La deriva genètica és un mecanisme devolució caracteritzat per fluctuacions aleatòries en la freqüència d’una versió determinada d’un gen (al·lel) en una població.

Tot i que afecta principalment poblacions petites i aïllades, els efectes de la deriva genètica poden ser forts i de vegades fan que determinats trets es tornin aclaparadorament freqüents o que desapareguin d’una població.

Per entendre fàcilment com actua la deriva genètica podem fer una analogia amb boles de color.

El procés de deriva genètica es pot il·lustrar utilitzant 20 boles en un pot per representar 20 organismes en una població.

Considera aquest pot de boles com la població inicial. La meitat de boles del pot són vermelles i l’altra meitat blaves, i cada color correspon a un al·lel diferent d’un gen de la població.
A cada nova generació, els organismes es reprodueixen a l’atzar.

Per representar aquesta reproducció, se selecciona a l’atzar una bola del pot original i es diposita una nova bala del mateix color en un pot. Aquesta és la “descendència” de la bola original, el que significa que la bola original roman en el pot. Es repeteix aquest procés fins que hi hagi 20 boles noves al segon pot.

El segon pot contindrà ara 20 “descendents”, o boles de diversos colors. A menys que el segon pot contingui exactament 10 bales vermelles i 10 blaves, s’ha produït un canvi aleatori a les freqüències al·lèliques.

Si aquest procés es repeteix diverses vegades, el nombre de bales vermelles i blaves recollides a cada generació fluctua. De vegades, un pot té més bales vermelles que el seu bot “pare” i de vegades més blaves.

Aquesta fluctuació és anàloga a la deriva genètica: un canvi en la freqüència al·lèlica de la població que és una variació aleatòria en la distribució dels al·lels d’una generació a una altra.

En una generació qualsevol, no es pot triar només una bola d’un color determinat, cosa que significa que no té descendència. En aquest exemple, si no se selecciona cap bola vermella, el pot que representa la nova generació només conté descendència blava. Si això passa, l’al·lel vermell s’ha perdut definitivament a la població, mentre que l’al·lel blau s’ha fixat: totes les generacions futures són completament blaves.

En poblacions petites, la fixació pot passar en només unes poques generacions. En aquesta simulació, cada punt negre d’una bala significa que ha estat escollida per copiar-se (reproduir-se) una vegada. La fixació en l’al·lel blau es produeix en cinc generacions.

En aquesta simulació, cada punt negre d’una bala significa que ha estat escollida per copiar-se (reproduir-se) una vegada. La fixació en l’al·lel blau es produeix en cinc generacions.