Rita Levi-Montalcini ( Torí, Itàlia 1909 ) és una neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1986 per descobrir el factor de creixement neuronal (NGF), el primer factor de creixement cel·lular descobert.
Aquest any és notícia perquè el 22 d’abril ha fet 100 anys i des d’aquí volem conmemorar aquest aniversari recordant la seva interessant (i llarguíssima!) biografia. Continue reading
Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna, per tal com donà les bases que permeteren a Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica -en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric- i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.
Ramon i Cajal és un dels grans científics espanyols. Els seus estudis sobre el teixit nerviós el van portar a guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1906, juntament amb Camil Golgi.
Ramon i Cajal va descobrir els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les neurones, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. Continue reading
És considerat el pare de la física nuclear, va descobrir la radiació alfa i beta, i que la radioactivitat anava acompanyada per una desintegració dels elements.
També se li deu el descobriment de l’existència del nucli atòmic, en el qual es reuneix tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l’àtom, i va aconseguir la primera transmutació artificial. Continue reading
Gregor Mendel és un dels biòlegs més famosos de tota la història. Els seus experiments encreuant pèsols i, sobretot, la interpretació que va fer dels seus resultats, fan que Mendel sigui conegut com el pare de la genètica. Els seus treballs, però van passar desapercebuts per a la comunitat cièntifica, i Mendel va morir sense el reconeixement merescut, i sense conèixer l’abast de la seva obra. La seva biografia és un exemple viu de mètode científic. Continue reading
Cièntifica francesa d’origen polonés que va passar a la història per descobrir la radioactivitat, i per haver obtingut dos premis Nobel, sent la primera a rebre aquest important guardó en dos camps distints.
A més, es va convertir en la primera dona a ensenyar en la prestigiosa universitat francesa de la Sorbonne de París.
Tots els amants de la ciència haurien de llegir-se alguna de les seves biografies: una vida dedicada a la investigació. Aquí en pots trobar una. Continue reading
Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones científiques.
Des de molt antic les dones han participat en el desenvolupament de la ciència, encara que els seus noms no hagin transcendit com el dels seus companys masculins: matemàtiques, astrònomes, alquimistes, químiques, físiques, mèdiques, biòlogues, geòlogues, zoòlogues, botàniques, ecòlogues, …
La història i la construcció de la ciència moderna s’ha elaborat sobre la base de l’oblit, la infravaloració i la discriminació d’un gran nombre de dones científiques:
Hypatia d’Alexandria, Hildegarda de Bingen, Maria Mitchell, Marie Curie, Emily Blackwell, Margarita Salas, Rita Levi-Montalcini, Ada Byron, Lise Meitner, Lynn Margulis, Jocelyn Bell Burnell, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Irene Curie, Dorothy Hodgkim Crowfoot, María Blasco, Jane Goodall, …
Només a partir d’una revisió de la important contribució de les dones a les diferents disciplines científiques – biologia, química, informàtica, geologia, matemàtiques, astronomia, física, biotecnologia,.. – es podrà completar la història de la ciència.
El treball de recerca de la història d’aquestes dones no és fàcil. La seva participació en la ciència forma part d’allò que es diu Història invisible.
És per això que convidem a totes i tots a participar en la secció del blog Dones i Ciència aportant la biografia d’alguna d’elles.
Llicenciada en Biologia (UB) Professora de l'ensenyament públic a secundària i batxillerat.