CONTINGUTS

1. El cos humà: Nivells d’organització

2. La cèl·lula, unitat de vida

3. Els teixits

4. Aparells i sistemes del cos humà

1.  Nivells d’organització del cos humà

Els éssers vius estan constituïts pels mateixos elements químics que la resta d’estructures del planeta. Tot i això, una bona part de les seues molècules constituents presenten una complexitat molt superior a la que és usual trobar en el món inorgànic.

Podem definir la vida com el conjunt de manifestacions que presenten els anomenats éssers vius: estructures moleculars molt definides (en forma de cèl·lules) i que estan caracteritzades per:

– Un intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient (metabolisme)

– Creixement : augment de la seva grandària de forma molt diferent al dels minerals. Hi ha un desenvolupament que compleix un esquema previst.

– Relació amb el medi ambient que els envolta: detecten les variacions que hi ha al medi ambient i donen una resposta escaient.

– La capacitat de crear còpies de si mateixes (reproducció)

– La capacitat de canvi (mutacions) i d’evolució.

” Així doncs, la vida és una propietat dels àtoms i molècules quan s’ordenen de forma escaient, de la mateixa forma que l’extremada duresa i gran brillantor del diamant és deguda a altre tipus d’ordenació dels àtoms. Als dos casos, es tracta d’un mateix tipus d’àtoms: carboni”

Tots els éssers vius estan formats per cèl.lules. Els organismes més senzills estan formats per una sola cèl·lula, són unicel·lulars (els bacteris, els protozous).

En els més complexos, l’organisme està format per un elevat nombre de cèl·lules, són els pluricel·lulars. En aquests tipus d’organismes les cèl·lules perden la capacitat de viure aïllades. Cada cèl·lula té una tasca concreta  i totes treballen conjuntament per a garantir la vida de l’organisme.

Podem definir la cèl·lula és la unitat morfològica , fisiològica i genètica de la vida. Les funcions vitals comencen a manifestar-se a partir del nivell cel·lular. És per això que diem que la cèl·lula és la unitat de vida. No hi ha res més petit, més senzill, capaç de dur a terme totes les funcions que caracteritzen un ésser viu: la nutrició, la relació i la reproducció.

L’ésser humà està format per uns cent bilions de cèl·lules.

Atesa la gran complexitat del procés vital, l’estudi de la biologia es pot estructurar mitjançant uns nivells d’organització de la matèria viva, és a dir, a través dels diferents graus de complexitat amb què aquesta es presenta.

Pots començar repassant els apunts de 1r d’ESO sobre elsnivells d’organització de la matèria.

– Cèl·lules, teixits, òrgans, aparells

– L’espècie humana.

– Com s’organitza el cos humà? Un vídeo amb animació que t’ho explica. Al final pots fer un test per assegurar-te que ho has entès bé.

– Entra en aquest bloc per conèixer quins són els nivells d’organització del cos humà, des del nivell subatòmic fins al nivell d’organisme.

– L’organització del cos humà: tota la teoria que fa falta per dominar el tema (en castellà)

– L’ésser viu. Les molècules de la vida

– Biomolècules en 3-D: models moleculars

2. La cèl·lula, unitat de vida

– La célula y su funcionamiento

– Manual de Biologia Cel·lular

– La cèl·lula. Una excel·lent web amb apunts i moltes imatges per saber-ne més sobre la cèl·lula. També pots visitar aquesta pàgina i aquesta, tenen explicacions ben clares i activitats interessants (en castellà).

– La Universitat de Harvard ha editat un impressionant vídeo sobre la vida interior d’una cèl·lula. En ell es mostra la frenètica activitat d’una cèl·lula del torrent sanguini (un glòbul blanc) quan travessa les parets del vas sanguini. Potser necessitaràs una guia que t’ajudi a entendre el que estàs veient, la pots trobar explicada a Ciencia y lejos, gairebé minut a minut.

– Uns apunts sobre la cèl·lula.

– Les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars, tant animals com vegetals, acaben especialitzant-se, és a dir cadascuna està ben preparada i adaptada a una funció concreta: algunes estan especialitzades en transmetre l’impuls nerviós, o en segregar hormones, o en contraure’s i relaxar-se… Aquest mini vídeo també t’ho explica (Si va molt ràpid, atura’l)

– Estructura de la membrana cel·lulari encara més sobre l’estructura de la membrana plasmàtica.

– Transport cel·lular: entrada i sortida de substàncies a la cèl·lula

– Animacions sobre el transport de membrana: difusió passiva, transport a través de canals, bomba de sodi/potassi

– Cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, ….i tu.

Totes les cèl·lules del nostre cos, malgrat presentar un aspecte i una fisiologia diferent, són idèntiques genèticament ja que procedeixen d’una única cèl·lula que és un zigot, el qual es divideix infinitat de cops per mitosi fins a donar lloc a totes les cèl·lules del nostre cos. Les diferències funcionals i estructurals de les diferents cèl·lules del nostre cos sorgeixen a través d’un procés de diferenciació i especialització. La diferenciació cel·lular és el procés d’especialització de les cèl·lules per a la realització d’una funció determinada.

Aquest programa de diferenciació cel·lular és propi per cada tipus de cèl·lula i està regulat por una sèrie de senyals, les quals activen específicament aquells gens que seran els responsables de controlar les funcions pròpies i especifiques de cadascuna de les poblacions cel·lulars. En canvi, aquells gens que la cèl·lula no utilitzarà els manté inactivats.

Generalment, les cèl·lules quan han activat un programa de diferenciació no poden tornar enrere i han de continuar desenvolupant el seu programa o morir.

Per altra banda, hi ha cèl·lules  del nostre cos que es mantenen en un estadi indiferenciat i, mantenen la capacitat de poder-se diferenciar en una gran varietat de tipus cel·lulars, depenent dels estímuls que rebin. Aquest cèl·lules s’anomenen cèl·lules maresi estan distribuïdes per diferents teixits del nostre cos. (Adaptació del text original)

 vull tornar a l’índex del tema 

3. Els teixits cel·lulars

Un teixit, en biologia, és un conjunt de cèl·lules similars que solen tenir un origen embrionari comú i que funcionen en associació per desenvolupar activitats especialitzades.

Com ja hem dit, els organismes pluricel·lulars es formen a partir d’una cèl·lula inicial, el zigot, que es divideix mitjançant mitosis successives. En les primeres divisions es formen cèl·lules mare totipotents; en etapes primerenques del desenvolupament, però, les cèl·lules que s’originen s’especialitzen en una funció, i donen lloc a diferents grups cel·lulars (cèl·lules nervioses, musculars, etc.).

Les cèl·lules que formen un organisme pluricel·lular contenen la mateixa informació genètica ja que totes provenen del zigot. Però, quan les cèl·lules es diferencien, en cada tipus cel·lular s’expressen o «tradueixen» determinats gens. Es formen així certes proteïnes, que són les responsables que les cèl·lules diferenciades presentin característiques metabòliques i estructurals d’acord amb la funció o «tasca» que realitzaran.

Les cèl·lules especialitzades en una mateixa funció s’agrupen per formar teixits, amb els que es formaran els òrgans.

Els teixits estan formats per cèl·lules i la matriu extracel·lular produïda per elles. La matriu és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.

Tot i la complexitat de l’organisme dels mamífers només hi ha quatre teixits bàsics: l’epitelial, el conjuntiu, el muscular i el nerviós.

El Power Point que us he passat a classe sobre Els teixits cel·lulars:

Taula dels teixits bàsics

Què és la pell?

vull tornar a l’índex del tema 

4. Aparells i sistemes

El nostre cos és una cosa més que un conjunt de cèl·lules o un conjunt de teixits.

Presenta una organització més complexa. Els teixits normalment es troben barrejats entre sí, tot formant estructures més complexes. Aquesta associació de teixits forma els òrgans. Hi ha òrgans que es troben relacionats funcionalment.

Quan els òrgans constitueixen una cadena d’actuacions consecutives donen lloc als aparells. L’activitat d’òrgans i aparells s’anomena funció.

La funció digestiva, per exemple, ve donada per l’actuació de diferent òrgans com les dents, l’estómac, l’intestí, el fetge, etc. que en conjunt forma l’aparell digestiu.

Si aquesta funció és realitzada per estructures constituïdes per un únic tipus de teixit es parla de sistema en lloc d’aparell.

El sistemes i aparells s’encarreguen de les tres funcions essencials de l’organisme:

1. Aparells i sistemes amb funcions de nutrició:

És la funció d’intercanvi de matèria i energia entre l’organisme i el medi. Les teves cèl·lules es nodreixen perquè totes les cèl·lules necessiten matèria i energia.

El cos humà contínuament s’està reparant a si mateix. Cada cinc dies tenim un folre d’estómac nou, cada dos mesos un nou fetge i la pell es renova cada sis setmanes. Cada any, el 98% dels àtoms del teu cos són substituïts per altres. La “màquina” del cos demana una entrada continuada d’energia química i de matèria (els aliments).

El nostre cos com organisme compta amb el treball coordinat de quatres aparells per realitzar la funció de nutrició:

* Aparell digestiu

* Aparell circulatori

* Aparell respiratori

* Aparell urinari

2. Aparells i sistemes amb funcions de relació:

La funció de relació consisteix en la capacitat que tenen els éssers vius de rebre informació (estímuls) del seu medi intern o extern i d’actuar en conseqüència (resposta) per tal de garantir l’èxit biològic de l’individu i de l’espècie.

La funció de relació implica l’existència d’un seguit de processos complexes: existència d’un sistema de recepció d’estímuls (receptor), un sistema de transmissió dels estímuls fins al centre de decisió, l’elaboració d’una decisió, la comunicació de la decisió a l’emissor de la resposta, i finalment, l’emissió de la resposta (emissor).

* Els òrgans dels sentits

* Sistema nerviós

* Sistema endocrí o hormonal

* Aparell locomotor

**  Sistema esquelètic

** Sistema muscular

* Sistema immunitari

3. Aparells i sistemes amb funcions de reproducció:

La reproducció és la funció vital mitjançant la qual es duu a terme la formació de nous sers vius semblants als seus progenitors. Per una altra banda les cèl·lules que formen els teixits pluricel·lulars també es reprodueixen mitjançant la formació de dues cèl·lules a partir d’una sola, aquest fet rep el nom de mitosi.

* Aparell reproductor