Lectura pública de les Metamorfosis d’Ovidi arreu 23/03/2018 a les 10

[youtube]https://youtu.be/uM1-tV9N-8o[/youtube]

L’any passat vàrem participar amb la lectura pública d’Homer, organitzada pel Festival Européen Latin Grec.

V Certamen Hermes

El V Certamen Hermes (In memoriam Juanvi Santa Isabel ‘Hermes’), organitzat per la Asociación Cultura Clásica i Ludere et Discere, amb la col·laboració de Prosopon Sagunt i la Saguntina Domus Baebia, també ha volgut commemorar el bimil·lenari de la mort d’Ovidi i ja ha triat, entre tots els vídeos presentats, els guanyadors:

Modalitat ‘A’ (llengua clàssica)
Guanyador: Relegatus, del IES Fuente Lucena de Alhaurín el Grande (Màlaga)
[youtube]https://youtu.be/acnYj5zSJe4[/youtube]

Accesit: Daphne, del IES El Astillero, de Astillero (Cantàbria)
[youtube]https://youtu.be/QXjLWKKmW3g[/youtube]

Modalidad ‘B’ (llengua moderna)
Guanyador: Tristia, del IES Son Pacs de Son Sardina (Palma de Mallorca)
[youtube]https://youtu.be/weSbM-dtH4Q[/youtube]

Accesit: Metamorfosis 5.0, del IES Carrús de Elx (Alacant)
[youtube]https://youtu.be/qRGWjZZ-ZEg[/youtube]

Feliciter omnibus #CertamenHermes!

Les Metamorfosis en webcòmic

Tot seguint els versos d’Ovidi, setmana a setmana, un filòleg clàssic de la Universitat de Cambridge, Charlie Northrop, versiona Les Metamorfosis d’Ovidi en format de webcòmic dirigit, en mots seus, a “amateur classicists”, però ben útil a classe de Llatí i de Cultura Clàssica.

Empès per l’amor als mites ovidians i decebut per les interpretacions cinematogràfiques de la mitologia, va voler fer-ne una novel·la gràfica inspirat en el manga. La idea la va tenir el 2014 i la va publicant aquí.

Ovid’s Metamorphoses: The Comic!

Reconeixeu el mite?

L’exili d’Ovidi

Ovidi a l’exili, Ion Theodorescu-Sion

 El poeta Ovidi, autor de les Metamorfosis, entre d’altres obres, va ser exiliat de Roma per raons obscures per l’emperador August l’any 8 de la nostra era. Fins dos mil anys després, Ovidi no és absolt  quan el Parlament romà el revoca el desembre de 2017 al·legant el dret dels artistes d’expressar-se lliurement.

Eco y Narciso de Calderón de la Barca

Eco y Narciso de Calderón de la Barca a escena per la companyia Miseria y Hambre Producciones com a crítica a l’orgull i a l’amor propi que s’amaga sota les aparences.

Eco y Narciso

«Eco y Narciso», amores imposibles en la Arcadia de las apariencias
Miseria y Hambre Producciones estrena en el festival de Almagro un nuevo montaje de la obra de Calderón de la Barca

[youtube]https://youtu.be/gOumXUnqUl0[/youtube]

Si trobeu més referents clàssics arreu d’aquest mite ovidià, els posarem aquí.

Metamorfosejats a Aula de Secundaria

Aula de Secundaria núm. 24 (novembre-desembre de 2017)

Dedalió, Ceix i Alcíone

Alcíone de Herbert James Draper, 1915.

L’ocell que viu de la rapinya i que terroritza totes les aus no sempre ha estat un ésser amb plomes; abans era un home, violent, ferotge i disposat a fer ús de força. Sabeu qui era? Per què va ser transformat?

Yousram
4t ESO Llatí

Apol·lo i Dafne

Inspirats en Narracions de mites clàssics hem fet un dibuix que il·lustra aquets mite ovidià, seguit de les descripcions dels personatges i un breu resum del mite.

Què penseu d’aquest mite? Quina versió us agrada més?              
Com definirieu “l’amor” que sent Apol·lo per la nimfa Dafne?

Nerea Judez i Pau López

4t ESO Llatí

El mite d’Acteó avui

Expliquem mites: Acteó

Àrtemis o Diana era la deessa protectora de la caça, i recorria els boscos junt amb les seves nimfes.

Un dia, un expert caçador anomenat Acteó va sortir a caçar amb els seus gossos. En un descans, es va acostar equivocadament al lloc on la deessa Àrtemis es trobava banyant-se amb les nimfes i la va veure despullada amb els seus ulls de mortal. Les deesses eren molt geloses de la seva intimitat i no podien ser vistes en la seva nuesa per cap mortal sota pena d’arrossegar el càstig corresponent. Àrtemis, enfadada, va agafar l’aigua del corrent i la va llançar a la cara d’Acteó, que es va convertir en un cérvol. Acteó va sortir corrents, i en un moment donat es va reflectir en un doll d’aigua, adonant-se que ara era un cérvol; va quedar parat. Els seus gossos el van trobar i se li van tirar a sobre per menjar-se’l. Ell conservava la seva consciència humana, i  cridava: “Sóc el vostre amo, no em coneixeu?”. Però no hi havia res a fer, Acteó va morir menjat pels seus gossos, aquells a qui ell donava de menjar cada dia.

Després els gossos van buscar desesperadament el seu amo per tot el bosc fins arribar a una cova on habitava Quiró. Ell, per consolar-los, va modelar una estàtua de bronze a imatge d’Acteó i els hi ensenyà.

RELACIÓ ACTUAL

Aquest mite avui en dia, el trobem molt present. Qui de nosaltres no té xarxes socials? Quants de nosaltres no pengem fotos i mirem el que pengen els altres?

A diferència del mite, avui en dia, som conscients i conseqüents amb tot allò que pengem a les xarxes i molts cops som víctimes a l’igual que Diana d’observacions i contemplacions.

Lola 4t ESO Llatí i Aina, 1r de Batxillerat Humanístic

Píram i Tisbe a Els ulls de Minerva

Qui no coneix els amors de Píram i Tisbe!