Category Archives: QUÍMICA

Reconeixement de biomolècules

Els glúcids (monosacàrids i polisacàrids), els lípids i les proteïnes són biomolècules que constitueixen la base estructural i funcional dels éssers vius.

Els éssers heteròtrofs necessitem incorporar aquestes biomolècules a través de l’alimentació. L’alimentació heteròtrofa consisteix a incorporar matèria orgànica procedent d’un altre ésser viu, i aquest és una suma de glúcids, lípids i proteïnes principalment.

La seva presència als aliments o a qualsevol mescla es pot detectar per mitjà de substàncies reactives que interaccionen químicament amb aquestes biomolècules produint un canvi de color determinat: Continue reading

Els orbitals atòmics

Orbitals i nombres quàntics

El model actual que descriu com és un àtom s’anomena model mecanoquàntic, ja que es fonamenta en les lleis i principis de la Mecànica Quàntica.

En aquest model es considera que els electrons estan distribuïts en diferents nivells i dins d’aquests en subnivells o orbitals. Cada nivell té un nombre determinat de subnivells o orbitals.

Continue reading

Períodes i grups de la taula periòdica

La taula periòdica s’estructura en en 7 files horitzontals anomenades períodes i 18 columnes que constitueixen els grups, de manera que els elements que tenen propietats químiques i físiques semblants queden situats en les mateixes columnes.

 

• Les 7 files s’anomenen períodes.

• Les 18 columnes s’anomenen grups o famílies.

Aquesta distribució permet conèixer molts secrets dels elements… Continue reading

D’on surt la idea de l’àtom?

Els orígens de la teoria atòmica

Demòcrit (460 – 370 a.C)

Molts de vosaltres haureu estudiat a classe de química de què estan fetes les coses. Diem que un material és de fusta, metall, plàstic, etc., però en realitat sabem que tot això no és res més que la combinació de diferents elements, els quals estan recollits a la Taula Periòdica. Al seu torn, aquests elements estan formats per unes partícules diminutes anomenades àtoms. Quan a classe ens expliquen la configuració electrònica dels elements, és fàcil que ens parlin de la teoria de Dalton, el model atòmic de Rutherford o el de Böhr. No obstant, els primers que van parlar d’àtoms van ser, com en tantes altres coses, els grecs. Fins i tot van inventar la paraula “àtom” que significa indivisible. Continue reading

Què és l’energia nuclear?

L’energia nuclear és aquella que s’obté a partir de les reaccions que es donen en els nuclis d’alguns àtoms. Aquestes reaccions poden ser de dos tipus: fissió nuclear i fusió nuclear.

* Anomenem fissió nuclear a la divisió del nucli d’un àtom. El nucli es converteix en diversos fragments amb una massa gairebé igual a la meitat de la massa original més dos o tres neutrons.

La suma de les masses d’aquests fragments és menor que la massa original. Aquesta ‘manca’ de masses (al voltant del 0,1 per cent de la massa original) s’ha convertit en energia segons l’equació d’Einstein (E = mc2)

La fissió nuclear pot ocórrer quan un nucli d’un àtom pesat captura un neutró, o pot passar espontàniament.

*La fusió nuclear és una reacció nuclear en la qual dos nuclis d’àtoms lleugers, en general l’hidrogen i els seus isòtops (deuteri i triti), s’uneixen per formar un altre nucli més pesat, alliberant una gran quantitat d’energia.

De fet, l’energia solar és un exemple d’energia nuclear de fusió ja que té el seu origen en la fusió nuclear de nuclis d’hidrogen, generant-se heli i alliberant una gran quantitat d’energia que arriba a la Terra en forma de radiació electromagnètica.

Més informació:

La energia nuclear

Infografia sobre l’energia nuclear i com funciona una central nuclear, de la revista Eroski Consumer

Nuclear ¿si o no? un reportatge de El Mundo

– Pots veure el vídeo emès pel programa Quèquicom que tenim guardat a la secció La Videoteca del NaturalsOM

L’estructura de l’ADN té una cara oculta…

El dia 25 d’abril de 1953 va ser un dia normal per a tots els mortals de la Terra. A primera vista, és clar. Perquè en realitat aquell dia, un petit article de no més d’una pàgina aparegut a la revista Nature estava a punt de començar a canviar-ho tot.

El 25 d’abril de 1953 es publicava un breu article firmat pel nord-americà James Watson i el britànic Francis Crick on es proposava una estructura amb forma de doble hèlix per a la molècula de l’àcid desoxiribonucleic (ADN).
Continue reading

Biomolècules

La composició química dels éssers vius

Tots sabem que estem formats de cèl·lules.

Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre).

Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.

Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial …) i els teixits s’agrupen formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell …) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor…). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues …)

Però les cèl·lules… de què estan formades? Continue reading

El Carboni-14 i l’edat dels materials

Com es pot saber quants anys té un fòssil? Com calculen l’edat dels ossos desenterrats en una excavació arqueològica?

Per a conèixer l’edat de restes orgàniques s’utilitza una tècnica coneguda com : Datació per Carboni-14. En què es basa ?.

El carboni 14 és un element químic que es troba a tots els éssers vius i que es descompon a un ritme constant. És gràcies a aquest fet que és poden datar amb precisió restes d’origen orgànic que tenen milers d’anys d’antiguitat Continue reading