Sovint pensem que tenim una idea clara sobre les formes de reproducció. És senzill, només hi ha dos: sexual i asexual.

La sexual ens sembla fàcil d’entendre, és a la que estem acostumats. És la nostra forma de reproduir-nos.

A la reproducció asexual no solem prestar-li molta atenció. En tot cas, en les classes de ciències naturals veiem una mica de la reproducció asexual i descobrim que alguns éssers vius l’aprofiten eficaçment. Ens adonem que és lògica, que té sentit que un organisme que ha tingut èxit, deixi altres com ell mateix. Què, probablement, en ser iguals, tindran èxit. Perquè això és el que ocorre amb la reproducció asexual. Que els fills tenen una genètica exactament igual a la dels pares. Són clons dels seus pares.

I aleshores… descobrim els seus avantatges, els de la reproducció asexual. Si algú ha tingut èxit com per a sobreviure fins a l’hora de reproduir-se, serà bo que els seus fills siguin com ell. (Només cal veure com els hi va als bacteris!). Però també… descobrim els seus inconvenients. Si són tan iguals, poden tenir problemes davant una plaga, un depredador, una malaltia, un canvi en el medi. Si a un li va malament, a tots els hi va malament. Continue reading →