1.1. La funció de l’aparell digestiu
1.2. Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu
1.3. Presentació de diapositives
2. Malalties de l’aparell digestiu
1. L’APARELL DIGESTIU
1.1. La funció de l’aparell digestiu
L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició. És l’aparell encarregat d’ingerir els aliments, degradar-los fins molècules petites que siguin capaces d’entrar en les cèl·lules, els denominats nutrients, i d’expulsar les restes no digeribles (femtes).
Concretant, podem dir que la funció de l’aparell digestiu és:
- la ingestió dels aliments
- la digestió dels aliments mitjançant processos mecànics i químics, és a dir la transformació dels aliments, que estan constituïts majoritàriament per nutrients complexos, en unitats més simples i petites.
- l’absorció dels productes resultants de la digestió: els productes resultants de la degradació dels aliments són absorbits a través de la paret de l’intestí fins a la sang, que els transportarà als teixits de l’organisme per utilitzar-los o emmagatzemar-los.
- la defecació: és l’expulsió de les restes que no han estat digerides o absorbides. Aquestes restes s’anomenen femtes. ATENCIÓ!! No hem de confondre defecar amb l’acció d’excretar (això ho fa el ronyó). Les femtes (la “caca” 😉 ), només han recorregut el tub digestiu i han patit l’acció dels sucs, però no han estat absorbides i, per tant, no han arribat a estar dins de cap cèl·lula. L’excreció que fan els ronyons dona com a producte final l’orina (el “pipi” 😉 ) que és el rebuig de les cèl·lules.
Anatòmicament en l’aparell digestiu podem distingir:
– un tub digestiu, per on circula l’aliment, i
– unes glàndules annexes que secreten sucs digestius per abocar-los al tub i que contenen enzims que degraden les molècules. Són les glàndules salivals (que secreten a la cavitat bucal, el fetge i el pàncrees (que aboquen les secrecions en l’intestí prim.
Existeixen també cèl·lules glandulars disperses entre l’epiteli o mucosa del tub digestiu (especialment en l’estómac i en l’intestí) que contribueixen i fan possible la digestió dels aliments, per tal que puguin ser absorbits i arribin al sistema circulatori.
Anatomia de l’aparell digestiu
1.2 Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu:
Què li passa a l’aliment quan entra dins l’aparell digestiu? Farem un recorregut per l’interior per veure com funciona l’aparell digestiu:
A la boca s’hi troben les dents que produeixen la masticació (digestió mecànica) i aboquen els seu contingut les glàndules salivals. En mastegar l’aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. La saliva conté un enzim anomenat amilasa salivar –o ptialina–, que actua sobre els midons i comença a transformar-los en monosacàrids. La saliva també conté un agent antimicrobià –la lisozima–, que destrueix part dels bacteris continguts en els aliments i grans quantitats de moc, que converteixen l’aliment en una massa emmotllable i protegeixen les parets del tub digestiu.
En resum: la saliva lubrica l’aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó (digestió química).
L’aliment barrejat amb la saliva es denomina bol alimentari, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe, per tal d’empassar-lo (deglució).
La deglució és un acte voluntari i després involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe.
L’epiglotis impedeix que el bol entri a les vies respiratòries
La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries. És un tub de 12-14 cm amb forma d’embut, on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments; és a dir, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu.
Per evitar que l’aliment entre cap a la tràquea i pulmons, hi ha una espècie de tapadora, l’epiglotis, que tanca la tràquea i permet l’aliment seguir cap a l’esòfag.
L’esòfag és un conducte musculomembranós d’uns 25 cm de longitud que s’estén de la faringe a l’estómac.
Una vegada a l’esòfag, el bol continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions i relaxacions musculars anomenades moviments peristàltics (es donen al llarg de tot el tub digestiu), que els conduiran fins a l’estómac.
L’estómac és un eixamplament (pren forma de sac) del tub digestiu què té capacitat per a 2’5 l. L’entrada a l’estómac s’anomena càrdies i la vàlvula de sortida pílor. 
A l’estómac, el bol alimentari es barreja amb el suc gàstric. L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric (àcid clorhídric i enzims digestius: pepsina i lipasa gàstrica) que degraden les proteïnes en pèptids més petits.
Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l’intestí prim, el duodè.
https://ca.wikipedia.org/wiki/
A l’entrada del duodè es vessen dos líquids: el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis fabricada pel fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar. Tots aquests líquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duodè finalitzaran el procés de digestió dels nutrients complexos que formaven els aliments.
- La bilis està produïda per les cèl·lules del fetge. Si la persona està en dejú la bilis s’acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis és alliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600 ml. La bilis a més d’aigua conté àcids biliars, colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzen la mateixa funció que els detergents: dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca) i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l’hemoglobina. Són les responsables de la coloració dels fems.
- El suc pancreàtic és segregat pel pàncrees (què actua de glàndula exocrina) i conté enzims digestius:
- Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes.
- Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids
- Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó.
- El suc intestinal és segregat per les cèl·lules glandulars del propi intestí prim. Conté un conjunt d’enzims que s’encarreguen de degradar els disacàrids, les proteïnes (fins aà) i els lípids.
Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil. Les molècules que conté el quil (monosacàrids, aminoàcids, àcids grassos…) són prou petites per poder ser absorbides.
l quil avança per l’intestí prim i en les vellositats de les regions anomenades jejú i ili es produeix l’absorció dels nutrients.
Les vellositats intestinals són nombrosos replecs que contenen les parets de l’intestí prim per tal d’augmentar la superfície de contacte amb el quil i millorar l’absorció. D’aquesta manera molts dels components del quil (aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l’intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució. Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.
Des de l’intestí prim, els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament, i part de l’aigua, passen a l’intestí gros a través d’un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l’intestí prim. L’intestí gros és un tub muscular d’aproximadament un metre i mig de llarg. La primera part de l’intestí gros s’anomena cec. Continua amb les regions denominades còlon (ascendent, transversal i descendent) i el recte, que desemboca en l’anus, per on s’evacuen a l’exterior les restes no absorbides dels aliments.
La major part dels nutrients s’han absorbit al jejú i a l’ili. A l’intestí gros es reabsorbirà principalment l’aigua i els ions de les sals minerals.
El quil que passa a l’intestí gros conté un 80% d’aigua, les substàncies que no s’han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l’intestí gros es reabsorbeix gran part d’aquesta aigua i, gràcies a la microbiota bacteriana s’aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents.
La microbiota intestinal (antigament anomenada flora bacteriana intestinal) està formada per milions de bacteris que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bacteris intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut). La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines (vit K). La resta forma la denominada matèria fecal (o femtes) que surt per l’anus.
vull tornar al principi del tema
1.3. Presentació de diapositives
Aquí teniu la presentació de diapositives que he fet per passar-vos a l’aula:
++ Enllaços sobre l’aparell digestiu i la seva funció
– L’aparell digestiu i la digestió. I més apunts molt complets sobre la digestió humana
– Apunts de lectura fàcil de l’aparell digestiu i una altra web amb continguts bàsics i molt simplificats
– El aparato digestivo y su funcionamento (en castellà).
– Érase una vez el cuerpo humano: La digestión
– El processament dels aliments en l’interior de l’aparell digestiu.
– La digestió dels aliments pas a pas. Una lliçó gràfica animada.
– El aparato digestivo dins el Proyecto Biosfera.
– Dins la web Khan Academy pots trobar explicació i videos sobre la funció de digestió, en tres parts i en castellà (connecta els altaveus). Molt recomanable per a millorar els teus apunts ( prem pausa per anar aturant l’explicació).
– Aquí pots trobar apunts molt complets sobre la digestió i l’absorció de nutrients.
– El teu estómac té àcid clorhídric!! Un dels àcids més corrosius…
– El fetge és un òrgan vital, si, però… quina és exactament la seva funció? pots descarregar-te uns apunts sobre les funcions del fetge.
– El proceso de nutrición. I també pots vore una senzilla animació del aparell digestiu (en castellà)
vull tornar al principi del tema
2. MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU
La gastroenterologia és la part de la medicina que estudia i tracta els trastorns i les malalties pròpies dels òrgans que intervenen en el procés digestiu (boca, esòfag, estómac, budells, així com el pàncrees i el fetge).
– L’aparell digestiu i les malalties.
– Una web amb molta informació sobre malalties de l’aparell digestiu
– Salut jove i alimentació. – Salut bucodental
Vull tornar al principi del tema
