INVERTEBRATS

Anomenem invertebrats tots els animals que no tenen columna vertebral. Viuen en una gran diversitat d’ambients, tant aquàtics com terrestres.

N’hi ha d’herbívors, de paràsits i de depredadors.

Més del 95% de les espècies animals conegudes són invertebrats.

Els classificarem en 6 grans grups que inclouen altres grups.

1. FILUM PORÍFERS,

2. FILUM CNIDARIS (o CELENTERATS),

(Tipo Medusa i Pòlip)

CUCS

3. FILUM PLATIHELMINTS

(Paràsits i de Vida lliure)

4. FILUM NEMATODES

(Paràsits i de Vida lliure)

5. FILUM ANÈLIDS,

(Classe Poliquets, Oligoquets i Hirudinis)

6. FILUM MOL·LUSCS,

(Classe Gasteròpodes, Bivalves i Cefalòpodes)

7. FILUM EQUINODERNS

(Classe Crinoïdeus, Ofiuroïdeus, Asteroïdeus, Equinoïdeus i Holoturioïdeu)

8. FILUM ARTRÒPODES.

(Classe Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insectes)

Com que els artròpodes (potes articulades) representen la gran majoria de les espècies i organismes vius al gran grup d’invertebrats també els podem dividir en:

a) ARTRÒPODES (crustacis, insectes, aranyes …) Majoritàriament terrestres, encara que també n’hi ha d’aquàtics

b) NO ARTRÒPODES (meduses, esponges de mar, cucs, cargols estrelles de mar …). Els trobem en medi aquàtic o humit.

 1. FILUM  PORÍFERS

Són els animals més senzills. Juntament amb els Cnidaris són els primers animals que van poblar el planeta.

Fins el segle XXVIII se’ls classificava com a vegetals. Són aquàtics i viuen fixats al sòl. Inclou les esponges (Spongia officinalis). Tenen el cos ple de porus pels que entra aigua de mar d’on aconsegueixen l’aliment i l’oxigen. Després l’aigua surt per un orifici anomenat òscul. No tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. Els coanòcits són unes cèl·lules amb flagel que fan circular l’aigua per l’interior del cos (atri).

Les esponges es reprodueixen asexualment per gemmació o fragmentació i així formen una colònia.

2. FILUM  CNIDARI o celenterats

Agrupa al voltant de 10.000 espècies. Inclou les meduses, el corall i anemones .

Són aquàtics i bàsicament marins.

Presenten forma de sac amb uns tentacles al voltant d’una boca amb unes cèl·lules especials que poden injectar líquid urticant que paralitza la presa que després ingerirà. Les restes surten per la mateixa boca.

Les meduses es poden desplaçar i tenen forma d’ombrel·la  amb la boca i tentacles mirant cap avall.

El corall i anemones viuen fixes al sòl i per això els anomenem pòlips i tenen la boca i tentacles mirant cap amunt.

El coral és una colònia d’un petit pòlip que és capaç de fixar sobre el seu cos el calci dissolt en el mar formant una mena d’estructura protectora.

Són carnívors i s’alimenten de zooplancton.

La respiració és cutània.

La reproducció pot sexual amb fecundació externa, asexual o en algunes espècies de les dues formes, una generació medusa i la següent pòlip.

Després de milers o milions d’anys poden formar grans colònies que acaben formant esculls de coral que poden arribar a emergir a la superfície o formar atols que es formen al voltant d’illes volcàniques que s’enfonsen.

CUCS

3. FILUM  PLATIHELMINTS . CUCS PLANS

Invertebrats no artròpodes de vida lliure a l’aigua i d’altres són paràsits.

Tenen forma allargada i plana amb un sol orifici que fa de boca i d’anus.

• Paràsits : La Tènia o solitària pot viure a l’intestí dels animals. La infecció es produeix quan s’ingereix carn crua animal (porc o vaca) que conté larves de tènia enquistades.

Les tènies poden arribar a mesurar uns quants metres.

• Vida lliure : Les Planàries viuen tant en aigua dolça com marina, són carnívors d’un cm de llargada. Presenten un intestí ramificat de manera que totes les cèl·lules poden obtenir la matèria orgànica dels aliments i no els cal un aparell circulatori.

Tampoc presenten aparell respiratori perquè la respiració és cutània.

L’aparell excretor està format per unes cèl·lules excretores amb forma de tub que formen uns teixits que formen l’òrgan excretor.

Els que es reprodueixen sexualment presenten òrgans reproductors per la còpula tot i que la majoria són hermafrodites.

També n’hi ha que es reprodueixen asexualment.

4. FILUM  NEMÀTODES

Són cucs amb el cos cilíndric i prim, no dividit en segments.

Presenten dos orificis: una boca i un anus. Els extrems acaben en punta. La seva mida és molt variable, des de microscòpics fins a un metre.

• Paràsits : la majoria de plantes i gairebé totes les espècies de vertebrats tenen algun nematode paràsit, ien alguns casos causen malalties greus. El més coneguts són els cucs intestinals i la triquina. Els cucs intestinals és un paràsit que agafen la majoria de nens petits

• Vida lliure :poden viure a pràcticament qualsevol lloc de la Terra des de les profunditats marines fins a alta muntanya.

Els nematodes no tenen ni sistema circulatori ni respiratori, ja que respiren directament a través de la pell o tegument. El digestiu recorre tot el cos d’extrem a extrem.

La seva reproducció és sexual: el mascle ha de trobar la femella per aparellar-se i inserir els espermatozoide dins la femella que guarda els ous fins la posta.

 

5. FILUM  ANÈLIDS

Són cucs amb el cos llarg, cilíndric, tou i dividit en segments que també s’anomenen metàmers (anells).

En trobem tant en medi aquàtic com terrestre.

El tub digestiu recorre tot el cos de boca a anus. El cos està cobert d’una mucosa per tal de mantenir-lo humit.

Tots els segments tenen una estructura semblant excepte el primer i l’últim. A cada segment presenta un petit òrgan excretor i un anus a l’últim.

Presenten un vas sanguini ventral i un altre dorsal i a cada segment un petit cor.

No presenten sistema respiratori, respiren a través de la pell o tegument.

Presenta un sistema nerviós ventral amb ganglis a cada segment.

La majoria dels anèlids es reprodueixen sexualment però alguns són hermafrodites, és a dir, produeixen al mateix temps gàmetes masculins i femenins.

Tipus d’anèlids

 

 

• Classe Poliquets
  

Tenen una mena de pèls anomenats quetes per tot el cos. Són un exemple la cuca que es fa servir per pesca.

 

• Classe Oligoquets

També tenen quetes però molt petites i no visible a ull nu. Són un exemple els Cucs de terra (Lumbricus) que excaven galeries al sòl oxigenant-lo.

 

 

• Classe Hirudinis

No tenen quetes. Tenen dues ventoses una a la boca i l’altra a l’anus per enganxar-se als seus hostes i xuclar-los la sang. Són un exemple les Sangoneres (Hirudo medicinalis). Són paràsits externs.

 

6. FILUM   MOL·LUSCS

Tenen el cos tou i generalment protegit per una closca. Per l’interior presenta un mantell que produeix la closca. Tenen un òrgan musculós o peu que els serveix per moure’s.

N’hi ha d’aquàtics i terrestres.

Anatòmia.

Normalment distingim:

Cap

Format per la boca i els òrgans sensorials. Alguns presenten una mena de serra anomenada ràdula que serveis per triturar els aliments.

Peu

És una massa musculosa que serveix per desplaçar-se. Alguns mol·luscs marins el tenen adaptat per nedar.

Massa visceral

Formen el conjunt dels òrgans interns de l’animal. Inclou el mantell que protegeix els òrgans, l’aparell respiratori que pot ser semblant al pulmó (mol·luscs terrestres) o brànquies (aquàtics)

La reproducció és sexual i produeixen gran quantitat d’ous en una sola posta. En el cas del aquàtics dels ous en surt un larva que neda lliurement fins formar l’adult.

Classificació

• Classe  Gasteròpodes

Són els Cargols i els Llimacs, les Pegellides, Cargols de punxes.

Molts són aquàtics però també terrestres.

Al cap hi tenen tentacles i ulls. Tenen un peu força musculós per desplaçar-se i el mantell forma una closca en espiral o no tenir-ne.

La respiració pot ser pulmonar o branquial segons el medi on visquin.

La reproducció és sexual i són hermafrodites.

 

• Classe Bivalves

Inclou les Cloïses, les Ostres, els Musclos, les Navalles i les Tellerines.

No tenen cap. Tenen el cos entre dues closques o valves articulades a dins de les quals hi ha la massa visceral.

Són filtradors de petites partícules o petits organismes de l’aigua.

 

• Classe Cefalòpodes

Són els Pops, les Sèpies i els Calamars

Tenen dos ulls grossos i molt perfeccionats i un cap ben destacat.

Poden tenir diversos tipus de closca.

Els Pops no en tenen i els Calamars i la Sèpia la tenen interna.

El peu està format per tentacles amb ventoses que envolten la boca.

Disposen d’un sifó que pot expulsar aigua i poden nedar a gran velocitat. Alguns presenten un sac de tinta.

Són depredadors.

 

 

 

7. FILUM  EQUINODERMS (Equino = espines,  derma= pell)

Són animals aquàtics viuen al fons marí o a sobre les roques.

Presenten el cos protegit per unes plaques o punxes calcàries.

No tenen el cap ben diferenciat. La boca és dentada i es troba a la part inferior. A la part inferior trobem l’anus.

La majoria presenten una simetria pentagonal o pentaradial. Al voltant de la boca presenten 5 elements iguals en els que es repeteixen els òrgans.

Es poden desplaçar mitjançant uns peus ambulacrals molt petits que fan de ventosa.

El tub digestiu és incomplert. Agafen els aliments pels peus ambulacrals (són depredadors).

Respiren per brànquies que estan internament al voltant de la boca.

La reproducció és sexual per fecundació externa (aboquen espermatozous i òvuls a l’aigua) i de desenvolupament indirecte ( de l’ou surt una larva nedadora que més tard esdevindrà un adult).

Algunes espècies poden regenerar asexualment per fragmentació si es trenca una part que contingui una porció del cos central.

Classificació

• Classe Crinoïdeus :
  

Inclouen els Lliris marins, i tenen aparença de flor ja que tenen moltes ramificacions.

• Classe Asteroïdeus :
  

Són les Estrelles que coneixem, tenen coloracions molt variades.

 

 

 

• Classe Ofiuroïdeus :

Les Ofiures són semblants a les estrelles però amb els braços més llargs i prims. Tenen el centre diferenciat dels braços.

 

 

• Classe Equinoïdeus :

Són els Eriçons de mar o Garotes amb forma esfèrica i ple de pues més o menys llargues segons l’espècie.

 

 

 

• Classe Holoturoïdeus :

Inclouen els Cogombres de mar. S’alimenten de petits éssers vius soterrats a la sorra.

 

 

 

8. FILUM  ARTRÒPODES

Els invetebrats artròpodes són els que tenen un esquelet extern articulat.

És el grup animal més nombrés. El 80 % (de 1.200.000 espècies terrestres) de les espècies animals són artròpodes.

Són exemples : les Libèl·lules, les Papallones, els Mosquits, els Escarabats, les Marietes, els Milpeus, les Aranyes, les Llagostes de mar, els Crancs,  Polls, Tisoretes, Formigues,  Abelles, Saltamartí, Grill, Puces, Tèrmits …

 

Èxit evolutiu

1. Existeixen fòssils de fa 600.000.000 anys, molt abans que mamífers o altres animals terrestres.
2. Es coneixen més d’un milió d’espècies, gran capacitat adaptativa.
3. Ocupen des del medis aquàtic fins al terrestre més sec

Aquest èxit és degut a l’exosquelet (esquelet extern) format per una substància impermeable, dura i molt lleugera (quitina, un polisacàrid que també la trobàvem en la paret cel·lular dels fongs) que els permet viure en llocs amb molta escassetat d’aigua. De vegades pot ser calcificada (com en els Crustacis). A més aquest exoesquelet està format per unes peces que s’articulen i permeten el moviment.

Com que l’esquelet és molt dur quan l’animal està creixent l’ha de canviar. A aquest procés l’anomenem muda.

 

Anatomia desl artròpodes

Presenten el cos dividit en tres parts diferenciades. Cada una d’aquestes parts es pot trobar segmentada  i a cada segment trobem un parell d’apèndix articulats adaptats per funcions diverses: potes caminadores, potes nedadores, antenes, pinces, mandíbules …

Alguns grups però poden tenir dues parts fusionades:

Cap : Part que conté la boca i els òrgans sensorials ( antenes i ulls, olfacte i tacte).

Tòrax : en aquesta part hi ha els apèndixs encarregats de la locomoció (ales i potes). Les potes estan formades per apèndixs articulats. En alguns casos les potes estan modificades per : excavar la terra, nedar, saltar …

Abdomen: Està dividit en segments (metàmers), de manera similar als anèlids, per això es pensa que van evolucionar d’aquests.

Però de fet és difícil generalitzar perquè hi ha una gran variabilitat de formes en cada grup.

 

La Respiració pot ser cutània, per brànquies o tràquea (Insectes).

Les brànquies són unes làmines molt fines amb molts vasos sanguinis on es realitza l’intercanvi de gasos.

La respiració per tràquea consisteix en uns tubs traqueals que es ramifiquen per arribar al màxim de prop de les cèl·lules. És típica dels insectes.

 

L’aparell circulatori recorre la part dorsal i molts poden tenir un cor contràctil.

El sistema nerviós consisteix en una cadena de ganglis ventral i una massa cerebrosa més o menys gran. Estan dotats d’òrgans dels sentits bastant desenvolupats : olfacte, tacte i ulls, simples o compostos.

Reproducció

Es pot dir de manera general que la reproducció és sexual i amb fecundació interna. Presenten ( normalment) un orifici genital cap a la meitat del cos. Les femelles ponen ous i el desenvolupament pot ser directe ( adult, com els quelicerats) o indirecte (passant per larva i amb metamorfosi, com els crustacis i insectes).

 

Classificació Artròpodes

• Classe Aràcnids.

Inclou les Aranyes, els Àcars de la pols i els Escorpins

Són els únics artròpodes quelicerats, és a dir, en lloc de mandíbules com la majoria d’artròpodes, tenen quelícers que són uns apèndixs (pinces) amb forma d’ungla connectats a unes glàndules que produeixen un verí que paralitzen o maten a la presa. Els escorpins els trobem sota les pedres.

Anatòmicament només tenen dos parts:

El Cefalotòrax ( cap i tòrax fusionat) i l’abdomen.

Al cefalotòrax tenen ulls simples, boca, els quelicers al voltant de la boca i quatre parell de potes. No tenen antenes ni mandíbules.

L’abdomen de les aranyes no és segmentat però hi ha unes glàndules que secreten un fil de seda que serveix per fer teranyines per capturar preses i embolcallar els ous.

L’abdomen dels escorpins si és segmentat i l’últim segment és el que conté el quelícer molt perillós. Al cefalotòrax presenten uns apèndixs transformats en un parell de pinces grans.

 

Els àcars de la pols són els responsables de moltes al·lèrgies. Tenen el cefalotòrax i l’abdomen pràcticament fusionat. N’hi ha que són paràsit i xuclen la sang, com les paparres dels gossos.

Els aràcnids respiren per brànquies.

 

• Classe Miriàpodes

Inclou els centpeus (Escolopendres i Porquet Sant Antoni) i els milpeus

Són artròpodes mandibulats. Les mandíbules els ajuden a aguantar la presa (petits grills, cucs ..). Són terrestres.

Tenen el cos dividit en només dues parts :

Cap amb diversos ulls simples, amb mandíbules i un parell d’antenes .

Tronc amb el tòrax i l’abdomen fusionats. Segmentat entre 10 i 200 cops amb 1 o 2 parells de potes cada segment.

Els milpeus tenen la capacitat d’enrotllar-se sobre ells mateixos per defensar-se dels depredadors.

Respiració traqueal.

 

• Classe Crustacis

Inclou els Crancs, , Gambes, Galera, Escamarlà, Llagosta, Llamàntol, Peus de cabra (percebes) …

Tenen el cos dividit en només dues parts :

Cefalotòrax amb el cap i el tòrax fusionats amb ulls, mandíbules, dos parells d’antenes i 5 parells de potes, el primer dels quals sol estar transformat en pinces. Coberts amb una closca formada per peces que articulen.

Abdomen presenten molts apèndixs semblants a potes nedadores. També protegeix els ous fins la posta.

Hi ha quatre classes. La classe dels crancs, gambes, llagostes … tenen 10 potes.

Però també, hi ha crustacis que molt petits i formen part dels zooplàncton marí.

I els crustacis de la classe dels Percebes viuen allà on trenquen les onades.

La classe isòpodes inclou els Porquet de Sant Antoni que pot cargolar-se com una bola per defensar-se.

Respiració branquial els marins i els terrestres traqueal.

• Classe Insectes

Inclou la Llagosta, Libèl·lula, Escarabat, termes, Insecte pal, Tisoretes, Polls, Chinches, Cigarres, Formigues, Abelles, Papapllones, Mosques, Mosquits, Puces …)

Representen el grup més abundant en número i en número d’espècies diferents i els podem trobar a tots els hàbitats, la qual cosa significa un gran èxit adaptatiu. Viuen en ambients terrestres i d’aigua dolça, a tot arreu menys en ambient marí.

Són petits i requereixen pocs nutrients, alguns poden volar, el cicle vital és curt però es reprodueixen ràpidament. Tenen la capacitat de realitzar Metamorfosi, adaptant-se als canvis estacionals. De manera que les erugues s’alimenten de fulles quan comença la primavera i les papallones apareixen quan hi ha flors fins acabat l’estiu.

Tenen el cos dividit en només tres parts :

Cap amb ulls, un parell d’antenes (algunes molt llargues) i mandíbules modificades segons el tipus d’alimentació : mastegador (com l’escarabat), xuclador (Papallones), mastegador (Abelles), picador (Mosquit) …

Tòrax amb 3 parells de potes i 1 o 2 parells ales, o altres modificacions segons el medi on visqui. Les potes poden estar modificades o haver perdut les ales..

Abdomen segmentat en 11 segments. Algun d’ells conté l’organ reproductor.

La reproducció és sexual amb fecundació interna i de l’ou en surt una larva que experimenta una metamorfosi, amb un canvi de forma fins arribar a ser adult.

La respiració és traqueal.

Els seu sistema nerviós està desenvolupat, tenen comportament social. El mascle i la femella són diferents

Hi ha vuit classes d’insectes:

Cl. Coleòpters	Escarabats	Cl. Hemípters	Xinxes
Cl. Ortòpters	Llagosta	Cl. Sifonàpters	Puces
Cl. Dípters	Mosca	Cl. Odonats	Libèl·lules
Cl. Himenòpters	Abelles i Formigues	Cl. Lepidòpters	Papallones