10.2 Vertebrats

VERTEBRATS

Característiques dels vertebrats

Són els animals d’organització més complexa.

Tots presenten un esquelet intern format per :

  • la columna vertebral al voltant d’un cordó nerviós,
  • el crani en posició anterior on se situa el cervell com a centre de control nerviós
  • i els ossos de les extremitats i de la cua.

Viuen en una gran diversitat d’ambients, tant aquàtics com terrestres i aeris. La varietat d’hàbitats, les diferents maneres de viure i el tipus d’alimentació provoquen que existeixi gran diversitat d’espècies. Es coneixen unes 50.000 espècies.

Els sistemes interns són clarament diferenciats : respiratori, digestiu, excretor i locomotor (muscular i esquelètic).

Els òrgans dels sistemes interns estan coordinats pels Sistema nerviós i el Sistema endocrí (Hormones). Són els animals amb el Sistema nerviós més desenvolupat, amb potents òrgans sensorials que permeten ràpides respostes.

El sistema circulatori per repartir els nutrients eliminar els residus és tancat, amb un cor que bombeja la sang que recorre venes, artèries i capil·lars.

La Respiració es pot fer per pulmons o de brànquies o, en alguns casos, a través de la pell.

El sistema excretor presenta ronyons o altres òrgans semblants.

Es protegeixen per una pell que els protegeix de l’exterior i pot ser coberta esquames o plomes

La reproducció és sexual amb un aparell reproductor diferenciat formats per òrgans  que produeixen gàmetes.

La fecundació pot ser :

Externa : els gàmetes són alliberats al medi estern. Com les Granotes i la majoria de peixos

Interna : Els gàmetes masculins (espermatozoides) s’introdueixen al cos de la femella on trobaran els gàmetes femenins (òvuls). Aquest procés d’introducció dels gàmetes masculins s’anomena copula.

El desenvolupament de l’embrió pot ser de tres tipus:

Vivípara : L’embrió es desenvolupa a dins del cos de la femella, com en el cas de la immensa majoria dels mamífers (inclosos els humans).

Ovípara : L’embrió es desenvolupa en el medi extern, a fora del cos de la femella, protegit a dins d’un ou.  És el cas de la majoria de peixos, les aus, la majoria de rèptils i els mamífers monotremes.

Ovovivípara: l’embrió es desenvolupa a dons d’un ou, però aquest s’incuba a dins del cos del la femella, la desclosa es produeix just abans o just després de la posta. És el cas d’alguns peixos o rèptils (com algunes serps)

Els Mamífers van aparèixer fa 65 milions d’anys, i l’home fa 2.5 milions d’anys.

Els peixos

Els peixos són animals aquàtics, poiquiloterms amb respiració branquial i amb el cos fusiforme (hidrodinàmic) i recobert d’escames (o escates) que els impermeabilitzen. L’aigua entra per la boca, travessa les brànquies i surt per dues obertures anomenades opercles.

Poden tenir una bufeta natatòria que és un òrgan arrodonit que conté aire que poden omplir o buidar per controlar la profunditat sense esforços musculars.

En lloc de potes presenten aletes : Pectoral, Pelvianes, Caudal, Anal i Dorsal

 

Classificació

–         Els peixos ossis (Tonyina, Salmó) tenen esquelet d’ossos o espina amb bufeta natatòria. Es reprodueixen per ous i amb fecundació externa: la femella pon els ous i el mascle aboca l’esperma a sobre.

–         Els peixos cartilaginosos (Taurons, Rajades) tenen esquelet format per un cartílag endurit i no tenen bufeta natatòria. Es reprodueixen per ous i amb fecundació interna amb còpula.

 

Hi ha un altre tipus de classificació de peixos:

–         Peixos blaus que són els que viuen a prop de la superfície i tenen més greix

–         Peixos blancs que són els que viuen al fons del mar i tenen menys greix.

 

Relació

Presenten una línia lateral, formada per unes cèl·lules sensorials que permeten percebre les vibracions de l’aigua causades per altres animals. Per això poden formar bancs de peixos amb moviments gairebé sincronitzats.

 

La reproducció

La fecundació és externa o interna, i molts peixos son ovípars.

 

Els amfibis o batracis

 

Van ser els primers vertebrats a adaptar-se al medi terrestre però sense abandonar totalment el medi aquàtic perquè la seva pell no està protegida contra la dessecació i necessiten l’aigua per reproduir-se.

Una de les característiques dels amfibis és que fan la metamorfosi (transformacions que pateixen des de que surten de l’ou fins que es fan adults). Ells són animals terrestres quan són adults i aquàtics durant el desenvolupament, són poiquiloterms, amb respiració pulmonar i cutània, la pell és permeable a l’oxigen i diòxid de carboni, mentre es fan adults desenvolupen els pulmons.

 

Classificació

Inclou :

Anurs: Granotes, Gripaus

Urodels: Salamandres.

 

Relació

El cap dels amfibis no té mobilitat i està directament unit amb al tronc, no tenen coll. La boca té unes dents petites i una llengua musculosa. Els ulls són sortints i amb parpelles mòbils. No tenen orella externa però si que tenen un timpà.

Els mascles de les granotes tenen uns sacs bucals que els permeten emetre sons (raucar) per atraure les femelles.

No presenten escames ni pèl però si tenen la pell recoberta d’unes glàndules que segreguen una mucosa.

Alguns amfibis poden fer salts gràcies a les llargues les potes posteriors (granotes i gripaus ). Tenen 4 dits a les potes del davant i cinc al darrera units amb una membrana interdigital per facilitar-los el nedar.

Els capgrossos de granotes i els gripaus tenen una cua que perden la cua quan es fan adults. Les salamandres si presenten cua.

 

Reproducció

La fecundació dels amfibis és externa en cas de les granotes i els gripaus però interna en cas de la salamandra. La majoria dels amfibis són ovípars, solen posar ous en basses o estanys i en surten capgrossos. Algunes espècies de salamandres que són ovovivípares.

La reproducció dels amfibis ocorre en medi aquàtic on dels ous surten larves (s’anomenen capgrossos en granotes i gripaus) amb brànquies.

 

 

Els rèptils

Inclou les serps, els llangardaixos, els cocodrils, les tortugues

Els rèptils van ser els primers vertebrats a colonitzar plenament el medi terrestre independitzant-se de l’aquàtic. Durant el període Mesozoic (fa 250 milions d’anys) van dominar la part terrestre del planeta.

L’adaptació al medi terrestre va ser possible gràcies a:

  • Impermeabilització del cos amb una pell coberta amb escates seques i dures.
  • Reproducció mitjançant fecundació interna i desenvolupament de l’ou dins un ou amb uns embolcalls protectors que protegeixen l’embrió de la deshidratació.

 

Són animals reptants i poiquiloterms.

 

En el cos hi distingim :

Cap unit al coll de manera que permet una certa mobilitat. Boca amb dents que poden comunicar amb glàndules que produeixen verí. Dos orificis nasals amb el sentit de l’olfacte molt desenvolupat. Els ulls dels rèptils presenten una membrana transparent anomenada membrana nictitant.

Tronc amb quatre extremitats amb cinc dits acabats amb ungles, excepte les serps. Musculatura desenvolupada.

Cua va des de l’orifici excretor fins al final.

 

Són animals terrestres poiquiloterms i per tant busquen la calor del Sol per escalfar-se. Durant l’hivern romanen molt inactius amb respiració pulmonar i amb la pell sense glàndules i recoberta d’escames còrnies dures, és desplacen per reptació.

Reproducció

La fecundació dels rèptils es interna i els mascles tenen penis. La majoria són

ovípars.

 

Hi ha quatre tipus de rèptils:

–         Els saures que tenen quatre extremitats i una cua distingible del cos i tenen la capacitat de regenerar-la. Inclou els llangardaixos, les sargantanes, dragons, iguanes i camaleons

–         Els quelonis tenen el cos protegit per una closca òssia recoberta on poden amagar el cap i amb grans escames còrnies. Tenen un bec corni i no tenen dents. Hi ha tortugues d’aigua dolça, marines i terrestres.

–         Els ofídis o serps no tenen extremitats i el cos es distingible del cos. Tenen un crani molt modsificat que les permet engolir preses més grans que ells sense afectar al cervell. Tenen dos hemipenis per a la còpula. Són exemples la colobra, l’escurçó, la cobra … .

–         Els cocodrilans tenen una forma semblant a les saures i tenen una longitud que pot arribar als 10 m. Viuen en ambients aquàtics però respiren per pulmons i poden caminar per terra ferma.

 

Els ocells

Són aus: Ànecs, perdius, pollastres, estruç, gallina, els falcons, el corb, la merla, lloro ..

Els ocells són animals terrestres, en coneixem gairebé 9000 espècies, es creu que van evolucionar a partir dels dinosaures amb plomes, d’aqui les semblances amb els rèptils. Són homeoterms (regulen la temperatura del seu cos) amb respiració pulmonar, amb la pell recoberta de plomes i adaptades al vol i sovint migren.

 

Relació

Cap: Està unit al tronc per un coll articulat. La boca té un bec corni sense dents adaptats a diversos tipus d’alimentació. El sistema nerviós de les aus està més desenvolupat que el dels rèptils amb una visió molt desenvolupada en algunes espècies i l’ull té una membrana nictitant serveix per netejar-lo durant el vol.

L’orella té un orifici auditiu i un sol os a cada orella.

Tronc : Amb un esquelet intern robust però lleuger i les extremitats davanteres transformades en ales i les posteriors són les optes amb 4 dits acabats en ungles. Els dits es troben recoberts per escames com les dels rèptils.

Els potents músculs de les ales s’insereixen en l’estèrnum, un ós ample que fa de quilla. Les plomes possibiliten el vol i permeten conservar la calor. Tenen un glàndula a la base de la cua que segrega un greix que els serveix per impermeabilitzar les plomes.

Per tal de nodrir d’oxigen la musculatura durant del vol disposen d’un sistema circulatori amb un cor que batega molt de pressa i un sistema respiratori molt eficaç amb uns sacs aeris connectats als pulmons.

El sistema digestiu es caracteritza per tenir un pap que els permet emmagatzemar menjar per alimentar els pollets i un pedrer, un estómac potent que els permet triturar aliments que engoleixen sense triturar. L’orifici de sortida de les femtes és la cloaca.

Cua : és molt curta i hi trobem plomes timoneres que dirigeixen el vol.

 

La reproducció

Els mascles atrauen les femelles amb el cant. La fecundació és interna i es duu a terme aproximant les cloaques del mascle i femella, ja que els ocells no tenen penis. Són Ovípars però construeixen nius per pondre i els adults cuiden els pollets durant uns 6 mesos. L’ou de les aus és molt semblant al dels rèptils.

 

Els agrupem en :

  • Rapinyaires : àguiles, òliba, falcó
  • Palmípedes: Ànec reial, pingüí, oca
  • Camallargs : Cigonya, garsa, flamenc
  • Gallinacis : Gall salvatge, faisà, perdiu
  • Corredors : estruç, nyandú, emú
  • Moixons : Corb, merla, pardal

Els mamífers

Els mamífers són animals majoritàriament terrestres, però també voladors i aquàtics. Es van formar per evolució d’un grup de rèptils. Hi ha unes 3000 espècies. homeoterms amb respiració pulmonar, amb la pell amb glàndules i coberta de pèl, i amb glàndules mamàries que produeixen llet.

Cap : A les mandíbules tenen diverses dents per triturar els aliments i llavis per la succió. Tenen el cervell i el cerebel molt desenvolupats, tenen els sentits molt desenvolupats generalment l’olfacte encara que la vista també és important. Als ulls tenen parpelles mòbils. Dos orificis nasals i dues orelles mòbils.

Tronc : tenen quatre extremitats amb 5 dits (generalment) adaptades:

  • Els terrestres poden recolzar la planta del peu (ossos), els dits ( gossos) o la punta dels dits protegits per peülles (cavall).
  • Els voladors han adaptat les extremitats unint els ossos dels dits amb una membrana.
  • Els nedadors han desenvolupat aletes.

Tenen el cos recobert de pèl que ajuda a mantenir la temperatura corporal constant.

El sistema digestiu acaba a l’anus.

Cua : pot ser-hi o faltar (humans). Ajuda a mantenir l’equilibri, o a aguantar-se als arbres o a nedar.

Reproducció

La reproducció esper fecundació interna amb un mascle amb penis i una femella amb vagina. Són vivípars (pareixen cries) tot i que hi ha un grup que és ovípar. L’embrió es desenvolupa dins la placenta  através de la qual reben i eliminen els nutrients.Tenen poques cries però en tenen molta cura i les alimenten molt bé.

Hi ha tes grups de mamífers:

  • Marsupilas : La primera fase del desenvolupament ocorre dins una bossa materna (coales i cangurs)
  • Monotremes : Són ovípars (equidna i ornitorrinc)
  • Placentaris : Són els que han colonitzat més indrets. Tenen una placenta on es desenvolupa l’embrió ( cavall, dofí, ossos, porc, home)

 

5 thoughts on “10.2 Vertebrats

  1. Pingback: El món dels animals. | Escola Sant Pere i Sant Pau

  2. Pingback: El món dels animals. | La llibreta de 5è

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *