En l’anterior pàgina vam explicar que matèria era tot allò que té massa i volum.

De matèria n’hi ha de molts tipus i cada una té unes propietats. Ara bé, de propietats de la matèria n’hi ha de dos tipus:

• Propietats generals: són comunes a tots els cossos independentment de la substància de què estiguin fets. Per exemple : la massa (quantitat de matèria que té un cos) , el volum (espai que ocupa un cos) i la temperatura (quantitat de calor que té un cos).. Ens expliquen com és un objecte però no ens permet identificar de quina substància està fet un objecte.
• Propietats específiques: Són característiques de cada cos i depenen de la substància de què estan fets. Per exemple: el color, la transparència, la duresa, la plasticitat, la resistència, la densitat. Ens permeten diferenciar i identificar de quina substància està fet un objecte.

Una  magnitud és qualsevol propietat que es pot mesurar. Per exemple: la longitud, la massa, el volum, el temps, la temperatura … La felicitat no és una magnitud perquè no es pot mesurar.

Per expressar una magnitud utilitzem:

• un nombre: 150
• una unitat: quilòmetres (Km)

Antigament, cada país i fins i tot cada ciutat, tenia les seves unitats de mesura pròpies. Això portava molts conflictes en el comerç i la ciència (aquí teniu una explicació d’una antiga unitat de llargada de Barcelona i aquí una de les antigues mesures catalanes). Per evitar el problema que cada país utilitzés les seves unitats de mesura es va establir el Sistema Internacional d’unitats (SI).

Magnitud	Unitat (símbol)
Longitud	metre (m)
Massa	Quilogram (Kg)
Temperatura	kelvin ( K)
Temps	segon ( s)
Intensitat llum	candela
Corrent elèctric	Ampere ( A)
Superfície	metre quadrat ( m²)
Força	Newton ( N)
Volum	metre cúbic ( m³)
Velocitat	metre per segon (m/s)

Per saber la velocitat hem de dividir la distància (m) recorreguda pel temps que ha passat (s). Diem que és una magnitud derivada perquè l’obtenim de combinar dues magnituds.

El mateix passa amb la densitat:  Densitat = massa/Volum (D=m/V)

La massa

Per indicar la massa d’un objecte segons el Sistema Internacional utilitzem el Kg, però tots sabem que sovint utilitzem múltiples ( 1 Tona=1000 Kg) o submúltiples (mil·ligrams, centigrams, decigrams …) o segons el lloc on visquem es poden utilitzar altres unitats (1 lliura = 400 g).

A primària vas treballar com passar d’uns múltiples a altres. A partir d’ara farem aquests canvis d’unitats utilitzant els FACTORS DE CONVERSIÓ :

Els factors de conversió són fraccions que tenen la mateixa quantitat al numerador i al denominador, però expressades en unitats diferents.Per exemple :

Fixa’t com passar 2 Kg  a g i practica

Per calcular la massa d’un cos utilitzem la balança. Al laboratori treballarem amb tes tipus de balances: La balança de dos plats, la balança monoplat i la balança digital.

Calcular la massa d’un sòlid és senzill però per calcular la massa d’un líquid o un gas hauré de restar la massa del recipient que el conté. A aquest pas se l’anomena fer la tara.

El Volum

És la quantitat d’espai que ocupa un cos i en el SI es mesura en m³.

1m³ és :   1m x 1m x 1m = 1m³

Com que 1m = 10 dm

1m³ és : 10dm x 10dm x 10 dm = 1000 dm³ = 1m³

i també, com que 1m = 100cm

1m³ és 100cm x 100cm x 100cm =1000000cm³ = 1m³

Si tenim clares aquestes equivalències, ens serà fàcil utilitzar els factors de conversió per passar de cm³ a m³ o el que sigui.

Com mesurem el volum de gasos, líquids i sòlids?

En el tema anterior vam estudiar que el volum dels gasos és variable.

Per calcular el volum d’un líquid utilitzem la proveta.

I en el cas dels sòlids ens podem trobar amb sòlids amb un forma geomètrica regular o poden tenir una forma amorfa. En el primer cas podem utilitzar les formules matemàtiques del volum.

No recordes les fórmules per calcular el volum d’un cub, d’un prisma, l’esfera… ?

Si el sòlid no té una forma geomètrica podem utilitzar una proveta amb algun líquid.

Se t’ocorre com?

La Densitat

La densitat relaciona la massa d’un objecte amb el volum que ocupa. Si dos objectes tenen la mateixa forma i volum, serà més dens aquell que tingui més massa. La física defineix la densitat (símbol d, la lletra grega ro, ?) com la massa per unitat de volum d’una substància.

La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Això vol dir que a igual volum, quant més massa, més densitat. I si la massa és la mateixa, a més volum menys densitat.

Matemàticament s’expressa com la massa dividida pel volum:

Densitat = massa / volum (D=m/V)

• Densitat, massa i volum. Amb aquesta aplicació pots “jugar” amb els conceptes.

exercici de corona d’or

En aquest enllaç tens unes quantes pràctiques senzilles i interessants sobre la densitat

• Un dm³ és el mateix volum que un litre. A veure si te’n surts amb aquest exercici?

• Si et costa entendre com funcionen el factors de conversió llegeix atentament aquest vincle i observa els passos a seguir. Consulta també la pàgina que vam treballar a classe, al final hi tens també els enunciats amb les resolucions i l’autoavaluació.

En aquest ENLLAÇ podràs practicar moltes de les coses que hem treballat

AQUÍ TENIU EXERCICIS SOBRE DENSITAT :

1. La densitat de l’alcohol és 0.78 g/cm3. Quina és la massa de 150 cm3 d’aquest líquid?
2. La densitat de la plata és 10.5 g/cm3. Quin és el Volum de 500g d’aquest metall?
3. Quin és el volum de 100 Kg de Plom?
4. Quanta massa d’aigua hi ha en una garrafa de 5 Litres?
5. Esbrina la densitat d’una pilota de 68 mm de diàmetre i 58 g de massa.
6. Una llauna de refresc buida té una massa de 25g. Quan és plena de refresc té una massa de 300 g. Sabent que el Volum de la llauna és de 250 ml, calcula la densitat del refresc.
7. Com calcularies la densitat de l’oli?
   
8. Disposes de dos globus., un inflat i un altre sense inflar. Quin procediment seguiries per esbrinar la densitat de l’aire que hi ha dins el globus inflat?