos, balenes i altres animals. Els podem trobar adaptats a viure en condicions extremes de temperatura i altres factors que fan molt difícil la vida. Altres ens poden causar malalties.

Les cianofícies són un tipus d’algues amb pigment de clorofil·la que permet la fotosíntesi. De fet els unics organismes procariotes que poden fer la fotosintesi. Es considera que aquests van ser els responsables de que al principi de la vida comencés a dissoldre’s oxigen al mar i que després s’alliberés a l’atmosfera.

Un bon resum dels moneres

Uns apunts ben complets

BACTERIS

CLASSIFICACIÓ DELS BACTERIS

Segons el lloc on viuen:

ARQUEOBACTERIS : Són bacteris molt antics que viuen en llocs inhòspits com llacs d’aigua salada, fonts a alta temperatura o a les profunditats dels oceans.

EUBACTERIS : Inclou la majoria de bacteris. Viuen en tots els ambients, al sòl, a l’aigua, a l’aire o a l’interior dels animals. Alguns són beneficiosos i altres poden provocar malalties tant en plantes com en animals.

Segons la forma:

COCS : Forma rodona (per ex. Staphilococcus aureus)

BACILS : Forma allargada (per ex. Salmonella)

VIBRIONS : Forma de corba ( Vibrio cholerae)

ESPIRILS : Forma d’espiral (Trepanema (Sifilis))

ESTRUCTURA DELS BACTERIS

Ja sabem que tots són microorganismes unicel·lulars i procariotes i de mida microscòpica. Hi distingim una paret cel·lular que envolta una membrana cel·lular, un citoplasma amb substàncies que necessita el bacteri i amb ribosomes i material nuclear sense membrana. Alguns bacteris poden presentar un o dos flagels o molts cilis..

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

La nutrició dels bacteris pot ser :

AUTOTROFA : Els bacteris autotrofs es fabriquen la seva materia alimentaria a partir de substàncies inorgàniques i obtenint l’energia del Sol amb el procés de la fotosíntesi o altres semblants.

HETERÒTROFA : Obtenen l’aliment i l’energia necessària de les substàncies orgàniques procedents d’altres éssers vius:

Segons la manera de relacionar-se amb els organismes del que obtenen l’energia els bacteris heteròtrofs es classifiquen en:

SAPRÓFITS : Són bacteris descomponedors. Obtenen la matèria i energia de cadàvers i altres restes mortes i la transformen en matèria inorgànica que després les plantes tornaran a utilitzar per elaborar matèria orgànica. En són un exemple els bacteris del sòl.

PARÀSITS : Es nodreixen d’altres éssers vius (animals i vegetals) perjudicant-los amb malalties infeccioses. Per exemple : el bacteri de la tuberculosi.

SIMBIÒTICS : Es nodreixen d’altres éssers vius però alhora els produeixen algun benefici. Per tant tots dos en surten beneficiats. Per exemple : els bacteris que viuen a l’estómac dels remugants.

Per altra banda aquells bacteris que poden viure en presencia d’oxigen els anomenem aerobis i aquells que no poden viure en presencia d’oxigen són anaerobis.

FUNCIÓ DE RELACIÓ

Tot i ser tots unicel·lulars poden agrupar-se formant colònies i fins i tot agrupar-se en fila formant filaments però mantenint cada un la seva individualitat i sense arribar a formar teixits verdaders.

Poden presentar cilis o flagels per desplaçar-se.

Quan detecten canvis perjudicials en el medi poden envoltar-se d’una capa gruixuda formant una espora de resistència i aguantar sense respirar ni nodrir-se fins que les condicions tornin a ser favorables..

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Els bacteris es reprodueixen asexualment dividint-se en dos per bipartició i a gran velocitat. L’àcid nucleic es duplica, cada copia de material nuclear se separa i finalment el citoplasma es divideix per la meitat.

MALALTIES

Algunes espècies de bacteris provoquen malalties i per combatre-les utilitzem els antibiòtics.

Els antibiòtics són unes substàncies secretades per alguns microorganismes per defensar-se d’altres microorganismes. Existeixen molt antibiòtics diferents que ataquen els bacteris de diferents maneres. El més conegut és la penicil·lina (Fleming 1928), que és secretat de manera natural pel fong Aspergillus penicillium. Però segur que també coneixes l’Amoxicilina que és una còpia sintetitzada als laboratoris farmacèutics.

Tuberculosi, otitis, faringitis, gastroenteritis, sífilis, gonorrea, tètanus, botulisme i salmonellosi són exemples de malalties provocades per bacteris.

Algunes espècies ens són beneficioses com les que conviuen en els nostres budells i que ens ajuden a digerir els aliments. Altres les utilitzem habitualment en alimentació per la fermentació de la llet o del raim. Altres els utilitzem en medecina mitjançant tècniques d’enginyeria genètica per fer-los sintetitzar algunes hormones com la insulina per a diabètics o hormones de creixement.

Recentment s’ha descobert que els bacteris del nostre intestí no ens ajuden tan sols a digerir, sinó que son imprescindibles per a la nostra salut. I el trasplantament de bacteris intestinals s’han descobert eficaços per a curar infeccions intestinals greus

La majoria però són inofensius, no ens afecten ni positiva ni negativament.

CIANOBACTERIS O ALGUES CIANOFICEES

Temps enrera se’ls anomenava algues blaves o algues cianofícees però quan es va determinar que eren cèl·lules procariotes es van començar a anomenar cianobacteris.

Són entre 5 i 10 cops més grans que els bacteris. Són un dels components del plàncton d’aigües salades i dolces i per tant són aliment de molts altres organismes.

Van aparèixer a la Terra fa uns 3500 milions d’anys i van provocar una important oxigenació de l’atmosfera fa uns 2000 milions d’anys de manera que moltes espècies existents van desaparèixer. De fet són bastant resistents a condicions adverses.

CLASSIFICACIÓ

La majoria són unicel·lulars però algunes s’agrupen formant colònies. Són d’una coloració verd-blavosa i de vegades creixen abundantment i formen importants taques verdoses a la superfície del mar.

ESTRUCTURA

Contenen membrana plasmàtica que pot presentar una coberta protectora, un citoplasma amb un nucli sense membrana, presenten uns tilacoides amb pigments responsables de la fotosíntesi, ribosomes i també alguns orgànuls d’emmagatzemament de reserves com glucogen.

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

La majoria de bacteris que realitzen la fotosíntesi no alliberen oxigen al medi extern. Els Cianobacteris són els únics que n’alliberen, la seva fotosíntesi és igual que la de les plantes i algues, de fet van ser els primers organismes que van començar a alliberar O₂ ja fa molts milions d’anys.

FUNCIÓ DE RELACIÓ

Mai no presenten flagels i la majoria no tenen capacitat de moviment.

.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

La reproducció pot ser per :

Bipartició : Com la dels bacteris

Gemació: Divisió desigual d’una cèl·lula. D’una cèl·lula apareix una gema que contindrà una copia de l’acid nucleic duplicat.

Espores: Quan les condicions ambientals són adverses la cèl·lula potdividir el seu nucli en molt nuclis identics i cada un formarà espores que s’activaran quan les condicions tornin a ser favorables.

Recursos

Un bloc del diari “El País” dedicat als bacteris i els humans

Un molt bon resum en forma de presentació