El cervell ens permet comprendre les coses i veure-les venir. Ens permet anticipar-nos. Ens permet sortir de casa i tenir èxit. Els animals primitius no tenien cervell.

He fet aquesta reflexió sobre l’evolució, perquè hi ha una cosa que no quadra. Una realitat que vivim cada dia els professors. Parlo dels alumnes que no s’anticipen, és a dir, que deixen sempre les coses per demà, parlo dels alumnes que no s’esforcen.. Parlo dels alumnes que, sembla que no tenen aquest cervell anticipador.

Fa algunes setmanes un psicòleg em deia, que aquests alumnes tenen por. Si, si, deia: “tenen por a semblar tontos”. De fet, actuant com actuen, si obtenen males notes, tothom dirà, que no s’han esforçat, i quasi ningú dubtarà de les seves capacitats. De fet, aquest és el tema: “No volen semblar tontos”.. Tenen por que la gent vegi, que no poden!..

I què podem fer? Modificar el nostre llenguatge, en funció d’aquesta realitat exposada… Hi ha alumnes amb un cervell evolucionat i madur, que planifiquen i s’esforcen. Hi ha alumnes amb un cervell immadur que tenen por i no s’esforcen. A l’alumne del primer grup si li podem dir “Tu pots”. A l’alumne del segon grup no li podem dir això. Suposo que ja veus per què?