La funció de nutrició no està completa amb l’activitat de l’aparell digestiu. Gràcies a ell s’obtenen els nutrients que porten els aliments i que ja podran ser utilitzats per la cèl·lula.

Però aquests nutrients s’han de repartir a cadascuna de les cèl·lules del nostre cos i l’aprell digestiu no està en contacte amb totes les nostres cèl·lules.  S’haurà d’utilitzar un sistema de “transport” que porti aquests nutrients des de les parets de l’intestí gros fins a la resta del cos.

Per això en aquest tema, continuem amb la funció de nutrició i parlarem de l’aparell circulatori.

Un cop dins la cèl·lula, els nutrients seran utilitzats, o bé per a fabricar noves molècules que formaran part del nostre cos, o bé com a “combustible” que ens proporcionarà energia.

Aquesta energia s’obté gràcies a una sèrie de reaccions que es donen en l’interior del mitocondri de la cèl·lula, i que es coneixen amb el nom de respiració cel·lular. Per a què tingui lloc la respiració ce·lular fa falta oxigen. I com s’obté aquest oxigen?

Serà l’aparell respiratori qui s’encarregarà d’obtenir l’oxigen (el que hi ha a l’atmosfera) i introduir-lo dins el nostre cos. L’aparell circulatori també transportarà l’oxigen captat per l’aparell respiratori a totes les cèl·lules.

I per completar aquesta funció de nutrició, el nostre cos s’encarrega d’eliminar totes les deixalles que ha generat el metabolisme ce·lular i que podrien resultar tòxiques (CO_2, urea…) Aquesta funció es denomina excreció i la porten a terme l’aparell excretor, el respiratori i la pell.

L’aparell circulatori

El sistema de transport humà és portat a terme per l’activitat de dos sistemes de vasos circulatoris per on viatja na substància líquida:

– Un sistema circulatori sanguini, format per cor i vasos sanguinis (l’aparell circulatori) per on circula la sang.

– Un sistema circulatori limfàtic, format pels vasos i ganglis limfàtics, per on circula la limfa.

L’aparell circulatori sanguini s’encarrega de :

– transportar els nutrients, que recull de l’intestí prim, i l’oxigen procedent dels pulmons, a totes les cèl·lules de l’organisme,
– rebre els productes nocius procedents del metabolisme cel·lular i transportar-los fins als òrgans d’excreció per tal que els elimini a l’exterior,
-transportar hormones des de les glàndules endocrines fins als òrgans on actuen,
– i col·labora en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica

La sang

En una persona sana, el 45% del volum de la seva sang són cèl·lules: glòbuls vermells (la majoria), glòbuls blancs i plaquetes. El plasma, líquid clar i grogós, constitueix la resta de la sang.

El plasma

Està format majoritàriament per aigua (95%), conté també els nutrients que venen del digestiu ( com la glucosa i els aminoàcids), proteïnes (per exemple fibrinogen que intervé en la coagulació de la sang, o globulines,…), vitamines, hormones, ions, gran part del CO₂ …. El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.

Glòbuls Vermells

També anomenats hematies o eritròcits. Són les cèl·lules més nombroses de la sang.

S’encarreguen de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a la resta dels teixits. La proteïna que es troba a l’interior i que lliga l’oxigen es diu hemoglobina. L’hemoglobina és vermella i dóna aquest color a la sang.

Glòbuls blancs

També reben el nom de leucòcits. S’ocupen de defensar l’organisme contra l’atac de bacteris, virus i fongs. Són cel·lules amb nucli, més grans que els eritròcits i capaces de moure’s lliurement mitjançant pseudopodis. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys.

Aquestes cèl·lules poden sortir dels vasos sanguinis a través d’un mecanisme anomenat diapedesi

Plaquetes o trombòcits

Són petits fragments cel·lulars, d’uns 3 ?m de diàmetre, que es troben en la sang i que es formen a partir d’un tipus de cel·lula denominada megacariòcit. Tenen gran importància en la coagulació sanguínia per la seva capacitat per a unir-se unes amb unes altres en resposta a diversos estímuls. Taponen les ferides dels vasos per evitar que ens dessagnem. Després dels eritròcits són els elements cel·lulars més abundants de la sang.

– La sang. Apunts sobre la sang: la seva composició, la seva funció i la història de la sang (o com l’ésser humà ha entès la sang). Els apunts en pfd (en castellà)

– La sangre y el sistema circulatorio.

– La sang, font de la vida. Curiositats i més sobre aquest líquid que recorre el nostre cos. Si tens temps, dóna-li una ullada.

La sang circula per l’interior dels vasos sanguinis. Distingim artèries, venes i capil·lars.

**** Enllaços per l’activitat 3.2. L’analisi de sang *****

Les anàlisis de sang proporcionen molta informació sobre el funcionament de l’organisme i comprenen diverses proves. Només un especialista pot fer una valoració precisa sobre una anàlisi de sang, però tots podem aprendre una mica.

Per ajudar-te en la recerca…

Interpretar una anàlisi de sang ( en castellà)

Anàlisi bàsic de sang ( en castellà)

L’hemograma i  l’analítica bioquímica ( en castellà)

“Guía práctica para interpretar un análisis de sangre”

El cor

El cor és un òrgan buit musculós, de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, impulsa la sang i la fa circular pels vasos sanguinis.

De dintre cap a fora podem distingir-hi tres capes:

* Endocardi: epiteli intern de revestiment (monoestratificat / cèl·lules planes)
* Miocardi: capa muscular constituïda per teixit muscular cardíac. Aquest teixit té una gran activitat i té un sistema propi d’irrigació per al la seua alimentació , les artèries coronàries.
* Pericardi: doble capa d’epiteli extern.

L’interior del cor està dividit en quatre cavitats: dues aurícules (per on entra la sang) de parets més fines i dos ventricles (per on surt la sang), de paret molt més gruixudes.

El ventricle esquerre és molt més gruixut que el dret. La part esquerra (aurícula i ventricle esq.) està totalment separada de la part dreta per un envà. La part dreta del cor conté sempre sang pobra en oxigen, mentre que l’esquerra conté sang rica en oxigen.

Aurícules i ventricles, en canvi estan separats per unes vàlvules que obliguen la sang a circular en una sola direcció i impedeixen el retrocés:

– aurícula dreta i ventricle dret estan separats per una vàlvula constituïda per tres membranes: vàlvula tricúspide

– aurícula i ventricle esquerra estan separades per la vàlvula bicúspide o mitral.

– Cada ventricle queda comunicat amb l’artèria corresponent per les vàlvules pulmonar i aòrtica.

– Anatomia i funció de les vàlvules cardíaques

– Una web per conèixer l’Anatomia del Corazón. Molt i molt recomanable!

A la part externa del cor hi ha un solc longitudinal i un altre transversal per on passen els nervis que intervenen en la regulació nerviosa i també les artèries i venes coronàries que reguen el cor.
A l’aurícula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l’altra inferior) i del ventricle dret surt l’artèria pulmonar.
A l’aurícula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars. Del ventricle esquerre surt l’artèria aorta.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/P5fR2pCzm3k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El cicle cardíac

El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles).

El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:

Diàstole. Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunars (també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons.

Sístole auricular. Les parets de les aurícules es contreuen, s’obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.

Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre passa a l’artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l’artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

Sorolls del cor

Quan els ventricles es contrauen, el cor arriba a tocar la paret toràcica entre la costella cinquena i sisena del costat esquerre. Aquest xoc pot percebre’s amb l’orella o amb el dit. En un batec se senten dos sorolls: el primer és sord, opac i correspon al tancament de les vàlvules A-V; el segon , després d’un breu silenci és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules sigmoides. Escoltant les variacions d’aquests sorolls podem saber l’estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats.

Control nerviós i hormonal

La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre cardíac del ritme, al bulb raquidi, del qual surten dos sistemes de nervis: simpàtic i parasimpàtic, el primer és excitador i el segon inhibidor.
La regulació hormonal es fa gràcies a l’ adrenalina, hormona produïda a la càpsula suprarenal. L’increment d’adrenalina provoca hipertensió i acceleració del ritme cardíac.

++ Enllaços sobre el cor

– El cor. Apunts i il·lustracions de la seua anatomia i la seva funció (en castellà)

– Aquest enllaç us arribarà al cor. Excel·lent per entendre què passa a cada bàtec del cor gràcies uns bons gràfics animats del cor.

– Todo corazón.Una bona web per conèixer més a fons el cor, també té activitats. I per fer la pràctica de la dissecció del cor, imprescindible!

– Una bona font d’il·lustracions i imatges de l’aparell circulatori i el cor.

– La circulació sanguínia.

– Anatomia del corazón

– El sistema cardiovascular

– Proyecto Biosfera

– Cómo funciona el corazón (en 3D)

– Nuestro cuerpo en un clic

– Què? Comprovem com portes l’anatomia del cor?… Uff! Quin embolic de vàlvules, dreta i esquerra… Prova amb aquest exercici.

– L’ aparell circulatori. Aquests apunts val la pena llegir per completar els teus.

– Si voleu ampliar els vostres apunts podeu donar una ullada a aquests: Anatomia del Aparato Circulatorio

– L’aparell circulatori i la circulació:  La circulació sanguínia en humans és tancada, doble i completa: distingim una circulació menor (pulmonar) i una circulació major (general)

– Per què tenim el cor dividit en aurícula i ventricle? Per què no pot ser una sola cavitat? Bona pregunta. I aquí una resposta.

• Vídeos didàctics sobre l’aparell cardiovascular i la sang (una mica infantils però aclaridors per aquells i aquelles que tingueu les idees poc clares)

Power point passat a classe:

El sistema limfàtic

El sistema limfàtic és un sistema que treballa unit a l’aparell circulatori. El sistema limfàtic està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. En l’interior dels vasos del sistema limfàtic trobem també una substància líquida que es denomina limfa. La limfa resulta de la recollida d’excés de líquid intercel·lular o intersticial i del plasma que ha escapat del capil·lars i que banya l’espai entre cèl·lules.  Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis. Podríem dir que el sistema limfàtic s’ocupa de la reabsorció dels líquids i proteïnes que normalment escapen de la circulació, retornant-los al corrent sanguini. A més té una funció immunitària: produeix anticossos per a la defensa de l’organisme.

– El sistema limfàtic . Apunts del tema. Aquest enllaç us porta a una bona explicació d’aquest sistema.

– El sistema limfàtic.Una web amb explicacions i vídeos sobre com actua el sistema limfàtic (en castellà)

– Un recull d’imatges del circulatori i del limfàtic que us poden donar una visió més completa d’aquests aparells. Imatges del circulatori i limfàtic

L’aparell respiratori

L’aparell respiratori humà és l’aparell encarregat de captar l’oxigen (O₂) de l’aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO₂) , molècules implicades en la respiració mitocondrial.

Les cèl·lules necessiten O₂ per poder obtindre l’energia necessària a fi de desenvolupar les seues funcions vitals, mitjançant l’oxidació de la matèria orgànica (procés que té lloc en els mitocondris de la cèl·lula i que s’anomena respiració cel·lular). Aquesta matèria orgànica l’obtenen dels nutrients que han entrat via aparell digestiu i que l’aparell circulatori els hi ha portat. Aquest també s’encarrega de l’eliminació dels productes resultants de la respiració com el CO₂ que pot ser problemàtic si es troba en gran concentració (provocaria l’aparició d’àcid carbònic, una baixada de pH i, per tant, la desnaturalització de les proteïnes).

L’aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. Els pulmons contenen els alvèols pulmonars, lloc on es produeix l’intercanvi de gasos entre la sang i el medi exterior (l’aire que respirem).

• Bons apunts i molt bones imatges en aquesta web. També conté animacions i activitats interactives, molt interessants (en castellà, forma part de la Red telemàtica educativa d’Andalusia). Molt recomanable.

Uns altres apunts sobre el sistema respiratori, més complets i de nivell alt.

• Més apunts i il·lustracions en aquesta web. Té bons esquemes per entendre l’intercanvi de gasos en els alveols.

• Més apunts, més il·lustracions…sobre el respiratori. (en castellà)

• Posa’t a prova: saps respondre aquestes 10 preguntes sobre l’anatomia de l’aparell respiratori?

• Passa’t per aquí i clica sobre la lliçó interactiva “La respiración” (la segona lliçó del segon bloc de continguts, sota la digestió)

PowerPoint amb imatges:

L’excreció

• L’excreció: tots els òrgans i aparells que intervenen en aquesta funció, en aquesta web (en castellà). Aquí un enllaç a uns apunts sobre l’excreció, l’aparell urinari i la formació d’orina. Si vols ampliar els teus coneixements sobre l’excreció en aquest enllaç pots trobar una explicació molt completa sobre l’excreció i els diferents tipus d’aparells. I aquí una explicació de la importància de l’orina.

• Anatomia de l’aparell excretor: Una explicació ben senzilla si et passes per aquí, i una de més completa si vols (les dues en castellà). Aquest altre enllaç et porta a la pàgina d’Antonio Jimeno (Aula2005) sobre l’aparell excretor. Un recull d’imatges de l’aparell excretor, amb algunes explicacions, de l’Enciclopèdia Virtual del Cos Humà.

• La nefrona en gràfics (en anglès) i més nefrona també en dibuixos.

• Lliçó interactiva; si aneu a l’apartat 4 [distribució de nutrients i eliminació de les substàncies de rebuig] podeu trobar uns bons gràfics sobre el ronyó i la formació d’orina a continuació de l’aparell circulatori.

• Com es converteix l’amoni en urea? Producte del metabolisme dels aminoàcids és l’amoni. La seva toxicitat obliga a convertir aquesta molècula en urea. Aquest procés, conegut com a cicle de la urea té lloc principalment en les cèl·lules del fetge.
És un cicle complexe i difícil d’entendre si no tenim coneixements previs de bioquímica. Tot i així alguns de vosaltres heu preguntat com es convertia l’amoníac en urea i si voleu una resposta podeu trobar-la aquí o en aquest altre enllaç. També pots mirar-te aquest llibre electrònic, pàg 298.

• Totes les funcions dels ronyons quan aquests treballen bé i quan fallen (insuficiència renal).

•  Apunts de l’aparell excretor: formació de l’orina i una il·lustració molt detallada de la fisiologia de la nefrona

• Autoavaluació. Què has après fins ara? Comprova-ho “clicant” aquí.

• L’hemodiàlisi és una teràpia que s’aplica quan els ronyons no funcionen bé. Una màquina anomenada dialitzador actua com un ronyó artificial.

• Un PowerPoint de collita pròpia per completar les explicacions a l’aula: