Quina és la velocitat del pensament?

Depèn del que entenguem per “pensament”. Pot ser que vulguem dir “imaginació”. Un pot imaginar-se que està, aqui en la terra i un segon més tard que està en Mart o en Alpha Centauro o prop d’un llunyà quasar. Si això és el que entenem per “pensament”, llavors pot tenir qualsevol velocitat fins a l’infinit.

Si, però un no recorre realment aquesta distància veritat? encara que jo m’imagini que estic presenciant la formació de la terra, no vol dir, que hagi fet un viatge a través del temps. I encara que m’imagini en el centre del Sol no vol dir que pugui realment existir en aquestes condicions.

Perquè la pregunta tingui algun significat científic, cal definir “pensament” de manera que la seva velocitat pugui realment mesurar-se per mètodes físics. Referent a això recordem que si podem pensar és degut al fet que hi ha uns impulsos que passen de cèl·lula nerviosa a cèl·lula nerviosa. Qualsevol acció que depengui del sistema nerviós depèn d’aquests impulsos. Al tocar un objecte calent retirem la mà, però no ho podrem fer fins que la sensació de calor passi de la mà al sistema nerviós central i després altre impuls nerviós passi del sistema nerviós central als músculs.

El “pensament” inconscient que implica tot això (-“noto una mica calent, i més em val llevar la mà per que si no me la cremaré”-), no pot ser més ràpid que el temps que triga l’impuls nerviós a recórrer el trajecte d’anada i tornada. Per tant, hem d’entendre que la velocitat del “pensament” és la: “velocitat de l’impuls nerviós” perquè si no, no hi ha resposta.

Allà per l’any 1846, el gran fisiòleg alemany  Johannes  Muller va decidir, en un rapte de pessimisme, que la velocitat de l’impuls nerviós mai podria mesurar-se. Sis anys més tard, en 1852, va aconseguir mesurar-lo un dels seus deixebles, Hermann Von Helmholtz, treballant amb un múscul encara innervat. Helmoholtz va estimular el nervi en diversos punts i va amidar el temps que trigava el múscul en contreure’s. A l’estimular el nervi en un punt més allunyat del múscul, la contracció es retardava. A partir del temps de retard va aconseguir calcular el temps que havia trigat l’impuls nerviós a recórrer aquesta distància addicional.

La velocitat de l’impuls depèn del gruix del nervi, quant mes gruixut és el nervi, major és la velocitat. La velocitat depèn també de si el nervi està o no aïllat per una beina de material gras. Els nervis aïllats conduïxen més ràpidament els impulsos nerviosos que els no aïllats. Els nervis dels mamífers són els més eficaços de tot el regne animal: els de millor qualitat conduïxen els impulsos nerviosos a una velocitat de 362 km/h.

Això potser sembli decebedor, perquè al cap i a la fi la velocitat del pensament no és major que la dels vells aeroplanos d’hèlix. Però pensem que un impuls nerviós pot anar des de qualsevol punt del cos humà fins a qualsevol altre i tornar en menys de 1/25 de segon (ometent els retards deguts al processament en el sistema nerviós central). El nervi més llarg en els mamífers pertany a la balena blava, que mesura uns 100 peus de longitud, fins i tot en aquest cas qualsevol possible viatge d’anada i tornada dintre del cos ho pot realitzar l’impuls nerviós en poc més de mig segon. La qual cosa és bastant ràpid.

Cent Preguntes Bàsiques Sobre la Ciència. Isaac Asimov

Vols veure la pàgina original d’on s’ha extret el text?

ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *